Carbures, el camí del MAB cap a Airtificial – Segona Part

Hi havia un idil·li entre la comunitat financera i les empreses de creixement durant el primer semestre de 2014. Era una història d’amor sense precedents que es reflectia en fòrums d’inversió, blogs, missatges de Twitter i vídeos de Youtube. Si l’Alternatiu era el lloc de moda, la majoria cridaven “vamos Gowex!”. I si alguna cosa havia de frenar aquesta disbauxa, seria un document de 93 pàgines titulat “Let’s Gowex: a Pescanovan Charade”.

Una autor anònim amagat darrera el nom de Gotham Capital va publicar una anàlisi on valorava Gowex a 0 euros. No hi havia pietat per a la companyia, que l’etiquetava com a estafa. Això passava un dilluns, 1 de juliol de 2014. Gotham tenia com objectiu beneficiar-se de l’enfonsament de la cotització, però posava contra l’espasa i la paret la companyia de wifi de Jenaro García i també al Mercado Alternativo Bursátil.

No era un objectiu fàcil. Hi havia poques veus que dubtaven públicament de Gowex. La resta l’aclamaven. I, no feia ni quinze dies, Beka Finance li havia donat un potencial per créixer un 67%, en el seu últim informe.

Es va declarar la guerra! La comunitat financera es va llençar rabiosa contra Gotham, el profeta de l’apocalipsi: Van dir que allò era un informe mal fet. Que si s’havia d’aclarir qui era l’autor de totes aquelles mentides. O, com deia José María Huch, a través d’un escrit a Gurusblog, l’informe estava “plagado de errores evidentes, de información retorcida de forma tendenciosa y parece grotescamente manipulado para llegar a una conclusión a la que es imposible llegar con la información que exponen”.

Els inversors van ser els primers a reaccionar, doncs l’informe havia tocat la seva butxaca i també el seu amor propi. A darrera d’aquests li tocava el torn a la cotitzada. La defensa de la directiva de Gowex va ser un breu fet rellevant estructurat en quatre punts. Exposaven que l’informe publicat era fals i que posarien en marxa la maquinària legal.

Durant la primera setmana de juliol va predominar la confusió. Les accions legals que havia promès la cotitzada no arribaven, però si que van demanar a PwC la revisió dels seus comptes. La reacció del parquet va enfonsar la cotització. BME va decidir suspendre la negociació a mitja setmana i la Comissió de Valors (CNMV), per la seva banda, investigava a Gotham Capital.

No van passar ni cinc dies i va arribar el cap de setmana, amb una agenda més que plena. El consell d’administració de Gowex es va reunir el dissabte. I, els inversors, van saber durant la matinada del diumenge el que s’havia cuinat en aquelles oficines. En un comunicat d’una pàgina Gowex va revelar que “las cuentas de la Sociedad de, al menos, los últimos cuatro años no reflejan su imagen fiel, atribuyéndose [Jenaro García] la autoria de esta falsedad”.

Les especulacions que havia fet Gotham Capital eren veritat. Tant les hipòtesis sobre les pràctiques comptables de Gowex, com els dubtes relacionats amb les presentacions dels seus resultats: tot era un engany.

Però hi havia altres punts polèmics de l’informe que afectaven a altres actors. Un d’ells el dedicava al parquet de les smallcaps: “El MAB és similar a l’AIM de Londres i al pinksheet/OTC dels Estats Units, i aquests dos estan plens de fraus.” Aquesta afirmació acusava a la naturalesa del Mercat Alternatiu, a Bolsas y Mercados Españoles per organitzar-lo, així com també a la resta de cotitzades que hi participaven.

BME va replicar immediatament amb una nota de premsa on recordava les virtuts del MAB i la seva funció potenciadora de negocis petits. També afirmava que els errors d’una companyia no tenien perquè replicar-se. Per la seva banda, la majoria de cotitzades van mantenir un perfil baix i es van mantenir al marge d’aquest escàndol. Altres cotitzades com Altia van donar suport a l’alternatiu.

I, en canvi, companyies com Carbures van convocar immediatament una junta d’accionistes extraordinària per traslladar les seves accions al Mercat Continu. Per ells, ja era hora de marxar d’aquell indret infestat per la desconfiança.

L’aventura de fer-se gran

El Mercat Continu és l’objectiu de moltes cotitzades que participen al MAB. No n’hi ha prou en fer-se més gran, el canvi de parquet és ple de significat. Els negocis són més visibles a la borsa tradicional. Allà les normes són més estrictes, però ho compensa la capacitat d’accedir a més públic. També hi ha la possibilitat de formar part de l’Ibex-35,  de la cistella de fons d’inversió, de family office o d’altres grups institucionals.

Enmig de l’escàndol de Gowex, Carbures va convocar una junta extraordinària per marxar del MAB. Era un decisió que l’empresa havia estat temptejant durant molt temps, però ara corria pressa. No només serviria per deixar enrere un entorn complicat, sinó que també cobririen una ampliació de capital de 60 milions d’euros.

El coordinador de la sortida borsària seria Renta 4 – que ho sumava a les seves tasques d’assessor i analista – i l’acompanyarien el BBVA, Beka Finance, Inversis i Mirabaud, entitats encarregades de col·locar les accions noves.

La decisió del grup de composites estava recolzada per la seva dimensió borsària. Aquesta estava per davant de la resta de cotitzades alternatives. El 30 de juny de 2014, el mercat valorava en 553 milions d’euros a Carbures. Només la superava Gowex, capitalització que es va convertir en fum en qüestió de dies. Per darrera hi havien MásMóvil, Ebioss i Medcomtec. Cada una valia al voltant dels 100 milions d’euros.

El volum d’ingressos de Carbures era el segon element que la diferenciava. Fins uns mesos anteriors, els contractes que havia firmat amb diferents clients, eren de poca envergadura. En la majoria d’ocasions, no informava ni del pressupost. Però el contracte firmat amb la xinesa Shenyan Hengrui, anunciat l’1 de juliol, va transformar dràsticament el seu volum de ventes.

Amb motiu d’aquest nou client, la cotitzada va modificar un altre cop la previsió d’ingressos i beneficis per a l’any 2014, que passava a ser de 97 milions d’euros. Aquestes dades demostraven l’optimisme en el negoci, però també reflectien uns comptes que havien sigut adulterats per la creativitat comptable. A partir d’aquest moment, es va notar explícitament la imatge distorsionada que donava Carbures de la realitat del seu negoci.

   
El contracte de Carbures amb Shenyan Hengrui

El contracte de Shenyan Hengrui era rellevant per a Carbures, però també complexa. Segons l’anunci, la operació consistia en la construcció, enviament i posada en marxa de set lineals a la Xina. Es tractava de vendre tecnologia, obtinguda a través de l’adquisició de Mapro, i que serviria per a la producció d’estructures de fibra de carboni. La companyia també indicava que cobraria de Shenyan els royalties per a l’ús del seu know-how.

El problema principal del contracte és que implicava un procés llarg de producció. Era maquinària industrial, que havia d’arribar a l’altra punta del planeta, a través d’una ruta marítima. En un context tradicional, els ingressos per a l’entrega d’aquests lineals s’hauria de completar en qüestió de dos anys. I, segons les normes comptables, el registre de la venta s’hauria de fer a mesura que arribessin els vaixells al port.

Carbures va presentar els estats corresponents al primer semestre i va demostrar de nou el seu optimisme. Als resultats s’hi havien sumat 19,6 milions d’euros corresponents a les ventes d’aquests lineals. Encara que el contracte amb Shenyan l’havia firmat l’1 de juliol i les màquines encara havien de sortir de la fàbrica!

La direcció va justificar aquesta decisió indicant que el 30% dels lineals ja s’havien completat. Encara que el contracte es publiqués el segon semestre. Sense tenir en compte que la divisió de lineals (Mapro) s’havia adquirit aquell febrer. Ni que el client era una empresa xinesa amb cap tipus de garantia (i que, a més, mai arribaria a adquirir tot el paquet!).

Però, la direcció de la companyia opinava que el més coherent era considerar que un terç de tota la maquinària ja s’havia venut.

Haig d’indicar que la normativa del MAB d’aquells moments permetia difuminar aquest tipus de mètodes comptables. Aquests números no passaven per l’auditor, ja que només estaven obligats a supervisar els resultats anuals. Ningú contrastava amb l’empresa la coherència comptable dels comptes dels primers sis mesos de l’exercici. L’informe s’havia de presentar, això si, però l’estil era més aviat “lliure”.

Per això, la majoria d’empreses remetien al regulador els comptes semestrals abreviats. La majoria es limitaven a informar del compte de resultats, amb tancament el 30 de juny. Aquest estava format per l’acumulat de les ventes, els costos operatius, els costos fixos, i el (maleït) EBITDA. L’accionista estava informat d’una part de l’evolució de la companyia. En canvi, no en tenia ni idea de quant costava tot allò, segons els deutes o la injecció de recursos propis, ja que faltava conèixer el balanç.

En el cas de Carbures, si l’inversor hagués disposat de la informació auditada hauria pogut fer una cassació entre el compte de resultats amb els fluxos d’efectiu. Amb la comparació dels dos hauria arribat a la conclusió que els més de 100 milions d’euros que la companyia tenia previst ingressar l’any 2014, s’escapaven per altres bandes.

L’auditor hi diu la seva

Sembla mentida que s’arreglessin les xifres, sobretot en les immediacions del trasllat de les accions a una altra borsa. Carbures amagava a propòsit moltes dades imprescindibles en els fets rellevants i en els resultats semestrals. La direcció feia números d’il·lusionisme perquè els inversors creguessin allò que els volien fer veure. Tot i que sabien que els reguladors serien escrupolosos quan els toqués fer el trasllat de l’Alternatiu, començant per l’auditor.

No hi ha una norma escrita on es digui que cotitzar a la borsa espanyola sigui més difícil. O sigui més estricte. Però les exigències són elevades i a darrera hi ha un supervisor (la Comissió Nacional del Mercat de Valors), que no és el mateix organitzador del mercat. La informació requerida a les cotitzades és constant i els terminis són més ajustats.

Hi ha un altre detall que demostra el canvi de les regles de joc. Tots els salts del MAB al continu han estat precedits per modificacions en els estats de comptes. Va passar amb MásMóvil i també amb Grenergy. A les dos companyies els va tocar modificar alguns punts, que havien passat inadvertits durant la seva època de companyies de creixement. Podríem dir que l’auditor és més exquisit quan ha de firmar davant la CNMV.

PwC es va mostrar també més escrupolós quan li va tocar el seu torn amb Carbures. Encara que hagués sigut l’auditor de la companyia durant anys, aquell mes d’octubre de 2014 va alertar d’alguns mètodes comptables que donaven una imatge distorsionada de la companyia. Es tractava dels resultats corresponents al 2013, que el mateix PwC ja havia aprovat i firmat. Ara resultava que tenia discrepàncies amb la direcció de la companyia per aprovar-los de nou, i presentar-los al regulador.

Carbures va emetre un comunicat a la borsa, que seria el preludi de la seva caiguda. En aquest document la companyia informava de diferències amb PwC pel registre de diferents partides comptables. Una estava relacionada amb el contracte Shenyan, pels comptes del 2014. L’altra era perquè utilitzava empreses del grup, com a terceres parts, per augmentar el registre de ventes. Si s’aplicaven tots els ajustos recomanats per l’auditor, el volum d’ingressos de la cotitzada de l’any 2013 es reduïa a la meitat i tancava l’exercici amb pèrdues.

En el context del MAB d’aleshores, aquestes acusacions eren molt greus. No només perquè dilapidava els resultats de Carbures. El modus operandis de Gowex per executar la seva estafa també incloïa la utilització de terceres parts per inflar els ingressos. Es repetia la mateixa història?

Carbures va utilitzar Ansal Procons (administrada per Rafael Contreras) per sumar 5,36 milions d’euros a les vendes. Això es va saber més endavant. La companyia cobrava d’Ansal per vendre material de construcció, i es registrava en els estats que ensenyava als inversors. Ansal, per darrera, feia servir aquest material per construir les instal·lacions de Carbures de la Zona Franca de Cádiz, on hi tenia un contracte de lloguer de 30 anys.

Els dubtes de l’auditor abans s’havien d’aclarir, però el comunicat va encendre les alarmes de BME. En estat d’alerta per la situació viscuda durant els últims mesos, va suspendre indefinidament la cotització del grup. No hi havia cap previsió de retorn a la normalitat i el lema era: “fins que s’aclareixi”. Llavors, mentre els executius de Carbures es tiraven els plats pel cap – entre defensors de Tarragó i el bàndol de Contreras -, als inversors no els quedava sinó resignar-se de nou. La il·lusió del Mercat Continu s’havia transformat en una paràlisi en sec en el Mercat Alternatiu. I, a més, l’aixecament de la suspensió no representaria cap solució als mals amagats de la companyia.

Continuarà…

Aquest text forma part del conjunt “Carbures, el camí del MAB cap a Airtificial”. Format pels següents posts:

Carbures, el camí del MAB cap a Airtificial – Primera Part

 

This post is also available in: Castellà

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.