Valkyria Juny 2021: Evergy, comScore i una nota satisfactòria

La cartera Valkyria va tancar el primer semestre de l’any 2021 amb un augment d’un 24,69%, comparat amb una pujada d’un 14,41% del Standard & Poor’s 500 i l’increment d’un 9,26% del Ibex-35.

A 30 de juny de 2021 la cartera d’inversions Valkyria estava diversificada en diferents sectors dels Estats Units i d’Espanya. Per volum de la inversió destaquen Rafael Holdings (investigació), Marchex (màrqueting) i comScore (mesurament d’audiències). Les segueixen Beyond Meat (alimentació), Cable One (telecomunicacions), Trecora Resources (petroquímica) i LB Foster (industrial), Berkshire Hathaway (conglomerat), Dawson Geophysical (estudis sísmics), Prog Holdings (lloguer de material d’oficina) i Miquel y Costas (industrial).

comScore és l’empresa que va registrar el rendiment trimestral més elevat (+45,45%), mentre que LB Foster va ser la pitjor (+2,74%).

Les inversions que incorporo últimament a la cartera passen per un filtre molt senzill. És una espècia de santíssima trinitat, que vaig imposar a finals de l’any 2020 amb l’objectiu de facilitar els meus anàlisis i registrar rendiments extraordinaris. Segons aquest filtre, les companyies on invertís havien de ser petites, classificades com smallcaps o microcaps. Havien de comptar amb una estructura financera sòlida, evitant el palanquejament, i també estar acompanyades d’una historia que motivés el creixement de la cotització. Això és el que es coneix com un “catalitzador” i tant pot ser una reestructuració, un canvi d’equip directiu o l’entrada d’un inversor rellevant.

El primer filtre és senzill, el segon requereix quatre nocions de comptabilitat, però el tercer té un perfil qualitatiu que el converteix en el més complicat. No hi ha cap filtre automàtic que ens faci aquesta feina. I, si en programessin un, estic convençut que ho faria malament.

Arbitratge a Evergy, buscant la transformació elèctrica

La companyia Evergy se saltava aquests criteris d’inversió. Però a finals de l’any 2020 la vaig incorporar a la cartera, perquè era un arbitratge, amb un temps limitat.

Evergy és una companyia elèctrica que opera en els estats de Kansas i Missouri. Com la majoria d’empreses de la seva industria, compta amb monopolis naturals en diferents zones geogràfiques. A més d’aquest gran avantatge competitiu, és una empresa solvent que paga dividends.

El major repte de la industria elèctrica tradicional és la transició energètica: El pas de la fabricació d’electricitat a qualsevol preu, a la producció neta i sostenible. Per a les empreses tan grans com Evergy, aquesta transformació requereix temps i diners. Les estructures antigues, com són les centrals tèrmiques, s’han de desballestar i substituir per altres plantes de producció energètica renovable.

Aquest és un dels motius perquè hem vist diferents moviments corporatius en aquest sector, com adquisicions o separacions de negocis. En alguns casos propiciats per inversors activistes.

Elliot Management va entrar en l’accionariat d’Evergy i era un dels defensors d’una transformació de la companyia o una possible absorció. Una transformació similar a la realitzada per DT Energy, amb el spin-off del seu negoci de transport de gas.

La possible operació corporativa d’Evergy es va presentar amb forma d’oferta d’adquisició. NextEra Energy pagava 15.000 milions de dòlars per l’adquisició de la companyia, el novembre de l’any 2021. La direcció de la companyia s’hi va oposar. Però Elliot Management va declarar que era una opció viable per a la transformació d’Evergy.

En aquest context, jo vaig comprar accions de la companyia, amb la vista posada a una possible oferta superior. Per altra banda, el downside de la inversió estava cobert pels bons fonamentals del grup.

Van passar uns mesos després d’aquesta temptativa d’adquisició i la direcció d’Evergy seguia exposant els plans de transformació de la companyia. Un full de ruta que em va semblar complex, prolongat en el temps i que requeria una injecció de capital considerable. En canvi, la possibilitat d’una operació corporativa s’havia difuminat. Per aquest motiu, vaig desfer la posició.

La resurrecció de comScore

Durant aquest mateix trimestre, vaig adquirir dues empreses petites: Trecora Resources i comScore.

La primera és una empresa petroquímica amb una capitalització al voltant dels 200 milions de dòlars. Durant el 2020 va vendre la participació en Amarak, una joint venture localitzada a Aràbia Saudita per a l’explotació de mines de coure, zinc, or i plata. Aquesta venta li va proporcionar efectiu i va tancar el desembre de 2020 amb 55,7 milions de dòlars a la caixa. Suficient per sostenir els alts i baixos de les seves línies de negoci, correlacionades amb el preu del gas i el petroli.

A comScore, en canvi, li atorgo una rendibilitat més elevada. La seva història es remunta en el zenit de la bombolla punt com, quan Giani Fulgoni va fundar un negoci que mesurava les audiències d’Internet. Aleshores, Google encara era un petit actor i hi havia múltiples eines (applets) dedicades a les estadístiques de la web.

comScore es va presentar com a “plataforma líder d’intel·ligència de màrqueting digital” quan va sortir a la borsa, l’any 2007. Com la majoria d’empreses en fase de creixement, comptava amb uns quants anys d’història i tots amb pèrdues.

Des de llavors, la companyia va passar per diferents fases. Destaquen les adquisicions d’algunes marques, sobretot la fusió de comScore amb Rentrak, l’any 2015. Aquesta operació va permetre la integració de les eines d’anàlisi digital amb el negoci de Rentrak, enfocat a la industria de l’entreteniment (estudi d’audiències de televisió, taquilla i vídeo). A partir d’aquell moment, comScore es va convertir en competidor de Nielsen, un dels grans players internacionals de les estadístiques.

Durant aquesta mateixa època el conseller delegat Serge Matta va manipular els estats financers del grup, inflant ingressos i beneficis. Més endavant, ell i la companyia van ser multats per la SEC. Per això, Fulgoni va recuperar temporalment el timó de comScore. Per altra banda, el fons activista Starboard Value va començar a intervenir en la companyia. Va executar un conjunt de moviments, que van acabar amb la concessió d’un préstec de més de 200 milions de dòlars. A més de l’elevat cost del deute, Starboard Value també va imposar diferents condicions a l’empresa que la limitava des del punt de vista operatiu.

A 31 de desembre de 2020, comScore era una empresa que oferia serveis a cadenes de televisió, distribuïdors de cinema i plataformes web, per a mesurar audiències. Alguns d’aquests actors van patir la crisi amb contundència. I l’empresa, no només va tancar l’any amb pèrdues (21,3 milions de dòlars), sinó que els interessos del deute sumaven 35,81 milions de dòlars.

En aquest escenari, el moviment que em va cridar l’atenció va ser l’emissió d’accions preferents en favor de Charter Communications, Qurate Retail (abans Liberty Interactive Corp.) i Pine Investor LLC. Això representava l’entrada de 200 milions de dòlars, a través de diferents empreses relacionades amb el guru del cable John Malone.

Aquesta operació de finançament té dos vessants: una d’estratègica i l’altra financera. Pel que fa la segona, el grup de Malone ha utilitzat un mètode còmode i tradicional de cobrir-se les espatlles. Han entrat a la companyia, assegurant-se el dividend, i la possibilitat de convertir la seva inversió en common stock. Per altra banda, els 200 milions de dòlars han servit per pagar el deute sènior de Starboard Value. Això ha alliberat a comScore dels interessos del deute, i d’altres condicionants, com mantenir efectiu bloquejat.

Des del punt de vista estratègic, tant Qurate Retail com Charter Communications, són líders en programació televisiva i telecomunicacions (cable). A través d’aquests inversors, comScore pot tenir accés a més clients, sobretot pel que fa el càlcul d’audiències televisives.

Des de l’anunci de la operació de finançament, la política de comunicació de comScore ha consistit en un degoteig constant de notícies relacionades amb contractes amb diferents plataformes digitals i xarxes de televisió. Les plataformes de streaming no tenen necessitat d’aquest tipus de servei, ja que està integrat directament en la seva tecnologia. Però els anunciants segueixen depenent de les dades d’audiència dels canals tradicionals, per saber on posicionar la seva publicitat.

Per a Nielsen, l’entreteniment és un segment més en la seva estructura d’ingressos, però per a comScore és un dels pilars fonamentals del seu pla. Tenint en compte la situació financera actual de la companyia, els seus intangibles, i els seus socis estratègics, el potencial de l’acció és molt elevat.

Una petita nota de satisfacció

He tancat el primer semestre amb uns beneficis més que notables. És difícil de superar un 20% en un semestre. No passava d’aquest llindar des de l’any 2013, quan la cartera va guanyar un 41,53%.

Però haig d’advertir dues coses importants: La primera és que no s’ha acabat l’any. Tenim sis mesos per endavant i el preu dels actius financers estan molt alts. No només hi ha poques oportunitats. Alguns dels actius financers de qualsevol cartera estan assentats en barrils de pólvora. Sobretot si compten amb un endeutament elevat, en comparació amb el que guanyen i els seus recursos propis.

En l’economia se sumen incerteses, com nous brots de la pandèmia, o com es digeriran les reformes econòmiques que es van iniciar per pal·liar els efectes econòmics de la pandèmia. També hi ha la temuda inflació, que s’ha convertit en el concepte de moda. Com reaccionaran els mercats a les defenses dels bancs centrals per combatre l’increment de preus?

Hi ha una segon element important respecte el rendiment de la cartera Valkyria. Aquest és el rendiment de les accions de Rafael Holdings, que representen més d’un 26% de la cartera. Una proporció important del preu d’aquestes accions reflecteix les expectatives d’èxit del component Devimistat. Podria ser un blockbuster?

De moment, els estudis clínics segueixen el seu curs i les línies de negoci d’aquesta companyia no tenen ingressos. Exceptuant la branca immobiliària. Rafael Holdings s’ha convertit en Rafael Pharmaceuticals, té més adeptes, i l’augment de la cotització ha sigut vertiginós. Però el seu producte és un absolut wannabe. Hem d’acceptar que hi ha una probabilitat de fracàs i això conduiria a un posterior “efecte decepció” del mercat.

La resta d’accions han aportat més d’un 10% al rendiment de la cartera. Algunes posicions com la de The Walt Disney Company les he tancat amb èxit, però n’hi ha d’altres que es mantenen i els beneficis no estan consolidats. Les presentacions de resultats del segon trimestre poden fer ballar els números. No espero tancar l’any en pèrdues, però el perill de reducció de guanys hi és.

Això si, estic content pels rendiments de la cartera i per això escric aquesta nota de satisfacció. A 30 de juny he superat l’escenari més optimista que tenia per a l’any 2021. La combinació és senzilla: mercats a l’alça, una mica de sort, i una mica de feina al darrera. I passar-m’ho bé. Si no fos així, això no funcionaria.

Bon estiu!

“Success consists of going from failure to failure without loss of enthusiasm” – Winston Churchill

 

This post is also available in: Castellà

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.