Category - Educació Financera

Tot el que s’ha de saber sobre economia, borsa i finances.

1
L’avantatge dels costos de producció d’un model de negoci
2
Desmuntant el mite de la volatilitat dels mercats financers
3
Com analitzar el model de negoci d’una empresa?
4
Balanç de situació, els primers passos bàsics
5
El preu de les accions i el senyor mercat

L’avantatge dels costos de producció d’un model de negoci

Els costos de producció es poden convertir en un avantatge competitiu, segons explica Pat Dorsey en el seu llibre “El pequeño libro que genera riqueza”. Al contrari que els costos de canvi o les economies de xarxa, que serveixen per sostenir els ingressos, en aquesta ocasió l’estructura de les despeses és el principal focus d’atenció pels inversors i els analistes.

Reduir costos, siguin salarials o de factors de producció, no és un avantatge competitiu per sé. Un simple canvi no serveix per a res. És qüestió de temps que les altres empreses copiïn l’estratègia.

Si Inditex trasllada les plantes productives a Nova Delhi, perquè els sous són baixos, el mateix farà Mango dies més tard. El mateix succeeix amb la substitució dels factors. Canviar un element en el procés de producció per un de més barat és una avantatge amb data de caducitat. Aviat tota la competència treballarà amb el mateix component.

Read More

Desmuntant el mite de la volatilitat dels mercats financers

La volatilitat dels mercats és un greatest hit que apareix en una llarga llista de llibres sobre inversions. Tot i així, repetir aquest tema no és suficient. L’efecte dels mitjans de comunicació i la saviesa popular són els que dicten la percepció que té la majoria de les persones relacionada amb la borsa.

Fa uns mesos vaig donar un taller de finances i inversions. En aquest, per desmuntar mites, un dels primers temes va ser l’estudi de les variacions diàries de les cotitzacions. Per fer-ho vaig utilitzar les variacions dels índexs Standard & Poor’s 500 i del Ibex-35, diàries i setmanals.

Read More

Com analitzar el model de negoci d’una empresa?

Un informe financer tradicional està format per dues parts. En una es fa l’anàlisi del model de negoci de l’empresa. A l’altra, hi ha la revisió exhaustiva de les dades financeres. Hi ha documents on les dues parts són totalment independents. Potser no tenen res a veure. La primera part moltes vegades acaba sent un calaix desastre on es recullen trossos d’informes, estadístiques i paràgrafs de la Wikipedia. A l’altra és on hi ha el material essencial, acompanyat de moltes taules calculades amb Excel.

Aswath Damodaran dedica tot un llibre per explicar la relació entre el relat de la companyia i les seves finances. A “Narrative and Numbers. The value of stories in business” veiem que per treballar els números hem de conèixer quins són els límits del model de negoci. Tant per calcular el valor de la companyia, com per realitzar les previsions de futur.

Estudiar un model no és un art abstracte, ni una tasca filosòfica. Potser és més flexible que posar números en una fulla de càlcul, però segueix sent una tasca essencial per l’èxit (o fracàs) d’una inversió.
Read More

Balanç de situació, els primers passos bàsics

El balanç de situació actua com un actor secundari. A vegades, no apareix ni a l’escena. Quan es tracta de presentacions, els elements de l’estat de pèrdues i guanys, com el resultat d’explotació o el (maleït) EBITDA, s’emporten tot el protagonisme. Només els inversors més atents presten atenció a l’evolució dels elements del patrimoni d’una empresa.

Benjamin Graham i David Dodd van donar-li la importància que es mereixia al seu llibre de referència “Security Analysis”. Pels pares del value investing, el balanç era la primera parada obligatòria per a una anàlisi financer exhaustiu del valor intrínsec d’un negoci.

Read More

El preu de les accions i el senyor mercat

Dow Jones tempteja amb els 20.000 punts i comencen a aparèixer les veus d’alarma. Ha arribat al preu més alt? Ja no el superarà? Si és una regió de màxims, el més “normal” és que aquesta fita es converteixi en un punt de inflexió… o no?

Com qualsevol índex, el Dow Jones és una selecció d’empreses. Un índex que recull la cotització de les 30 empreses més representatives de la borsa dels Estats Units. Per això, els 20.000 punts objectiu depenen directament del preu d’un grup d’empreses. De la seva mitjana ponderada. El mateix succeeix amb l’Ibex-35, el S&P 500 o el DAX.

Read More

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.