1
Anàlisi Spin-Off: ConocoPhillips, l’atractiu de les accions del petroli
2
Què falta en aquesta crisi?
3
A la salut de Nostradamus! (“La fi del joc” segons Raoul Pal)
4
De Grècia a Japó: Especulacions contra l’imperi del sol naixent
5
La balena de Londres, l’escàndol de JP Morgan

Anàlisi Spin-Off: ConocoPhillips, l’atractiu de les accions del petroli

Assegut al terra al costat del seu invitat amb el cap obert, mort, i regalimant sang a borbotons, el magnat del petroli tanca la sessió i la pel.lícula amb la frase: “He acabat”.

Final apoteòsic per una pel.lícula que rememora els pioners de la indústra del petroli – “Pous d’Ambició”, There will be blood en la versió original. A part del combustible en forma de liquíd viscós negre, no crec que aquest a pel.lícula tingui cap més relació amb l’spin off del que vull parlar. Però la pel.lícula és genial.

En un mercat tant superat per les desgràcies internacionals, fa unes setmanes vaig elaborar la construcció de una petita teoria per invertir en una empresa concreta de la indústria del petroli. De fet, una de les empreses petrolíferes més grans de Estats Units, CONOCOPHILLIPS, va presentar una proposta de spin off  de les seves divisions, la qual ja es va executar a mercat farà cosa d’un mes.

Els grans conglomerats ja no són d’interès públic, no interessen a borsa. Tantes divisions per calcular, tants negocis vinculats. Empreses amb tants tentacles i tant per abarcar. En aquest cas, un conjunt que recopila tot el cicle industrial del petroli, des de l’extracció del cru fins la seva venda, un veritable trust. Alguns segments donen una gran font d’ingressos, mentre que d’altres són tant arriscats que acaben enfosquint la major part dels beneficis.

Read More

Què falta en aquesta crisi?

És la primera crisi seriosa que he conegut. Si descarto la bombolla d’internet, molt més abans era prou jove com per no entendre les magnituds dels desastres. De economia no en tenia ni idea i prou feina tenia a aprendre a sumar i a restar. I les vagues i les paralitzacions em sorprenien com un fet molt extraordinari. Des del punt de vista d’un nen era un dia que no s’anava a l’escola, o millor encara, un dia que la gent no anava a treballar. Era un dia de festa!

Ara, considerant la situació actual com la de CRISI i que jo ja sé sumar i restar, també puc extreure unes quantes conclusions del panorama diari: de polítics que fan viatges, de mercats que es belluguen amb insistència i de moltíssims banquers que cobren molts més zeros que el ciutadà mitjà.

No tenim tot el que volem però, filosòficament parlant, ens falten alguns conceptes perquè puguem sortir “triomfants” d’aquesta situació:

Falta Previsió

Ningú sap res, encara que molts creguin saber-ho tot. I vist que hi ha sempre una falta de unanimitat en qualsevol sector, molt pocs poden fer una bona previsió sobre el futur immediat. N’hi pots dir incertesa.

Read More

A la salut de Nostradamus! (“La fi del joc” segons Raoul Pal)

M’arriben missatges pessimistes contínuament: a través del mòbil, alguns subliminals que em resisteixo a entendre i d’altres en forma d’argument de mitja hora d’algun expert de barra de bar. A vegades m’ho crec i prenc seriosament, en algunes ocasions em porten fins al punt de la reflexió, i en altres casos, presentacions com aquesta, m’ho prenc com simples acudits.

Un tal Raoul Pal, conegut ben segurament en el seu àmbit i en el seu territori d’acció, fa tota una dissertació de trenta-una diapositives on la paraula “terrorífic” es veu repetida vàries vegades, com també el “no” – “no” això, “no” allò altre… – i imatges de desastres naturals que expliquen el que vaticina com “el final del sistema”. Espanta i amb una força imponent. Read More

De Grècia a Japó: Especulacions contra l’imperi del sol naixent

Deien que Japó s’enfonsava i fa més d’un any que aquest tema ja s’infiltrava, discretament, en entrevistes televisives. Havia sentit parlar del tema, però les grans notícies eren Grècia i Europa i ningú tenia cap tipus d’interès en considerar seriosament aquest problema, i menys encara tractant-se d’un focus tant lluny de l’acció. Total, ja en teníem més que suficient amb els nostres problemes.

Kyle Bass, gestor de patrimonis de Hayman Capital, representant de la formada camarilla d’inversors que una vegada van apuntar amb encert l’objectiu de les subprime com a possible causa de la pròxima gran crisi, ara dirigia la seva mà acusadora a l’altre banda del mar; al país del sol naixent. Tots ens vàrem oblidar del tema fins que David Einhorn, un altre beneficiat de les subprime, va senyalar Japó com una possible bomba de rellotgeria i també inversió estratègica pel seu fons Greenlight Capital. No eren els únics “preocupats”. Dimarts passat l’agència de valoració Fitch va rebaixar un punt la qualitat creditícia – la nota – del país a A+. Era un espant pels mercats i les finances internacionals però podria haver sigut molt pitjor. Continuava encara uns punts per sobre de la qualitat creditícia de Espanya, Portugal, Itàlia o Grècia.

Read More

La balena de Londres, l’escàndol de JP Morgan

Bruno Michel Iksil passarà a la història pel sobrenom de la “Balena de Londres”the London Whale. Després de la crisi de les subprime, ningú hauria dit que J.P. Morgan hauria de justificar la naturalesa de més operacions palanquejades, com les que executava aquest operador en aigües tranquil·les.

Read More

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.