Tinder és un bon “match” a la borsa?

Interactive Corp. va proposar la sortida a borsa de una nova empresa anomenada Match. Aquesta decisió, anunciada el passat 25 de juny, permetria independitzar sota un mateix paraigües a marques populars de IAC com el portal de cites Match.com o l’aplicació de cites Tinder. Noms familiars, sobretot entre els solters que busquem parella a través de les xarxes socials.

L’anunci de la companyia es va realitzar dos mesos després que l’Ira Sohn Contest premiés una presentació sobre Interactive Corp, escrita per Angelo Martorell de la Warton School. En el document destacava els diferents actius amagats de la companyia, entre ells la marca Tinder, que podien incrementar el valor del conglomerat. Segons l’analista, el conjunt del grup valia 165 dòlars, per acció. Això significava un potencial d’un 100%, respecte la cotització actual.

El grup Interactive Corp. registra la seva facturació a través de quatre segments: El grup The Match (Match.com, Tinder…), aplicacions de recerca (Ask.com, About.com, Investopedia), Media (Vimeo) i eCommerce (HomeAdvisor). Segons Martorell, els analistes de Wall Street s’equivoquen quan realitzen els seus estudis. No valoren adequadament el potencial del portal i l’aplicació de cites, sobretot per la por que tenen dels possibles competidors del mateix mercat. Aquesta mateix “conservadurisme”, es reflecteix en la cotització.

   
El model de negoci de Tinder

Tinder és una aplicació de mòbil que, a través d’un compte de Facebook, permet localitzar geogràficament a altres perfils que també estiguin buscant parella. Aquesta marca acumula 50 milions d’usuaris; durant el 2014 aquesta xifra va créixer un 300%. En el mateix mercat, Tinder és 50 vegades més gran que la segona marca competidora.

Amb aquest historial és un negoci a tenir en compte, sobretot perquè segons Martorell “Les cites online han arribat per quedar-se”. Al contrari de la opinió generalitzada, creu que una vegada comences a utilitzar Tinder per buscar parella, seguiràs utilitzant les plataformes online d’aquest estil.

L’anàlisi de Martorell és al més pur estil value investing. Identifica un conjunt de plataformes multimèdia, amagats en el conjunt d’Interactive Corp. i els hi dóna un valor, basant-se en diferents avantatges competitius. El més valuós de Tinder són les economies de xarxa i el “the winner takes it all”. Els usuaris arrosseguen als nous perfils. Com en una festa, a la gent l’interessa li agrada Tinder, perquè és on hi ha tot el sarau. Enlloc de registrar-se en altres aplcacions on hi ha pocs usuaris, i la majoria són falsos.

L’altre ingredient de la fórmula atractiva d’Interactive Corp. és Barry Diller. Director de la companyia, és un empresari de 73 anys que es mou com un peix a l’aigua entre empreses de comunicació i plataformes web. També és conseller de Expedia, i responsable del fantàstic spin-off de TripAdvisor, a més de formar part del Consell d’Administració de Graham Holdings Corporation.

Quatre apunts sobre la presentació de Tinder

L’anàlisi de Martorell s’alimenta de modes i de supòsits. Fa una llista de les frases d’analistes del sector i indica que estan equivocades. Mentre que el seu storytelling es construeix a partir d’estimacions de collita pròpia. Dir que les “cites online han arribat per quedar-se”, es basa en supòsits no contrastats, amb un estil semblant a altres analistes professionals (i showbusiness) com Bill Ackman o David Einhorn.

Aquest anàlisi apareix en un context de bombolla de negocis d’Internet i serveis al “núvol”. Martorell és optimista respecte el creixement d’aquestes aplicacions. Però també tenim exemples com Twitter, on la dificultat no és créixer, sinó fer diners de la base d’usuaris. Entre prova i error, els inversors estan pagant pels assajos. Tinder és una plataforma gratuïta amb opcions de pagament. Si els ingressos d’aquests “extres” aconseguiran rendibilitzar la inversió, encara és un misteri.

A Interactive Corp. hi ha altres segments de negoci, que la presentació de Martorell deixa de banda. No sabem si són grans negocis, o desastres financers. Si el diamant amagat és el grup Match, hauriem de saber quines són les expectatives de la resta de divisions. Almenys per saber amb quin tipus de companyia es queden els inversors.

Com he comentat en vàries ocasions, un anàlisi premiat és un document més a tenir en compte. En cap cas és garantia d’èxit. Els premis es posen en funció de com és el document de l’anàlisi, però no si és correcte. I hem vist exemples de tot: presentacions que han passat sense pena ni glòria, sobre inversions genials. I, per altra banda, anàlisis que han aconseguit una bona nota del jurat sobre companyies desastroses.

Un exemple d’aquests últims va ser l’anàlisi de Hertz, premiat en el Value Investing Congress. De res va servir felicitar als analistes, doncs la companyia va acabar en concurs de creditors!

 

This post is also available in: Castellà

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.