Anàlisi financera de comScore i el seu model d’estudis d’audiències

comScore és una smallcap que vol rivalitzar amb Nielsen per estudiar l’audiència. El seu historial financer és nefast, on es barregen pèrdues i fraus. Però durant els últims mesos, aquesta imatge s’ha difuminat. Hi ha una nova versió de comScore: amb nous contractes i tecnologia avalada per diferents organismes oficials. I, sobretot, compta amb un balanç sanejat gràcies a la inversió de diferents empreses associades amb John Malone.

Tots aquests canvis són suficients per guanyar una porció del mercat de Nielsen? Aquesta és el dubte que vaig tenir quan vaig invertir a la companyia. A continuació explico els peròs i contres del negoci de comScore, de les seves finances i la seva gestió.

Vols rebre totes les novetats de The Money Glory?

L’historial de comScore i la seva situació financera

comScore té una llarga història en el sector de la publicitat a Internet i l’estudi d’audiències. Va néixer com un negoci d’estadístiques, durant la bombolla d’Internet. Va debutar a la borsa l’any 2007 i a través de diferents adquisicions van guanyar protagonisme les activitats de màrqueting a Internet. Més endavant, la fusió amb Rentrak li va permetre ampliar la seva oferta amb el registre de venta d’entrades a les sales de cinema.

L’evolució de la companyia està marcada per una taca negra, durant el mandat de Serge Matta com a conseller delegat. Entre l’any 2014 i 2016, l’equip de Matta hauria manipulat els comptes presentats als inversors. Segons un dictàmen de la Comissió del Mercat de Valors, les ventes es van inflar en 50 milions de dòlars, utilitzant transaccions amb terceres parts. Un maquillatge semblant al que va fer Carbures entre el 2013 i el 2015. Aquesta infracció va suposar una multa de 5 milions de dòlars per a l’empresa i 700.000 dòlars per Matta i la seva posterior dimissió en el càrrec.

La situació es va complicar amb l’entrada del fons activista Starboard Value. L’any 2017, aquest fons va adquirir un 4,8% del capital en circulació de comScore. Aprofitant la seva posició, va recomanar la incorporació de quatre nous directors independents al consell d’administració. Al següent exercici, comScore va emetre deute convertible en favor de Starboard per un import total de 200 milions de dòlars.

comScore Financial Results

Starboard va abandonar la seva inversió a la companyia, però el préstec es va quedar, sense bescanviar-se mai en accions. Els interessos d’aquest deute sumaven 30 milions de dòlars anuals (representava més d’un 10% sobre el principal). A més, comScore estava subjecte a diferents ratios operatius, així com a reservar una part d’efectiu que servia com aval. La situació financera estava estressada pels marges ajustats de la seva activitat i la pressió financera.

Aquests problemes de liquiditat es van resoldre l’any 2021 quan un grup format per Charter Communications, Qurate Retail i Pine Investors van invertir a comScore. Les tres empreses relacionades amb John Malone van injectar 204 milions de dòlars a canvi de 82,53 milions d’accions preferents. Amb aquest efectiu, la primera decisió de la direcció va ser pagar el préstec de Starboard Value. Així el balanç de comScore quedava sanejat amb un ratio de deute per fons propis d’un 22%. A més, a partir de llavors el pagament d’interessos deixaria de perforar els resultats.

El model de negoci de les estadístiques

Com vaig comentar en l’article “El model de streaming amenaça el negoci d’estudis d’audiència de Nielsen”, hi ha un canvi de paradigma en la demanda de dades d’audiències. Internet ha obligat (i ha permès) perfeccionar les estadístiques que demanden els anunciants. Més enllà de “quantes persones veuen un contingut”, ara els clients volen conèixer en detall la informació del segment de cada audiència.

comScore va néixer en un entorn virtual i aposta per aquesta transformació. Analitza les dades a través del seu programari que porten incorporades algunes plataformes web. Un exemple és el partnership amb Youtube. A través d’aquesta associació, la companyia facilita als seus clients quants visionats poden tenir alguns youtubers i quins tipus d’audiència els mira.

Però el gran hit de comScore són els seus “panells”, un concepte semblant al de Nielsen. La cotitzada obté informació a través del software que porten incorporat els dispositius de les companyies telefòniques i de televisió per cable que instal·len a les cases. D’aquesta forma, obté també informació dels aparells de televisió tradicional.

Les dades que acumula comScore les sintetitza i les ofereix en diferents paquets a grups de televisió, publicitat o directament a anunciants. La majoria d’ingressos provenen d’acords a llarg termini amb aquestes empreses per a proveïr informació. Segons The Wall Street Journal, els clients estan interessats en la oferta de comScore, però segueix sent una opció complementària al que ofereix Nielsen.

comScore ha registrat ventes d’entre 300 i 400 milions de dòlars durant els últims cinc anys. Aquesta és la suma dels ingressos de les estadístiques a diferents plataformes i el càlcul d’audiències a les sales cinemes. El cost d’obtenir aquestes dades, més el cost de l’estructura de la companyia, han repercutit significativament en els marges deixant un historial de pèrdues.

Només les economies d’escala beneficiarien al model d’aquesta smallcap: quants més contractes, menys impacte tindria el cost dels proveïdors de dades. Però el principal obstacle és Nielsen, a qui ha de robar els clients. Aquesta companyia compta amb 3.000 milions de dòlars d’ingressos. D’aquests, un alt percentatge l’està derivant a la inversió en Nielsen ONE, el nou model d’estadístiques basat en plataformes.

El líder del mercat compta amb costos de canvis sostenibles en el temps (els ingressos s’han mantingut) i més un 20% de marge operatiu sobre ventes. Aproximadament 900 milions de dòlars. Si els destina en nova tecnologia, per defensar el seu territori, pot dificultar les aspiracions de comScore.

Anàlisi dels riscos i el finançament amb Charter

En l’apartat anterior he fet un breu resum de la situació del model de comScore. Però hi ha aspectes interns del grup que em preocupen més com a inversió. Sobretot la seva reformulació financera.

Les accions preferents emeses en favor de Charter Communications, Qurate Retail i Pine Investors tenen diferents característiques que afecten a les finances de l’empresa. La tenència d’aquests actius garantitza a les tres empreses un dividend d’un 7,5% annual. Amb la possibilitat d’augmentar fins a 9,5%. Això no apareix al resultat de pèrdues i guanys, però si als cash flows.

A més, posterior a la operació de finançament, comScore va tancar un acord amb Charter Communications perquè aquest facilités dades dels seus clients. Aquest “Data License Agreement” obliga a comScore pagar a Charter 10 milions de dòlars pels serveis, el primer any. Més endavant, gradualment, la minuta augmentarà fins a 32,3 milions de dòlars el desè any.

Tenint en compte aquestes condicions, sembla que l’operació de finançament va ser un regal enverinat. Però encara hi han més detalls a tenir en compte.

Les accions preferents del grup són convertibles en accions comunes. En el supòsit que es s’executéssin tots els drets de conversió, aquest grup de companyies passaria a ostentar més del 50% del capital en circulació. Les probabilitats d’absorció de comScore en aquest context serien molt altes. Tot i que no sabem a quin preu ho farien, ni en quin estat es trobaria el negoci. Ara mateix, en un model amb pèrdues, la seva condició de “preferentistes” és la més beneficiosa.

Hi ha altres detalls que em criden l’atenció i no afavoreixen a l’accionista. El més interessant és el paper del conseller delegat William Livek. Destaca el seu perfil long-tenured: Una persona amb una llarga experiència en el sector de les estadístiques, que prové de la fusió entre Rentrak i comScore. No ostenta una participació significativa en l’empresa i la majoria d’accions que té provenen de les compensacions que ha rebut de la companyia.

El mes de novembre de l’any 2019 el consell d’administració va elegir Livek com a conseller delegat i va estipular una llista de compensacions on destacava un one-time bonus de un milió de dòlars. Aquest estava subordinat a si Livek aconseguia refinançar el deute amb Starboard Value. La operació amb Charter, Qurate i Pine Investors – que no és ni millor ni pitjor, sinó diferent – li va fer valedor del seu bonus.

Livek va rebre un paquet d’accions reservades valorades en 2,47 dòlars per títol. Aquest les podrà vendre a partir del 31 de desembre de 2021. Tenint en compte que l’acció cotitza a 3,7 dòlars, si aguanta fins a finals d’any, en podrà treure un bon benefici.

Ara és el moment de recapitular i fer un repàs dels diferents punts analitzats. En primer lloc, comScore compta amb bons productes però que són molt díficils de defensar davant de líders com Nielsen. Aquest compta amb més avantatges i més recursos. Segon, l’acord de Charter, Qurate i Pine no és molt millor que el de Starboard Value. Podia semblar una operació estratègica, però els beneficis se’ls emporten els altres. Tant pel que fa els dividends, l’acord de Charter i la possible conversió d’accions.

Finalment, l’equip gestor està encapçalat per un conseller que tenia una funció específica. Acabada aquesta tasca, tenim dubtes de si Livek serà capaç de transformar la companyia o si continuarà gaire temps en el càrrec. Per aquest conjunt de raons, millor allunyar-se de comScore i escollir una altra inversió.

This post is also available in: Castellà

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.