The Money Glory http://www.themoneyglory.com Blog sobre inversions i borsa Sat, 07 Apr 2018 11:15:04 +0000 ca hourly 1 https://wordpress.org/?v=4.9.5 32913437 Efectes de la política proteccionista de Donald Trump en l’acer i l’alumini http://www.themoneyglory.com/2018/03/19/politica-proteccionista-acer-alumini-donald-trump/ http://www.themoneyglory.com/2018/03/19/politica-proteccionista-acer-alumini-donald-trump/#respond Mon, 19 Mar 2018 20:32:15 +0000 http://www.themoneyglory.com/?p=11733 Les matèries primes són l’objectiu actual de Donald Trump per a la seva reforma dels Estats Units industrial, des del punt de vista econòmic. El president va firmar el passat 8 de març una ordre que gravarà un 10% els preus de l’alumini procedent de l’exterior i un 25% el preu de l’acer. Lluny de […]

The post Efectes de la política proteccionista de Donald Trump en l’acer i l’alumini appeared first on The Money Glory.

]]>
Les matèries primes són l’objectiu actual de Donald Trump per a la seva reforma dels Estats Units industrial, des del punt de vista econòmic. El president va firmar el passat 8 de març una ordre que gravarà un 10% els preus de l’alumini procedent de l’exterior i un 25% el preu de l’acer. Lluny de fer una masterclass sobre política econòmica, aquest article un resum express de com pot afectar aquesta mesura a les empreses i consumidors d’aquests mercats

Per a molts economistes la decisió polèmica de Trump recorda a la Smoot-Hawley Tariff Act, aprovada pel president Herbert Hoover, l’any 1930. Una més del conjunt de les mesures, com també l’expansió del crèdit, que l’administració va firmar per paliar la dura depressió on estava enfonsada el país.

L’economista Murray N. Rothbard escriu a “America’s great depression” que Hoover va actuar de forma “decisiva i agressiva” intervenint en l’economia. En lloc de permetre un programa econòmic de laissez-faire. D’aquesta forma, les mesures com la firma de Smoot-Hawley Tariff Act van incrementar la inflació dels productes i va allargar més el problema econòmic.

L’efecte de les tarifes al preu de l’acer de Donald Trump

Fa uns dies, estava recuperant la joventut amb la sèrie dels 90 “Friends”, quan van parlar d’importacions de la següent manera:

Rachel (Jennifer Aniston): “Estoy esperando unos zapatos de Italia”

Ross (David Schwimmer): “¿Es que no hacen zapatos aquí?”

Per què s’han d’encarregar sabates italianes, quan hi ha centenars de fàbriques de sabates als Estats Units? Els consumidors d’acer i alumini, a partir d’ara, s’hauran de fer la mateixa pregunta. El dilema més important, és quin efecte tindrà l’aplicació de tarifes a les empreses. I, el que ens importa, quin escenari hem de dibuixar els inversors si volem invertir en algun dels sectors afectats.

L’acer, el més gravat per les noves tarifes, els protagonistes afectats són els següents:

El Productor Nord-Americà. Els propietaris i treballadors d’aquest sector són els que més aplaudeixen aquesta fórmula. Van ser els mateixos que sortien a la foto, a darrera del mandatari, quan es va firmar el document. L’explicació és senzilla: la demanda domèstica augmentarà artificialment.

Els productors que, fins ara, eren competitius, augmentaran el marge de beneficis. Entregaran acer fins on la capacitat de les seves fàbriques els permeti. Per altra banda, hi haurà fabricants que fins ara no podien reduir el preu per competir amb els venedors internacionals. L’increment artificial del preu dels fabricants estrangers serà el tret de sortida perquè els productors domèstics entrin al mercat.

Efecte directe: Increment dels preus de l’acer domèstic dels Estats Units. Atenció a les empreses americanes que fins a dia d’avui no podien, o els costava, competir en preus. En aquest cas, el fantàstic empresari Donald Trump, incentiva les empreses que no són eficients.

Productor Estranger. Els fabricants estrangers que fins ara eren competitius venent acer als Estats Units seran penalitzats per l’estilogràfica de la Casa Blanca. La tarifa sobre el preu de l’acer és d’un 25%. Com que aquesta commodity serà més cara quan entri al país, no podran competir. Això suposarà perdre quota de mercat, si no troben altres compradors.

Efecte directe: Excés de capacitat en empreses que la seva producció depenia fins ara de les exportacions als Estats Units. Atenció a aquest tipus de companyies, ja que possiblement s’hauran d’ajustar el cinturó.

Consumidor Industrial Nord-Americà. L’acer té aplicacions a diferents industries: des del sector de la construcció fins a la fabricació d’armes. A partir d’ara la seva factura s’incrementarà; directament un 25% si no es busca un productor nord-americà alternatiu. Encara que les empreses s’adaptin, el cost augmentarà.

Efecte directe: Les empreses que puguin traslladaran l’increment del preu de les matèries primeres al consumidor. Això es traduirà en inflació de preus al consum. Si els fabricants que necessiten acer no tenen cap tipus d’avantatge competitiu, ni el tenen els productes que fabriquen, disminuiran els marges del compte de resultats.

Proveïdors Industrials. Per a la fabricació d’acer es necessita ferro. La imposició de tarifes es traslladarà en un augment de la demanda de ferro, a més d’altres productes que es requereixin per fabricar tant acer com alumini.

Efecte directe: Atenció al sector de companyies que extrauen ferro, ja que poden beneficiar-se de les noves polítiques proteccionistes dels Estats Units. Si el preu de les commodities estrangeres és més competitiu que les nacionals, s’aprovarà un nou pla de tarifes proteccionistes?

The post Efectes de la política proteccionista de Donald Trump en l’acer i l’alumini appeared first on The Money Glory.

]]>
http://www.themoneyglory.com/2018/03/19/politica-proteccionista-acer-alumini-donald-trump/feed/ 0 11733
DistributionNow o la llarga aposta en el sector del petroli http://www.themoneyglory.com/2018/03/11/dnow-inversio-llarg-termini-sector-petroli/ http://www.themoneyglory.com/2018/03/11/dnow-inversio-llarg-termini-sector-petroli/#respond Sun, 11 Mar 2018 16:01:53 +0000 http://www.themoneyglory.com/?p=11680 Dos anys després de presentar-la a The Money Glory, DistributionNow (DNow) segueix recuperant-se de la crisi del sector del petroli. Però si les borses creixien sense parar, la cotització d’aquesta empresa agafava el camí contrari. TGV Partners Funds va invertir, com jo, seguint la tesi de la recuperació de la matèria prima. Anys més tard, […]

The post DistributionNow o la llarga aposta en el sector del petroli appeared first on The Money Glory.

]]>
Dos anys després de presentar-la a The Money Glory, DistributionNow (DNow) segueix recuperant-se de la crisi del sector del petroli. Però si les borses creixien sense parar, la cotització d’aquesta empresa agafava el camí contrari. TGV Partners Funds va invertir, com jo, seguint la tesi de la recuperació de la matèria prima. Anys més tard, seguim amb la mateixa teoria. És qüestió de temps?

Entre les principals inversions del fons alemany TGV Partners Funds s’hi troba DNow. Una inversió en el sector del petroli com també ho és la participació en National-Oilwell Varco. Empresa mare de la mateixa, abans del spin-off. Tot i així, el fons gestionat per Mathias Saggau, també aposta fortament per altres sectors com el tecnològic. A través de la inversió en Microsoft, Tucows, Google (Alphabet) o TripAdvisor.

En la última carta que dirigeix Saggau als seus clients, dedica una bona part a explicar perquè DNow segueix en cartera.

Pel que fa el model de negoci, DNow és un majorista especialitzat. La seva funció principal és connectar una llarga llista de clients amb una llarga llista de fabricants, que ofereixen milers de productes. A través de la seva tasca de distribuïdor, el seu valor afegit és minimitzar els costos de transacció dels seus clients. Siguin les despeses de recerca, informació o emmagatzematge.

Els seus clients són empreses d’una bona part de la cadena del sector del petroli. Des de la perforació fins el refinament, passant per la distribució. I els productes que compren van des de les vàlvules fins els materials de seguretat que vesteixen els mateixos operaris.

Grans venedors, com per exemple Amazon o Carrefour, no ofereixen aquests productes en el seu catàleg o als seus prestatges. Sinó que ho fan els proveïdors especialitzats. Pels fabricants, per altra banda, no és viable vendre directament al client. Per això l’activitat de DNow és imprescindible.

Els últims resultats de DNow

Les accions de DNow han viscut diferents alts i baixos en els últims dos anys. Quan el sector va viure el repunt del preu del petroli, el mes de febrer del 2016, l’empresa va passar dels 12 als 23 dòlars per acció. En 9 mesos un 92%. Un cop va tocar màxims, la cotització es va enfonsar a tocar dels 9 dòlars. En un any, el seu capital va passar a valer menys de la meitat.

Cotització DNow

En canvi, com també explica la carta de TGV Partners Funds, DNow és una empresa forta i els seus resultats han millorat. Mentre que l’any 2015 va perdre 4.69 dòlars per acció, el 2017 va disminuir aquesta pèrdua fins a 50 cèntims per acció. Respecte la seva estructura financera, continua mantenint un nivell baix de deute, com ja observava a “L’enfonsament de Civeo i anàlisi comparat amb DNow. En l’últim exercici el seu palanquejament financer era només d’un 14% en relació amb els seus recursos propis.

La gestió és una altra característica perquè Saggau segueix aquesta empresa des del 2015. Considero una part subjectiva. Tot i així, la directiva mereix el mèrit d’haver sostingut el negoci durant els últims dos anys, tan dolents pel sector. (Altres clients, proveïdors i competidor han desaparegut!) Per altra banda, han aprofitat per fer adquisicions corporatives estratègiques, i barates, que tindran el seu rendiments quan les perforacions per trobar petroli siguin rendibles.

The post DistributionNow o la llarga aposta en el sector del petroli appeared first on The Money Glory.

]]>
http://www.themoneyglory.com/2018/03/11/dnow-inversio-llarg-termini-sector-petroli/feed/ 0 11680
Big 5 Sporting Goods, un valor amagat per invertir? http://www.themoneyglory.com/2018/02/26/big-5-sporting-goods-un-valor-amagat-per-invertir/ http://www.themoneyglory.com/2018/02/26/big-5-sporting-goods-un-valor-amagat-per-invertir/#comments Mon, 26 Feb 2018 20:40:07 +0000 http://www.themoneyglory.com/?p=11599/ Aquest article és el resultat després de molts intents d’escriure una anàlisi sobre Big 5 Sporting Goods. La intenció era publicar un text que em permetés l’accés al Value Investor’s Club, repte que vaig assumir fa anys. Tractant-se d’una inversió personal, és la ocasió que he recollit més informació. Però, tot i així, s’està convertint […]

The post Big 5 Sporting Goods, un valor amagat per invertir? appeared first on The Money Glory.

]]>
Aquest article és el resultat després de molts intents d’escriure una anàlisi sobre Big 5 Sporting Goods. La intenció era publicar un text que em permetés l’accés al Value Investor’s Club, repte que vaig assumir fa anys. Tractant-se d’una inversió personal, és la ocasió que he recollit més informació. Però, tot i així, s’està convertint en una quimera explicar una idea només amb números i segons les regles que imposen.

De moment deixo aquí aquesta idea. Si un cop acabat el text decideixo llençar-me a transformar-lo en “una anàlisi seriós”, ja és cosa meva.

El nom de Big 5 Sporting Goods apareix com el resultat de diferents quinieles. Si fa uns mesos es trobava en llistes de la compra de fons d’inversió, a principis d’any també era la protagonista de filtres de recerca. Com en els screeners disponibles a la pàgina web del Nasdaq.

El sector retail és el preferit quan es tracta de valors que compleixen els criteris que Benjamin Graham explicava a “El Inversor Inteligente”. Segons aquest, es tractaria d’empreses amb un valor del capital circulant, un cop descomptat tot el passiu, que superaria el seu preu de mercat. Són els famosos Valors Net-Net.

Bed Bath and Beyond, Fossil Group, Dick’s Sporting Goods… totes aquestes empreses compleixen els requisits, a simple vista, per ser valors Net-Net. O, el que és el mateix, empreses infravalorades pels ulls del mercat. Però l’element que incrementa la seva valoració són els milers de dòlars gastats en estocs. Roba o accessoris. Les estanteries plenes incrementen significativament el seu actiu circulant (efectiu, clients i inventaris) i és el que les mou al principi del “ranking de Graham“.

De tot el món del retail destaca la infravaloració del nínxol dedicat als esports. I d’aquestes empreses, jo em vaig quedar amb Big 5 Sporting Goods.

Per què una botiga d’esports?

A simple vista les xifres de Big 5 Sporting Goods són bones: les ventes han augmentat un promig anual d’un 2% durant els últims cinc exercicis. El benefici mitjà per acció d’aquests mateixos anys ha sigut 0,88 dòlars. A un preu actual de 6 dòlars per títul, el P/E és de 7,5 vegades. Si afinem més els càlculs, podem observar que aquesta capitalització és 1,32 vegades l’actiu circulant menys el total dels passius. No és l’ideal de Graham, però si que estem comprant una empresa relativament barata.

Si és una ganga, per què durant l’any 2017 la seva cotització va caure més d’un 50%? Per què hi ha més d’un 50% de les seves accions venudes en descobert?

Durant els últims 2 anys una llarga llista d’empreses del merchandising d’esports s’han declarat en suspensió de pagaments, en liquidació o s’han fusionat. Sports Authority, la cadena més gran dels Estats Units va ser la principal víctima. De 496 botigues la companyia en va tancar un total de 200, després d’acumular un deute de 1.000 milions de dòlars. Finalment, a través d’un procés de liquidació els seus establiments van acabar en mans de Dick’s Sporting Goods.

Empreses més petites van abaixar la persiana: Bob’s Stores i Sport Chalet del grup Vestis Retail, City Sports, Total Hockey, Golfsmith

Els motius d’aquest enfonsament poden ser diversos, però hi ha un nom que sempre es repeteix: Amazon. El gegant de Seattle és el temible adversari que representa la revolució de l’e-commerce. Tot i que l’enemic té nom propi, la nova via de distribució ha significat una gran barrera pels negocis que no s’han posat les piles. Big 5 Sporting Goods, per exemple, no va incorporar aquest segment en el seu compte de resultats fins l’any 2014.

No només les empreses d’e-commerce, que poden oferir més de tot i per un cost menor, són l’amenaça. Els fabricants també ho són. Marques com Nike o Under Armour venen directament al client final. Un 35% dels ingressos d’aquesta última són a través d’aquest canal de distribució i aparten al minorista, abans el seu únic aliat. Tant pot ser com per Internet com a amb botigues pròpies, on el client pot trobar moltes més opcions de les seves marques preferides.

Nosaltres, els clients, si volem comprar unes sabates esportives tenim diverses opcions. Sigui a Barcelona o en un poble de l’estat de California. Tenim cadenes d’esports com Decathlon o Big 5 Sporting Goods, on trobarem marques conegudes o la seva marca blanca. Si cap ens fa el pes, podem anar directament al fabricant, a través de la seva botiga o el seu portal online.

També podem buscar a Amazon o a Zalando. I, si ni així, com a últim recurs podem acabar en un supermercat com el Carrefour -o el Walmart als Estats Units -, mentre fem la compra setmanal, i a més ens emportem un parell de mitjons.

Amb aquest escenari, un altra cop apareix la pregunta, perquè invertir a Big 5 Sporting Goods?

Les opcions de Big 5 Sporting Goods

Una de les lliçó apreses amb els anys és que no totes les empreses barates han de ser bones. Si algú ven les accions, és per alguna cosa. Si, a més, l’aposta és a la baixa, les perspectives pel model de negoci són fatídiques. Pot ser que el producte sigui substituit per un altre, els consumidors abandonin el mercat, l’empresa no funcioni, o sigui només la part baixa d’un cicle.

A Big 5 Sporting Goods l’ha acompanyat el desgast d’un model: la venta del brick & mortar. O, el que és el mateix, les botigues de tota la vida han anat tancat. Significa que desapareixeràn les cadenes esportives?

El sector del retail ha viscut diferents èpoques de contracció i expansió. Durant les crisis, el sector pateix fusions empresarials, adquisicions i liquidacions. També compres apalanquejades, conegudes com LBO. Sports Authority, per exemple, l’any 2006 va ser adquirida per Leonard Green & Partners per un total de 1.400 milions de dòlars. Aquestes operacions impliquen l’emissió de deute – bons de baixa qualitat – per soportar una proporció alta de la compra, alhora que es reestructura l’empresa per obtenir valor de totes les parts possibles.

La mateixa societat d’inversions Leonard Green & Partners va comprar Big 5 Sporting Goodsa a la cadena Thrifty Drug Stores, a través d’una LBO l’any 1992. Però els seu fundador, Robert Miller, sempre es va mantenir en la gestió de l’empresa. L’any 97, els Miller – pare i fill – van ocupar-se de recuperar la cadena, pagant 250 milions de dòlars pel control majoritari. Actualment el fill Steven Miller és el president de l’empresa i el conseller delegat.

Sota la seva tutela l’empresa ha seguit un creixement conservador, si es compara amb el volum de vendes que mou Dick’s Sporting Goods o el número de botigues que opera Hibbett Sports. En els últims anys Big 5 ha inaugurat un promig de cinc establiments per any, concentrant-se a l’estat de California, on va néixer la companyia. El seu volum de vendes oscil·la al voltant dels 1.000 milions de dòlars, aproximadament 200 mil dòlars mensual per botiga.

Es tracta de l’empresa més petita cotitzada del sector, amb només 130 milions de dòlars, i una àrea geogràfica de vendes delimitada. Encara que Internet li obrís les fronteres físiques. Aquests riscos del seu model de negoci s’han traduït en un increment de la volatilitat de la seva cotització. Sobretot quan la meteorologia ha modificat les estimacions de vendes a la baixa; Wall Street ha pressionat el preu de l’acció.

Amazon apreta però no afoga i aixo ho demostren les dades. Els consumidors tenen més canals de distribució però no per això deixen de buscar entre els prestatges de les botigues. Aquests establiments es diferencien pel tracte directe, l’especialització en alguns tipus de productes i, en el cas de Big 5, també pels descomptes. Mentre que hi ha companyies que han desaparegut, l’ecosistema del retail s’ha reorganitzat per continuar venent. El creixement anual de les empreses supervivents ha augmentat un 6% anual.

Demà dimarts, quan Wall Street tanqui, Big 5 Sporting Goods presentarà els resultats anuals. La previsió és que tanqui amb una pèrdua de 9 cèntims per acció per aquest trimestre, equivalent a 56 cèntims anuals, els pitjors dels últims anys. Això donaria raó als baixistes. Si, en canvi, es tracta d’una situació afortunada, amb la quantitat d’accions en descobert podria provocar un short squeeze.

Per part meva, el calendari m’ha pressionat a acabar corrents aquest escrit, doncs un dia més i serà obsolet. El temps dirà si haig de modificar la meva reflexió, o només haig d’afegir un peu de pàgina al final d’aquest “anàlisi”.

*Actualització. El dia 27 de febrer de 2018 Big 5 Sporting Goods va presentar pèrdues per valor de 12,9 milions de dòlars, 0,62 dòlars per acció, corresponents al quart trimestre de 2017. D’aquesta xifra, una pèrdua de 0,26 dòlars per acció corresponen a un ajust comptable dels crèdits fiscals, degut al canvi de l’impost de societats als Estats Units. De l’antic tipus impositiu del 35% al 21% actual.

L’empresa tanca l’exercici 2017 amb un benefici de 1,1 milions de dòlars, 0,05 dòlars per acció, el pitjor dels últims anys. Al mercat, al tractar-se d’una situació ja anunciada per Big 5, la cotització no es va enfonsar. Tot al contrari, des de la publicació de resultats que ha sumat més d’un 10%.

The post Big 5 Sporting Goods, un valor amagat per invertir? appeared first on The Money Glory.

]]>
http://www.themoneyglory.com/2018/02/26/big-5-sporting-goods-un-valor-amagat-per-invertir/feed/ 2 11599
Reflexions de l’any 2017 d’un escriptor de borsa http://www.themoneyglory.com/2017/12/30/reflexions-any-2017-escriptor-borsa/ http://www.themoneyglory.com/2017/12/30/reflexions-any-2017-escriptor-borsa/#comments Sat, 30 Dec 2017 20:15:20 +0000 http://www.themoneyglory.com/?p=11562/ En el moment – quasi màgic – en que tanquen les borses per últim dia de l’any, la revisió dels últims 365 dies és obligada. Durant aquests 250 dies hàbils, jornada amunt, jornada avall, en l’entorn econòmic/financer/borsari el nom de moda ha sigut indiscutiblement el Bitcoin. Curiosament, tot i allunyar-me de la última moda, la […]

The post Reflexions de l’any 2017 d’un escriptor de borsa appeared first on The Money Glory.

]]>
En el moment – quasi màgic – en que tanquen les borses per últim dia de l’any, la revisió dels últims 365 dies és obligada. Durant aquests 250 dies hàbils, jornada amunt, jornada avall, en l’entorn econòmic/financer/borsari el nom de moda ha sigut indiscutiblement el Bitcoin. Curiosament, tot i allunyar-me de la última moda, la meva cartera d’accions “de tota la vida” s’ha mantingut gràcies a un mitjà de pagament també virtual: PayPal.

Si el rally de les accions d’aquesta empresa és fruit del contagi, és un tema que ja viuré en la pell pròpia el pròxim any 2018.

Pel que fa el Bitcoin…

El Bitcoin, l’Ethereum, el Ripple… una llarga llista de monedes electròniques han sigut el gran hit per a molts altres inversors. Els últims mesos d’aquest 2017 han servit per alimentar un esprint, que ja es pot classificar com la bombolla basada en el blockchain.

El Bitcoin ha multiplicat el seu preu per 20 i les perspectives semblen ser positives.

Aquest fenomen ha atret a milers de inversors, especuladors, com abelles a la mel. Amb una negociació intradia s’han registrat rendiments de més d’un 10%. Qui es mira els fons d’inversió tradicionals amb aquest panorama?

Aquests èxits esporàdics m’han brindat alguns comentaris d’amics com “i tu perdent el temps analitzant empreses” o “per això et serveix llegir tants llibres?”. Si jo m’he menjat aquests atacs, també els hi ha passat a altres professionals del sector a través de declaracions com les de Pantera Bitcoin Fund:

“There are a lot of famous people who have said Bitcoin is a joke,” he said on Monday. “They might be right. But if they are wrong and it goes up 25 times, they are missing out on a huge trade.” Pantera Bitcoin Fund

Fins i tot s’ha inventat la paraula nocoiner. Teòricament, designa el grup que consideren que el Bitcoin és un frau, on s’hi troben tant economistes, com advocats o socialistes (??).

Pel que fa el fenomen Bitcoin, i altres monedes, tinc alguns motius de preocupació, que m’agradaria exposar:

  • D’on surten els diners que han alimentat el rally d’aquestes divises?
  • Per què es diu que és la moneda del futur, però ningú la utilitza en el present?
  • Per què hi ha persones que no s’atreveixen a comprar accions de borsa, pel seu inherent risc, i en canvi compren una moneda que surt del no res i la única fiabilitat és una contrasenya en una pàgina web localitzada a les Bahames?

L’últim rumor que he sentit és la formalització de préstecs per invertir en aquest tipus de divises.

Per fer un símil, aquesta situació em recorda a finals de l’any 2007. Quan alguns estalviadors no només és van animar a comprar un pis enmig de la bombolla, sinó que van utilitzar la fórmula de la hipoteca relacionada amb el Yen Japonès. Per fer-ho més gruixut, la hipoteca servia per invertir en un pis, que teòricament es pagaria sol amb els lloguers. No hi havia ni estalvis, ni sou suficient, per cobrir-ho.

Els ingredients per un plat explosiu estaven totalment preparats: un escenari perfecte de bombolla, més l’endeutament bancari – també conegut com palanquejament financer -, més el risc afegit en divisa estrangera a través del Yen Japonès. Ah! I la previsió que tot es pagaria sol amb un futur lloguer.

Aquests van ser els més espavilats de la classe, durant un breu període, quan la bombolla estava en el seu màxim apogeu. La inversió podia ser de les més fructíferes i, a sobre, pagada pel banc! Qui volia guardar els diners en un compte corrent, quan els interessos “només” donaven un 4%?

Però, ai, quan la bombolla va explotar! La història ja la coneixem…

Sobre el sector de les inversions…

El sector de la gestió dels diners es caracteritza per estar ple de xarlatans i venedors de fum. Alguns són el resultat de l’èxit d’un dia, com una compra de Bitcoins. Sobre aquest tema molts són els que perden més temps en promocionar el seu llibre, que en analitzar. Tot i fer-se dir “analistes” o, pitjor encara, “experts”. Per desgràcia, els inversors coneguts pel públic, els més famosos, no són els millors, sinó els que s’han sabut vendre més bé.

Jo escric articles en una pàgina web, que per sort i per mi, té una llarga llista de lectors que m’aprecio. Això no em fa millor inversor. He tingut èpoques bones, èpoques mediocres i èpoques molt dolentes. Només em fa un inversor (una mica) conegut en alguns cercles específics. I, qui sap, si algun dia escriuré una publicació per explicar tot el que no sé fer.

Hi ha professionals, menys coneguts, que fan una feina increïble. Equips com els de True Value o Metagestión, per exemple. Aquesta última societat, a través del seu fons Metavalor, han aconseguit un rendiment d’un 8,3% aquest any. Si, si, menys d’un 10%! Tot i tenir un equip a darrera i fent el que fa un inversor professional: dedicar moltes hores a l’anàlisi.

Invertir en actius financers, des de l’àmbit professional, no és jugar al casino, ni a la loteria. La gestió dels diners aliens és un tema seriós. Si s’hi barreja la sort en la presa de decisions, alguna cosa falla. No és el mateix agafar 50 euros i gastar-los en una bombolla puntual de divises virtuals, que gestionar el patrimoni de centenars de famílies durant anys. En alguns casos dècades.

Ni els gestors d’inversions professionals inverteixen tirant els daus, ni els metges tampoc obren en canal, a veure què troben.

Per cert, a tots els que teniu amics que aprofiten els sopars de nadal per “fardar” de les seves especulacions exitoses: pregunteu per les operacions fallides. A veure si la suma és positiva o negativa. O millor no preguntar, si voleu tenir la festa en pau…

Sobre The Money Glory…

A propòsit, aquest any l’he dedicat més a la lectura que a escriure. Els primers mesos del 2017 vaig incorporar molts textos fonamentals a la pàgina web, que mai caducaran. Com també vaig complementar la guia del “Value Investing”, però la considero cada cop més obsoleta i amb necessitats de molts canvis.

Amb aquesta idea vaig tenir la temptació de parar. Abandonar la pàgina web i fins i tot cancel·lar la subscripció al servidor, perquè volia dedicar-me a profunditzar en alguns temes. Però, al final, sempre em queda aquell cuc que em diu que hi he dedicat moltes hores com per esborrar-ho tot.

Si no hi ha una força superior que em pari, jo seguiré.

Per altra banda, els amics inservibles em segueixen apareixent per totes bandes. Són aquells coneguts de xarxes socials, com el Linkedin, que em demanen col·laborar amb les seves pàgines web.

Els meus preferits són l’equip de Rankia. Cada any apareix un nou comercial, un nou writer staff o amb algun altre títol d’aquests ridículs, que em tira floretes. Em diu com n’escric de bé, que li agrada molt la pàgina web. Un cop fetes les presentacions, m’explica que treballa per una pàgina que té molts seguidors i que els hi encantaria que col·laborés amb ells.

Fa quatre anys vaig caure de quatre grapes i vaig escriure durant un temps per unes quantes d’aquestes “granges” de continguts.

Sincerament, la feina d’escriure és la mateixa que si ho faig per mi. La compensació, en canvi, és diferent. Qualsevol d’aquestes pàgines web et demanen exclusivitat dels teus articles. En alguns casos, et compensen econòmicament, n’hi ha d’altres que l’únic que fan és donar-te les gràcies. Des de Rankia diuen que t’ho compensen amb la visibilitat i arribar a una audiència molt més alta.

Durant aquells dies que escrivia amb assiduïtat per altres vaig observar que la meva visibilitat era la mateixa. Si que els articles es plasmaven a les pantalles de molts lectors. Però els meus textos eren de la web d’aquest o d’aquell. Per altra banda, els principals gestors dels “grans portals” eren els que es lucraven més per publicar els seus estudis, assistir a conferències o publicar llibres. Ho feien en nom del portal, que mantenen centenars de col·laboradors.

En aquest context també em van aparèixer sangoneres. Individus que els agradava tant el que feia que em van proposar projectes diversos. Començava amb una col·laboració. De la col·laboració passava a rebre ordres directes d’aquestes persones. Sense cap tipus d’acord, ni jo haver acceptat el projecte! Finalment, s’acabava la relació, amb l’enrabiada de l’altre perquè em negava a seguir amb aquell tracte injust.

És per aquesta raó que animo als escriptors (inversors) novells a obrir la seva pròpia pàgina web. Un WordPress gratuït i endavant. La competència és bona i no fa mal a ningú. Ens incentiva als que portem uns quants anys escrivint i parlant d’inversions a millorar. Endavant, si teniu alguna cosa a dir, l’any nou és un bon dia per començar.

Us desitjo un molt bon 2018! Una abraçada a tots i a totes, i moltes gràcies per seguir llegint.

Joan Anglada Salarich

The post Reflexions de l’any 2017 d’un escriptor de borsa appeared first on The Money Glory.

]]>
http://www.themoneyglory.com/2017/12/30/reflexions-any-2017-escriptor-borsa/feed/ 2 11562
Zedge, el pitjor d’una startup i d’una empresa consolidada http://www.themoneyglory.com/2017/12/13/zedge-el-pitjor-duna-startup-i-duna-empresa-consolidada/ http://www.themoneyglory.com/2017/12/13/zedge-el-pitjor-duna-startup-i-duna-empresa-consolidada/#respond Wed, 13 Dec 2017 20:18:31 +0000 http://www.themoneyglory.com/?p=11465/ Les pèrdues segueixen acumulant-se als comptes de Zedge. La tecnològica tanca el seu primer trimestre fiscal amb 957 mil dòlars de pèrdues, tot i haver incrementat els seus ingressos respecte l’any anterior. El conseller delegat Tom Arnoy segueix amb el seu discurs triomfalista, amb nous productes i ratios de vendes sempre millors. El benefici per […]

The post Zedge, el pitjor d’una startup i d’una empresa consolidada appeared first on The Money Glory.

]]>
Les pèrdues segueixen acumulant-se als comptes de Zedge. La tecnològica tanca el seu primer trimestre fiscal amb 957 mil dòlars de pèrdues, tot i haver incrementat els seus ingressos respecte l’any anterior. El conseller delegat Tom Arnoy segueix amb el seu discurs triomfalista, amb nous productes i ratios de vendes sempre millors. El benefici per acció, en canvi, continua en números vermells.

Malgrat haver baixat del carro d’aquesta inversió, encara me la miro des de la barrera. Em vaig equivocar quan vaig vendre?

La meva principal tesi de la desinversió van ser les pràctiques corporatives de Zedge. Aquestes, traduïdes en una cotització volàtil i a la baixa, no permetien l’enriquiment de l’accionista. Si a primera vista em va semblar la perfecta cotitzada petita que podia arribar a multiplicar-se, la seva gestió ho desmentia.

Aquest primer trimestre la història és la mateixa. Les despeses generals (Selling, General and Administrative), associades als sous i a les despeses d’administració, s’inflen fins a nivells històrics. L’empresa ha gastat 3 milions de dòlars. Agafeu-vos fort: més que les vendes!

El director financer Jonathan Reich va atribuir l’augment d’aquests costos fixos a la contractació de nou personal, l’adquisició de Freeform i a una posterior reestructuració. Per tant, alguns d’ells no recurrents.

L’equip de Zedge, segons el director ha crescut de 59 a 69 persones l’últim any. Agafant les dades i aplicant una simple regla de tres, només la despesa en sous hauria augmentat fins els 2 milions de dòlars. Així, els costos fixos associats a aquesta partida continuarien representant un 70% dels ingressos aconseguit aquest trimestre.

El sector del desenvolupament de software gaudeix de marges alts. A no ser que la companyia contracti super estrelles de la industria, la despesa en administració i salaris hauria de ser escalable. El cost de desenvolupar un programa és el mateix si se’n venen dos o mil. Per molt que millorin els ingressos per usuari i les vendes dels productes, als que sempre fa referència Tom Arnoy a la conference call, les despeses corporatives s’emporten tots els beneficis dels accionistes.

Per altra banda, segons el proxy de l’any 2017, tant Tom Arnoy com Jonathan Reich, tornen a fer caixa. El seus sous sumen 1,17 milions de dòlars, dividits en salari base i compensació en accions.

La disposició amb la que Zedge presenta les seves noves propostes, l’inversor pot imaginar-se que aposta per una startup. A cada conference call Arnoy i Reich es desviuen per enamorar els analistes. Si un trimestre anuncien un catàleg de continguts propis, la següent conference se n’obliden per parlar d’un nou producte.

Però Zedge no és una startup. Es va fundar l’any 2003 i ha recorregut diversos alts i baixos. Aquesta és una de les premisses que permet atribuir a Zedge l’estatus d’empresa ja “tradicional” dintre del món del software. L’altre són els salaris que es permeten els seus fundadors, a més de la petita aposta que fan en el seu producte. Les seves accions sumen menys d’un 10% del capital: 2,78 milions de dòlars.

The post Zedge, el pitjor d’una startup i d’una empresa consolidada appeared first on The Money Glory.

]]>
http://www.themoneyglory.com/2017/12/13/zedge-el-pitjor-duna-startup-i-duna-empresa-consolidada/feed/ 0 11465