Un aprenent de Buffett vol transformar Cracker Barrel Old Country Store

Més literatura epistolar a través dels formularis “SC-13D”, enviats a la Security Exchange Commission. Aquesta vegada és Sardar Biglari qui publica una carta dirigida als accionistes de Cracker Barrel Old Country Story, Inc. (si, un nom llarg i aparatós). En aquesta exposa una crítica duríssima de la direcció i el consell d’administració de la companyia.

La carta de Biglari formava part d’un formulari SC-13D/A emés el passat 14 de desembre. La “A” significa en anglès Amendment i aporta informació suplementària als comunicats del mateix emissor, enviats en el passat. En aquest cas, Sardar Biglari i el seu fons d’inversió tenen una llarga història amb Cracker Barrel, que es remunta fins l’any 2011.

Vols rebre totes les novetats de The Money Glory?

Actualment, Biglari ostenta una participació d’un 8,7% de la cadena de restaurants i botigues de regals, amb temàtica i cuina del sud dels Estats Units. Utilitzant aquesta posició, fa crítica en una carta dels últims resultats. Cracker Barrel va tancar l’últim trimestre sense augmentar ingressos, per sota dels nivells d’abans de la pandèmia, i un resultat d’explotació de 42,91 miliones de dòlars. Inferior al registrat el 30 de juliol del mateix any.

El mal comportament de Cracker Barrel a la borsa

Biglari ataca a la companyia per aquests resultats decebedors. La direcció es defensa. Ho atribueix a “les incerteses de l’entorn actual”, que està vivint el sector de la restauració des de l’inici de la pandèmia del coronavirus. Però les accions de Cracker Barrel s’han comportat pitjor que la resta de competidors. En els últims cinc anys han baixat un 12%, mentre que la mitjana ha sumat un 10,7%.

Cracker Barrel Comparativa

Els motius d’aquesta caiguda serien el resultat de la mala política d’inversions de Cracker Barrel. Segons explica Biglari a al carta, la direcció hauria apostat per créixer amb l’obertura de nous restaurants, enlloc de fidelitzar els antics clients. Des del 2005 fins l’any 2009, el tràfic hauria disminuït un 20%. Només si s’esforcéssin en recuperar aquesta clientela, els ingressos augmentarien en 600 milions de dòlars anuals.

Si és així, és una fórmula clàssica de creixement de les cadenes, en aquest cas de restaurants. El sector utilitza l’obertura d’un local, darrera un altre, per créixer. A curt termini, això alimenta els ingressos. En canvi, a llarg termini s’han d’amortitzar les inversions inicials. I, un cop ha passat l’eufòria de l’estrena del nou establiment, s’han de fidelitzar els clients.

“La rèplica per la rèplica”, no funciona. Per repetir un model, primer ha de funcionar i ser rendible. Si és així, l’experiència del creixement té més probabilitats d’èxit. Si la idea és copiar un concepte dolent, la repetició alimenta els deutes i el desastre inmediat.

Biglari també critica la política d’assignació del capital. Segons l’inversor, des de la companyia els agrada publicitar la seva política de recompra d’accions. Encara que aquesta sigui una de les estratègies prioritàries, no hauria tingut efecte en el volum d’accions en circulació. L’any 2011 el número de títols de Cracker Barrel eren 22,8 milions, mentre que el 2021 haurien augmentat fins els 23,3 milions.

La llarga relació de Biglari amb Cracker Barrel

Tractant-se d’un formulari d’“Amendment”, podem intuir que la relació de Biglari amb Cracker Barrel ve de lluny. Al final de la carta publicada, el gestor fa un recull de recomanacions que ha proposat el fons en el passat i han sigut beneficiosos per a l’empresa. Si busquem a través dels arxius veurem que l’inversor és una “mosca collonera” que ha aconseguit una bona plusvàlua de l’empresa.

Sardar Biglari és un emprenedor de l’era d’Internet que va vendre la seva companyia INTX.net. Més endavant, va comprar diferents participacions de companyies d’on destaquen les seves inversions majoritàries a Steak’n Shake Company, First Guard Insurance, Maxim.

Segons la Wikipedia, Biglari va fer pública la seva inversió inicial a Cracker Barrel l’any 2011. Aquesta ja s’hauria multiplicat per quatre, després d’anys d’activisme. Durant aquella època el van anomenar “aprenent de Warren Buffett. Pel Consell d’Administració de la companyia, Biglari segueix sent un inversor incòmode a l’actualitat. En la última junta d’accionistes va impedir aprovar els sous de la direcció i la companyia va etiquetar-lo de:

“accionista històricament dissident que ha participat en la cinquena disputa accionarial contra la companyia en els últims deu anys”

A través dels seus fons, l’inversor ostenta un discret 8,7% capital de la companyia. En la última junta d’accionistes es van aprovar les bases per executar una possible poison pill. Aquesta s’executaria en el supòsit que algú proposés una oferta d’adquisició hostil. Les intencions de l’aprenent de Buffett ja les coneixen.

Manual de batalla pel petit inversor: Seguir amb atenció la resposta de la companyia. Els raonaments de Biglari són encertats. La qüestió és si la companyia aplica la seva recepta. Hi ha empreses que han passat olímpicament de les recomanacions dels inversors activistes, com Chico’s FAS. D’altres cotitzades responen positivament, però després els objectius dels activistes és demostren com solucions a curt termini.

This post is also available in: Castellà

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.