4 situacions especials bàsiques de la borsa per on començar a invertir

Segur que has invertit alguna vegada en accions i has esperat que pugéssin. Així, perquè si. Només perquè t’havies llevat amb la idea brillant de ser un nou accionista de Microsoft. És possible que la sort t’acompanyi, compris, i la cotització pugi. Però el més normal, és que tot segueixi igual.

Des de fa dècades, un motiu per invertir en una companyia és que existeixi un catalitzador. Com una guspira que provoca un canvi de comportament en l’empresa i la cotització. Per això una de les tàctiques per trobar inversions és la recerca d’indrets on passen coses. Esdeveniments fora de l’habitual. És el que s’anomenen “situacions especials”.

Vols rebre totes les novetats de The Money Glory?

Aquests fenòmens queden al marge de l’activitat tradicional d’una companyia. Per posar un exemple quotidià, pensem en un forn de pa. És un establiment que ven pa. Això és el que fan els seus empleats cada dia. Però si el propietari decideix ajuntar-se amb el bar del costat, transformarà el model al cent per cent. A partir d’aquesta fusió, serà un forn-cafeteria. I haurà viscut una “situació especial”.

A la borsa, les decisions d’ajuntar, separar, o absorvir una companyia, s’executen de forma sofisticada. Utilitzen noms rimbombants com spin-off o tender-offer. Tarden mesos a posar-se en marxa i, a vegades, són un motiu de conflicte. Però també serveixen de catalitzador d’una cotització. És més probable que el mercat reaccioni davant d’una situació especial, enlloc de comprar unes “Microsoft” i esperar “a veure què passa”.

A continuació explico quatre situacions especials. En el butlletí que publico setmanalment faig un resum d’aquestes operacions. Són fàcils d’identificar entre els fets rellevants de les bases de dades dels reguladors de borsa. Però s’han de saber alguns trucs per entendre com neixen i evolucionen.

Les separacions corporatives: Els spin-off

La majoria dels inversors ens vam endinsar en l’univers de les situacions especials a través de Joel Greenblatt i el seu llibre “You Can Be a Stock Market Genius”. D’una manera didàctica, Greenblatt explica que pots obtenir rendiments superiors en llocs on ningú observa. De tots aquests indrets, el que tracta amb més detall és el corresponent als spin-off.

Fa molts anys que segueixo diferents spin-offN’hi ha de tota mena i és una operació molt entretinguda per buscar possibles inversions. Comparada amb un concurs de creditors, en aquesta situació ningú surt perjudicat. Al contrari. L’objectiu és mostrar el valor de l’acció d’un negoci, mitjançant la seva separació.

Un spin-off tradicional segueix els següents passos:

  1. Una empresa (la mare) té un negoci/àrea o segment, amb característiques diferents de la resta.
  2. Els directius aproven el seu spin-off. Aquest segment s’independitzarà i cotitzarà a la borsa amb el seu propi ticker.
  3. Els accionistes de l’empresa mare rebran els títols de la nova cotitzada.
  4. En teoria, els antic inversors – minoristes i fons -, es desfaran d’aquestes noves accions. Sobretot per temes legals i desconeixement.
  5. La cotització estarà pressionada a la baixa i serà una bona oportunitat per comprar.

No sempre és així. Hi han spin-offs que tenen un esquema de distribució d’accions complicat. En altres ocasions els plans de la separació es cancel·len o se substitueixen per alternatives com ofertes de venta. A més d’entendre l’estructura de la divisió, un dels principals reptes de l’anàlisi d’un spin-off és entendre el raonament que hi ha a darrera.

A vegades un spin-off s’executa per altres motius, enlloc de buscar el benefici dels seus accionistes. Una cosa és el que diuen els seus directius i l’altra la realitat. Per això no està demés donar un cop d’ull als moviments dels insiders (membres del consell, direcció, principals inversors…). Només per si de cas.

Aspectes tècnics: Greenblatt va passar per alt molts detalls operatius dels spin-off. I n’hi han més del que sembla a primera vista.

Primer, l’empresa mare publica el document 10-12B, on explica els detalls de la divisió. Més endavant, s’obre un directori per a l’empresa nova i es registren les accions, com si es tractés d’una sortida a borsa. El document de presentació és el formulari S-1.

Adquisicions i inversions majoritàries: les tender offers

Una tender offer és l’adquisició d’una participació d’una companyia, mitjançant el llençament d’una oferta als accionistes. El comprador interessat pot ser un fons d’inversió, una altra empresa o la mateixa companyia, que decideix recomprar accions pròpies. Les intencions d’aquesta oferta poden ser el catalitzador d’una bona inversió.

Greenblatt també va comentar les tender offer, però prefereixo els capítols específics d’aquesta matèria del manual “Risk Arbitrage” de Guy Wyser-Pratte. Així com també el llibre de biografies “Merger masters” de Kate Welling i Mario Gabelli. Encara que aquests dos títols tenen com a tema central l’arbitratge, dónen una idea de com fucionen aquestes ofertes parcials.

Aquestes operacions corporatives segueixen aquest patró:

  1. L’empresa publica un fet rellevant on indica que hi ha una tender offer sobre la taula.
  2. La oferta es fa per un preu – a vegades és un interval – i un temps determinat.
  3. Durant aquest període els inversors rebran una carta del seu broker on els demanaran si volen entregar les accions.
  4. Passat el temps fixat, l’empresa informarà dels resultats.
  5. Si la tender offer no té èxit, aquesta es pot allargar i modificar el preu.

La història no s’acaba aquí. Si no som accionistes, també podem aprendre molt. El llençament d’una tender offer és la mostra pública d’interès per una companyia. En l’argot dels arbitradors, hi ha un pretendent per una possible núvia. Si el que proposa la oferta parcial és una companyia, aquesta pot buscar alguna cosa més. Una futura fusió, per exemple. Això si que dispararia el preu de l’acció.

Fa un any, vaig descobrir Marchex a partir d’una tender offer. En aquesta ocasió, el fons Edenbrook Capital va llençar una oferta per comprar accions a 1,96 dòlars. I, més endavant, a 2,15 dòlars per títol. Va quedar-se un 25% de la companyia. Has d’estar molt interessat en un negoci per tancar aquesta operació. A partir d’aleshores, la cotització de Marchex sempre s’ha mantingut per sobre d’aquest nivell.

Aspectes tècnics: L’inici d’una tender offer comença amb l’enviament d’un formulari “SC TO-T”, que avisa de les característiques de l’oferta. Com passa amb els spin-off, primer s’ha d’estudiar les característiques de l’operació. Després ja ens dedicarem a analitzar l’empresa. Una tender offer pot conduir amb una altra oferta. O iniciar posicions contràries, com ha passat amb Lee Enterprises fa poc. S’han de seguir amb deteniment.

El retorn del desastre: concurs de creditors

Joel Greenblatt també va dedicar una part del llibre a aquest tipus de situacions. Als Estats Units es coneixen com “chapter 11” i és quan una cotitzada s’acull a la reestructuració financera. A Espanya es coneix com a concurs de creditors.

Els motius perquè una empresa arriba fins el punt de demanar una reestructuració són més variats del que sembla. A més dels evidents problemes financers, també pot demanar-ho per refugiar-se d’obligacions econòmiques amb altres agents. Com va passar fa més d’un any amb Garrett Motion.

Hi ha literatura especialitzada que explica tot el procés dels concursos de creditors, com el llibre “Distressed Debt Analysis” de Stephen G. Moyer. És un excel·lent títol de referència per conèixer a fons tots els detalls que envolten el procés, sobretot legal, dels chapter 11. Aquest és el moment més suculent pels hedge funds. Però els petits inversors tenim pocs recursos per aprofitar-ho.

Hem d’esperar el retorn de l’empresa al parquet. Si ho fa, serà tímidament i sense pretencions. Aleshores, la majoria d’accionistes de referència seran fons d’inversió i carronyers que han especulat amb els passius de la companyia. Aquí si que s’ha d’estudiar a fons el negoci i les diferències entre l’abans i el després. Si han fet neteja a fons i el model de negoci és atractiu, és un bon punt de partida per a una bona anàlisi i futura inversió.

Aspectes tècnics: Les cotitzades que inicien un procés de concurs de creditors, envien una llarga llista de documents a la comissió de valors. Sobretot 8-K. Coincideix també amb l’entrada de hedge funds i altres fons, a través de compres de participacions majoritàries.

Les posicions majoritàries s’informen a través d’un formulari SC 13D. Observar qui entra i qui surt no està demés, per entendre els moviments que farà la cotització a la borsa, quan l’empresa s’incorpori de nou al parquet.

La sortida a la borsa: Ofertes de venta d’accions

D’aquesta breu llista, les ofertes públiques de venta són les més mediàtiques. Als Estats Units es coneixen com Initial Public Offering (IPO). Aquí també en diuen “sortida a la borsa”, i ja està. És quan la direcció toca la campana, després d’un roadshow de setmanes o mesos, i a partir d’aqui es fan públiques la majoria de dades financeres de la companyia.

Com més famosa és la marca de la companyia (Twitter, Facebook…), més moviment tindrà el preu. No serà barata els primers dies. Precisament, diferents estudis indiquen que el rendiment mig d’una sortida a la borsa, el primer any, és negatiu.

Qui de veritat s’enriqueixen amb les ofertes són els insiders. Els directius i els accionistes que han entrat en rondes de finançament previs a la sortida a la borsa. Es diu que ells han assumit molt més risc, apostant per negocis que no estaven tant madurs. Però, a vegades, la incorporació d’una empresa a la borsa és amb l’intenció de fer un “pelotazo”.

Aquesta situació és l’antítesi de la resta. Té una àmplia cobertura, no és “contrarian”, i els inversors minoristes és on perden més diners. No obstant, val la pena mencionar-la. Sobretot perquè si un espera un període de temps prudencial, pot trobar bones companyies i amb preus ja raonables on investigar.

De totes les operacions mencionades en el butlletí de situacions especials, és la que menys èmfasi faig. Tampoc menciono gaire els concursos de creditors. Mentre que el temes estrella són les participacions majoristes, tender offer i spin-off. On hi ha suficient camp d’acció per jugar.

This post is also available in: Castellà

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.