The Money Glory http://www.themoneyglory.com Blog sobre inversions i borsa Thu, 14 Jan 2021 11:40:00 +0000 ca hourly 1 https://wordpress.org/?v=5.6 32913437 Cartera Valkyria Any 2020: Resum financer d’un any intens http://www.themoneyglory.com/2021/01/13/cartera-valkyria-any-2020-resum-financer-un-any-intens/ http://www.themoneyglory.com/2021/01/13/cartera-valkyria-any-2020-resum-financer-un-any-intens/#respond Wed, 13 Jan 2021 17:42:42 +0000 http://www.themoneyglory.com/?p=51965 La cartera Valkyria va tancar l’any 2020 amb un augment d’un 8,97%, comparat amb una pujada d’un 16,26% del Standard & Poor’s 500 i una caiguda d’un 15,45% del Ibex-35. Un resultat tímid si comparem el rendiment de la cartera amb els bons resultats registrats a les borses americanes. Sobretot en sectors com el tecnològic […]

L'entrada Cartera Valkyria Any 2020: Resum financer d’un any intens ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
La cartera Valkyria va tancar l’any 2020 amb un augment d’un 8,97%, comparat amb una pujada d’un 16,26% del Standard & Poor’s 500 i una caiguda d’un 15,45% del Ibex-35. Un resultat tímid si comparem el rendiment de la cartera amb els bons resultats registrats a les borses americanes. Sobretot en sectors com el tecnològic o altres actius com les monedes digitals (Bitcoin, Ethereum…).

Durant l’any 2020, Valkyria ha registrat un rendiment d’un 8,97%. Hi ha quatre factors principals que han influenciat aquest resultat: l’augment del patrimoni, l’alta rotació d’actius, la devaluació del dòlar i el canvi d’estratègia. Tots ells propiciats per l’impacte del coronavirus. La caiguda que van patir les borses entre el mes de febrer i març, van oferir la oportunitat de comprar moltes cotitzades a preus atractius. Haig d’admetre que em costava confiar en la ràpida recuperació, sobretot en un context d’histèria i pessimisme. Tot i així, vaig transferir estalvis a la cartera i vaig comprar més accions de PayPal, Danaher, Levi Strauss

La rotació em va permetre aprofitar aquell context, però l’augment del patrimoni va afectar al rendiment global. La injecció d’efectiu, si no s’utilitza, es tradueix en un rendiment més baix. I això és el que em passa la majoria de temps, doncs la liquiditat de la cartera és d’un 40%, quan no hi ha tempesta.

L’exercici 2020 ha sigut el tercer millor any de la història de la cartera. De tots ells, sense cap mena de dubte l’any 2013 va ser l’estrella, quan concentrava tot el patrimoni en quatre o cinc idees/empreses (Yahoo!, AIG o Bankia…). El va seguir un període molt dolent i massa llarg. Sobretot comparat amb la resta de mercats, on era fàcil guanyar-hi un bon pessic. Fins i tot l’Ibex-35 va tancar uns quants exercicis amb beneficis! Per la meva part, durant aquesta època es va barrejar primer la complaença i després una situació personal complicada.

Sort d’aquests temps difícils. A partir de llavors m’ho vaig agafar seriosament i vaig adoptar un perfil més professional. També va coincidir amb la meva etapa d’analista i això es va reflectir tant en els estudis, com en la millora progressiva dels rendiments. La “Gran Victòria” va ser el 2018, quan la Valkyria va registrar un 0,33%. Tot i ser una misèria des del punt de vista quantitatiu, vaig aconseguir refugiar-me de la devastació dels parquets del mes de desembre. En qüestió d’un mes, aquell any molts fons d’inversió van passar de sobte als números vermells. Però la meva cartera va salvar la temporada.

Inversions de la cartera Valkyria

Mitjançant la cartera Valkyria inverteixo sobretot en accions de diferents sectors dels Estats Units. Durant l’any 2020, PayPal va ser la companyia que va registrar més beneficis amb un augment d’un 78,69%. Garrett Motion va ser la companyia amb més pèrdues amb una caiguda d’un 68,26%. A 31 de desembre, Rafael Holdings era la inversió majoritària, representant un 15,15% sobre el total. Seguida per Levi Strauss amb un 6,33%.

Adjunto una taula amb la llista de rendiments anuals, classificats de més a menys. Els noms de color gris són les posicions que vaig tancar durant l’exercici:

Posicions Tancades

L’estampida del sector de moda: PAYPAL HOLDINGS (+78,69%)

Vaig comprar accions de PayPal quan va separar-se de eBay. Carl Icahn va ser un dels principals inversors que va alimentar el spin-off de la companyia, l’any 2014. Considerava que PayPal tenia un potencial elevat, i el seu valor augmentaria un cop s’independitzés de la casa de subhastes online.

I així va ser. Les accions de PayPal en solitari van registrar entre un 20% i un 30% anual, des del seu spin-off. Gràcies a una combinació de creixement orgànic i adquisicions, el número d’usuaris va augmentar gradualment, com també el volum de transaccions.

L’”efecte pandèmia” va col·locar PayPal en el bàndol de les cotitzades guanyadores. Podem classificar la plataforma com un servei bàsic, que necessitem per contactar amb l’exterior, i per això vaig acumular més posicions durant el crac. La recuperació del preu va ser ràpida i es va multiplicar per dos en qüestió de mesos.

Passat aquest temps, segons els multiplicadors (EV/Cash Flows), vaig considerar que la cotització ja era molt superior a les previsions més optimistes del grup. Vaig vendre tota la posició. Probablement, el mercat espera que es repeteixi una i una altra vegada la pandèmia, i la plataforma es beneficiï dels seus efectes. Considero que és difícil que això passi.

Conglomerats que mai fallen: DANAHER CORPORATION (+53,26%)

Com Constellation Brands o Teledyne Technologies, Danaher Corporation és un conglomerat que sempre ha crescut. Ho ha fet en el sector de la sanitat, un dels més involucrats en solucionar la propagació del coronavirus. Vaig aprofitar la caiguda de la seva cotització per fer una inversió temporal, que va donar fruits tan bon punt tots els mercats es van recuperar.

I si ho torna a fer? IDT CORPORATION (+4,37%)

He entrat i sortit de IDT Corporation, any si, any no. Ja ho havia fet per aprofitar els spin-off de Zedge i Rafael Holdings. A principis d’any la meva inversió a IDT era per les bones perspectives de la seva nova marca Boss Revolution. La cotització es va mantenir estable i no va pujar fins mesos després de vendre, perdent-me tota la pujada.

Alguns analistes assenyalen que IDT executarà una nova operació corporativa. Potser tornaré a entrar-hi…

El repte: NEW RESIDENTIAL (+1,07%)

Va ser un breu experiment en el sector financer relacionat amb el sector immobiliari. Em va costar molt entendre el seu funcionament i vaig decidir que no tenia la capacitat de comprendre com evolucionaria. Ho vaig provar, no va funcionar. Podia haver sigut pitjor.

Quan un arbitratge falla: ACACIA COMMUNICATIONS (-2,27%)

Oportunitat d’arbitratge que va aparèixer quan Cisco va anunciar la compra d’Acacia Communications, l’any 2019. Si no hi havia cap inconvenient la operació s’havia de tancar el 2021 i em facilitaria un rendiment còmode d’un 8%.

Però durant aquest temps han passat moltes coses! La caiguda del dòlar va ser un dels factors que més va afectar als rendiments. Actualment és possible que l’adquisició es cancel·li per decisió de Cisco, o que l’operació es resolgui en els jutjats.

La caixa de Pandora: SIRIUS XM HOLDINGS (-6,84%)

Sirius XM Holdings va obrir una nova etapa amb l’adquisició de Pandora i jo em vaig apuntar al nou espai radiofònic. Més endavant vaig valorar en profunditat les possibilitats de Sirius XM: un model de negoci reservat als Estats Units i Canadà, sense ànims d’ampliar horitzons. I les noves subscripcions estaven lligades principalment als propietaris de vehicles. Aquesta reflexió em va convèncer poc i per això vaig vendre a mitjans d’any.

El 7 de gener, Sirius XM va publicar un avançament de resultats on a més d’informar dels beneficis anuals, va advertir del deteriorament del fons de comerç per 1.000 milions de dòlars. Aquesta quantitat és un apunt comptable, però ens informa que les expectatives posades en Pandora eren massa altes. Segons el fet rellevant de la companyia, les previsions fetes per l’estructura de royalties van ser excessivament optimistes.

A què es dedica? DISTRIBUTION NOW (-8,10%)

Vaig vendre les accions de DNow a principis d’anys, quan vaig purgar les empreses que portava arrossegant durant molt de temps. A vegades, la reflexió sobre problemes que teníem abandonats ens comporta sorpreses. En aquest cas, em va permetre reconstruir un model de negoci que no havia entès.

Quan vaig comprar DNow, ho vaig fer amb el propòsit d’invertir en un fabricant i distribuïdor de material pel sector petrolífer. Es dirigia sobretot a clients que treballaven en la perforació i transport del cru. No vaig entendre que DNow no comptava amb cap tipus de producte propi i era en realitat un gran magatzem.

Per altra banda, vaig confiar en les opinions de molts inversors. Alguns, també gurús del sector financer. Tot i així, l’empresa va demostrar com s’havien equivocat. Ni va fer bones adquisicions, ni els directors eren tan fantàstics. I el seu CEO, Robert Workman, el van fer fora d’un dia per l’altre…

Ja ho fa bé, però…: FOX CORPORATION (-29,10%)

Altre vegada vaig caure en l’error d’invertir en el segon de la llista. Quan Disney va comprar els continguts de la Fox, les cadenes de televisió, els estudis i els canals de cable es van constituir amb el nom de Fox Corporation. Una nova cotitzada, que llavors semblava molt llaminera.

Però, ni les cadenes, ni els canals, són els preferits de l’audiència americana. La Fox News no és la CNN. La Fox Sports no és la ESPN. I així, “suma y sigue”.

Per altra banda, també vaig repetir l’error de Tribune Media. En el sector de l’entreteniment hi ha empreses que funcionen molt bé, com són les televisions petites. En canvi, els canals de cable amb poca audiència, tenen més dificultats. Entre aquestes activitats es poden crear sinèrgies, però la barreja també pot malmetre els beneficis d’un grup de comunicació.

El pitjor de Honeywell: GARRETT MOTION (-68,26%)

Garrett Motion ha sigut la pitjor proposta dels últims anys, tot i salvar-me del procés de concurs de creditors. I va ser pels pèls.

El nom de Garrett va entrar a la meva òrbita després que Honeywell tanqués diferents spin-off amb èxit. La lògica de la inversió era fàcil: Si aquelles havien funcionat, per què no hauria de passar el mateix amb el negoci de Turbo Chargers?

La dificultat de valorar el resultat d’un spin-off, és llegir els estats financers del que abans era un segment, com tota una empresa en conjunt. Quan es presenten els resultats proforma, sempre hi falta alguna cosa. Un crèdit pendent d’executar, un passiu que es quedarà la companyia, etc. En el cas de Garrett, hi faltava una llarga llista de pagaments que hauria de fer a Honeywell durant diversos anys.

Aquest element em va passar per alt, i era important. Els pagaments, destinats a compensacions pels perjudicis de l’ús d’amiant, tenien un impacte important en els comptes de la companyia. Això va deteriorar els resultats de diferents anys. I, el 2020, va ser desastrós. Fins el punt que Garret Motion va sol·licitar el “Chapter 11” per renegociar els passius.

Ara Garrett és carnassa pels hedge funds que s’aprofiten de les reestructuracions. Després de perdre-hi un 68%, ja no és cosa meva.

Posicions Obertes

El Tesla de les hamburgueses: BEYOND MEAT (+70,18%)

Una de les incorporacions més sonades de l’any 2019 (a la meva cartera). La van arribar a nomenar el Tesla de les hamburgueses i comptava amb el pedigrí de la família Gates com un dels principals inversors de la companyia.

Vaig invertir quan l’eufòria per la companyia va desaparèixer i el parquet semblava desencantat. Sobretot després que els Gates haguessin venut. Però a finals de 2019 va registrar una pujada respectable i durant aquest últim any es va recuperar del crac, quan vaig aprofitar per vendre una part amb un 100% de benefici.

En el context dels mercats actuals, on dominen Teslas, SaaS, SPACs i Bitcoin, sembla que Beyond Meat ha perdut pistonada. S’ha quedat enrere. BYND és un negoci amb un fort component d’investigació, però que està al servei de la producció alimentària i la venta al retail i als restaurants. Això queda molt lluny d’altres empreses amb més glamour, que ofereixen serveis en el cloud.

Però s’ha de tenir en compte que Beyond Meat ha superat la fase de startup, augmenta progressivament el seu volum de ventes i ha incorporat capacitat de producció mitjançant una nova fàbrica a Holanda.

No és Viacom: THE WALT DISNEY COMPANY (+58,34%)

En un resum trimestral vaig escriure que invertir en Walt Disney no és el mateix que apostar per Viacom. Principalment perquè el comportament de Walt Disney ha sigut sempre superior als seus competidors. No havia adquirit accions de la companyia abans de la pandèmia, però sempre m’havia agradat, i vaig aprofitar l’escenari borsari per fer-ho.

Ja fa temps, en una entrevista a John Malone li van demanar pels futurs líders de l’streaming. El magnat de l’entreteniment, va contestar que sense cap mena de dubte, el primer era Netflix i el segon Amazon Prime. El més difícil era endevinar la disputada tercera posició. En aquells moments hi havia una llarga llista de candidats DAZN, HBO, Hulu

Ara, sense cap mena de dubte podem indicar que el tercer és Disney+. A més, ha demostrat que té la capacitat i la voluntat per arribar a la primera posició i substituir a Netflix. Per aconseguir-ho ja ha capgirat el seu model per fer del streaming la peça fonamental del grup.

Quan obrin altre vegada els parcs, i també els hotels i restaurants, és possible que aquesta inversió em pagui el viatge a Disneylàndia.

L’atac a la jugular: RAFAEL HOLDINGS (+38,86%)

Rafael Holdings és la meva “gran aposta”. La participació a la companyia és més d’un 15% sobre el total, això representa més del doble que la resta d’inversions. El motiu principal d’aquesta concentració és la relació risc-benefici de les activitats de recerca del grup, a més d’altres característiques tècniques de la seva pròpia cotització.

Rafael Holdings segueix classificada com a “Real Estate”. Fins l’any passat la majoria d’ingressos provenien del lloguer de dos immobles, un a Newark, Nova Jersey, i l’altre a Israel. Però Rafael també és l’inversor majoritari de Rafael Pharma i Lipomedix. Les activitats d’investigació d’aquestes empreses aporten el component d’opcionalitat, i el potencial de creixement.

El parquet segueix valorant l’empresa segons els seus últims estats financers d’activitats immobiliàries. En canvi, Rafael Pharma està provant el Devimistat en pacients, corresponent a la fase III de desenvolupament, i es preveu que s’acabi el mes d’abril del 2021. Si la FDA donés la llum verda al tractament, Rafael podria començar a registrar ingressos i serviria de catalitzador per impulsar la capitalització de tot el grup.

L’estrella de la cartera: CABLE ONE (+38,15%)

Segueixo a Cable One des que es va separar de Graham Holdings. És una inversió que s’ha comportat extraordinàriament gràcies a la seva activitat i a les adquisicions corporatives, en el sector de les telecomunicacions. Des de la seva incorporació a la borsa ha sumat ingressos mitjançant la expansió territorial, a través dels Estats Units rurals. Durant aquest any ha sumat un fantàstic 38,15%, però podria haver-ho fet molt millor si hagués acumulat posicions durant el mes de febrer.

Segueix el guió: LEVI STRAUSS (+11,24%)

El pronòstic de Levi Strauss era bastant previsible durant aquest últim any. Havia comprat les accions de la companyia dels texans mesos després de la seva incorporació a la borsa. Tot i ser una marca líder i reconeguda en el seu segment retail, havia passat desapercebuda. I la pandèmia va reduir a mínims el preu de la cotització, quan vaig acumular més títols.

Els directius de la companyia van aplicar la tàctica de pandèmia, que molts grans negocis havien fet servir: Levi’s va tancar temporalment la majoria d’establiments propis, de la Xina als Estats Units. També ho van fer les seves botigues associades. Alhora, va augmentar el volum de deute i va potenciar el seu canal de vendes online.

Tot i que Levi’s no ha capgirat el seu model de negoci, la cotització s’ha recuperat progressivament. El canal online segueix sent un afegit en el negoci total, no el core business – com és el cas de Disney. Per aquest mateix motiu, després de la recuperació, considero que també s’acosta la hora de vendre.

Diuen que el “value” no funciona: BERKSHIRE HATHAWAY (0,99%)

Valor refugi. Segueixo defensant el conglomerat de Warren Buffett com alternativa a un fons d’inversió tradicional. El rendiment acumulat de l’empresa, durant les últimes dècades, ha superat l’índex Standard & Poor’s 500. Sobretot quan les borses han patit.

Fa uns mesos vaig acabar enganxat en una estúpida discussió de Linkedin perquè vaig fer la proposta d’invertir en Berkshire Hathaway pels pròxims 10 anys. Em van dir que era una opció “típicament value”. Em va costar quedar-me callat. vaig indicar que era difícil definir un conglomerat tan gran, que opera en diferents fronts, amb el nom simple de “value”.

La discussió va acabar amb un CFA dient-me que “lo tengo muy claro”, “Buffett es claramente value”, i “lo ha hecho muy mal, a pesar de lo que digan los números”. En fi, discussió estúpida. Sigui “value”, “growth” o “espantapájaros”, es una bona alternativa als milers de fons d’inversió que han perdut el que no està escrit durant aquest últim any 2020.

Un spin-off clàssic: PROG HOLDINGS (-2,24%)

Última incorporació de l’any a la cartera. PROG Holdings neix d’un spin-off executat per Aaron Holdings amb l’objectiu de separar les divisions de Progressive Leasing i Vive.

L’activitat d’aquestes dues divisions és diferent del core business d’Aaron. Progressive, és una plataforma web que permet als seus usuaris llogar material en diferents establiments associats. Aaron, en canvi, són un conjunt d’establiments físics distribuïts per Estats Units i ofereixen ells el material de lloguer , que generalment són mobles i equipament per a oficina.

La diferència entre els dos negocis, les seves característiques i les seves estructures financeres, són els principals atractius d’aquest spin-off. En els pròxims dies afegiré un article a la pàgina sobre tota la operació.

La participació nacional: MIQUEL Y COSTAS (-6,53%)

Inversió conservadora i també refugi. Durant la pandèmia ha seguit el guió de reduir l’estructura de costos al màxim, mentre era difícil preveure com evolucionarien els ingressos.

Pendents dels activistes: EVERGY INC. (-8,2%)

NextEra Energy va fer una proposta fallida per adquirir Evergy Inc., durant l’últim trimestre del 2020. La direcció de la companyia s’hi va oposar directament. Però diferents accionistes van mostrar-se favorables a l’opció d’ajuntar Evergy Inc. amb qualsevol grup energètic de dimensió estatal.

Un d’aquests accionistes va ser Elliot Management, de l’inversor Paul Singer. El fons s’havia introduit a la companyia mesos abans amb la intenció de millorar la seva estructura de costos i/o executar una operació corporativa.

Vaig comprar Evergy amb l’esperança que acceptés finalment la proposta de NextEra, però no han publicat més notícies. Pendent dels resultats anuals, estic valorant si continuaré amb la inversió.

Valkyria 2.0: MARCHEX (-11,82%)

Considero que és l’estrella per a la Valkyria 2.0. Recull les condicions d’una inversió barata, amb un negoci innovador, que està vivint temps extraordinaris. Es tractaria de la combinació perfecte entre una aposta d’inversió en valor, creada per diferents decisions estratègiques de l’empresa.

Vaig comprar Marchex en el quart trimestre del 2020 i la poca liquiditat de l’acció s’ha reflectit en moviments volàtils del preu. A tancament d’any el rendiment era negatiu, però espero que prosperi durant el 2021. Per a més informació de la cotitzada, vaig presentar la seva anàlisi al Value Investors Club i el resum el vaig publicar a “Marchex, una idea d’inversió pel VIC”.

La turnaround story: CONSOLIDATED COMMUNICATIONS (-12,97%)

CNSL forma part de la nova estratègia que vaig adoptar l’últim trimestre. La idea neix a partir d’una inversió en la companyia del fons Search Light Investment, especialitzat en el sector de les telecomunicacions. A través d’aquesta injecció de capital, l’objectiu era facilitar liquiditat a la cotitzada.

A partir d’aquest tracte, Consolidated Communications s’ha compromès a actualitzar les seves infraestructures, “passar fibra” i ampliar la seva cobertura territorial. També ha negociat els crèdits, ha retardat els venciments, i ha eliminat els dividends que pagava anualment.

Aquests són alguns dels aspectes d’una possible turnararound story, en un sector on destaquen els monopolis – la majoria dels mercats locals estan dominats per una empresa, o màxim dues. I es poden aprofitar fàcilment les economies d’escala per incrementar els marges.

L'entrada Cartera Valkyria Any 2020: Resum financer d’un any intens ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
http://www.themoneyglory.com/2021/01/13/cartera-valkyria-any-2020-resum-financer-un-any-intens/feed/ 0 51965
Reflexions de l’any 2020 d’un escriptor de borsa http://www.themoneyglory.com/2021/01/04/reflexions-any-2020-un-escriptor-de-borsa/ http://www.themoneyglory.com/2021/01/04/reflexions-any-2020-un-escriptor-de-borsa/#comments Mon, 04 Jan 2021 13:06:56 +0000 http://www.themoneyglory.com/?p=51948 Ha sigut un mal any. La borsa s’ha recuperat extraordinàriament bé, però es fa difícil brindar per això. Per molts, el 2020 s’ha convertit en una xifra maleïda. Ens han abandonat familiars i amics, hem passat moltes hores tancats, hem invertit massa temps en hospitals, han desaparegut llocs de treball i diferents negocis han tancat, […]

L'entrada Reflexions de l’any 2020 d’un escriptor de borsa ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
Ha sigut un mal any. La borsa s’ha recuperat extraordinàriament bé, però es fa difícil brindar per això. Per molts, el 2020 s’ha convertit en una xifra maleïda. Ens han abandonat familiars i amics, hem passat moltes hores tancats, hem invertit massa temps en hospitals, han desaparegut llocs de treball i diferents negocis han tancat, o estan al marge de fer-ho. Qui pot brindar pel 2020?

Durant l’any 2020 m’he quedat sense feina. Sóc molt afortunat, perquè ha sigut un mal menor. Tot i que puc assenyalar en el calendari el dia exacte que em van acomiadar, ja mesos abans havia vist com el projecte on treballava s’apagava. El degoteig de males notícies va ser constant, just des de l’anunci de la OMS que estàvem patint una pandèmia.

Fins aquest famós annus horribilis havia treballat d’analista financer. Estudiava amb minuciositat les finances de les smallcaps que cotitzaven en el Mercado Alternativo Bursátil (MAB). Fa poc es va rebatejar com a BME Growth i és una borsa que accepta companyies petites i amb models de negoci generalment innovadors.

La meva feina no es reservava a analitzar companyies, sinó que també treballava per a elles. Això en el sector es coneix com a sell side.

Estar en el sell side de les finances és exercir un ofici pervers. Com diu el mateix nom, és el cantó de les vendes. Tots els professionals d’aquest bàndol, treballen per aconseguir vendre (o promocionar) a les companyies com a bones inversions. També es podria etiquetar com a màrqueting, o publicitat, ja que l’objectiu del sell side és convèncer als inversors.

Jo elaborava informes d’anàlisi financera per una llista d’empreses, que ens contractaven. Un mal assumpte. Els nostres clients, les empreses cotitzades, volien que les nostres anàlisis servissin per explicar les seves qualitats. No els seus defectes. I això ho havíem de fer basant-nos en rigorosos models financers i en l’estudi del seu negoci.

Al final, el que importa és que l’informe es publiqui i sigui positiu. No importa que les dades siguin fiables. Ni tampoc que totes les xifres quadrin o que les explicacions siguin coherents. Com en un treball de secundària, es poden copiar paràgrafs sencers de la Wikipedia i a ningú l’importa. Tal i com diu Seth Klarman en el desaparegut llibre “Margin of Safety”, la feina ha de sortir i ja està.

Tot això és àmpliament sabut en el sector. Un informe financer de valoració, escrit per un analista a sou, és com si l’hagués realitzat la mateixa companyia. Per això els documents del sell side són paper mullat pels inversors particulars.

Malgrat pensar això, vaig fer la meva feina de la millor forma possible. Les anàlisis estaven desenvolupats amb minuciositat i, potser per això, havíem xocat en més d’una ocasió amb la opinió dels directors de les companyies. Ja podíem elaborar papers mullats, però estaven ben fets.

Però la pandèmia va deixar al descobert altres debilitats que tenia el nostre projecte. Érem analistes, i encara que intentéssim acontentar a tothom, altres institucions ens feien ombra amb facilitat. En el mercat financer hi ha actors molt grans i amb tentacles molts llargs, que els fan servir quan ho necessiten.

En el famós sell side no només hi ha analistes. També hi ha col·locadors d’accions, qui generalment són bancs. En el MAB també hi ha la figura de l’assessor registrat; és un especialista que coneix com funciona la sala de màquines de la borsa i ajuda en aspectes tècnics, financers i legals. També hi podem sumar una amalgama de petits agents que fan diferents tasques específiques: proveïdors de liquiditat, agències de comunicació, assessors legals…

Tot i que la separació entre una funció i una altra està ben definida, hi ha empreses que s’ocupen de diferents activitats. Gaesco per exemple és assessor registrat. A la vegada, publica informes financers on explica les qualitats dels seus propis clients, als futurs inversors. En aquesta posició, és fa difícil creure que pugui dir alguna cosa dolenta d’algú de qui depèn la facturació dels pròxims anys.

I això no queda aquí. A més, com a gestor de fons d’inversió, és molt possible que Gaesco també utilitzi els diners dels seus clients per invertir en les cotitzades que assessora.

Per evitar aquests conflictes d’interessos, en el sector hi ha el que es coneix com a “muralles xineses” i han de separar interessos entre divisions internes. Si s’apliquen aquestes separacions, l’analista financer hauria de ser independent, i així podria fer una feina objectiva.

Les primeres muralles xineses les vaig veure a la desapareguda Caixa Manlleu. “Muralles” era un nom molt sumptuós per unes mampares grises que separaven als treballadors de diferents àrees. Així, un empleat no podia veure la feina que feia el de l’altre cantó. Tot i ser una mesura preventiva, era absurda en una empresa tan petita que aglutinava els serveis centrals en un sol edifici.

La majoria d’empleats esmorzaven plegats, alguns formaven equips de pàdel i altres sortien junts de festa. On queden les muralles xineses entre cervesa i cervesa?

Malgrat els patents conflictes d’interessos, la normativa és molt laxa en aquest sentit. Un analista que recomana una empresa, també pot ser-ne un inversor. Si això ho adverteix en lletra petita, en una pàgina dels documents que publica, compleix amb el que diuen els reguladors. Bonic no és, ja que les anàlisis acaben sent subjectives i interessades, però la normativa només demana que es desglossin els conflictes d’interessos.

Aquests conflictes surten dramàticament a la superfície quan hi ha problemes. Una d’aquestes situacions va ser el cas de QRenta. Aquesta institució, que històricament era assessora registrada de cotitzades com Home Meal o Eurona, va ser la primera en constituir una Sicav que “invertia en el MAB”.

Tot i que va néixer en un bon moment borsari, la performance de la Sicav va ser mediocre. Fins el punt que va tenir problemes de liquiditat, va demanar la paralització dels reemborsaments, va canviar de gestora i es va reestructurar. Un mal de cap pels inversors que van veure com una vegada més el MAB els jugava una mala passada.

Però, i contra pronòstic, els inversors van fer un front comú per portar a judici a QRenta per conflictes d’interessos. La primera sentència contra la institució va sortir el mes de novembre de 2020, després de mesos d’investigació. Va dictaminar que la companyia havia utilitzat els fons de la Sicav per invertir en empreses on tenia altres interessos econòmics. Aquests eren tot un conjunt de relacions comercials, pels que QRenta cobrava dels seus veritables clients: Home Meal, Eurona, inKemia, elZinc

Els inversors minoristes, sense saber-ho, estaven realment sustentant a companyies que no havien funcionat mai bé. A la llarga, la majoria d’aquestes han presentat concurs de creditors. Com he llegit en algun article, es tractava de “trilerisme financer”, i no he trobat cap adjectiu millor per definir-ho.

En aquest oceà de monstres financers, i en plena pandèmia, el projecte on treballava fèiem només anàlisis financeres per a tres o quatre cotitzades. Va resultar que tot i que tothom estava molt content amb nosaltres, presentàvem una bona feina, i ens volien a totes les festes, ningú ens va tornar a contractar. En aquell moment de turbulències borsàries els interessaven molt més altres companyies amb més tentacles.

Això no ens ho van dir, però va ser fàcil descobrir-ho més endavant.

I així em vaig quedar, sense feina. Vaig escriure diferents textos resumint aquesta història, una vegada i una altra, sense saber què fer-ne de més de 40.000 paraules vomitades sense parar. Estava sol, a casa, i la única alternativa era llegir, fer esport o cuinar. Després va passar un estiu molt llarg i va arribar el temut setembre, la hora quan m’havia assentar i fer “alguna cosa de profit”.

Com cada matí, un dilluns a finals de setembre, vaig fer-me un cafè i vaig encendre l’ordinador. Durant cinc anys, havia revisat diàriament les més de trenta empreses que formaven el MAB. Les tenia totes controlades. Ara jo no estava limitat a aquesta xifra, les fronteres havien caigut i tenia milions i milions de negocis per analitzar.

Se m’havia girat més feina del que pensava!

Davant de la incertesa d’aquest nou 2021 desitjo que us l’agafeu de la millor manera possible. Aquest text ha sigut una forma d’eliminar els ressentiments que vaig acumular, després d’anys de dedicar-me a una feina que li veia futur. No vull tornar al sell side ni a la banca, i per això ara em dedico amb molta il·lusió a les inversions particulars.

El coronavirus, quin gir de guió!

Us desitjo a totes les persones que em seguiu, una benvolguda nova etapa. Una forta abraçada i els millors desitjos a tots i a totes.

Joan Anglada Salarich

L'entrada Reflexions de l’any 2020 d’un escriptor de borsa ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
http://www.themoneyglory.com/2021/01/04/reflexions-any-2020-un-escriptor-de-borsa/feed/ 4 51948
Marchex, una idea d’inversió pel Value Investors Club http://www.themoneyglory.com/2020/12/23/marchex-una-idea-dinversio-pel-value-investors-club/ http://www.themoneyglory.com/2020/12/23/marchex-una-idea-dinversio-pel-value-investors-club/#comments Wed, 23 Dec 2020 15:46:45 +0000 http://www.themoneyglory.com/?p=51941 Ahir vaig enviar la meva primera idea d’inversió al Value Investors Club de Joel Greenblatt. Vaig analitzar Marchex (MCHX), una empresa que aplica tècniques d’intel·ligència artificial per a l’optimització dels processos de venta. Al contrari que altres propostes, és una idea poc sofisticada, però que està acompanyada de catalitzadors que la converteixen en una inversió […]

L'entrada Marchex, una idea d’inversió pel Value Investors Club ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
Ahir vaig enviar la meva primera idea d’inversió al Value Investors Club de Joel Greenblatt. Vaig analitzar Marchex (MCHX), una empresa que aplica tècniques d’intel·ligència artificial per a l’optimització dels processos de venta. Al contrari que altres propostes, és una idea poc sofisticada, però que està acompanyada de catalitzadors que la converteixen en una inversió amb potencial.

Fa molts anys que segueixo el Value Investors Club. És una pàgina web que aglutina diferents idees i s’assembla a qualsevol altres fòrum de finances. El que fa especial a aquesta pàgina és el filtre. Per convertir-te en un membre de la comunitat i accedir les anàlisis més recents has d’enviar una proposta pròpia. I no val qualsevol cosa. Són exigents en l’explicació, en les xifres i com més gran és una empresa, més minuciós ha de ser l’informe.

Marchex és una companyia que em va cridar l’atenció a través de la publicació d’una tender offer que van anunciar a l’agost. La mateixa empresa, conjuntament amb el fons Edenbrook Capital compràven 10 milions d’accions. La primera oferta, a 1,96 dòlars per títol va ser desestimada i van apujar-la fins 2,15 dòlars per títol. Era l’avís que hi havia algú, a més de la mateixa companyia, que estàven interessats en una part del pastís. I, a més, fixaven un preu de referència.

Alhora, Marchex va executar una desinversió de dos segments de negoci (Call Marketplace i Leads). Durant molts anys, l’activitat principal de la companyia ha sigut la distribució d’anuncis a través de pàgines web i cercadors. Havia començat oferint fins i tot serveis de SEO. Però, mica en mica, i sobretot gràcies a una venta de dominis a GoDaddy, va adquirir diferents empreses: Telemetrics, Callcap i Sonar Technologies.

Aquestes noves companyies van formar un nou segment propi, el d’Call Analytics. Mitjançant aquesta divisió, l’empresa ofereix la possibilitat d’integrar intel·ligència artificial en el procés de venta per telèfon o a través de missatges. Els nous desenvolupament de deep learning permeten que diferents plataformes tecnològiques de Marchex indiquin als venedors quan estan a punt de tancar una venta amb èxit.

En comparació amb els altres dos segments, la divisió d’Analytics té un major avantatge competitiu, al basar-se en tecnologia i en bancs de dades propis. I, en canvi, no depèn d’altres proveïdors per crear ingressos. El percentatge de creixement d’aquesta àrea és més gran i també ho són els seus marges. Aquests són alguns dels motius perquè Marchex s’ha convertit en Marchex Analytics, exclusivament.

L’anàlisi és poc sofisticat perquè està enfocat en una empresa que té un model de negoci d’startup i cotitza menys de 100 milions de dòlars. Tampoc disposo d’un historial de dades de la seva activitat actual, ja que fins ara no desglosava els ingressos per segments. Però l’experiència històrica de la companyia ens demostra que la direcció sempre ha conseguit tancar cada any en positiu. I, actualment, disposa d’un coixí de 28 milions de dòlars un cop descomptat el deute, per enfrontar-se a la nova etapa. La qüestió és que també la comunitat financera es fixi en ella.

L'entrada Marchex, una idea d’inversió pel Value Investors Club ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
http://www.themoneyglory.com/2020/12/23/marchex-una-idea-dinversio-pel-value-investors-club/feed/ 2 51941
Les mesures polítiques contra el sector de la restauració http://www.themoneyglory.com/2020/11/09/les-mesures-politiques-contra-el-sector-de-la-restauracio/ http://www.themoneyglory.com/2020/11/09/les-mesures-politiques-contra-el-sector-de-la-restauracio/#comments Mon, 09 Nov 2020 20:05:02 +0000 http://www.themoneyglory.com/?p=51929 Fa dues setmanes el govern de la Generalitat de Catalunya va decretar el tancament de bars i restaurants, amb l’objectiu de frenar la propagació del coronavirus. El motiu principal que van donar els responsables polítics va ser que les probabilitats de contagi en aquests establiments són més altes. El dijous abans d’aprovar-se aquesta mesura, vaig […]

L'entrada Les mesures polítiques contra el sector de la restauració ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
Fa dues setmanes el govern de la Generalitat de Catalunya va decretar el tancament de bars i restaurants, amb l’objectiu de frenar la propagació del coronavirus. El motiu principal que van donar els responsables polítics va ser que les probabilitats de contagi en aquests establiments són més altes. El dijous abans d’aprovar-se aquesta mesura, vaig estar parlant una estona amb l’encarregada del bar d’un poliesportiu. Mentre netejava gots i endreçava ampolles de cervesa, em deia que encara “no és del tot segur” i esperava tornar a obrir les portes l’endemà.

Les paraules d’aquella noia expressaven més les seves esperances que la realitat. L’endemà el bar va tancar per imperatiu legal, que encara no s’ha demostrat amb dades específiques. No ha aparegut encara cap polític amb una presentació de PowerPoint demostrant que el virus es propaga més en un restaurant que en una escola. Digueu-me mal pensat, però si un polític no publica unes dades és o perquè no li interessa, o perquè no les té disponibles.

Encara no he trobat cap informe que indiqui que el principal focus de contagi pot ser a les escoles, a les botigues, als centres comercials o durant la celebració d’actes religiosos. Jo, com economista, no en tinc suficient amb un “els experts diuen”.

L’impacte de les mesures en el sector de la restauració

No s’ha de ser gaire valent per obligar als bars i restaurants a tancar les seves portes. Aquest sector és molt sofert, però alhora fragmentat i disposa de molt poc poder de pressió. Amb una firma el govern de la Generalitat va obligar a tancar milers d’establiments. En canvi, altres sectors com el financer, que fa gala de ser innovador, segueix obrint cada dia les seves oficines. Ens diuen que són “serveis bàsics”, tot i que porten anys redirigint als seus clients cap el canal on-line i moltes tasques (jurídiques, administratives…) subcontractats per tot el territori. Ara en èpoques de pandèmia és quan els bancs necessiten tenir les oficines obertes? Per a quins clients?

Als restauradors els animen ara a reinventar-se. Com si fossin els culpables de la pandèmia, dóna la impressió que han canviar el seu model de negoci com a càstig. I ho han de fer mitjançant la implantació del take away, els serveis de càtering i el show business a través de les xarxes. A base de decisions polítiques els han obligat a canviar, res de reinventar.

Però els clients seguim preferint allò d’abans: l’experiència culinària in situ en un restaurant, abans que unes croquetes amb el segell d’un xef d’estrella Michelin, davant de la tele de casa.

Pel que fa els números, el govern de la Generalitat, en un intent de calmar els ànims, va anunciar de seguida ajudes. Inicialment, un repartiment de 20 milions d’euros dirigits als propietaris dels establiments de restauració, estètica i bellesa. Només en el sector de la restauració, toquen a repartir entre més de 50.000 propietaris. Les ajudes no arriben a cobrir els costos que pot assumir un restaurant amb la porta tancada, durant un mes. Quina ajuda!

No ha sigut ni el primer, ni l’últim, dels despropòsits polítics per enfonsar l’economia. La última decisió d’aquesta paròdia de “Pla Marshall” ha sigut una prestació de 2.000 euros pels autònoms, que es distribuïa en funció de qui es registrava mitjançant la pàgina web de l’administració. Això ha sigut com el repartiment de terres de Oklahoma, la web s’ha col·lapsat i s’ha posposat per demà.

El problema fonamental és la sanitat. No ho són ni els restaurants, ni les botigues. L’estructura sanitària és un desastre en comparació amb altres països de la Unió Europea. L’increment de pacients com a conseqüència del coronavirus està estressant un sistema que ja estava prou saturat – en aquest cas parlo des de l’experiència de tenir un familiar malalt i veure el funcionament d’un hospital durant mesos, en primera persona.

Se suposava que l’espera de la segona onada del coronavirus serviria perquè la Conselleria de Salut solucionés algunes deficiències. Però es veu que no ha sigut així. La burocràcia política va massa lenta i també hi havia vacances pel mig. Per aquest motiu, quan han vist que es desbordava de nou el sistema sanitari, el govern ha preferit fer caure el pes de la responsabilitat en altres sectors.

La lògica és que si tancaven els bars, els restaurants, centres d’estètica, gimnasos, espais recreatius, etc. la pandèmia es propagaria menys i la sanitat no es desbordaria. Aquesta és el context que ens hem trobat i tots ens hi hem d’adaptar, però perquè la Generalitat no ha fet els deures durant els últims anys. Ni tampoc ens ha demostrat que els hagi fet durant els últims mesos.

Si l’estructura estigués sobrada – no parlo d’eficient, sinó que el sistema comptés amb un marge de seguretat – tant els bars, com els restaurants, els centres d’estètica, els gimnasos, etc. haurien pogut obrir, amb unes mínimes mesures de prevenció. No sabem si aquests establiments són els indrets on es propaga el virus, però tots els pacients acaben a l’hospital.

Com l’any 1929 amb la varietat de mesures del president Hoover als Estats Units, el govern de la Generalitat està aconseguint deteriorar la majoria d’actors del teixit econòmic català. Enlloc de concentrar-se en el que realment importa, ho està emmerdant tot. I això és perquè no s’han focalitzat en l’arrel del veritable problema des d’un primer moment.

L'entrada Les mesures polítiques contra el sector de la restauració ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
http://www.themoneyglory.com/2020/11/09/les-mesures-politiques-contra-el-sector-de-la-restauracio/feed/ 4 51929
Valkyria Setembre 2020: Nous i Antics Objectius http://www.themoneyglory.com/2020/10/20/valkyria-setembre-2020-nous-i-antics-objectius/ http://www.themoneyglory.com/2020/10/20/valkyria-setembre-2020-nous-i-antics-objectius/#respond Tue, 20 Oct 2020 16:14:01 +0000 http://www.themoneyglory.com/?p=51916 Al tancament del tercer trimestre de l’any 2020, la cartera Valkyria acumula un increment anual d’un 2,77%, comparat amb un augment d’un 4,09% del Standard & Poor’s 500 i una caiguda d’un 29,66% del Ibex-35. A dia d’avui la cartera d’inversions Valkyria està diversificada en diferents sectors dels Estats Units i d’Espanya. D’aquests, destaca el […]

L'entrada Valkyria Setembre 2020: Nous i Antics Objectius ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
Al tancament del tercer trimestre de l’any 2020, la cartera Valkyria acumula un increment anual d’un 2,77%, comparat amb un augment d’un 4,09% del Standard & Poor’s 500 i una caiguda d’un 29,66% del Ibex-35.

A dia d’avui la cartera d’inversions Valkyria està diversificada en diferents sectors dels Estats Units i d’Espanya. D’aquests, destaca el sector de l’entreteniment i les telecomunicacions amb les empreses Cable One, Fox Corporation i The Walt Disney Company. La tecnologia, biotecnologia i la investigació també tenen un pes específic amb Rafael Holdings, PayPal i Danaher Corporation. Complementen la cartera Levi’s (retail), Beyond Meat (alimentació), Miquel y Costas (industrial), Marchex (marketing) i Berkshire Hathaway (conglomerat, principalment assegurances).

Beyond Meat és l’empresa que ha registrat el rendiment trimestral més elevat (+18,54%) i també l’anual (+110,75%). Mentre que Levi’s ha sigut la pitjor (-4,43%) durant el tercer trimestre.

Pel que fa els canvis de la cartera, vull destacar la incorporació de més accions de Rafael Holdings. Actualment la posició d’aquesta companyia representa un 12% de totes les inversions. Es tracta de la inversió majoritària i aproximadament el doble que la segona posició més important.

Com ja he comentat anteriorment, Rafael Holdings és un grup inversor en Raphael Pharma i Lipomedix. Les dues empreses investiguen diferents formes terapèutiques per contrarestar l’evolució del càncer en pacients. Si les investigacions avançades dels dos grups tenen èxit (Raphael Pharma ja està executant assajos clínics en hospitals, corresponents a la tercera fase), podríem veure dues noves cotitzades independents, amb el seu propi model de negoci en el sector farmacèutic.

Per altra banda, vaig desfer la posició a New Residential. Dos factors van ser el motiu d’aquesta retirada prematura: les polítiques expansives de la Reserva Federal i la complexitat per entendre el seu negoci. En canvi, vaig incorporar Marchex, una empresa de serveis de màrqueting, amb una base tecnològica proporcionada per la intel·ligència artificial.

Fa unes quantes setmanes vaig començar la recerca exhaustiva d’inversions, després d’aquest estiu de calma. Justament Marchex és un dels nous noms i un altra és Consolidated Communications, que he incorporat a principis d’aquest últim trimestre. Els meus objectius actuals són negocis petits i mitjans, que passin per “temps interessants”. En aquest sentit considero que tant Marchex com Consolidated poden viure la seva pròpia experiència de turnaround story. Si és així, i tot depèn d’aquest èxit, la seva cotització podria ressucitar en els pròxims mesos.

Pel que fa altres companyies de la cartera, durant les últimes setmanes The Walt Disney Company també ha protagonitzat una nova aventura. Tot i la seva dimensió, i la llarga llista d’activitats on participa, la seva direcció va anunciar una reorganització exhaustiva de la seva estructura. A partir d’ara la companyia comptarà amb una divisió de continguts, dedicada exclusivament als serveis de streaming (Disney+), així com les altres plataformes com l’ESPN o Hulu.

En èpoques de coronavirus, aquest moviment demostra la flexibilitat d’una gran companyia que té molts asos a la màniga. El 14 d’octubre Dan Loeb va recomanar a Disney focalitzar-se en els ingressos directes, els que provenen de les plataformes digitals. El gestor de Third Point també indicava que Disney podia superar a Netflix, el líder de l’streaming, sempre i quan invertís fons addicionals en aquest segment. L’empresa ha executat ja un primer pas, convertint el contingut en l’activitat core del seu conglomerat.

Per altra banda, Levi’s també ha pres mesures en època de coronavirus. A més d’ajustar costos, ha impulsat les ventes directes a través de les plataformes online. Els ingressos mitjançant el canal digital van augmentar un 50% interanual. Aquestes ventes no només substitueixen les dels establiments físics, sinó que milloren els marges operatius de la companyia. En aquest escenari, considero que tant Levi’s com The Walt Disney Company estan vivint uns temps molt interessants.

“El món pertany a aquells que es van proposar conquerir-lo amb confiança en si mateixos i bon humor.” Charles Dickens

L'entrada Valkyria Setembre 2020: Nous i Antics Objectius ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
http://www.themoneyglory.com/2020/10/20/valkyria-setembre-2020-nous-i-antics-objectius/feed/ 0 51916