1
La trampa: Jim Chanos analitza Hewlett Packard ( $HPQ )
2
Anàlisi Spin-Off: ConocoPhillips, l’atractiu de les accions del petroli
3
Què falta en aquesta crisi?
4
A la salut de Nostradamus! (“La fi del joc” segons Raoul Pal)
5
De Grècia a Japó: Especulacions contra l’imperi del sol naixent

La trampa: Jim Chanos analitza Hewlett Packard ( $HPQ )

Jim Chanos va presentar la última setmana de juny un anàlisi baixista de l’empresa Hewlett-Packard. L’analista de Kynikos Associats va classificar les accions de l’empresa com una “trampa” pels inversors interessats en l’anàlisi fonamental.

Els motius que considera Chanos, famós per les seves aportacions al mercat baixista d’accions, és que HP ha crescut gràcies a la llarga successió d’adquisicions de negocis que han ofuscat un gran volum de despeses. La empresa tecnològica ha concentrat molts diners en investigació i desenvolupament, que per desgràcia, no han donat els fruits que haurien volgut.

Hewlett-Packard

A altres no els fariem cas, però si ho diu Chanos, qui desde els 24 anys ha anat destapant fraus i males empreses aprofitant sempre la caiguda del preu de les accions per extreure’n beneficis, val més donar-hi un toc d’atenció.

Amb els números a la mà:

Quan els executius comuniquen l’estat de comptes, els guanys o les pèrdues trimestrals o mensuals de l’empresa, ho fan sobre uns números aproximats. El resultat sempre es calcula de la següent manera: el negoci genera un volum de vendes dels quals se’n resta l’import del seu cost. És el càlcul més real possible i també el benefici brut. Després es dedueixen totes les aproximacions possibles: previsions, el que val el desgast dels immobles, el desgast de les marques…. etc. Es resta, suma, totes les variacions possibles, es calcula l’impost sobre el resultat i s’obté el benefici net de l’empresa durant una temporada determinada. Tot aquest càlcul s’encabeix en l’estat de comptes denominat Pèrdues i Guanys o Income Statement.

Degut a el maquillatge freqüent d’aquests càlculs sempre s’ha enfocat a la nova generació d’inversors cap a uns comptes més “realistes” que puguin dir quin volum real ha mogut l’empresa. Això es pot veure a través dels fluxos de caixa.

Cash is the king diuen els anglosaxons, i part de raó la tenen. Els Fluxos de Caixa (cashflow) són els càlculs més reals ja que imprimeixen en paper tots els moviments que han passat per tresoreria durant un període determinat.

A grans trets, l’estat de Fluxos de Caixa el formen tres apartats: Els fluxos operatius, els fluxos d’inversió i els fluxos de finançament. La suma és l’increment o disminució dels diners que hi han a la tresoreria,  en comptes corrents i a la caixa forta del despatx del jefe.

La teoria diu que el primer, l’operatiu, és el fonamental i és el fruit de la operativa diària de l’empresa. Les vendes fan que s’entrin xecs i efectiu en compte corrent, i per altra banda les factures dels proveïdors i els sous es paguen a partir d’aquí. És bastant senzill. Que un flux de caixa operatiu estigui “sa” i positiu és el més important de tot ja que significa que els ingressos procedeixen de l’activitat fonamental de l’empresa. Si és així, el que sobri es podrà destinar en tapar forats (endeutament) o en invertir (estalvi).

A grans trets, els fluxos de finançament són les entrades a través d’endeutaments i les sortides per pagar aquests deutes o els seus interessos.

El flux d’inversió, per altra banda, és la diferència entre les despeses destinades a comprar “capital” i a invertir per fer créixer el negoci. Els guanys són el fruit d’algunes inversions anteriors. Aquest moviment de diners té, en alguns casos, un caràcter no recurrent; no tots els dies es gasten deu milions d’euros en una nova nau, ni compren maquinària mes rere mes. Però si que es poden donar casos que la sortida de diners per aquestes situacions es faci habitualment.

Aquí és quan tornem a Hewlett-Packard.

HP, com moltes altres empreses de desenvolupament tecnològic com DELL, Microsoft o Oracle, han entrat en aquell encantador equilibri de la gran multinacional que fa masses coses. Masses fronts oberts, masses competidors, i masses productes per mantenir. En algunes ocasions, estancats en la seva filosofia que els va fer grans no aconsegueixen trobar el quid d’un nou grial que els torni a fer interessants en el mercat. Ells no poden inventar Facebook, ni Instagram ni Zillow. Els enginyers estan concentrats en mantenir ordinadors i negocis ja en funcionament, d’altres a mantenir el seu status, però no gaires tenen noves idees.

Per aquest motiu, els executius que no tenen una bona cantera prefereixen comprar negocis amb noves idees a cop de talonari. Així, converteixen les grans empreses en “adquisidores” en sèrie.

HP en els últims any ha comprat 3Com o Palm, i cada una d’elles era un mercat nou i diferent. Era una nova inversió, i aquesta despesa es va classificar en el flux d’inversions. En negatiu.

Les empreses comprades, amb beneficis, amb nous productes i nous mercats van oferir directament ingressos a HP. Aquestes entrades de caixa van ser xecs classificats com el resultat de la operativa diària. Al cap i a la fi, ja que Hewlett Packard va destinar una fortuna a comprar aquests nous productes, bé val la pena considerar els ingressos com a seus.

Per desgràcia, per l’analista professional això no hauria de ser així: el confón i li presenta un resultat totalmet enganyós. L’analista professional o l’inversor fonamental llegeix el flux de caixa operatiu i veu que Hewlett-Packard ha tingut ingressos per caixa any rere any, i en augment. Mot suculent. No se n’adona que aquests beneficis s’han comprat i per una milionada a base d’inversions.

Per descobrir aquest truc a Financial Shenanigans ens recomanen la mesura del “Flux de caixa lliure després d’adquisicions”.

Flux de Caixa Lliure després d’Adquisicions = Flux de Caixa Operativa – Despeses en Capital – Despeses en Adquisicions.

Amb les dades a la mà dels últims anys de HP hem descobert que la tecnològica ha amagat pèrdues darrera una llarga llista d’adquisicions. I encara que els diners entrin a raudals per una banda, en surten molts més per altres cantons. Aquests són els resultats:

Anàlisi Spin-Off: ConocoPhillips, l’atractiu de les accions del petroli

Assegut al terra al costat del seu invitat amb el cap obert, mort, i regalimant sang a borbotons, el magnat del petroli tanca la sessió i la pel.lícula amb la frase: “He acabat”.

Final apoteòsic per una pel.lícula que rememora els pioners de la indústra del petroli – “Pous d’Ambició”, There will be blood en la versió original. A part del combustible en forma de liquíd viscós negre, no crec que aquest a pel.lícula tingui cap més relació amb l’spin off del que vull parlar. Però la pel.lícula és genial.

En un mercat tant superat per les desgràcies internacionals, fa unes setmanes vaig elaborar la construcció de una petita teoria per invertir en una empresa concreta de la indústria del petroli. De fet, una de les empreses petrolíferes més grans de Estats Units, CONOCOPHILLIPS, va presentar una proposta de spin off  de les seves divisions, la qual ja es va executar a mercat farà cosa d’un mes.

Els grans conglomerats ja no són d’interès públic, no interessen a borsa. Tantes divisions per calcular, tants negocis vinculats. Empreses amb tants tentacles i tant per abarcar. En aquest cas, un conjunt que recopila tot el cicle industrial del petroli, des de l’extracció del cru fins la seva venda, un veritable trust. Alguns segments donen una gran font d’ingressos, mentre que d’altres són tant arriscats que acaben enfosquint la major part dels beneficis.

Read More

Què falta en aquesta crisi?

És la primera crisi seriosa que he conegut. Si descarto la bombolla d’internet, molt més abans era prou jove com per no entendre les magnituds dels desastres. De economia no en tenia ni idea i prou feina tenia a aprendre a sumar i a restar. I les vagues i les paralitzacions em sorprenien com un fet molt extraordinari. Des del punt de vista d’un nen era un dia que no s’anava a l’escola, o millor encara, un dia que la gent no anava a treballar. Era un dia de festa!

Ara, considerant la situació actual com la de CRISI i que jo ja sé sumar i restar, també puc extreure unes quantes conclusions del panorama diari: de polítics que fan viatges, de mercats que es belluguen amb insistència i de moltíssims banquers que cobren molts més zeros que el ciutadà mitjà.

No tenim tot el que volem però, filosòficament parlant, ens falten alguns conceptes perquè puguem sortir “triomfants” d’aquesta situació:

Falta Previsió

Ningú sap res, encara que molts creguin saber-ho tot. I vist que hi ha sempre una falta de unanimitat en qualsevol sector, molt pocs poden fer una bona previsió sobre el futur immediat. N’hi pots dir incertesa.

Read More

A la salut de Nostradamus! (“La fi del joc” segons Raoul Pal)

M’arriben missatges pessimistes contínuament: a través del mòbil, alguns subliminals que em resisteixo a entendre i d’altres en forma d’argument de mitja hora d’algun expert de barra de bar. A vegades m’ho crec i prenc seriosament, en algunes ocasions em porten fins al punt de la reflexió, i en altres casos, presentacions com aquesta, m’ho prenc com simples acudits.

Un tal Raoul Pal, conegut ben segurament en el seu àmbit i en el seu territori d’acció, fa tota una dissertació de trenta-una diapositives on la paraula “terrorífic” es veu repetida vàries vegades, com també el “no” – “no” això, “no” allò altre… – i imatges de desastres naturals que expliquen el que vaticina com “el final del sistema”. Espanta i amb una força imponent. Read More

De Grècia a Japó: Especulacions contra l’imperi del sol naixent

Deien que Japó s’enfonsava i fa més d’un any que aquest tema ja s’infiltrava, discretament, en entrevistes televisives. Havia sentit parlar del tema, però les grans notícies eren Grècia i Europa i ningú tenia cap tipus d’interès en considerar seriosament aquest problema, i menys encara tractant-se d’un focus tant lluny de l’acció. Total, ja en teníem més que suficient amb els nostres problemes.

Kyle Bass, gestor de patrimonis de Hayman Capital, representant de la formada camarilla d’inversors que una vegada van apuntar amb encert l’objectiu de les subprime com a possible causa de la pròxima gran crisi, ara dirigia la seva mà acusadora a l’altre banda del mar; al país del sol naixent. Tots ens vàrem oblidar del tema fins que David Einhorn, un altre beneficiat de les subprime, va senyalar Japó com una possible bomba de rellotgeria i també inversió estratègica pel seu fons Greenlight Capital. No eren els únics “preocupats”. Dimarts passat l’agència de valoració Fitch va rebaixar un punt la qualitat creditícia – la nota – del país a A+. Era un espant pels mercats i les finances internacionals però podria haver sigut molt pitjor. Continuava encara uns punts per sobre de la qualitat creditícia de Espanya, Portugal, Itàlia o Grècia.

Read More

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.