The Money Glory http://www.themoneyglory.com Blog sobre inversions i borsa Mon, 06 Apr 2020 09:51:38 +0000 ca hourly 1 https://wordpress.org/?v=5.3.2 32913437 Cartera Valkyria Març 2020: I ara què? http://www.themoneyglory.com/2020/04/03/cartera-valkyria-marc-2020-i-ara-que/ http://www.themoneyglory.com/2020/04/03/cartera-valkyria-marc-2020-i-ara-que/#respond Fri, 03 Apr 2020 15:41:00 +0000 http://www.themoneyglory.com/?p=12535 La cartera Valkyria va tancar el primer trimestre de l’any 2020 amb una caiguda d’un 12,93%, comparat amb una caiguda d’un 20% del Standard & Poor’s 500 i un 28,94% del Ibex-35. A dia d’avui la cartera d’inversions Valkyria està diversificada en diferents sectors dels Estats Units i d’Espanya. D’aquests, destaca el sector de l’entreteniment […]

L'entrada Cartera Valkyria Març 2020: I ara què? ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
La cartera Valkyria va tancar el primer trimestre de l’any 2020 amb una caiguda d’un 12,93%, comparat amb una caiguda d’un 20% del Standard & Poor’s 500 i un 28,94% del Ibex-35.

A dia d’avui la cartera d’inversions Valkyria està diversificada en diferents sectors dels Estats Units i d’Espanya. D’aquests, destaca el sector de l’entreteniment i les telecomunicacions amb les empreses Cable One, Sirius XM, Fox Corporation i Disney. La tecnologia, biotecnologia i la investigació també tenen un pes específic amb Rafael Holdings, PayPal i Danaher Corporation. Complementen la cartera Levi’s (retail), Beyond Meat (alimentació), Miquel y Costas (industrial) i Berkshire Hathaway (conglomerat, principalment assegurances).

Durant l’últim trimestre he incorporat: Danaher Corporation i Disney. També he sumat posicions de PayPal, Sirius XM, Berkshire Hathaway, Fox i Levi’s. En canvi, he venut DNow i Garrett Motion.

Durant el primer trimestre de l’any 2020, la caiguda corresponent al conjunt de les accions ha sigut aproximadament un 20%, en línia amb l’evolució del S&P 500. Cable One és l’empresa que ha registrat el rendiment més elevat (+12%), mentre que l’evolució de Fox Corporation ha sigut la pitjor (-35,05%).

Durant aquest trimestre també he mantingut una posició d’arbitratge a Acacia Corporation, que serà integrada per Cisco Systems. Aquesta operació encara no ha finalitzat i hi ha un gap entre el preu de mercat i el preu final d’adquisició. El crac de les borses va provocar una diferència molt més alta, situació que vaig aprofitar per incrementar la posició.

Crisi de les oportunitats

Deixo la revisió de la situació econòmica i els escenaris probables que ens depara la pandèmia per altres textos de la pàgina. Hi ha molt temps per reflexionar i també per dir. Per aquest motiu, estic dedicant més hores a actualitzar la web amb els continguts que crec que poden ser interessants, i també poden servir d’alguna ajuda.

Pel que fa la revisió de la cartera, els resultats d’aquest trimestre són dolents. El crac de la borsa – el “més gran de la història” – va causar estralls en la majoria de les cotitzacions.

Des de l’enfonsament de les borses, s’ha estès la filosofia de “la oportunitat única”. He llegit diferents inversors i analistes que difonen la idea que com més gran és el crac, més gran serà el rebot dels mercats. I, per aquest mateix motiu, s’ha d’invertir sigui com sigui. I, si no aprofites aquesta oportunitat, ets el tonto de la classe. Amigues i amics, carpe diem.

Aquí ho explicaré des del principi, tal com ho vaig viure.

Mentre la pandèmia s’estenia des de Xina, vaig començar a comprar mica en mica les empreses cotitzades que ja començaven a baixar. La primera Fox Corporation, que va ser una de les grans castigades després de presentar resultats anuals. També vaig incorporar de nou el conglomerat d’investigació Danaher Corporation. Més tard Sirius i PayPal.

Llavors la borsa va caure en picat. Un periodista que no em desperta cap simpatia va exclamar “por fin ha llegado”, com si estigués esperant la caiguda des de feia mesos. I, en canvi, a mi em va agafar desprevingut. El virus s’estenia, ens començaven a suggerir que hauríem de quedar-nos tancats a casa, i la borsa tocava els mínims dels últims dos anys.

Vaig començar a informar-me sobre el que passava. Si m’obligaven a quedar-me a casa, què més podia fer?

L’estranya sensació que tothom tenia la situació “controlada”, em va estressar molt. Mentre jo llegia textos sobre la grip espanyola o la teoria dels cicles econòmics de Ray Dalio, vaig tenir la impressió que la majoria d’inversors feien i desfeien.

Per exemple, la mateixa setmana del crac, a Rankia ja van programar una videoconferència on hi participaven diferents gestors opinant sobre l’abast de la pandèmia. Tant Cobas Gestión, el vehicle d’inversió de Francisco García Paramés, com Koala SICAV, del gestor Marc Garrigasait, ja havien publicat informes extensos sobre el coronavirus, quin seria el seu possible impacte econòmic i els diferents escenaris que preveien en les seves carteres.

En el cas de Cobas, fins i tot s’havien posat en contacte amb diferents empreses on han invertit per saber quin era l’impacte del coronavirus en el seu negoci.

“Uau! Com en són d’espavilats”, vaig pensar. Jo preocupant-me per entendre una mica el que està passant. I, en canvi, aquests ja havien tingut temps d’analitzar, contactar, canviar d’estratègia, comprar aquí, vendre allà i, a sobre, fer els informes pels seus clients. A més d’assistir a conferències on explicaven tots els seus raonaments. Això si que és eficiència!

Des d’un punt de vista objectiu, els mercats financers van patir un sotrac important a principis del mes de març. Actualment, la majoria d’empreses cotitzen per sota del tancament, a 31 de desembre de 2019. Això ens explica que la borsa ha descomptat l’impacte del coronavirus en l’economia. Però, el problema principal, és que no sabem si els mercats s’han passat de frenada, o que l’impacte serà pitjor del que ens pensem, i les borses seguiran caient.

En el primer escenari, si les borses han sigut massa pessimistes, la pandèmia ens abandonarà com una terrible tempesta d’estiu, i el preu de les accions tornaran a pujar. Les gràfiques dibuixaran una forma de V i, els que han apostat més fort, guanyaran molts diners.

En canvi, en el segon escenari, les expectatives es poden haver quedat curtes. L’impacte econòmic de la pandèmia serà més elevat i les mesures aplicades s’hauran quedat curtes. En aquest cas, les gràfiques dibuixaran un L, i els que han apostat molt fort tindran els diners encallats a la borsa durant una bona temporada.

Ens trobem amb un desdoblament en el camí i les dades que tenim encara són insuficients per saber quin és la direcció per on hem d’anar. Creure és molt diferent que saber. I pensar que les borses faran això o faran allò altra, ho deixo per a l’especulació i les apostes. Un aspecte dels mercats que trobo avorridíssim, sobretot perquè a la llarga sempre s’hi perd diners.

A mi no em queda sinó estudiar els punts forts i febles, que conec amb tota seguretat. Tant de les meves finances, com de totes aquelles empreses on hi tinc uns quants diners (i també les meves esperances) posades. Per moltes trucades que faci, ningú em pot endevinar el futur. En aquesta revisió de negocis Antifràgils”, com diria Nassim N. Taleb, vaig considerar que era el millor moment de vendre Garrett Motion. Abans del crac ja havia venut DNow. En qualsevol cas, també l’hauria venut en plena crisi.

A mesura que passaven els dies, mica en mica em vaig adonar que això de “la oportunitat única” (i els informes, i les opinions, i les conferències…) era cosa d’uns quants. I n’hi ha que també dubten, perquè no saben el que passarà.

Seguint les advertències dels informes de Howard Marks, he comprat a poc a poc accions d’algunes empreses, com Disney. Per què Disney és Disney, i no un desastre borsari com Viacom. I també, perquè com avisa l’inversor, és un bon moment per acumular posicions. Però no des del punt de vista estressant de que això és una “oportunitat única”.

Poden venir moments molt durs i, tenint en compte que TOTHOM, està canviant d’opinió cada minut, millor mantenir la serenitat. A Warren Buffett no se li ha mogut ni una cella des de l’inici d’aquesta crisi sanitària. Ni ha comprat, ni ha venut, i amb prou feines l’hem sentit a parlar. Com va explicar una vegada David Einhorn, Buffett és com aquell jugador de pòquer impassible que només se la juga quan té una mà realment bona. I potser aquest moment, encara no ha arribat.

L'entrada Cartera Valkyria Març 2020: I ara què? ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
http://www.themoneyglory.com/2020/04/03/cartera-valkyria-marc-2020-i-ara-que/feed/ 0 12535
Diari de la pandèmia: el crac de la borsa http://www.themoneyglory.com/2020/03/25/diari-pandemia-coronavirus-crac-de-la-borsa/ http://www.themoneyglory.com/2020/03/25/diari-pandemia-coronavirus-crac-de-la-borsa/#respond Wed, 25 Mar 2020 19:06:00 +0000 http://www.themoneyglory.com/?p=12339 Com a conseqüència de la propagació del Covid-19, les borses van explotar provocant un crac borsari. El dia 16 de març, les accions de la majoria d’empreses es van enfonsar i els inversors es van menjar una bona suma de pèrdues extraordinàries. A “Big Debt Crises. Principles for Navigating” l’inversor Ray Dalio va recollir en […]

L'entrada Diari de la pandèmia: el crac de la borsa ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
Com a conseqüència de la propagació del Covid-19, les borses van explotar provocant un crac borsari. El dia 16 de març, les accions de la majoria d’empreses es van enfonsar i els inversors es van menjar una bona suma de pèrdues extraordinàries. A “Big Debt Crises. Principles for Navigating” l’inversor Ray Dalio va recollir en tres llibres un manual tècnic que explica l’evolució de les bombolles i les seves explosions. El meu objectiu en aquest escrit és identificar quins són els principals indicadors d’una bombolla, relacionar-los amb la situació econòmica pre-crac, i avaluar les possibles conseqüències.

Segons els estudis històrics que ha fet Dalio i l’equip de Bridgewater Capital, les bombolles financeres reuneixen una sèrie de característiques comunes. Durant el període de formació podem veure que (1) els preus dels actius són alts en comparació amb la seva mitjana històrica; (2) els inversors donen per descomptat el creixement la valoració d’aquests actius i els seus beneficis futurs; (3) hi ha un ampli sentiment alcista; (4) un alt percentatge de les inversions estan finançades amb deute; (5) els compradors, com poden ser les empreses, realitzen compres excepcionals a futur (acumulen nivells extraordinaris d’inventari, nous contractes amb proveïdors) amb la intenció d’especular o com a cobertura; (5) han entrat nous actors al mercat; (6) la política monetària que apliquen els bancs centrals infla més la bombolla.

En llenguatge menys tècnic, si ens traslladem en el context de la bombolla d’Internet – la més romàntica de les últimes “bogeries col·lectives” – els inversors volíem ser-hi. Worldcom, Yahoo!, Terra… Aquests eren els noms que reunien dues característiques en comú, el rendiment de les seves accions era superior a la resta dels valors tradicionals del parquet. I, per altra banda, cap d’aquestes tenia un historial consolidat de beneficis.

No obstant, això no impedia a nous inversors entrar al mercat a comprar accions d’Internet. Perquè pujarien segur, la revolució tecnològica era imparable. I moltes empreses, amb un nom acabat amb .com, .net, o .es, es van permetre el luxe de debutar a la borsa i aconseguir finançament, per un projecte que potser mai guanyaria ni un duro.

El context pre-crac de la pandèmia era molt diferent. Sabem amb certesa que el crac l’ha provocat el temor dels inversors davant el possible impacte econòmic del Coronavirus. Per aquesta raó és difícil identificar característiques similars a la bombolla dels 2000 o la del 2007-2008. Encara que, per part meva, considero que si es complien els punts del 1 al 3.

Conseqüències del crac

Tot i així, no importa quina sigui la causa que provoqui la caiguda. Les conseqüències en l’entorn financer sempre són les mateixes. (1) Hi ha una caiguda massiva del preu dels actius (ex. accions, bons i obligacions…); (2) aquesta situació pressiona als deutors en el moment de tornar els préstecs; (3) els inversors a crèdit han de pagar interessos per uns actius que no tenen rendiments; (4) els deutors amb més risc no compleixen amb les quotes, els diferencials de crèdit augmenten i disminueix la oferta de préstecs cap aquest tipus de deutors; (5) augmenta la necessitat d’efectiu i això provoca un increment en els tipus d’interès a curt termini.

Aquestes són les conseqüències immediates d’un crac en l’entorn financer. Però, degut a la parada en sec de l’economia, el Coronavirus també provoca unes conseqüències en el que anomenariem “economia real”. Segons el document de The Coronavirus’s $4 Trillion Hit to US Corporations, també de Bridgewater Capital, el “buit” de la quarantena es traslladarà en (1) reduccions de plantilla, (2) disminució de les inversions en capital, (2) reducció o anul·lació de dividends, recompra d’accions i operacions corporatives.

Aquests tres punts es compliran en més o menys grau, en funció de la dimensió de les mesures econòmiques posades en pràctica. Tant la Reserva Federal dels Estats Units, com diferents dels països occidentals, ja han anunciat injeccions massives de diners als mercats. En el cas d’Estats Units fins i tot abans de la propagació del virus. A la Unió Europea predomina el lema “estamos en ello”. S’ha proposat l’emissió d’uns bons continentals que, si Alemanya no ho aprova, mai sortiran al mercat.

Com apunta Howard Marks en la seva última carta als inversors, algunes de les mesures (sobretot la política monetària) tindrien un major impacte si el context pre-crac hagués estat més propici. Abans del “parón”, no es complien totes les condicions de bombolla, però si algunes característiques. Per altra banda, esperem que les àmplies injeccions que s’anuncien ara, tinguin l’efecte de reanimar els mercats i circulin en l’economia real. Enlloc de quedar-se en comptes corrents.

L'entrada Diari de la pandèmia: el crac de la borsa ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
http://www.themoneyglory.com/2020/03/25/diari-pandemia-coronavirus-crac-de-la-borsa/feed/ 0 12339
Maleïda borsa i maleït coronavirus http://www.themoneyglory.com/2020/03/17/maleida-borsa-i-maleit-coronavirus/ http://www.themoneyglory.com/2020/03/17/maleida-borsa-i-maleit-coronavirus/#respond Tue, 17 Mar 2020 14:14:36 +0000 http://www.themoneyglory.com/?p=12312 Publico aquest escrit en el context de l’estat d’alerta per frenar la propagació del coronavirus, que ja és mainstream a tot el planeta. La quarantena també ha aportat el seu granet de sorra per ajudar-me a la reflexió. Amics i familiars m’han preguntat sobre la situació econòmica i, com un opinador més, vull deixar per […]

L'entrada Maleïda borsa i maleït coronavirus ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
Publico aquest escrit en el context de l’estat d’alerta per frenar la propagació del coronavirus, que ja és mainstream a tot el planeta. La quarantena també ha aportat el seu granet de sorra per ajudar-me a la reflexió. Amics i familiars m’han preguntat sobre la situació econòmica i, com un opinador més, vull deixar per escrit alguns pensaments sobre la situació i com s’està desenvolupant.

En primer lloc, els meus més sincers desitjos per a les persones que ho puguin estar passant malament aquests dies. Als malalts, als seus familiars i amics, així com tot el personal sanitari que ho està donant tot. També a les persones que obren els seus establiments o segueixen al peu del canyó (operaris de fàbriques, transportistes…), per fer d’aquests dies excepcionals dies de cada dia.

Pels catastrofistes, vull compartir algunes idees. Penso que mai havíem estat tan preparats per superar una situació d’aquestes característiques, com ara. No només des del punt de vista dels recursos d’assistència mèdica i de la investigació. Sinó també pel que fa la difusió de la informació – estem informats en tot moment -, les noves formes de treball o les mil vies de comunicar-nos ens fan un confinament “agradable”.

Si que la propagació del coronavirus és un gran entrebanc a la nostra vida diària, però també ens brinda una oportunitat única per entendre a com enfrontar-nos a aquest tipus de situacions. El final de tot plegat encara no està escrit, però a llarg termini estic convençut que això quedarà com un fet marcat en els llibres d’història que els nostres fills i néts s’hauran d’aprendre de memòria. Com va ser-ho la famosa pandèmia de grip dels anys 1918 i 1919.

En el terreny econòmic, “l’efecte coronavirus” tindrà un impacte significatiu a curt i mitjà termini. De diferents dimensions, en funció de cada país. Això dependrà de si aquests han fet els deures en matèria econòmica i de les mesures que es prendran per mitigar els efectes de la pandèmia. Ara mateix, com explica l’inversor Ray Dalio a “The implications of hitting the hard 0% interest rate floor”, hi ha més variables que desconeixem de les que tenim una certesa absoluta. Per aquesta raó, no estem en disposició de predir cap tipus de futur.

La maleïda borsa

Pels que tenen uns estalvis invertits i estan vivint la caiguda imparable dels últims dies de les borses vull compartir un comentari: els mercats financers SEMPRE baixen en ascensor (i pugen per les escales).

Les causes que han provocat l’enfonsament d’aquests últims dies són diferents d’altres cracs recents, però la dinàmica és la mateixa. La borsa cau en picat, però puja a poc a poc. Mentre que rarament s’han registrat pujades per sobre d’un 15%, el pànic dels inversors provoca la retirada de fons, que es tradueix en caigudes de portada de diari. La tempesta provocada per la tragèdia és més intens que l’eufòria. En canvi, per estrany que sembli, els mercats financers registren més sessions amb beneficis, que amb pèrdues.

Abans d’aquest escenari de pànic, el recorregut dels índexs borsaris era esplèndid. Tant, que fins i tot havia merescut més d’un comentari en els resums trimestrals i anuals de la meva cartera d’inversions. Això no era normal.

Hi havia dos motius per entendre els rendiments fantàstics de les cotitzacions. En primer lloc, les empreses anaven inflades de finançament, per la política de baixos tipus d’interès i la injecció de liquiditat. Mentre que als Estats Units aquest escenari havia començat a quedar enrere, a Europa encara es mantenia amb tipus per sota de zero. Per altra banda, les expectatives de creixement legitimaven les cotitzacions desorbitades de moltes empreses. Si la empresa “X” havia crescut tant durant l’any 2019, el 2020 havia de fer el mateix més un X% de més. I això era condició sine qua non.

El “parón” del coronavirus implica un xoc a la oferta de serveis i productes, que no ens esperàvem. Al contrari que altres “cracs” borsaris recents, els parquets cauen al ritme que els inversors ens han posat en quarantena. Confinats a casa, hem reduït la demanda de productes, estem obligats a treballar des de casa i veiem que les accions de totes les empreses cauen. No consumim, no gastem, i algunes empreses ja han començat a implementar mesures perquè els seus treballadors tampoc cobrin.

Per suposat, no tenim les eines per saber quant temps durarà aquesta pausa, ni quines conseqüències tindrà en l’economia. A la borsa, les cotitzacions s’estan movent al ritme d’aquesta incertesa i ara mateix no hi ha cap valoració que justifiqui un preu o un altre.

Per demostrar com n’és d’estúpid el mercat us vull explicar el cas específic d’Acacia Communications. Es tracta d’una empresa tecnològica que va ser adquirida per 70 dòlars per acció per Cisco, durant l’any 2019. L’operació no s’ha executat i els inversors d’Acacia no hem rebut encara la conversió dels títols en pagament, però les probabilitats que s’acabi realitzant és de quasi un 100%. Però, després del pànic d’aquests últims dies, la cotització ha caigut fins a 62 dòlars. Això equival a un rendiment d’un 12% quasi assegurat per una situació d’arbitratge!

L’explicació d’aquestes tonteries és en la reducció del patrimoni dels fons d’inversió i altres vehicles d’aquest tipus. Els clients han reduït la seva exposició als mercats financers i els reemborsaments han provocat que els gestors equilibrin els fons. No poden tenir més accions en un lloc que un altre. Si venen títols d’Apple, també venen Microsoft, AT&T i McDonald’s. Encara que cada empresa visqui l’efecte coronavirus de maneres molt diferents. Quan el mercat cau, ho fa per a totes les cotitzacions. I no té miraments.

Com molt bé explica l’autor de Value and Opportunity, disposar de diners en efectiu en aquest moment és un tresor. Tant per fer front a la situació econòmica personal, com per trobar oportunitats d’inversió provocades per aquestes caigudes.

Atenció! Amb això no vull dir que és el moment de comprar accions desbocadament. No sabem res. Ni quant durarà tot plegat, ni quantes empreses hauran d’abaixar la persiana. Només podem desplegar hipotesis de diferents casos, que ni els mateixos empresaris saben amb certesa que passaran.

Seguint amb l’article de Value and Opportunity, els inversors que tenen accions en caiguda lliure han de valorar quines són les empreses que disposen de les característiques necessàries per afrontar una crisi. Les que tinguin un baix nivell de palanquejament, alts marges d’explotació, rendiments fantàstics de les seves inversions i avantatges competitius sostenibles a llarg termini.

Hi ha negocis, amb més de cent anys d’història, que han superat dues guerres mundials, enfrontaments civils, a més de milers de transformacions internes que els han posat contra les cordes. A Coca-Cola els van intentar tancar el xiringuito per la seva sospitosa fórmula a principis del segle XX. Com serà que no superi un estat d’alarma com aquest?

Hem de valorar si aquests són els tipus de negoci que tenim en cartera. I també valorar si les que no ho són, les hauríem de descartar.

Més endavant, quan els mercats aconsegueixin tranquil·litzar-se, amb les dades a la mà podrem començar a valorar si és el moment per tornar a acumular posicions. Ara, de moment, amb aquesta calma que ens ha començat a rodejar és un bon moment per llegir i entendre com es desenvolupen els esdeveniments. No ens queda una altra opció. A vegades, no fer res, és la millor de les decisions.

Com és habitual, i per no perdre els hàbits, el resum de la meva cartera el deixo per a finals de trimestre. Per altra banda, com també ja fan altres professionals, he decidit deixar obert aquest escrit a preguntes o qüestions de tot tipus. Si hi ha qualsevol persona que consideri que té un dubte, intentaré resoldre amb la més bona voluntat possible. Sense cap tipus de compromís.

Una abraçada a tots i totes!

L'entrada Maleïda borsa i maleït coronavirus ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
http://www.themoneyglory.com/2020/03/17/maleida-borsa-i-maleit-coronavirus/feed/ 0 12312
Els errors de la inversió en el model de negoci de DNow http://www.themoneyglory.com/2020/02/21/els-errors-de-la-inversio-en-el-model-de-negoci-de-dnow/ http://www.themoneyglory.com/2020/02/21/els-errors-de-la-inversio-en-el-model-de-negoci-de-dnow/#respond Fri, 21 Feb 2020 16:10:25 +0000 http://www.themoneyglory.com/?p=12284 DistributionNow (o DNow) va tancar l’any 2019 amb pèrdues. Segons els resultats a tancament d’any, els ingressos de la companyia de distribució pel sector del petroli van disminuir, quan s’esperava un increment del volum de negoci. Aquestes males notícies van provocar la baixada de l’acció, tot i que l’empresa ja havia demostrat algun símptoma de […]

L'entrada Els errors de la inversió en el model de negoci de DNow ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
DistributionNow (o DNow) va tancar l’any 2019 amb pèrdues. Segons els resultats a tancament d’any, els ingressos de la companyia de distribució pel sector del petroli van disminuir, quan s’esperava un increment del volum de negoci. Aquestes males notícies van provocar la baixada de l’acció, tot i que l’empresa ja havia demostrat algun símptoma de malaltia amb antelació.

El meu primer contacte amb DNow el vaig expressar el 30 de març de l’any 2016, quan vaig publicar un article titulat “Invertir a DNow, el Leroy Merlin del sector del petroli”. Era un text on descrivia el model de negoci, tal com l’havia entès, i expressava les característiques positives de l’aleshores nova marca de Wall Street.

Per què em vaig equivocar?

Durant l’any 2014, la baixada del petroli provocat per l’augment d’oferta, va deixar el sector tocat. Moltes empreses que tenien inversions a mitges van cancel·lar-les i es van abandonar moltes concessions. Empreses complementàries del sector, com DistributionNow, van estar perjudicades.

DNow començava a cotitzar a la borsa, després d’un spin-off. Com altres empreses del sector, la seva cotització va baixar i semblava ser un candidata barata i infravalorada. Anys més tard, la recuperació del sector petrolífer es va fer evident. La OPEP va rebaixar la intensitat de la producció i el preu de del barril va augmentar, dels 30 als 60 dòlars. Les empreses es recuperaven perquè el preu de venta permetia rendibilitzar les inversions. Però DNow, encara que va incrementar gradualment les vendes, i sumava beneficis, el seu valor borsari es va quedar estancat.

Quan la vaig incorporar a la meva cartera, vaig elaborar una tesi i vaig seguir l’empresa escrupolosament. És el valor que he revisat més vegades. Però hi ha quatre errors principals que vaig fer d’entrada:

Primer error. Vaig entendre malament el model de negoci.

DistributionNow, com diu els seu mateix nom, és un distribuïdor. No és un fabricant de maquinària. Però, quan vaig tenir en compte els seus avantatges competitius, tenia la percepció que es dedicava a dissenyar, fabricar i vendre productes que eren necessaris per a la industria.

Baker Hughes Company, per exemple, si és un fabricant que serveix als productors del petroli. És el que queda de la companyia fundada pel pare de Howard Hugues – la Hugues Tool Company – i va inventar la perforadora rotativa. I, justament per aquesta raó, es va fer milionari. DNow és un intermediari; compra productes de tercers, com podria ser a la mateixa Baker Hughes, i les ven a través de la seva xarxa comercial.

Segon error. Vaig entendre malament el paper de DNow en el seu propi mercat.

Distribuidor o fabricant, el meu error inicial va ser encasellar a la companyia en un paper de líder. En canvi, com diuen els mateixos rivals de l’empresa: “es tracta d’un mercat competitiu i fragmentat amb molts jugadors”. Creure que DNow era un líder em va fer pensar que la recuperació del cicle implicaria una allau de clients. Només per ser-hi, pensava jo, les vendes de l’empresa haurien d’augmentar, si o si.

Però el mercat del petroli no és un lloc verge per explorar, sinó que és una carrera en el far west. Tenint en compte que l’avantatge competitiva de la companyia és la seva habilitat en “comprar i vendre”, és molt probable que altres empresaris li copiïn el model. Sobretot si el cicle es recupera.

Tercer error. Vaig ser optimista amb els números.

Quan vaig calcular els free cash flows no vaig tenir en compte el cost de les adquisicions. Això em mostrava unes finances més sanejades del que veritat eren. L’any 2015, per exemple, el FCF sense adquisicions sumava 313 milions de dòlars. Però, un cop descomptades les compres corporatives, el saldo era negatiu per un total de 199 milions de dòlars. El 2016 el FCF sumava 231 milions i, un cop restades les adquisicions, 52 milions de dòlars. Malgrat aquestes incorporacions, les vendes de l’any 2015 i l’any 2016 van baixar un 27% i un 30%.

Les dues magnituds no estan relacionades, l’empresa va justificar les adquisicions perquè era el moment baix del cicle i se suposava que havien comprat barat. Creia que eren bones compres. Però, anys més tard, la integració de les empreses no ha demostrat cap impuls significatiu: ni als ingressos, ni als marges, ni als beneficis nets. I, justament per aquesta raó, l’any 2019 s’han reconegut pèrdues pel deteriorament del fons de comerç per un total de 128 milions de dòlars..

Quart error. Em va importar massa la opinió dels “professionals”.

Vaig localitzar DNow a través d’una carta als inversors del fons Fairholme Fund, de Bruce Berkowitz. Més tard, altres fons van incorporar aquesta companyia. La majoria també van interpretar amb poc encert el model de negoci de la companyia i s’interessaven pel perfil de Robert Workman, fins fa poc conseller delegat de la companyia.

Tot i que l’era Workman no va representar cap alegria – almenys pels inversors -, s’ha de reconèixer que aportava color a les presentacions de la companyia. Sempre començava relatant una experiència pròpia amb un professional de l’empresa. No érem més rics, però coneixíem més coses de DNow. Però això es va acabar fa uns mesos, amb la substitució sense explicacions de Workman per Richard Alario, qui ocupa actualment el càrrec de conseller delegat “temporal”. A sobre d’acabar-se els relats a la vora del foc, les primeres notícies d’Alario són les pèrdues anuals de 2019!

Per altra banda, fa temps que no llegeixo un article favorable a la companyia. Possiblement molts s’han retractat de la percepció que tenien de la companyia i l’han retirat de la seva cartera. Normalment, als gestors els encanta parlar de les seves noves idees, però és poc habitual que facin crítica del que ha anat malament. Precisament, Fairholme Fund fa anys que va vendre DNow

L'entrada Els errors de la inversió en el model de negoci de DNow ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
http://www.themoneyglory.com/2020/02/21/els-errors-de-la-inversio-en-el-model-de-negoci-de-dnow/feed/ 0 12284
Cartera Valkyria Any 2019: One Step Beyond http://www.themoneyglory.com/2020/01/16/cartera-valkyria-any-2019-one-step-beyond/ http://www.themoneyglory.com/2020/01/16/cartera-valkyria-any-2019-one-step-beyond/#respond Thu, 16 Jan 2020 17:08:37 +0000 http://www.themoneyglory.com/?p=12249 La cartera Valkyria va tancar l’any 2019 amb un augment d’un 7,23%, comparat amb una pujada d’un 28,88% del Standard & Poor’s 500 i un 11,82% del Ibex-35. A dia d’avui la cartera d’inversions Valkyria està diversificada en diferents sectors dels Estats Units i d’Espanya. D’aquests, destaca el sector de l’entreteniment i les telecomunicacions amb […]

L'entrada Cartera Valkyria Any 2019: One Step Beyond ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
La cartera Valkyria va tancar l’any 2019 amb un augment d’un 7,23%, comparat amb una pujada d’un 28,88% del Standard & Poor’s 500 i un 11,82% del Ibex-35.

A dia d’avui la cartera d’inversions Valkyria està diversificada en diferents sectors dels Estats Units i d’Espanya. D’aquests, destaca el sector de l’entreteniment i les telecomunicacions amb les empreses Cable One, IDT i Sirius XM. La tecnologia i la biotecnologia també tenen un pes específic amb Rafael Holdings i PayPal. Complementen la cartera les companyies industrials DNow, Garrett Motion i Miquel y Costas. I, finalment, una participació en el conglomerat Berkshire Hathaway.

Durant l’últim trimestre he incorporat tres negocis: Fox Corporation (Entreteniment), Levi’s (Retail) i Beyond Meat (Menjar). En canvi, he venut Madison Square Garden Networks i WideOpenWest.

Durant l’any 2019, el rendiment corresponent només del conjunt de les accions ha sigut un 19,50%. Rafael Holdings ha sigut l’empresa que ha registrat el rendiment més elevat (+129,30%), mentre que l’evolució de Garrett Corporation ha sigut la pitjor (-17,57%).

En aquest exercici també he comprat accions amb l’objectiu d’obtenir un rendiment derivat de l’arbitratge en operacions corporatives. Només he pogut aprofitar dues situacions: la compra de Celgene per Bristol-Myers Squibb i l’adquisició de Acacia Corporation, per Cisco Systems. Aquesta última encara està en curs i pendent de tancar-se el gap entre el preu de mercat i el preu final d’adquisició (70 dòlars per títol).

Segons la mitologia nòrdica, les valquíries eren figures divines. En el camp de batalla escollien els guerrers que havien caigut amb més valentia. Aquests herois eren portats al Valhalla, on servirien a Odí a la batalla de la fi del món. A les valquíries els hi correspon el deure de triar els elegits que salvaran l’univers.

Tancament de l’any 2019 de la cartera Valkyria

Volia parlar de l’estat general de l’economia, però no sé com fer-ho. No tinc aquell art d’alguns divulgadors per imprimir les meves sensacions sense sonar avorrit. O teòric. O un “sabelotodo”, que només deixar anar paraules tècniques, la majoria en anglès.

Des del punt de vista pràctic, l’any 2019 ha sigut un any relativament fàcil pels inversors. La majoria de les borses han tancat amb plusvàlues. Si l’Standard & Poor’s 500, que resumeix l’evolució de un total de 500 empreses, ha pujat quasi un 30%, perquè vint accions triades a l’atzar haurien d’haver-ho fet malament?

Doncs pot passar i passa. Els professionals estan obligats a trobar oportunitats i això els condueix per camins poc convencionals. Sobretot si consideren que les empreses dels índexs convencionals ja han arribat al límit.

Llavors és quan els professionals s’aventuren en mercats tradicionalment abandonats. S’animen a invertir en models de negoci més innovadors, petites empreses faltades de capital. Els més agosarats fins i tot s’atreveixen amb tot tipus d’actius financers, com ETFs, fons de fons… Quan, al final, el més fàcil hauria sigut invertir en un índex sobre l’S&P 500. I ja està!

Durant aquest any també s’ha posat de moda l’estudi sobre la dicotomia entre accions value i accions growth. Segons els estudiosos d’aquest camp, aquest any el growth ha superat el value; perquè l’enorme bossa de diners que gestionen els fons ha permès l’aposta per les expectatives. Per aquesta raó, es diu que les empreses amb potencial de creixement han tingut un millor rendiment.

Aswath Damodaran alimenta aquesta classificació en el seu llibre “Narrative and numbers. The value of stories in business”. Posa en el calaix dels inversors growth, aquells que aposten per empreses que estan valorades per milers de vegades els seus beneficis. Mentre, no us ho perdeu, “la vella escola value” la formen aquells que esperen que un negoci vagi a la baixa. I jo sense saber que tota la meva cartera estava formada per accions destinades al desastre!

Personalment, em sembla absurd perdre el temps fent aquest tipus de classificacions. No hi ha una distinció pura.

Cable One, per exemple, és una de les joies de la corona del meu conjunt d’inversions. Una empresa que en els últims cinc anys ha sumat més d’un 300%. Durant l’any 2019 ha pujat un 60%. Quina és la seva etiqueta, en valor o creixement?

És una empresa amb un historial que té dècades de història. No seria precisament un unicorn acabat d’estrenar-se a la borsa. I, en canvi, la seva situació de monopoli, sumat al seu programa d’adquisicions, li ha permès obtenir un creixement considerable. Encara que hem de tenir en compte que el seu sector ja registra anualment molt bons resultats.

Value o growth a part, actualment el més desconcertant són els nivells on han arribat les borses. Als Estats Units, al servei del president Trump, la Reserva Federal va frenar la pujada dels tipus d’interès. A Europa no s’han ni començat les iniciatives per tancar l’etapa monetària expansiva. Aquests són els motius fonamentals perquè s’estan buscant oportunitats financeres sota les pedres.

Les borses s’estan inflant i l’economia va per darrera en aquest optimisme desenfrenat. I, els últims mesos, l’activitat industrial està reduint la marxa. És una senyal que hi ha una suma d’excessos que s’han d’ajustar.

Noves incorporacions a la cartera

Sembla ser que durant l’últim trimestre de l’any 2019 m’ha augmentat la febre compradora. Ha donat la casualitat que he identificat tres negocis que em van cridar l’atenció: Levi Strauss, Fox Corporation i Beyond Meat.

No compro per motius “d’eficiència de la cartera”, ni ajustos, ni perquè necessito col·locar uns quants estalvis. Desconfio de les carteres d’inversió perfectes. Hi ha molta literatura sobre mètodes de càlcul dels portfolios eficients, i els reservo íntegrament pels acadèmics que inverteixen poc, i menys, dels seus estalvis.

Penso que les idees van apareixent sobre la marxa. A vegades el negoci és interessant, a vegades ho són els seus números, i hi ha ocasions que ho és el preu. És difícil que quadri tot, però esperar té les seves recompenses. Quan es dóna aquesta situació “perfecta” és el moment de comprar.

Les tres companyies noves es van estrenar durant el 2019 i van ser castigades durant mesos, vaig invertir quan vaig considerar que es trobaven en mínims, tenint en compte un marge de seguretat suficient. Seguint la “autorrecomanació” del últim post, són marques conegudes.

Levi’s és líder en el sector de la moda masculina, a través de les seves dues marques més conegudes: Levi’s i Dockers. Els hereus de Levi Strauss tenen la participació més gran del capital. Els fluxos d’efectiu són positius i els rendiment del capital abans d’impostos està al voltant d’un 25%, per sobre dels seus competidors. De Fox Corporation en vaig parlar en un article i ja vaig advertir que la seguiria. Les accions van baixar i la direcció de la companyia ha demostrat apostar pel seu negoci de televisió amb l’adquisició d’emissores a l’estat de Seattle i Milwaukee.

Pel que fa Beyond Meat, la història comença una mica diferent.

Beyond Meat, si, si, la meva aposta growth

Era un nom que sonava bastant en els corrillos de Internet. Beyond Meat s’havia plantat en el parquet amb una proposta d’hamburgueses fetes a partir de productes vegetals. Tenia totes les característiques de les últimes modes i tendències: lluita contra el canvi climàtic a través de productes substitutius de la carn vermella. A més, comptava amb el pedigrí de la família Gates entre els seus principals inversors.

La caiguda a la borsa va ser monumental. Com moltes de les seves coetànies, Beyond Meat es va estampar després d’un puja i baixa. Durant mesos es va quedar al voltant dels 70 dòlars per acció, tenint en compte que el preu màxim de l’any 2019 va ser 239 dòlars. A més, Bill Gates ja havia reduït la seva participació.

Feliç i aliè a aquestes informacions, un dia vaig anar a sopar amb uns amics en un restaurant de Vic. Mentre discutíem sobre qualsevol tema vaig observar que en el menú se servia una “hamburguesa Beyond“. No estàvem en una cadena multinacional, ni era una cantonada del centre de Barcelona. Era una hamburgueseria d’un petit carrer del casc antic de Vic.

La meva curiositat em va poder i al final del sopar vaig preguntar a la cambrera sobre si aquesta hamburguesa era realment la mateixa de l’empresa. “Si, és la única que no fem nosaltres”, em va dir. Va afegir que amics vegans l’havien provat i consideraven que s’assemblava massa a la carn.

Vaig llegir una mica la filosofia de l’empresa i aquest era la idea del seus productes. No volen crear succedanis per a vegans, sinó aliments substitutius per a persones com jo; qui un dia ens sentim una mica culpables i volem menjar saludable. Els números de la companyia són relativament bons, sobretot si es té en compte el component de creixement quan s’analitza l’evolució del seus ingressos.

Però des del punt de vista de valor, hi ha dues característiques que considero atractives: la marca i la investigació.

Beyond Meat pot ser una nova Coca-Cola. He vist restaurants a Barcelona, Vic, Olot… que ja venen hamburgueses amb l’etiqueta Beyond Hamburguesa. Estan obligats a posar-ho. No són com els restauradors que s’amaguen de fer les paelles amb un producte pre-fabricat (Paellador), sinó que pengen l’etiqueta del producte que els fa “diferent”.

Per altra banda, la investigació que s’ha fet, per arribar a simular la carn a partir de diferents components vegetals és significativa. No té res a veure amb els experiments culinaris que podem fer a casa amb cigrons. El principal competidor que està a l’alçada de Beyond Meat és Impossible Foods, però els dos tenen un gran camp per recórrer.

Durant l’elaboració d’aquest escrit, durant les primeres setmanes de gener, es va filtrar que Beyond Meat posaria en marxa el seu pla de creixement. Aquest passa per fer un test de comercialització a diferents restaurants McDonald’s. Aquesta notícia va ser la causant d’un efecte dominó. El 31 de desembre hi havia més de 10 milions d’accions BYND utilitzades per posicions baixistes. A partir de les primeres informacions, l’acció va començar a pujar provocant que els baixistes compressin més accions per cobrir els seus descoberts. Això es coneix tècnicament com un short squeeze. Com a resultat, la capitalització de la companyia ha pujat quasi un 50% en qüestió de setmanes.

Comencem bé l’any, ara que duri. Bon 2020!

L'entrada Cartera Valkyria Any 2019: One Step Beyond ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
http://www.themoneyglory.com/2020/01/16/cartera-valkyria-any-2019-one-step-beyond/feed/ 0 12249