The Money Glory http://www.themoneyglory.com Blog sobre inversions i borsa Thu, 21 Mar 2019 12:25:14 +0000 ca hourly 1 https://wordpress.org/?v=4.9.10 32913437 Rafael Holdings: Entre la inversió immobiliària i la biotecnologia http://www.themoneyglory.com/2019/02/10/rafael-holdings-entre-la-inversio-immobiliaria-i-la-biotecnologia/ http://www.themoneyglory.com/2019/02/10/rafael-holdings-entre-la-inversio-immobiliaria-i-la-biotecnologia/#respond Sun, 10 Feb 2019 11:30:55 +0000 http://www.themoneyglory.com/?p=11959 Rafael Holdings és la nova invenció de IDT Corporation i del seu fundador Howard Jonas. Es tracta d’una nova cotitzada, que amaga una estructura complicada i condueix a més d’una confusió. Alguns inversors l’abandonen per considerar a Rafael només una aposta al sector immobiliari, mentre que altres marxen corrents quan s’adonen que és una entrada […]

L'entrada Rafael Holdings: Entre la inversió immobiliària i la biotecnologia ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
Rafael Holdings és la nova invenció de IDT Corporation i del seu fundador Howard Jonas. Es tracta d’una nova cotitzada, que amaga una estructura complicada i condueix a més d’una confusió. Alguns inversors l’abandonen per considerar a Rafael només una aposta al sector immobiliari, mentre que altres marxen corrents quan s’adonen que és una entrada en l’especulatiu sector de la biotecnologia.

L’aventura d’aquesta petita empresa – capitalitza 200 milions de dòlars – va començar quan IDT Corporation va comprar una participació en Cornerstone Pharmaceuticals. Es tractava d’una petita entrada en una startup de biotecnologia, que llavors es va definir com operació estratègica.

Durant uns anys, aquesta participació s’havia quedat en la cartera de la companyia. Una participació minoritària que semblava una vaca en un garatge. No es feia estrany, perquè IDT ha amagat molts “ous de pasqua” en la seva estructura corporativa com Genie Energy, Straight Path o Zedge. Alguns s’han mantingut discrets a la borsa, i alguns altres han sigut èxits sense precedents (busqueu una mica d’informació sobre Straight Path). Serà Rafael Holdings el pròxim?

Quina és la inversió a Rafael Holdings?

En primer lloc és una societat immobiliària. De tots els actius que amaga la companyia, la cartera d’edificis és el valor pur i dur. El 3 de març de l’any 2018, quan Rafael es incorporar al mercat va passar a ser la propietària de tres edificis de IDT Corporation.

D’aquesta forma, en el balanç de Rafael Holdings hi ha el valor de tres actius físics: dos edificis de Nova Jersey, als Estats Units, i una parcel·la d’oficines (un condomini) a Jerusalem, Israel. La companyia registra els ingressos dels lloguers de les oficines i també de les places de pàrquings, que ocupen entre un 26% i un 28% del total dels edifics de Nova Jersey. I que lloga majoritàriament a IDT i a Genie Energy.

Edifici Oficines Centrals IDT

Durant l’exercici fiscal de l’any 2018, els ingressos derivats d’aquests lloguers van sumar 4,4 milions de dòlars. El segment immobiliari registra les vendes recurrents del grup i la direcció ja ha expressat la seva intenció de buscar activament empreses que vulguin ocupar els espais buits. A més d’ampliar el número de places de pàrquing ocupades. L’objectiu és ampliar el coixí de vendes que sostenen les despeses del conjunt de la companyia.

Acabat el repàs ràpid d’aquest segment, la resta és un jeroglífic.

Quan Rafael Holdings es va incorporar a la borsa era també l’accionista majoritari de Lipomedix, amb un 50,6% del capital, i una participació d’un 50% d’una societat anomenada CS Pharma. A través d’aquesta companyia i un conjunt de warrants, Rafael Holdings era tenedora de diferents opcions per convertir-se en la màxima inversora de Rafael Pharmaceutical. Una startup d’investigació amb un pipeline de projectes en diferents estats de gestació.

Malgrat el conjunt d’opcions, a efectes pràctics quan van tocar la campana a Wall Street la única inversió ferma era en accions de Lipomedix.

Segons la pàgina web stockspinoffs, els últims anys el fundador de IDT Howard Jonas ha estat finançant activament startups d’investigació biotecnològica. En particular, Rafael Pharmaceuticals a través de diferents vies. No només a través de la seva empresa, sinó que també amb la seva dona Deborah Jonas són propietaris particulars de 525.000 dòlars en notes convertibles Rafael Pharma. Howard Jonas és actualment CEO i president del consell de Rafael Holdings.

Quan aquesta societat es va presentar a la borsa encara no hi havia cap inversió ferma. Però els fets es van precipitar el 10 de gener quan l’Agència Europea del Medicament va atorgar la designació de fàrmac orfe al Devimistat de Rafael Pharmaceuticals (CPI-613®) pel tractament del càncer de pàncrees metastàtic. Aquest anunci va fer disparar el preus de les accions i els directius van moure fitxa per convertir les notes i els warrants en cartera.

CS Pharma i Rafael Holdings van executar les notes convertibles i van adquirir en conjunt un 51% de la companyia, aquesta última ostenta un 36% del capital de la biotecnològica. El cost conjunt de la operació va sumar 66,7 milions de dòlars. Tenint en compte que el preu de conversió no és el de mercat i les noves informacions positives de mercat, la valoració d’aquesta participació podria ser molt més alta.

Tant Rafael com Lipomedix són un conjunt de projectes d’investigació oncològica, que es troben en diferents fases de desenvolupament. Invertir en aquest tipus de negocis són actes de fe, que requereixen coneixement i una bona dosis d’estratègia, amb l’objectiu de gestionar el seu risc.

Invertir en Rafael Holdings m’allunya de la zona de confort, doncs no puc valorar els components d’èxit d’aquests segments de negoci. Segons els números facilitats per la companyia, el preu de cost de la inversió en Rafael Pharma (un 36%) és de 47 milions de dòlars. Segons els meus càlculs el valor dels edificis, després d’identificar comparables de la mateixa zona i tipologia, suma un total de 126,1 milions de dòlars.

Un cop descomptat el passiu, la meva estimació del valor del grup suma 168 milions de dòlars. Equivalent a 13,4 dòlars per acció. Tot i que queda per sota de la cotització actual (16,6 dòlars), aquesta estimació no contempla ni el potencial de Rafael Pharma, ni la participació de Lipomedix.

Encara hi ha més característiques positives d’aquest holding: és un spin-off que ha passat desapercebut; encara no he localitzat cap “famós” value espanyol explicant les meravelles d’aquesta companyia.

Va sortir al mercat baratíssima (IDT Corporation va distribuir les accions de Rafael Holdings a 5,91 dòlars) i en canvi el potencial de beneficis és molt elevat. Si la recerca té èxit, hi hauria la possibilitat que les dues start ups també s’incorporessin a borsa. I finalment, no menys important, els insiders també s’hi juguen la seva part.

L'entrada Rafael Holdings: Entre la inversió immobiliària i la biotecnologia ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
http://www.themoneyglory.com/2019/02/10/rafael-holdings-entre-la-inversio-immobiliaria-i-la-biotecnologia/feed/ 0 11959
Cartera Valkyria Any 2018: Madison Square Garden i Rafael Holdings http://www.themoneyglory.com/2019/01/20/cartera-valkyria-any-2018-madison-square-garden-i-rafael-holdings/ http://www.themoneyglory.com/2019/01/20/cartera-valkyria-any-2018-madison-square-garden-i-rafael-holdings/#respond Sun, 20 Jan 2019 10:42:38 +0000 http://www.themoneyglory.com/?p=11938 Un any que va començar tan bé, un any que va tenir un final tan dolent. Els últims mesos del 2018 van esborrar d’un esbufec els beneficis acumulats en moltes empreses. Això és difícil d’argumentar. I, molt més, quan els diners que es gestionen són dels altres. Un cop fets els comptes, i acabades les […]

L'entrada Cartera Valkyria Any 2018: Madison Square Garden i Rafael Holdings ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
Un any que va començar tan bé, un any que va tenir un final tan dolent. Els últims mesos del 2018 van esborrar d’un esbufec els beneficis acumulats en moltes empreses. Això és difícil d’argumentar. I, molt més, quan els diners que es gestionen són dels altres.

Un cop fets els comptes, i acabades les festes nadalenques, s’ha posat en marxa la mecànica de digestió. Molts professionals fan revisió i escriuen els desitjos d’any nou. Resums, rendibilitats i, en alguns casos, reconeixements de mea culpa. En aquest context, he llegit algunes situacions totalment inversemblants.

A Linkedin, actualment una de les meves xarxes socials preferides, el meu grau d’estupefacció va arribar fins a màxims. Un perfil d’un fons d’inversió treia pit per ser “el millor en la seva especialitat durant el 2018”. Els resultats no eren així. Al contrari, el rendiment havia sigut negatiu.

Si, si. Negatiu! Els seus clients havien perdut diners. Però, què importava això? El seu fons era “el millor” d’un segment mediocre.

És evident que en èpoques de penúria, és millor agafar-se les males notícies des del cantó bo. N’hi ha que són més optimistes que d’altres. Però, quan és la hora de contactar amb els partícips s’ha de tocar de peus a terra. Per aquest motiu Funds People va escriure un article titulat: “Guía para ayudar a banqueros privados y asesores en sus conversaciones con unos clientes enfadados por las pérdidas de 2018”.

L’article és un compendi d’excuses de mal perdedor, adreçat als comercials del banc. Un “manifest” perquè puguin defensar-se exhaustivament de les queixes dels clients.

La mentalitat humana és perversa. Segons els estudis realitzats per Daniel Kahneman i Amos Tversky, s’ha demostrat que la nostra lògica no calcula de la mateixa forma els resultats que les pèrdues. Si mesuréssim amb algun tipus de unitat el nostre estat d’alegria quan guanyem 1.000 euros, ens adonaríem que no és el mateix que quan els perdem. De fet, estem més tristos quan veiem que 1.000 euros se’ls emporta el vent.

Aquesta és la pressió dels comercials de les oficines bancàries, que fins ara estaven protegits pel mercat alcista.

Els rendiments dels fons d’inversió, per molt petits que fossin, no requerien cap tipus d’explicació. S’emparaven en els beneficis. No s’havien d’explicar en detall les comissions de gestió i d’èxit que es cobraven. I, el que més m’alarma, difícilment els clients comparaven els beneficis dels seus actius amb el comportament de les borses.

En canvi, la pressió de les pèrdues es mereix un llarg conjunt d’arguments que els banquers han de transmetre.  Com per exemple: és el context internacional, “la borsa és així”, els mercats havien pujat molt o s’ha d’acceptar el risc…

Potser les explicacions s’haurien de donar abans, no? Però, quan els diners creixen i creixen, qui vol sentir sermons?

Pel que fa la meva cartera, el pessimisme de finals d’any va enfosquir un 2018 que començava d’allò més bé. El 2019, de la mateixa manera, torna a arrencar amb força.

Cartera Valkyria

La cartera Valkyria, abans d’impostos, registra un rendiment acumulat d’un 16,96% des de l’1 de gener de 2012. L’any 2018 vaig tancar l’exercici amb un increment d’un 0,33%, comparat amb una caiguda d’un 6,24% del Standard & Poor’s 500 i un 14,97% del Ibex-35.

A dia d’avui la cartera d’inversions Valkyria està diversificada en diferents sectors dels Estats Units. D’aquests, destaca el sector de l’entreteniment i les telecomunicacions: Madison Square Garden Networks (Televisió), WideOpenWest (Cable), IDT (Telecomunicacions) i Sirius XM (Ràdio per satèl·lit). La tecnologia i la biotecnologia també tenen un pes específic amb Finjan Holdings (Seguretat digital), Rafael Holdings (Biotecnologia) i PayPal (Fintech). Complementen la cartera les empreses del sector retail Big 5 Sporting Goods i FootLocker, i les companyies industrials DNow i Garrett Motion.

Durant el primer trimestre vaig aprofitar la baixada de preus per comprar més accions de Rafael i Finjan Holdings. Al tenir dipositat el compte de valors a Renta 4, també em van assignar uns quants títols del banc, després de fer una aportació. El percentatge de títols, respecte la resta d’inversions, és molt poc significativa.

Durant aquest últim trimestre, la inversió en Big 5 Sporting Goods és la que ha caigut més – un 48.51% – i durant tot l’any un 59%. La cotitzada amb més beneficis trimestrals va ser IDT, amb un increment d’un 18.07%. I, durant tot l’any, el benefici més alt el va registrar Finjan, amb un increment d’un 53%. I del que també vaig recuperar beneficis en diferents pujades.

En aquest context faig un petit tast de dues empreses que vaig incorporar durant aquest any.

Madison Square Garden Networks

La franquícia Madison Square Garden ha executat molts canvis en els últims anys i ha sigut protagonista de diferents notícies del sector de l’entreteniment. Des de fa un temps que els tickers de MSGN i MSG cotitzen per separat, i probablement veuran néixer una nova companyia durant el 2019. Tot i així, amb uns noms tant semblants, el mercat no s’ha preocupat d’entendre què els distingeix.

El cognom Dolan es va relacionar històricament a la industria de la televisió per cable. La família va liderar durant anys Cablevision, un operador de cable que cobria sobretot l’àrea de Nova York. El 2015, Altice va comprar l’empresa per 17.700 milions de dòlars i va servir perquè la multinacional europea fes l’entrada triomfal als Estats Units.

Entre les operacions principals de la família Dolan al capdavant de Cablevision, va destacar la separació d’una companyia anomenada The Madison Square Garden Company.

Mitjançant una operació de spin-off, van crear una nova empresa dedicada a gestionar els esdeveniments relacionats amb el mític complex esportiu. Les activitats d’aquesta nova empresa comprenien la gestió de diferents equips esportius – els New York Knicks o els New York Rangers, entre els més destacats -, els esdeveniments del Madison Square, i els canals temàtics de caràcter esportiu.

Durant uns quant exercicis, les operacions conjuntes de MSG van oferir uns resultats pobres. Com succeeix en moltes companyies, l’activitat d’un segment es menjava l’altre.

La posada en marxa i funcionament dels canals de televisió no requereix un capital elevat. A més, és una activitat que registra ingressos recurrents de les xarxes de cable i de la publicitat. En canvi, els esdeveniments del Madison Square i la gestió dels equips esportius són en alguns exercicis deficitaris.

Mitjançant una nova operació corporativa va néixer Madison Square Garden Networks. Curiosament es va quedar l’estructura de l’empresa mare, amb els canals de televisió. Entre els seus highlights hi trobem la participació majoritària de la família Dolan d’un 69,9% sobre el capital. Durant l’any 2018 les accions de l’empresa van pujar un 16,35%.

Rafael Holdings

Al contrari que moltes cotitzades, el nom de Rafael Holdings explica molt malament l’activitat de la companyia. Basada en una estructura molt sexy, aquesta empresa és la propietària de diferents instal·lacions i alhora, és l’inversor principal de les empreses Rafael Pharmaceuticals i Lipomedix Pharmaceuticals.

Atribueixen l’entramat d’aquesta operació a Howard S. Jonas, actual CEO de la companyia, i també un dels players més interessants del sector de les telecomunicacions. En el llibre “Cable Cowboy”, l’autor Mark Robichaux comparava el seu estil d’executar operacions corporatives amb John Malone.

IDT Corporation, fundada per Jonas, estava invertida, directa i indirectament, en activitats d’investigació. En el cas de Rafael Holdings, es troba en fases avançades de recerca oncològica. La situació de Lipomedix no és tan madura.

Invertir en investigació i desenvolupament, sobretot en fases inicials, és més aviat un acte de fe. Però Jonas ho va fer interessant i una mica més segur. Des de IDT es va separar una nova companyia que contenia una inversió a Rafael Pharmaceuticals, a més de warrants i notes convertibles. També una inversió a Lipomedix. I, finalment, un conjunt d’edificis que lloguen a IDT, i que fan de coixí des del punt de vista financer.

La presentació en societat de Rafael Holdings ofereix la possibilitat d’invertir en un sector com el farmacèutic. Amb un gran potencial, però també amb un alt risc de pèrdua absoluta. Aquesta incertesa està compensada per la seguretat de cobrar lloguers immobiliaris.

La distribució inicial de IDT em va aportar unes quantes accions a la cartera. Aprofitant les mogudes del mercat vaig incrementar posicions. No havien aparegut notícies significatives fins el passat 19 de gener, quan l’Agència Europea del Medicament va garantir la classificació de medicament orfe al seu component Devimistat.

La reacció del mercat a aquest anunci va fer pujar l’acció un 110%, en qüestió de setmanes. Sembla ser que Rafael Pharmaceuticals està destinada a ser la protagonista de la companyia.

We’re devils and black sheep, really bad eggs!
Drink up me ‘earties, Yo Ho!”

Jack Sparrow

L'entrada Cartera Valkyria Any 2018: Madison Square Garden i Rafael Holdings ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
http://www.themoneyglory.com/2019/01/20/cartera-valkyria-any-2018-madison-square-garden-i-rafael-holdings/feed/ 0 11938
La literatura del 2018, l’any de les biografies http://www.themoneyglory.com/2018/12/17/literatura-2018-llibres-any-biografies/ http://www.themoneyglory.com/2018/12/17/literatura-2018-llibres-any-biografies/#respond Mon, 17 Dec 2018 19:10:11 +0000 http://www.themoneyglory.com/?p=11885 És un assaig o una novel·la? Les biografies, des del meu punt de vista, amaguen algunes de les millors històries. Tot i que a vegades preferim aventures, relats mediocres, hi ha persones reals que es mereixen que les seves vivències siguin explicades. I de les quals se’n poden aprendre un munt de coses. Observareu que […]

L'entrada La literatura del 2018, l’any de les biografies ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
És un assaig o una novel·la? Les biografies, des del meu punt de vista, amaguen algunes de les millors històries. Tot i que a vegades preferim aventures, relats mediocres, hi ha persones reals que es mereixen que les seves vivències siguin explicades. I de les quals se’n poden aprendre un munt de coses.

Observareu que la meva estructura de lectura no té un sentit definit. Sobretot si es compara amb la llista de llibres que vaig anomenar el desembre de l’any passat. Els passos que segueixo s’assemblen al camí que emprèn un borratxo una nit tortuosa. Aquest sap que ha de dormir la mona al llit, però haurà de donar moltes voltes per aconseguir-ho.

Respecte a la meva guia de lectura, s’hi assembla una mica. No al borratxo, sinó al seu camí. Tinc molt clar quins gèneres i temàtiques m’agraden. Però no per això segueixo un fil específic, sinó que vaig fent esses. Em paro on m’interessa i, a vegades, fins i tot durant un temps em desvio. I, al final, acabo arribant.

La idea de combinar lectures de divulgació, ficció i, sobretot biografies, em va arribar a través del fantàstic treball de Ray Dalio a “Principles: Life and Work”. Justament en aquesta autobiografia, Dalio explica la necessitat d’aprendre dels grans homes i de les grans dones de la història. Molt millor si és del seu puny i lletra. Així en podem saber els seus pensaments, la seva metodologia, i què els va fer arribar fins allà o què els va aturar.

Malauradament hi ha milers de biografies reservades als escriptors contemporanis o als historiadors. No només ens quedem amb un tros de la història, a vegades el teixit d’una vida es construeix a través d’especulacions. Podem trobar-nos amb un autor enamorat d’un personatge, o una rata de biblioteca que només treballa en acumular referències bibliogràfiques.

Com em vaig trobar amb “Monkey Business”. En aquest llibre, l’autor es va esforçar en desacreditar totes les fantasies que els germans Marx havien explicat sobre ells, durant anys i anys. M’esperava un relat a l’estil de Memorias de un amante sarnoso” i en canvi em vaig trobar amb una llista de partides de naixement, registres i veritats que no volia conèixer.

Les biografies: entre Da Vinci i els “Outsiders”

Començo per l’última lectura, per ordre cronològic: “The Outsiders. Eight unconventional CEOs and their radically rational blueprint for success” de William N. Thorndike, Jr. Sense allunyar-me de la temàtica de la pàgina (economia, inversions…), el llibre és la suma de diferents històries d’empresaris d’èxit.

En vuit capítols Thorndike ens relata la biografia professional dels “genis” de les inversions i de la gestió. Els que durant la seva trajectòria van aconseguir “donar valor a l’accionista”, com es coneix en l’argot del sector. En aquesta llista s’hi troben Henry Singleton, Katherine Graham i John Malone, el magnat de les telecomunicacions, per exemple. I no hi falta Warren Buffett, per suposat.

En línies generals, es tracta d’un treball d’identificació de quines són les mateixes característiques en aquestes persones d’èxit. Un checklist que hauria de facilitar als inversors la forma de identificar quins són els bons directius. Això farà una inversió molt més intel·ligent.

Abans de comprar-lo, havia vist recomanacions d’aquest llibre moltes, i moltes, vegades. Tinc la impressió que per a alguns analistes és el complement perfecte per a la seva tauleta de nit. En el meu cas, considero que és un bon exercici d’observació que em condueix a informar-me més d’algunes persones. Però en cap cas el posaria a la llista d’imprescindibles en matèria d’inversions.

“The Outsiders” era un llibre curt, de fàcil digestió, i sense masses detalls. Al contrari que “Leonardo. El vuelo de la mente” de Charles Nichols.

Els amants de les conspiracions se sentiran decebuts per aquesta biografia. L’autor va revisar tots els codis que ens han arribat fins els nostres dies, però les teories de societats secretes no apareixen per enlloc. Al contrari, Nichols ens dibuixa a un Leonardo com un home del seu temps.

Entre guerres i mecenes, dels Mèdici als Borgia, Leonardo va viure una de les èpoques més interessants de la península itàlica. I, del geni, en van sortir meravelles en el terreny pictòric, escultòric, però també en l’enginyeria o en l’anatomia. No va ser fàcil. Però va superar els límits per traslladar els coneixements adquirits, inicialment en un taller d’artistes d’un carreró de Florència.

Sense cap dubte, Nichols és un enamorat del personatge i és una de les raons perquè li agrada confabular sobre Da Vinci. En la biografia es proposa moltes preguntes que intenta resoldre a través dels textos, esborranys o llibres dels seus contemporanis. Possiblement altres biografies, com la de Walter Isaacson que va publicar aquest any 2018, són més rígides.

De Isaacson justament vaig llegir sobre una altra llegenda: Benjamin Franklin.

Benjamin Franklin

Franklin l’Editor. Franklin l’Inventor. Franklin el Polític. Franklin el Diplomàtic. I així no acabaríem mai. A “Benjamin Franklin: an American Life”, Isaacson és molt menys groupie i ens intenta expressar les llums i les ombres de la persona que s’amagava darrera el mite.

L’octogenari de les pintures, acompanyat de les ulleres bifocals, és el resultat de l’home que va ser. Primer, va abandonar la seva llar i a la seva familia per establir-se a Philadelphia, lluny del seu germà. Firmaria sempre amb el títol de la seva veritable professió, i fins i tot en la seva necrològica es va anunciar que Benjamin Franklin havia sigut EDITOR.

Va ser un amant de les lletres en tota la seva extensió. Va utilitzar la impremta com a eina de cohesió, negoci, alliçonament moral i per fer política. D’ell s’han conservat centenars de frases, que molts professionals es fan seves en el moment més oportú, com:

“An investment in knowledge pays the best interest”

“Tell me and I forget, teach me and I remember, involve me and I learn”.

Passada la quarantena, va decidir dedicar-se a les seves passions: els invents, la política i la diplomàcia. Isaacson aquí ens mostra un personatge ja famós, que li pesa la seva vanitat, i no té res a veure amb el jove que havia començat a publicar el “Poor Richard’s Alamanack”. Va lluitar aferrissadament a favor de la unió amb Gran Bretanya, durant la revolució americana. Quan va ser el moment, i les cartes al nou continent començaven a canviar, va decidir presentar batallar a favor dels nous Estats Units. Va ser el pare de la independència, tot i que durant la guerra de la independència es va estar passejant per Europa

El llibre de Isaacson es cenyeix als fets i als documents que hi ha, sobretot en relació amb el naixement del Estats Units. Si voleu acció, l’autobiografia inacabada del mateix Franklin és molt millor.

L'entrada La literatura del 2018, l’any de les biografies ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
http://www.themoneyglory.com/2018/12/17/literatura-2018-llibres-any-biografies/feed/ 0 11885
Manual de borsa per un octubre dramàtic http://www.themoneyglory.com/2018/10/28/manual-de-borsa-per-un-octubre-dramatic/ http://www.themoneyglory.com/2018/10/28/manual-de-borsa-per-un-octubre-dramatic/#respond Sun, 28 Oct 2018 12:54:07 +0000 http://www.themoneyglory.com/?p=11864 El mes d’octubre està “gafat” a la borsa. La història ha començat moltes tardors sense pena ni glòria, però algunes han sigut memorables. L’octubre d’aquest 2018 ja ha esborrat els beneficis acumulats durant tot l’any a la borsa americana, mentre que les pèrdues del parquet espanyol han empitjorat. L’allau, quan tot pintava de color de […]

L'entrada Manual de borsa per un octubre dramàtic ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
El mes d’octubre està “gafat” a la borsa. La història ha començat moltes tardors sense pena ni glòria, però algunes han sigut memorables. L’octubre d’aquest 2018 ja ha esborrat els beneficis acumulats durant tot l’any a la borsa americana, mentre que les pèrdues del parquet espanyol han empitjorat. L’allau, quan tot pintava de color de rosa, ha agafat a alguns inversors desprevinguts que es pregunten “i ara què?”.

La seqüència de presentació de resultats trimestrals a la borsa americana ha ofert escenes rocambolesques. I encara segueix en marxa. Netflix, en qüestió de minuts va sumar un 10% perquè els inversors li van comprar la seva història: ha sumat més subscriptors i registra uns millors beneficis comptables.

En canvi, les entranyes de la companyia el relat es torçava. Netflix inverteix en moltes sèries, els seus comptes corrents estan sota zero i s’ha de finançar. El volum de deute aquest últim trimestre ja dobla el que registrava l’any passat. “Si això succeeix, per què els segueixen concedint crèdit?”, em van preguntar. Algun inversor s’hi repensaria veient aquest escenari. I així va ser, una setmana després la cotització de la plataforma ha retrocedit fins esborrar aquell magnífic rebot.

Amazon, en canvi, va abandonar l’elitista club del 1.000 milions de dòlars, que compartia amb Apple. Els resultats del grup no van assolir les expectatives i va perdre un 8%. Sembla que el mercat i les empreses ja ho han donat tot, mentre que els inversors segueixen assedegats. El resultat d’aquestes excentricitats s’ha traduït en dues setmanes de volatilitats. I, a la llarga, una caiguda dels índexs de les principals borses internacionals.

La (meva) teoria econòmica del rally de la borsa

Primer vull especificar que el comentari està dirigit sobretot a la borsa americana, que ha doblat el seu valor en qüestió de deu anys. L’Ibex-35, en canvi, ha recorregut una evolució erràtica que no hi ha qui l’entengui.

“Per què cau la borsa?”, aquesta és la qüestió que els famosos “experts” han de respondre quan els pregunten per la situació actual. Aclarir això no té cap tipus de sentit si no hi ha un raonament clar per dibuixar els mecanismes que han provocat aquesta pujada desmesurada.

A Estats Units, just després del crac del setembre de 2008, es van posar en marxa els mecanismes de la Reserva Federal pel rescat econòmic. Es van executar dos intervencions principals amb l’objectiu d’incentivar el consum i l’activitat de les empreses. La primera, la passiva, va ser la reducció dels tipus d’interès. La segona, l’activa, va ser l’expansió monetària a través de compra d’actius financers al mercat de capitals (sobretot l’adquisició de titulitzacions hipotecàries).

A través d’aquestes dues accions es va incrementar el volum de dòlars en circulació i, mitjançant uns tipus d’interès en mínims històrics, es va convidar a gastar-los. Abans que guardar-los en dipòsits de baix rendiment. Per aquesta raó hem vist com el cost dels préstecs ha disminuit, fins i tot a empreses de dubtosa viabilitat.

A la borsa, un cop recuperats de l’espantós crack del 2008, els diners van tornar. La literatura ens ha explicat que ho va fer perquè hi ha millors models de negoci, la tecnologia és formidable, etc. Només és la xerrameca optimista que justifica les xifres.

L’escola austríaca (Mises) explica que la intervenció en el preu del diner, a través de les expansions monetàries, provoquen assignacions de capital totalment ineficients. El preu de les accions és un exemple. Com també ho és el fenòmen Bitcoin, i centenars de monedes virtuals, una d’elles patrocinada per Paris Hilton. Entre l’any 2017 i 2018 van entrar milions de dòlars en aquesta “febre especulativa” i van marxar de cop. On han ha anat a parar?

Només ha faltat la cirereta de l’administració Trump amb la reducció de l’impost sobre el benefici de les empreses. Més marxa pel mercat alcista!

Aquesta és la teoria, jo només puc ajuntar algunes dades per observar si vaig pel bon camí. Les dades d’Inverco ens expliquen que la suma dels patrimonis dels fons d’inversió aquest 2018 ja supera els nivells de l’any 2008. I, als Estats Units, són més del 100% del Producte Interior Brut del país. Aquest volum de diners ha sortit d’algun lloc (expansió monetària) i, en canvi, no té millors llocs on anar (baixos tipus d’interès).

El resultat d’aquests moviments ha acumulat l’increment de les capitalitzacions de les empreses. Mentre que les tecnològiques s’emporten la fama, sobretot el quintet de les FAANG, tot el mercat se n’ha beneficiat. Els PERs individuals no tenen cap tipus de sentit. Empreses com Coca-Cola cotitzen 80 vegades els seus beneficis, quan fa 2 anys era de 50. Tan altes són les expectatives per una empresa consolidada amb 100 anys de història?

I ara què s’ha de fer?

En primer lloc, acceptar la realitat. Aquestes dues últimes setmanes els resultats no han coincidit amb les expectatives i l’Standard & Poor’s 500 ja ha esborrat tots els guanys del exercici 2018. Hi ha inversors porucs que han marxat corrents, i no sabem si tornaran. Comprar o vendre, aquesta és la qüestió.

És més fàcil que això. Hi ha una tercera opció i pot ser la més assenyada en situacions com aquestes: No fer res. Esperar.

Ens trobem en l’ull de l’huracà i les variables que han condicionat aquesta pujada s’han difuminat. El Quantitative Easing s’ha aturat i la Reserva Federal ha anunciat l’increment gradual dels tipus d’interès. Alerta perquè aquesta modificació afecta a la direcció de les inversions, però també al cost del deute de les companyies i impacta directament als seus resultats.

No sé com es llevarà el Sr. Mercat demà el matí, ni d’aquí una setmana, però he vist com ho ha fet els últims mesos. Això m’ha condicionat en algunes inversions i, fins i tot, algunes les he cancel·lat. Difícilment trobava alguna cosa barata. Ha sigut un bon moment per fer caixa, totalment necessari per si la caiguda és rotunda.

Si, en canvi, la borsa ens torna a oferir un espectacle a l’alça, seguiré esperant. Tot i que, personalment, començo a tenir els meus dubtes sobre si a aquest rally se li ha acabat el gas.

L'entrada Manual de borsa per un octubre dramàtic ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
http://www.themoneyglory.com/2018/10/28/manual-de-borsa-per-un-octubre-dramatic/feed/ 0 11864
Netflix i tot el que amaguen els seus beneficis http://www.themoneyglory.com/2018/10/20/netflix-i-tot-el-que-amaguen-els-seus-beneficis/ http://www.themoneyglory.com/2018/10/20/netflix-i-tot-el-que-amaguen-els-seus-beneficis/#comments Sat, 20 Oct 2018 16:42:39 +0000 http://www.themoneyglory.com/?p=11852 El tancament del tercer trimestre torna a posar en marxa l’època desenfrenada de presentació de resultats de les empreses cotitzades. Les primeres en fer-ho són les empreses amb més capitalització borsària. Els resultats de Netflix, presentats el dimarts 16 d’octubre, van ser d’escàndol. 1.077 milions de dòlars de benefici, multiplicant per tres els resultats del […]

L'entrada Netflix i tot el que amaguen els seus beneficis ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
El tancament del tercer trimestre torna a posar en marxa l’època desenfrenada de presentació de resultats de les empreses cotitzades. Les primeres en fer-ho són les empreses amb més capitalització borsària. Els resultats de Netflix, presentats el dimarts 16 d’octubre, van ser d’escàndol. 1.077 milions de dòlars de benefici, multiplicant per tres els resultats del mateix període de l’any passat. Així obrien la notícia els mitjans de comunicació.

Fent una ullada ràpida als resultats presentats per la companyia a la SEC, l’analista més mandrós s’adonarà que hi ha una cosa que no quadra. Els resultats comptables de Netflix, fins el 30 de setembre de 2018, van ser 1.077 milions de dòlars. Però els fluxes d’efectiu derivats de les seves activitats d’explotació van ser negatius fins a perdre 1.445 milions de dòlars!

Tant aquest any, com l’anterior, i des de l’any 2015, que Netflix perd diners de caixa, malgrat presentar beneficis. Els comptes corrents no queden a zero perquè la companyia s’està endeutant més i més a través de l’emissió de renda fixa. L’endeutament durant els últims nous mesos acumula 1.900 milions de dòlars.

Si durant aquesta setmana els analistes han sigut prou espavilats per veure tots els defectes de Dia, ningú ha avisat de la situació de Netflix.

La diferència entre els resultats comptables de Netflix i els fluxes d’efectiu es troba en els “Additions to streaming content assets”. Sense entrar en el detall d’aquesta partida, només indicar que es tracta de les despeses en produir els continguts de la plataforma. Enlloc de considerar la producció de sèries com un cost comptable, es transforma en un benefici en l’estat de pèrdues i guanys.

D’aquesta forma el catàleg de sèries es converteix en un actiu del balanç. Però, també, serveix per alleugerir les pèrdues o, en aquest cas, convertir-les en un benefici extraordinari.

Netflix ha apostat fort pel contingut i les seves despeses representen un percentatge molt alt de les seves vendes. Durant aquest any ja ha gastat 9.259 milions de dòlars, un 80% de les vendes. No és la única companyia del sector que està invertint en el seu catàleg i per aquesta raó hem vist adquisicions sonades en la industria de l’entreteniment com la compra de Disney de Marvel o Lucasfilm, o la última lluita per quedar-se amb els actius de la Fox.

Tot i així, segons les dades, les pèrdues de Netflix són la conseqüència de la inversió en continguts. Per aquesta raó només hi ha dos maneres de salvar aquesta situació: o augmenta el número de subscriptors o disminueix la producció de continguts.

Des del meu punt de vista se’m fa difícil creure que les despeses de producció baixaran. Tampoc em crec que siguin un actiu, sinó una despesa corrent, tal com expliquen els cash flows. Si és un actiu, quina rendibilitat a llarg termini dóna la producció d’una sèrie si no és a través de la plataforma Netflix? Potser podran vendre posteriorment els drets a altres televisions, però el seu valor serà tan elevat?

Hi ha inversions en actius que em semblen més versemblants. Per exemple, quan una empresa de cable inverteix en noves infraestructures, aquestes serveixen per expandir-se en un nou territori i adquirir una nova base de subscriptors. A llarg termini, aquestes infraestructures serveixen perquè els usuaris segueixin enganxats a la companyia de cable.

Produir una nova sèrie com “House of Cards” – ara mateix no tant nova – va atraure subscriptors a Netflix en el seu moment, i a fer-la més atractiva que els seus competidors. Més endavant, potser hi haurà tota una tongada de nova audiència que voldrà pagar Netflix per veure aquesta sèrie, però la base d’antics usuaris necessitarà nous productes (nous actius). I, per tant, hauran de pagar-los per fer-los una mica més contents.

Tota aquesta reflexió no importa gaire, ja que la companyia forma part de l’elitista grup FAANG (Facebook, Apple, Amazon, Netflix i Google) i el mercat n’està enamorat. És possible que Netflix aconsegueixi fer quadrar la caixa amb els resultats, si el creixement no para i l’increment de subscriptors és suficient per mantenir les seves inversions. Sinó, la hòstia de les seves accions serà tremenda.

L'entrada Netflix i tot el que amaguen els seus beneficis ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
http://www.themoneyglory.com/2018/10/20/netflix-i-tot-el-que-amaguen-els-seus-beneficis/feed/ 1 11852