Revisió de la industria del petroli I. El “boom” del fracking

Petroli

La industria del petroli és un tema recurrent en els articles de The Money Glory. També ho és en les inversions de la meva cartera Valkyria. Durant els últims mesos he mencionat a Dawson Geophysical i a Trecora Resources. Però en el passat també em vaig interessar pels negocis de DistributionNow, Civeo i Phillips 66, per posar alguns exemples. Actualment, la meva aposta pel petroli està incentivada per la creença que hi haurà una recuperació del sector.

Últimament els combustibles fòssils són trending topic, però pel seu efecte perniciós en el canvi climàtic. En qüestió d’anys, hi ha un consens entre la opinió pública i els governs, per a la transformació del model energètic. Per això els governs de diferents països intenten tancar acords per substituir el petroli i el gas per energies netes i renovables. Tant per a la producció d’electricitat com en l’automoció. S’ha de disminuir de facto la dependència del sector petrolífer.

Vols rebre totes les novetats de The Money Glory?

El sector financer ha pres nota immediatament i aquesta actitud l’ha replicat a través de la implantació de polítiques ESG (Environmental, Social and Governance). Per aquesta raó, ara invertir en la industria petrolífera també fa lleig. Molts gestors que fa quatre dies donaven conferències sobre les tècniques de fracking, ara t’ensenyen les acreditacions ESG…

La industria energètica està canviant el model per obligació. No obstant la producció de petroli, i totes les activitats complementàries, no desapareixeran d’un dia per l’altre. Durant la última dècada, el sector ha viscut diferents esdeveniments, que podriem classificar en diferents fases del cicle econòmic del capital (segons la teoria austríaca).

Els fet més recents, la combinació del període de pandèmia amb l’estigma que viu la industria, ha deixat cotitzacions d’empreses petrolíferes i gas a nivells molt barats. Considero que és un bon moment per mirar amb bons ulls les empreses que cobreixen les fases d’exploració, producció i refineria de petroli.

A continuació explicaré perquè és un bon moment per invertir. Malgrat el que diguin els altres. En primer lloc faré un breu resum del boom que va viure el petroli, entre l’any 2010 i el 2014. I, en un pròxim escrit, comentaré la fase de recuperació i situació de pandèmia, que ha portat la industria del petroli fins a la situació interessant que estem vivint actualment.

El boom de la fractura hidràulica

L’evolució dels combustibles fòssils durant els últims vint anys podria servir d’exemple per a més d’un curs d’economia. Durant aquest període el petroli ha viscut una revolució, una expansió i dues crisis. Si observem l’evolució del West Texas Intermediate (WTI) veurem que el màxim es va registrar l’any 2008 en 140 dòlars el barril. La crisi financera va provocar la disminució de la demanda energètica. Això va provocar la caiguda del cru. Però la recuperació va ser ràpida i entre l’any 2010 i 2014, el WTI va tornar a oscil·lar al voltant dels 100 dòlars.

La industria petrolífera va viure una fase expansiva, després de la crisi financera del 2008. Aquesta va ser el resultat de la recuperació de la demanda, però també incentivat per l’augment de la oferta. A Estats Units van incorporar noves regions al mapa geològic de producció. Així com també es van implantar noves tecnologies. Això va permetre posicionar el país com a primer productor internacional. En qüestió de cinc anys va passar de ser dependent energètic a ser exportador de petroli.

Segons “How Crude Oil’s Global Collapse Unfolded”, el boom del petroli va començar el 2008 amb la primera perforació a Cotulla, un poble situat a l’estat de Texas, i que forma part de Eagle Ford Shale. Aquesta regió es caracteritza per emmagatzemar “petroli no convencional” a sota terra. Això significa que el cru no es troba en un pou, sinó incrustat en la pedra. Per extreure’l les companyies havien d’aplicar la fractura hidràulica, conegut també com fracking.

L’augment de la demanda de cru va elevar el preu del barril. Aquesta situació va incentivar la inversió a Eagle Ford. Però també ho va fer en regions tradicionalment petrolíferes com Texas, o en altres estats. Sobretot a Dakota del Nord, on es va passar de produir 62,3 milions de barrils l’any 2008, a 429,6 milions l’any 2015.

Producció Petroli Dakota del Nord

 

A més de la fractura hidràulica, una altra innovació que es va posar de moda durant aquell període va ser la perforació horitzontal. Aquesta tecnologia permet perforar i extreure petroli i gas de diferents nivells del subsòl, a través d’una mateixa torre. A nivell ecnòmic, aquesta tecnologia és molt atractiva doncs de cada pou se n’obté una major producció i eleva la rendibilitat de cada inversió.

Si ens servim del manual de l’escola d’economia austríaca, podem assenyalar que el preu va incentivar la oferta. El rendiment de les inversions petrolíferes està condicionada a la cotització del West Texas i el Brent en els mercats internacionals. En el cas del fracking el cost marginal de producció és més elevat. Es necessita una major despesa en productes químics i subministraments. Però, en un escenari de 100 dòlars el barril de petroli, els marges d’explotació eren atractius.

Això va incentivar l’entrada de nous participants al mercat amb capital per invertir. També va alimentar les operacions corporatives. L’any 2009 Exxon Mobil va comprar XTO Energy per 31.000 milions de dòlars, mitjançant un bescanvi d’accions. Els actius d’aquesta companyia estaven formats principalment per concessions en regions on s’havia d’utilitzar la fractura hidràulica per obtenir petroli.

Tenint en compte que totes les fases de la cadena de producció eren rendibles, les divisions dels grups energètics estaven a l’ordre del dia. Marathon Oil i Murphy Oil van separar la fase downstream corresponent a les gasolineres. ConocoPhillips va executar un spin-off de les seves refineries, que passarien a anomenar-se Phillips 66. Fins i tot negocis complementaris com Civeo, residències per a treballadors del sector petrolífer, va incorporar-se amb la intenció de convertir-se en una REIT (Socimi).

El xoc de la oferta

El fracking es va popularitzar fins el punt que moltes companyies van incrementar els seus interessos a nivell internacional. A Catalunya vam rebre la proposta de BNK Petroleum per explorar petroli a les muntanyes del ripollès. Aquestes ofertes eren buides de contingut, per companyies que el seu major negoci era comprar i vendre concessions. En canvi, el seu historial com a perforadors era limitat, o inexistent. Aquesta bandera vermella, sumada a la resta, ens informava que estàvem vivint una bombolla.

Tradicionalment, els booms no s’acaben d’un dia per l’altre. No hi ha un moment específic on el mercat s’adona que s’ha passat de frenada. Si que hi ha diversos factors que aturen les expectatives dels participants. Encara que això succeeix en qüestió de dies, mesos o anys.

L’any 2014 el preu del barril de petroli es va enfonsar. Els motius són variats. La teoria més estesa va ser l’augment de producció delibserat pels països de l’OPEP, davant l’incessant creixent competència dels Estats Units. Segons el llibre “Oil 101” de Morgan Downey, la quantitat de barrils que produeixen els països de la OPEP és desconeguda. Es realitzen estimacions, en funció del número de vaixells de càrrega que travessen el canal de Suez o el Cap de Bona Esperança. Per això aquesta acusació és impossible de confirmar, però plausible.

Degut a l’increment de la producció dels Estats Units, països com Nigèria havien deixat d’exportar petroli. I, per primera vegada després de molts anys, el Congrés nord-americà va aprovar la possibilitat d’exportar cru cap a altres països. Davant d’aquest panorama, amb l’objectiu de retornar l’estabilitat als membres de la OPEP, a països com Aràbia Saudita no els costava res obrir una mica l’aixeta.

Cotitzacions Empreses Petroli

El preu del barril es va enfonsar, provocant un efecte domino. Primer en les empreses de la fase upstream, que havien de vendre per sota del cost de producció. Les operacions corporatives que s’havien realitzat es van haver de revisar. Sobretot perquè les estimacions havien sigut massa optimistes i no coincidien amb els ingressos reals dels següents trimestres.

Això va provocar una caiguda generalitzada de les cotitzacions del sector. Com es veu en el gràfic, les grans corporacions nord-americanes van enfonsar-se l’any 2015. Per altra banda, les industries complementàries com els serveis de prospecció o propietaris de tecnologia de fracking es van quedar literalment sense feina.

Com vaig comentar en l’article “No sense el meu petroli”, l’estabilització del preu del barril va requerir diferents negociacions entre els països que formen el cartel de la OPEP. Ni per sobre dels 100 dòlars era factible, ni tampoc ho eren els nivells entre els 20 i 40 dòlars. En aquesta franja, no hi havia cap productor que li sortís rendible la inversió en perforar. Les trobades van donar el seu fruit i la cotització es va revifar.

A partir d’aleshores, el cost del barril de brent va augmentar progressivament. Això prometia una recuperació del sector i, fins i tot, incentivava la producció de nou en les noves regions com Dakota. Però quan semblava que la industria començava a funcionar, el coronavirus va entrar a l’escena. Aquest episodi castigaria a tots els sectors relacionats amb les matèries primeres. Però als combustibles fòssils també els arribaria el canvi d’opinió de la societat. Això és el que explicaré en un pròxim article, on revisaré aquesta transformació i analitzaré els peròs i contres de la situació actual.

Bon dijous i gràcies per llegir-me!

This post is also available in: Castellà

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.