Valkyria Setembre 2021: Renovació de cartera i adéu Beyond Meat

La cartera Valkyria va tancar el tercer trimestre amb una caiguda d’un 13,68% i acumula un augment d’un 7,57% durant l’any 2021. En aquest últim trimestre, el Standard & Poor’s 500 va augmentar un 0,23% i el Ibex-35 va disminuir un 1,33%.

A 30 de setembre de 2021 la cartera d’inversions Valkyria estava diversificada en diferents sectors dels Estats Units. Per volum de la participació destaquen Rafael Pharmaceuticals (investigació) i Marchex (màrqueting). Les segueixen Cable One (telecomunicacions), Trecora Resources (petroquímica), Berkshire Hathaway (conglomerat), Vimeo (SaaS), Schmitt Industries (Conglomerat), Dawson Geophysical (estudis sísmics) i Prog Holdings (lloguer de material d’oficina).

Trecora Resources és l’empresa que va registrar el rendiment trimestral més elevat (+0,90%), mentre que Rafael Pharmaceuticals va ser la pitjor (-38,28%).

Destaco el “sanejament de la cartera” que vaig executar després de vacances. Vaig sacrificar Beyond Meat i LB Foster. També vaig abandonar ComScore, tot i que la decisió em va costar una mica més. Per altra banda, vaig invertir per primera vegada en Schmitt Industries i Vimeo.

Durant els dies de vacances tradicionals (juny, juliol i agost), els mercats pateixen per la volatilitat. Hi ha molts compradors i venedors que estan de vacances. Els pocs que es queden són els que mouen les cotitzacions. Això, junt amb un període farcit de presentacions de resultats, provoquen reaccions exagerades dels mercats. En la meva cartera el cas més destacable (i exagerat) és la caiguda de Rafael Holdings.

Revisió de Rafael Holdings

Rafael Holdings (ara Raphael Pharmaceuticals) representa un 20% de la cartera d’inversions. El volum d’aquesta aposta és una decisió personal que va contra les normes de gestió de cartera tradicional. A un fons d’inversió regulat la normativa li prohibiria. Per aquesta raó, qualsevol moviment en la cotització de Rafael m’afecta quatre vegades més que la resta de posicions. Com ja vaig indicar, la companyia va motivar els rendiments extraordinaris del primer semestre. I, durant l’últim trimestre, ha sigut la que ha provocat la caiguda del valor de la cartera.

Durant els últims mesos, Rafael Holdings s’ha transformat en Rafael Pharmaceuticals. Alhora, ha sumat més i més cheerleaders a les xarxes socials, coincidint amb l’increment de la cotització (de 15 a 60 dòlars per acció). Durant aquests dies la companyia ha sigut conservadora pel que fa la seva política de comunicació. Els seus fets rellevants s’han reservat als anuncis de incorporacions a la direcció i a l’evolució dels estudis clínics.

El que va fer saltar les alarmes i el preu, va ser l’anunci d’una col·locació privada el passat 24 d’agost. Rafael va anunciar la col·locació de 2,8 milions d’accions a un grup privat per 99 milions de dòlars. Això valorava les accions a 35 dòlars. El president Howard Jonas també va comprar un paquet de 112.561 accions per 44,42 dòlars. Això va indignar molts seguidors, que ho van considerar una maniobra perversa que diluïa el valor de cada títol. En el meu cas, vaig entendre que si hi ha grups que entren a 35 dòlars, consideren que l’acció pujarà.

Pel que fa els estudis clínics relacionats amb el Devimistat, el quart trimestre es tanquen les proves de la tercera fase. Si això acaba en èxit, es podria llançar el producte al mercat. Aquest període és clau en l’evolució del negoci de la companyia.

Les ventes: Beyond Meat, LB Foster i comScore

Beyond Meat s’havia convertit en una pedra a la sabata des de feia bastants mesos. La pandèmia havia de ser un parèntesi en l’evolució del grup. Però, des d’aleshores, els ingressos, els marges i la cotització s’han estancat. Beyond Meat ha superat la fase de creixement (de hype) per convertir-se en un model de productor tradicional. Amb tots els avantatges i inconvenients que això suposa.

La companyia ha invertit en instal·lacions pròpies, per substituir la seva dependència d’altres proveïdors. A les futures fàbriques encara els queda recorregut per posar-se en marxa i funcionar a ple rendiment. També està incorporant productes al seu catàleg de carn sintètica. Tot això requereix temps, despesa en incrementar inventaris i invertir en capital. La publicitat de Beyond Meat durant la seva sortida a la borsa parlava d’una marca tecnològica (innovadora, disruptiva…). Però amb el pas dels anys ha adquirit una estructura més convencional. Això li disminueix el potencial i per aquesta raó la vaig vendre.

LB Foster en canvi és una companyia que li he dedicat poc espai a la pàgina. És un negoci que dissenya, fabrica i comercialitza components, sobretot per a la industria ferroviària. Vaig invertir a principis d’any a partir d’una tesi simple: Després d’un període tempestuós d’adquisicions relacionades amb el sector energètic, la direcció de LB Foster va decidir tornar al seu core business.

Mentre que vaig dedicar les meves hores d’anàlisi a l’estructura financera, vaig ser menys minuciós amb el seu model de negoci.

LB Foster és un fabricant de components, en un ecosistema dominat per grans players. Tant pel que fa les constructores com els clients. En el cas del mercat dels ferrocarrils, els operadors treballen en mercats limitats geogràficament on la competència és molt petita. En la majoria de països, les empreses que inverteixen en ferrocarril tenen un monopoli geogràfic, amb un gran poder per fixar els preus. En aquest context, LB Foster és una smallcap en un mercat fragmentat de proveïdors que s’enfronten a grans compradors.

Els avantatges competitius sostenibles de LB Foster són escassos. Això es tradueix en el rendiment del capital i els marges operatius. En aquest model s’hi suma una gestió desvinculada dels interessos dels accionistes. Durant el 2020, malgrat reduir jornades laborals, el management es va mantenir les pagues extraordinàries. Aquestes van estar acompanyades d’incentius com un pla financer o la inscripció a un club per més de 30.000 dòlars anuals. A més, cap d’aquests directius té una inversió significativa.

Una altra inversió que li vaig donar unes quantes voltes va ser comScore. En un futur article explicaré en detall les seves finances i la seva transformació. Només avanço que vol quedar-se una porció del mercat d’estudi d’audiències de Nielsen. La qüestió és si aquest últim sabrà defensar el seu espai. A arrel dels dubtes d’aquesta dura batalla, vaig abandonar la posició.

Les compres: Vimeo i Schmitt Industries

Vimeo és una plataforma dirigida a creadors de vídeo online que es va incorporar a la borsa abans de l’estiu. Fins llavors formava part de IAC, el conglomerat dirigit per Barry Diller. En el moment de la incorporació als mercats financers vaig considerar-la cara. Sobretot comparant-la amb antigues ampliacions de capital que la valoraven a preus molt més baixos. Tot i així, el model de negoci basat en un SaaS de tecnologia pròpia, m’agradava molt. Vaig aprofitar les turbulències de l’estiu per incorporar-la a la cartera.

El cas de Schmitt Industries és més peculiar. Vaig escriure sobre la companyia fa uns anys, quan només era una empresa que comercialitzava instruments de precisió. L’estiu del 2020 vaig topar-me de nou amb aquesta empresa, però havia canviat. Ara el conseller delegat era un tal Michael R. Zapata i havia aconseguit en una subhasta una cadena de gelateries anomenada Ample Hills.

Actualment, Schmitt Industries és un “Frankenstein” que agrupa dos segments: un d’ells fabrica tecnologia punta, l’altra gelats. L’objectiu de Zapata, ex-seal dels Estats Units i principal inversor, és endreçar les seves finances. Sobretot sanejar la marca Ample Hills. A llarg termini vol ampliar el holding amb companyies que pugui comprar a preus barats.

La forma d’explicar-se, l’estratègia i les operacions de Zapata ens fa pensar en algun dels personatges descrits en el llibre “The Outsiders” de William N. Thorndike, Jr. Serà el següent Henry Singleton? Si és un boig amb aires de grandesa o un geni, només la història ens ho acabarà descobrint. De moment, jo aposto pels seus inicis.

I la borsa, què farà?

Malgrat tots els mesos són arriscats per invertir a la borsa, considero que l’estiu sempre ha sigut un mal període. I després ve la ressaca de la tardor. Durant els mesos de setembre i octubre s’han acumulat la majoria de famosos cracs i explosions borsàries. Com el divendres negre de 1987, el crac del 1929 o l’anunci de la liquidació de Lehman Brothers.

Un dels meus principals temors respecte la pandèmia són les conseqüències no repercutides en l’economia i en els mercats. Durant el període d’excepció per frenar el coronavirus es van prendre mesures com incrementar l’oferta monetària, per donar crèdit a les empreses. Això va donar ales als mercats financers. Els preus de les accions es van disparar, però les repercussions en l’economia real es fan esperar.

Totes les cotitzacions s’han recuperat. Però no tots els negocis s’han recuperat de la mateixa manera. Ni totes les companyies que van gaudir d’un bon moment de glòria durant els dies confinament podran sostenir el seu èxit sense coronavirus.

Un exemple és Zoom. El software de vídeo va passar de ser un desconegut a l’estrella de les comunicacions online. Per això la seva cotització es va multiplicar per vuit en qüestió de mesos. Més endavant es va desinflar i la seva capitalització es va reduir a la meitat, però segueix per sobre de la cotització de finals de 2019. Tot i així, els inversors comencen a desconfiar del seu futur. Zoom va intentar l’adquisició milionària de Five9, pagada en accions. Però aquesta operació va fallar. Justament perquè els auguris de l’empresa s’estan enfosquint i les accions ja no tenen el valor d’abans.

Hi ha empreses que no van tenir l’èxit de Zoom, però van aprofitar el context per endeutar-se. A la borsa s’han recuperat, els ingressos probablement també, però estan més palanquejades que abans. En un context de tipus d’interès negatiu, això no preocupa, doncs estan pagant molt barat els seus deutes. Les preocupacions començaran quan augmentin els tipus. El compte de pèrdues i guanys de moltes companyies s’erosionarà pels costos dels préstecs fets en pandèmia.

N’hi ha que opinen que els tipus no augmentaran a curt termini. Això és un “que no s’acabi la festa”. Però no és normal, sobretot si augmenta la inflació.

Els ciutadans ens estem empobrint: amb l’augment dels productes bàsics, els subministraments (sobretot el gas), els habitatges… En canvi, les entitats financeres no donen cap tipus de valor als nostres estalvis. Pel context dels tipus d’interès.

Si posar els diners al banc és una ximpleria, l’alternativa és consumir, cada cop gastant més diners en menys productes. O a invertir. I podem fer-ho en un catàleg de productes exòtics impensable fins fa uns anys: accions, futurs, opcions, ETFs, fons d’inversió, criptomonedes, NFTs…

En la meva opinió, la festa s’ha d’acabar en un moment o altre i ha de ser amb l’augment dels tipus. Com més tard es faci, pitjor seran les conseqüències.

“No queda sino batirse.” Capitán Alatriste

 

This post is also available in: Castellà

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.