La balena de Londres, l’escàndol de JP Morgan

Bruno Michel Iksil passarà a la història pel sobrenom de la “Balena de Londres” (the London Whale). Després de la crisi de 2008 de les subprime, ningú hauria dit que J.P. Morgan hauria de justificar la naturalesa de més operacions palanquejades, com les que executava aquest operador en aigües tranquil·les.

El 10 de maig de 2012 J.P. Morgan va publicar 2.000 milions de dòlars de pèrdues provocades per la negociació de derivats financers. L’entitat presidida per Jamie Dimon havia d’explicar oficialment, i per primera vegada, què havia succeït amb l’equip dirigit per Mr. Iksil. La premsa ja havia anticipat la història i els inversors s’esperaven la mala notícia. Només faltava que el banc ho confirmés.

El culpable d’aquest desastre va ser l’especulació en un actiu financer anomenat CDX IG9, segons avançava el Wall Street Journal en el reportatge “London Whale Rattles Debt Market”.  Es tractava d’un Credit Default Swap (CDS) que formava part de la cartera d’una unitat de J.P. Morgan, liderada per Iskil i ubicada a París.

   
L’aposta de la balena de Londres

Un Credit Default Swap és un contracte de derivats que permet cobrir el risc de fallida d’un altre actiu. Amb un CDS es pot compensar la disminució de valor d’una obligació, un bo, una acció o, fins i tot, un altre futur financer. Mitjançant la negociació d’aquests derivats, un especulador també aposta a favor o en contra d’un objectiu. L’estabilitat d’una empresa, per exemple, com també la fallida d’un sector o d’un país.

L’empresa Markit és la responsable del disseny del CDX IG9, un dels productes més singulars dels mercats i amb el que operava Iksil. El preu d’aquest derivat s’estableix en funció de les probabilitats de fallida d’una selecció de 125 empreses. En aquesta cartera s’hi troben companyies com Fannie Mae i JC Penney. La seva negociació es va estrenar l’any 2007, poc abans de l’explosió de la bombolla financera.

Que J.P. Morgan negociés aquests actius no era un problema. El principal risc de les operacions eren els seus volums, diferents a la resta de players del mercat. Una situació semblant a la del hedge fund Long Term Capital quan executava operacions d’arbitratge. En aquest cas, cada operació que executava J.P. Morgan amb el CDX IG9 provocava fortes alteracions de la cotització; com les onades que provocaria una balena si intentés nedar en un riu petit.

Els errors tècnics de J.P. Morgan

Els primers en adonar-se de la situació de J.P. Morgan van ser els hedge funds, que van aprofitar-ho per executar operacions d’arbitratge. Les diferències entre la cotització del derivat i el preu de les obligacions de les 125 empreses representades, permetia als petits gestors obtenir un benefici segur, a través de l’arbitratge entre ambdós actius.

Alhora, aquests fons també oferien la liquiditat que necessitava Iksil per acumular posicions. Mentre la seva aposta era correcte, J.P. Morgan obtenia beneficis i, a més, tenia disponible un mercat on podia comprar més derivats. El problema va arribar quan l’aposta del grup de Iksil, després d’acumular posicions multimilionàries d’aquest producte exòtic, va resultar ser incorrecta. Quan va ser l’hora de fer-se enrere no hi havia contrapartides. Ningú volia mullar-se per tancar-li les posicions.

La situació és fàcil d’entendre: J.P. Morgan era de les poques entitats que treballava en el mercat del CDX IG9 fent apostes, la resta s’aprofitaven de la posició de “la balena”, però no especulaven. Per això en el moment que el banc va necessitar fer-se enrere, la majoria d’entitats de Wall Street ja sabien que hi havia un peix gros encallat i valia més no acostar-s’hi. Tot i així, la unitat de Iksil tenia ordres de tancar aquella posició, però era tècnicament impossible.

Segons Jamie Dimon, la pèrdua de 2.000 milions de dòlars és “una tempesta en una tassa de te”. El mateix banc que va absorbir la fallida de Bear Stearns genera els ingressos necessaris per superar aquest tràngol. El mercat, en canvi, encara està massa sensibilitzat amb les operacions arriscades dels grans bancs i les seves possibles conseqüències. A vegades les tempestes també es poden transformar en huracans.

 

This post is also available in: Castellà

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.