Que el preu de les accions no t’enganyi

El 3 d’abril Google va doblar les 337 milions d’accions, que tenia repartides en el parquet, en 673 milions de títols mitjançant un moviment tècnic conegut com split. Per cada acció vella la companyia va distribuir-ne una de nova i l’antiga cotització amb un preu de 1.100 dòlars va passar a la franja dels 500.

La diferència entre abans i ara és un simple tecnicisme. La capitalització borsària és la mateixa; però hi ha més accions a un preu més baix. Les noves xifres ja no intimiden a possibles compradors, o fins i tot a analistes que etiquetaven les accions de Google de “cares” per ser “milenàries”.

El valor que s’amaga darrera el preu d’una acció

És més fàcil saber el preu d’un producte bàsic que el d’una participació empresarial, malgrat la quantitat d’informació comptable al nostre abast. Encara que valgui deu cèntims, una poma podrida és un disgust pel paladar i també pel nostre estómac. I si ens diuen que un Ferrari només val 7.000 euros, ens el mirarem deu vegades abans de fer una oferta.

Apareixeria aquella veu de la consciència que ens alertaria de la possible parany on estem a punt de caure. Consells, quasi inconscients, que el nostre raonament sap fabricar per defecte. Ben diferent que a la borsa. Les accions no les utilitzem, ni ens les mengem, ni tampoc les podem conduir.

El que si fan les accions és repartir beneficis; és la compensació bàsica que es fa als inversors per confiar en el negoci. Les institucions financeres també paguen, però perquè els hi prestin diners. Els bancs, per exemple, consideren que retenir els estalvis dels seus clients durant un any val aproximadament un 0,25%. Això és una inversió conservadora, avalada per un Banc Central, que assegura el retorn de l’aportació inicial si hi ha perill de fallida. A canvi d’aquesta tranquil·litat, els interessos que paguen als estalviadors són una misèria; dos euros i mig per cada mil euros de capital.

Google va registrar 12.920 milions de dòlars de beneficis durant l’exercici fiscal de l’any 2013. En una situació hipotètica que la tecnològica hagués repartit els seus beneficis entre tots els seus accionistes, aquests haurien rebut 36,05 dòlars per acció. Encara que haguessin comprat les accions per més de 1.000 dòlars, una rendibilitat de 3,605% (36,05 / 1.000) ja és superior al d’un dipòsit bancari.

Eren cares les accions de Google quan van superar el llindar psicològic del miler? Més cares eren els títols deNetflixper a un inversor que s’hi deixava més de 370 dòlars per cada una. L’empresa només li retornaria un 0,5% de la seva inversió, a finals de 2013, després de presentar uns resultats de 1,85 dòlars per acció. En canvi Northern Oilhauria satisfet millor els seus propietaris amb una rendibilitat per acció d’un 5,7%.

És possible que la cotització post-split de Google provoqui noves passions. Algunes sense fonament; un número de tres xifres no espanta tant. És veritat que les carteres més modestes els hi serà més fàcil, també, assumir una participació d’aquesta quantitat i ja no serà com una balena enmig d’un estanc d’aigua. En termes absoluts aquesta conversió pot ser tot un èxit. Relativament, la cotització es queda igual.

 

This post is also available in: Castellà

3 Comments

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.