L’euroescepticisme i les prediccions encertades de Saxo Bank

Les eleccions al Parlament Europeu van deixar un mapa polític desdibuixat, diferent al que estàvem acostumats. Sobretot per l’increment dels mateixos polítics que diuen estar en contra de la institució assentada a Brussel·les. Els euroescèptics marquen territori. Tal com predeia Saxo Bank, la inestabilitat econòmica i la supremacia d’arguments polítics d’uns països de la Unió per sobre d’altres ha proporcionat les bases per criticar el concepte de “Estats Units de Europa”.

Fins un centenar d’escons sumaran els partits que estan en contra de la Europa que coneixem i entraran a prendre decisions en el centre parlamentari de la mateixa institució. Polítics de Finlàndia, França o Itàlia. En una llista de deu possibles situacions hipotètiques que podrien fer trontollar el mercat, Saxo Bank tenia en compte una Europa dividida. El banc avisava que calia prendre mesures estratègiques perquè aquesta predicció no afectés els estalvis d’una cartera d’inversions.

Però l’entitat presidida per Steen Jakobsen es va equivocar de protagonistes. No va ser holanda el país que s’assenyalava com el més crític amb la Unió; el Partit per la Llibertat va quedar com a tercera força dels Països Baixos. En canvi, França i Regne Unit van emergir com els veritables enemics del continent. El Front Nacional de Marie Le Pen va aconseguir la victòria electoral més sonada; el seu grup va rebre el 25% de la representació Francesa al Parlament. El Partit Independentista (UKIP) de Nigel Farage, a Regne Unit, fins un 30%.

Una participació de Finesos, Italians o Suecs també han donat suport a la causa pel desmembrament de la Unió Europea. O, almenys, per qüestionar el sistema. Entre els seus programes electorals hi ha una clara predilecció per desestabilitzar l’status quo, constituït en el Tractat de Roma de l’any 1957.

Aquesta és la raó perquè en les primeres prediccions hipotètiques de Saxo Bank, les “Outrageous Predictions”, vam titular aquesta situació com “El Trencament d’Europa”. Aquest començaria quan els parlamentaris no aconseguissin un acord en l’elecció d’un President de la mateixa Unió, i desencadenaria una reacció a les borses europees.

Per protegir-se, el banc danès recomanava la compra de bons alemanys – es refugiava en el Bund – , i la venta en descobert de bons espanyols. El benefici procediria del diferencial entre l’interès dels dos actius. Segons aquesta estratègia, tot apunta a que hi ha la creença que l’enfonsament del continent ha de passar obligatòriament per l’enfonsament de l’economia espanyola.

 

This post is also available in: Castellà

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.