The Money Glory http://www.themoneyglory.com Blog sobre inversions i borsa Thu, 16 Jan 2020 18:56:32 +0000 ca hourly 1 https://wordpress.org/?v=5.3.2 32913437 Cartera Valkyria Any 2019: One Step Beyond http://www.themoneyglory.com/2020/01/16/cartera-valkyria-any-2019-one-step-beyond/ http://www.themoneyglory.com/2020/01/16/cartera-valkyria-any-2019-one-step-beyond/#respond Thu, 16 Jan 2020 17:08:37 +0000 http://www.themoneyglory.com/?p=12249 La cartera Valkyria va tancar l’any 2019 amb un augment d’un 7,23%, comparat amb una pujada d’un 28,88% del Standard & Poor’s 500 i un 11,82% del Ibex-35. A dia d’avui la cartera d’inversions Valkyria està diversificada en diferents sectors dels Estats Units i d’Espanya. D’aquests, destaca el sector de l’entreteniment i les telecomunicacions amb […]

L'entrada Cartera Valkyria Any 2019: One Step Beyond ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
La cartera Valkyria va tancar l’any 2019 amb un augment d’un 7,23%, comparat amb una pujada d’un 28,88% del Standard & Poor’s 500 i un 11,82% del Ibex-35.

A dia d’avui la cartera d’inversions Valkyria està diversificada en diferents sectors dels Estats Units i d’Espanya. D’aquests, destaca el sector de l’entreteniment i les telecomunicacions amb les empreses Cable One, IDT i Sirius XM. La tecnologia i la biotecnologia també tenen un pes específic amb Rafael Holdings i PayPal. Complementen la cartera les companyies industrials DNow, Garrett Motion i Miquel y Costas. I, finalment, una participació en el conglomerat Berkshire Hathaway.

Durant l’últim trimestre he incorporat tres negocis: Fox Corporation (Entreteniment), Levi’s (Retail) i Beyond Meat (Menjar). En canvi, he venut Madison Square Garden Networks i WideOpenWest.

Durant l’any 2019, el rendiment corresponent només del conjunt de les accions ha sigut un 19,50%. Rafael Holdings ha sigut l’empresa que ha registrat el rendiment més elevat (+129,30%), mentre que l’evolució de Garrett Corporation ha sigut la pitjor (-17,57%).

En aquest exercici també he comprat accions amb l’objectiu d’obtenir un rendiment derivat de l’arbitratge en operacions corporatives. Només he pogut aprofitar dues situacions: la compra de Celgene per Bristol-Myers Squibb i l’adquisició de Acacia Corporation, per Cisco Systems. Aquesta última encara està en curs i pendent de tancar-se el gap entre el preu de mercat i el preu final d’adquisició (70 dòlars per títol).

Segons la mitologia nòrdica, les valquíries eren figures divines. En el camp de batalla escollien els guerrers que havien caigut amb més valentia. Aquests herois eren portats al Valhalla, on servirien a Odí a la batalla de la fi del món. A les valquíries els hi correspon el deure de triar els elegits que salvaran l’univers.

Tancament de l’any 2019 de la cartera Valkyria

Volia parlar de l’estat general de l’economia, però no sé com fer-ho. No tinc aquell art d’alguns divulgadors per imprimir les meves sensacions sense sonar avorrit. O teòric. O un “sabelotodo”, que només deixar anar paraules tècniques, la majoria en anglès.

Des del punt de vista pràctic, l’any 2019 ha sigut un any relativament fàcil pels inversors. La majoria de les borses han tancat amb plusvàlues. Si l’Standard & Poor’s 500, que resumeix l’evolució de un total de 500 empreses, ha pujat quasi un 30%, perquè vint accions triades a l’atzar haurien d’haver-ho fet malament?

Doncs pot passar i passa. Els professionals estan obligats a trobar oportunitats i això els condueix per camins poc convencionals. Sobretot si consideren que les empreses dels índexs convencionals ja han arribat al límit.

Llavors és quan els professionals s’aventuren en mercats tradicionalment abandonats. S’animen a invertir en models de negoci més innovadors, petites empreses faltades de capital. Els més agosarats fins i tot s’atreveixen amb tot tipus d’actius financers, com ETFs, fons de fons… Quan, al final, el més fàcil hauria sigut invertir en un índex sobre l’S&P 500. I ja està!

Durant aquest any també s’ha posat de moda l’estudi sobre la dicotomia entre accions value i accions growth. Segons els estudiosos d’aquest camp, aquest any el growth ha superat el value; perquè l’enorme bossa de diners que gestionen els fons ha permès l’aposta per les expectatives. Per aquesta raó, es diu que les empreses amb potencial de creixement han tingut un millor rendiment.

Aswath Damodaran alimenta aquesta classificació en el seu llibre “Narrative and numbers. The value of stories in business”. Posa en el calaix dels inversors growth, aquells que aposten per empreses que estan valorades per milers de vegades els seus beneficis. Mentre, no us ho perdeu, “la vella escola value” la formen aquells que esperen que un negoci vagi a la baixa. I jo sense saber que tota la meva cartera estava formada per accions destinades al desastre!

Personalment, em sembla absurd perdre el temps fent aquest tipus de classificacions. No hi ha una distinció pura.

Cable One, per exemple, és una de les joies de la corona del meu conjunt d’inversions. Una empresa que en els últims cinc anys ha sumat més d’un 300%. Durant l’any 2019 ha pujat un 60%. Quina és la seva etiqueta, en valor o creixement?

És una empresa amb un historial que té dècades de història. No seria precisament un unicorn acabat d’estrenar-se a la borsa. I, en canvi, la seva situació de monopoli, sumat al seu programa d’adquisicions, li ha permès obtenir un creixement considerable. Encara que hem de tenir en compte que el seu sector ja registra anualment molt bons resultats.

Value o growth a part, actualment el més desconcertant són els nivells on han arribat les borses. Als Estats Units, al servei del president Trump, la Reserva Federal va frenar la pujada dels tipus d’interès. A Europa no s’han ni començat les iniciatives per tancar l’etapa monetària expansiva. Aquests són els motius fonamentals perquè s’estan buscant oportunitats financeres sota les pedres.

Les borses s’estan inflant i l’economia va per darrera en aquest optimisme desenfrenat. I, els últims mesos, l’activitat industrial està reduint la marxa. És una senyal que hi ha una suma d’excessos que s’han d’ajustar.

Noves incorporacions a la cartera

Sembla ser que durant l’últim trimestre de l’any 2019 m’ha augmentat la febre compradora. Ha donat la casualitat que he identificat tres negocis que em van cridar l’atenció: Levi Strauss, Fox Corporation i Beyond Meat.

No compro per motius “d’eficiència de la cartera”, ni ajustos, ni perquè necessito col·locar uns quants estalvis. Desconfio de les carteres d’inversió perfectes. Hi ha molta literatura sobre mètodes de càlcul dels portfolios eficients, i els reservo íntegrament pels acadèmics que inverteixen poc, i menys, dels seus estalvis.

Penso que les idees van apareixent sobre la marxa. A vegades el negoci és interessant, a vegades ho són els seus números, i hi ha ocasions que ho és el preu. És difícil que quadri tot, però esperar té les seves recompenses. Quan es dóna aquesta situació “perfecta” és el moment de comprar.

Les tres companyies noves es van estrenar durant el 2019 i van ser castigades durant mesos, vaig invertir quan vaig considerar que es trobaven en mínims, tenint en compte un marge de seguretat suficient. Seguint la “autorrecomanació” del últim post, són marques conegudes.

Levi’s és líder en el sector de la moda masculina, a través de les seves dues marques més conegudes: Levi’s i Dockers. Els hereus de Levi Strauss tenen la participació més gran del capital. Els fluxos d’efectiu són positius i els rendiment del capital abans d’impostos està al voltant d’un 25%, per sobre dels seus competidors. De Fox Corporation en vaig parlar en un article i ja vaig advertir que la seguiria. Les accions van baixar i la direcció de la companyia ha demostrat apostar pel seu negoci de televisió amb l’adquisició d’emissores a l’estat de Seattle i Milwaukee.

Pel que fa Beyond Meat, la història comença una mica diferent.

Beyond Meat, si, si, la meva aposta growth

Era un nom que sonava bastant en els corrillos de Internet. Beyond Meat s’havia plantat en el parquet amb una proposta d’hamburgueses fetes a partir de productes vegetals. Tenia totes les característiques de les últimes modes i tendències: lluita contra el canvi climàtic a través de productes substitutius de la carn vermella. A més, comptava amb el pedigrí de la família Gates entre els seus principals inversors.

La caiguda a la borsa va ser monumental. Com moltes de les seves coetànies, Beyond Meat es va estampar després d’un puja i baixa. Durant mesos es va quedar al voltant dels 70 dòlars per acció, tenint en compte que el preu màxim de l’any 2019 va ser 239 dòlars. A més, Bill Gates ja havia reduït la seva participació.

Feliç i aliè a aquestes informacions, un dia vaig anar a sopar amb uns amics en un restaurant de Vic. Mentre discutíem sobre qualsevol tema vaig observar que en el menú se servia una “hamburguesa Beyond“. No estàvem en una cadena multinacional, ni era una cantonada del centre de Barcelona. Era una hamburgueseria d’un petit carrer del casc antic de Vic.

La meva curiositat em va poder i al final del sopar vaig preguntar a la cambrera sobre si aquesta hamburguesa era realment la mateixa de l’empresa. “Si, és la única que no fem nosaltres”, em va dir. Va afegir que amics vegans l’havien provat i consideraven que s’assemblava massa a la carn.

Vaig llegir una mica la filosofia de l’empresa i aquest era la idea del seus productes. No volen crear succedanis per a vegans, sinó aliments substitutius per a persones com jo; qui un dia ens sentim una mica culpables i volem menjar saludable. Els números de la companyia són relativament bons, sobretot si es té en compte el component de creixement quan s’analitza l’evolució del seus ingressos.

Però des del punt de vista de valor, hi ha dues característiques que considero atractives: la marca i la investigació.

Beyond Meat pot ser una nova Coca-Cola. He vist restaurants a Barcelona, Vic, Olot… que ja venen hamburgueses amb l’etiqueta Beyond Hamburguesa. Estan obligats a posar-ho. No són com els restauradors que s’amaguen de fer les paelles amb un producte pre-fabricat (Paellador), sinó que pengen l’etiqueta del producte que els fa “diferent”.

Per altra banda, la investigació que s’ha fet, per arribar a simular la carn a partir de diferents components vegetals és significativa. No té res a veure amb els experiments culinaris que podem fer a casa amb cigrons. El principal competidor que està a l’alçada de Beyond Meat és Impossible Foods, però els dos tenen un gran camp per recórrer.

Durant l’elaboració d’aquest escrit, durant les primeres setmanes de gener, es va filtrar que Beyond Meat posaria en marxa el seu pla de creixement. Aquest passa per fer un test de comercialització a diferents restaurants McDonald’s. Aquesta notícia va ser la causant d’un efecte dominó. El 31 de desembre hi havia més de 10 milions d’accions BYND utilitzades per posicions baixistes. A partir de les primeres informacions, l’acció va començar a pujar provocant que els baixistes compressin més accions per cobrir els seus descoberts. Això es coneix tècnicament com un short squeeze. Com a resultat, la capitalització de la companyia ha pujat quasi un 50% en qüestió de setmanes.

Comencem bé l’any, ara que duri. Bon 2020!

L'entrada Cartera Valkyria Any 2019: One Step Beyond ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
http://www.themoneyglory.com/2020/01/16/cartera-valkyria-any-2019-one-step-beyond/feed/ 0 12249
Reflexions de l’any 2019 d’un escriptor de borsa http://www.themoneyglory.com/2019/12/28/reflexions-de-lany-2019-dun-escriptor-de-borsa/ http://www.themoneyglory.com/2019/12/28/reflexions-de-lany-2019-dun-escriptor-de-borsa/#respond Sat, 28 Dec 2019 15:54:16 +0000 http://www.themoneyglory.com/?p=12225 El dia 1 de gener de l’any 2010 em trobava a l’equador de la meva carrera en el sector bancari. Per suposat, el primer cap de setmana d’aquella dècada em tocava treballar. Els festius i alguns caps de setmana es convertien en guàrdies pesades que les passava revisant la comptabilitat. Aquest calendari, com altres característiques […]

L'entrada Reflexions de l’any 2019 d’un escriptor de borsa ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
El dia 1 de gener de l’any 2010 em trobava a l’equador de la meva carrera en el sector bancari. Per suposat, el primer cap de setmana d’aquella dècada em tocava treballar. Els festius i alguns caps de setmana es convertien en guàrdies pesades que les passava revisant la comptabilitat. Aquest calendari, com altres característiques d’aquella vida professional, feien que les expectatives de seguir igual els pròxims deu anys eren molt poc clares. Com en altres àmbits, el futur 2020 era imprevisible.

Fa deu anys la borsa era un territori arrasat per la última bombolla, on molts pocs inversors s’atrevien a entrar. Els estalviadors protegien fins el seu últim cèntim davant de propostes arriscades. N’hi havia a qui l’únic que els quedava era una casa sobrevalorada sobre la que pesava una hipoteca immensa. Els únics clients que s’acostaven als bancs eren els “preferentistes”, que estaven emprenyats pel sentiment d’estafa.

Aquests clients estrella, a qui havien venut productes que no entenien, es presentaven físicament a la central del banc. A l’entrada, separats per una barrera, ens escopien als treballadors. I jo, els hi donava tota la raó. Però hauria preferit que les escopinades se les emportés el meu director, qui sortia amb cotxe per la sortida del darrera.

Amb aquest panorama, les accions, la borsa en general, tot actiu financer va deixar d’estar de moda i els savis recomanaven “Esperar”.

Però com diu la teoria: anar a contracorrent dóna beneficis. I aquell era el precís moment per fer el contrari. Hi havia accions perjudicades per la crisi, n’hi havia que semblaven empestades. I, la premsa de la que parlaré més endavant, s’ho passava d’allò més bé amb tot el que feia pudor a cadàver. Si l’inversor no s’escoltava tots els consells gratuïts, podia guanyar-se un bon sobresou.

Des de llavors, durant els últims anys, ha augmentat el número de savis que han canviat d’opinió. Del tímid “Esperar” a “Comprar” amb ganes. Les teories també han canviat. Si l’escola de l’anàlisi tècnic ens va omplir les llibreries de manuals amb gràfics, ara ho fan els gurus del value investing. Segons aquests, tot el que troben té valor i, en canvi, el mercat no ho sap apreciar. Només ells són els més espavilats de la sala.

Des del 2010 fins ara s’han superat diferents tempestes que podríem classificar com a “modes”. I, segons la meva humul opinió, es van deixar d’analitzar quan van perdre tot el glamour. Ni la industria del fracking, les monedes electròniques o, amb menor magnitud la cigarreta electrònica, podrien ser ara protagonistes de portada.

La borsa en general si que està de moda, i ho reflecteixen els índexs. L’americà Standard & Poor’s 500 suma aproximadament un 30% anual.

L’estiu del 2013 me’l vaig passar mirant aquests selectius, dia rere dia, per fer-ne un resum diari. Estava cantat que deixaria el banc, i per això vaig canviar les finances pel periodisme. Després d’un any d’estudis, el meu moment de glòria com escriptor el vaig gaudir escrivint notícies breus i anàlisis de borsa per un diari imprès. Aquest experiment professional va funcionar a mitges. Mentre que vaig aprendre algunes peculiaritats de la redacció, els trucs més interessants em van servir pel meu perfil d’inversor. No per fer de periodista.

En un mitjà hi ha notícies i hi ha anuncis, i costa de distingir-los. La promoció d’un producte o la inauguració d’una sucursal són actes de tapes i xampany, però sense rellevància informativa. Però s’ha de dir que als periodistes els hi encanta anar-hi. Ho tenen tot: fan networking, mengen i, encara que sembli mentida, treballen. Per això parlen meravelles de les grans empreses que els inviten a festes, inauguracions i, fins i tot, a viatges pagats durant una setmana.

Les petites empreses, que juguen amb desavantatge, han de lluitar contra les grans i la superar seva pròpia fortuna. Hi ha mitjans de comunicació que no només cobreixen amb poc encert les empreses més modestes, sinó que a més els hi agrada acarnissar-se amb les que els hi costa tirar endavant. Per aquesta raó, quan llegim la informació, sempre està esbiaixada.

Actualment treballo analitzant cotitzades de petita capitalització i la meva opinió sobre els mitjans s’ha confirmat amb contundència. Deu anys han donat per molt. Des del punt de vista professional, em pensava que deixaria les finances, però segueixo en el sector. I content de ser-hi. Fa més de dotze anys que vaig estrenar una pàgina que es titulava absurdament “The Money Glory”. M’ha donat feina, m’ha donat alegries i m’ha ensenyat coses. Cada any penso en abandonar aquest projecte, però torno a renovar la subscripció al servidor i dic “un any més”.

Des del punt de vista personal, he canviat de ciutat, he ampliat el cercle d’amics i he trobat nous hobbies. Pels que no ho sabeu, si us interessa, tinc un perfil a Instagram on penjo fotos de diferents receptes culinàries. El 2010, ni tenia perfil, ni l’Instagram estava de moda. Aleshores, ni el canvi climàtic era tendència – el cosí de Mariano ho desmentia -, ni Netflix era el canal de televisió alternatiu i ens pensàvem que el veganisme era una nova secta. Però ens hi hem acostumat i, fins i tot jo, he invertit en hamburgueses veganes (si, si, Beyond Burger). Si ho sabés el Joan de fa 10 anys, encara estaria rient!

Com sempre, a totes i a tots els que em llegiu de fa molts anys, així com també als que us acabeu d’incorporar, us desitjo una molt bona entrada d’any i una feliç nova dècada. Una abraçada!

Joan Anglada Salarich

L'entrada Reflexions de l’any 2019 d’un escriptor de borsa ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
http://www.themoneyglory.com/2019/12/28/reflexions-de-lany-2019-dun-escriptor-de-borsa/feed/ 0 12225
Llibres recomanats del 2019 sobre finances i altres temes http://www.themoneyglory.com/2019/12/10/llibres-recomanats-del-2019-sobre-finances-i-altres-temes/ http://www.themoneyglory.com/2019/12/10/llibres-recomanats-del-2019-sobre-finances-i-altres-temes/#respond Tue, 10 Dec 2019 17:32:26 +0000 http://www.themoneyglory.com/?p=12190 Com és habitual, quan s’acaba l’any m’agrada compartir alguns títols de llibres amb vosaltres. Són les publicacions que m’han divertit, m’han encès la curiositat i n’he pogut aplicar algunes de les seves doctrines. No és material acabat de publicar-se, sinó una selecció dels millors llibres que he llegit, sense seguir un criteri estricte. Només trio […]

L'entrada Llibres recomanats del 2019 sobre finances i altres temes ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
Com és habitual, quan s’acaba l’any m’agrada compartir alguns títols de llibres amb vosaltres. Són les publicacions que m’han divertit, m’han encès la curiositat i n’he pogut aplicar algunes de les seves doctrines. No és material acabat de publicar-se, sinó una selecció dels millors llibres que he llegit, sense seguir un criteri estricte. Només trio el que crec que em pot agradar.

La llista de llibres de l’any 2019 és llarga. És una barreja de material, on hi trobareu de tot: biografies, llibres d’economia, autoajuda i divulgació científica. L’únic que no hi trobareu és ficció, però us puc dir que el llibre “Fungus: El rei dels Pirineus” d’Albert Sánchez Piñol és un conte fantàstic. Per altra banda, aquí teniu la resta de títols:

“Caos. La creación de una ciencia” de James Gleick

Dius “Teoria del Caos” i et vénen al cap imatges de papallones i de dinosaures. El famós “efecte papallona” ha servit de guió per a pel·lícules i escrits de ficció. Per altra banda, a “Jurassic Park” el professor Ian Malcolm, interpretat per Jeff Goldblum, era l’expert matemàtic que coneixia l’origen del caos. Servia també d’excusa per justificar el desplegament de dinosaures, per tot el parc, durant una hora de projecció.

James Gleick, autor especialitzat en la divulgació científica, s’endinsa en aquesta matèria que ha despertat la imaginació de molts autors. Però, en canvi, no és fàcil d’explicar.

La “teoria del caos” és una ciència que neix de diferents disciplines, amb l’intent de trobar sentit a preguntes sobre fenòmens de la nostra vida quotidiana: ¿Per què podem conèixer la predicció meteorològica d’aquest cap de setmana, però no la del mes vinent? ¿Per què una persona sana, pot patir un infart d’un dia per l’altre?

Com la matèria, “Caos. La creación de una ciencia” és exòtic i, a vegades difícil de seguir. Però, amb altres paraules, l’explicació de successió de fets que acaben en caos, és un tema d’estudi que ha atret des de fa anys a científics, historiadors o també a poetes.

“Merger Masters. Tales of Arbitrage” de Kate Welling i Mario Gabelli

“Merger Masters” és una recopilació d’entrevistes a gestors d’inversions que es dediquen a arbitrar o a l’arbitratge. L’atractiu del llibre és que el firma Mario Gabelli, un dels inversors més destacats d’aquest sector. L’engany recau en que darrera de Gabelli, l’escriptora és Kate Welling, qui després d’entrevistar  a a diferents especialistes, ha escrit el seu perfil professional i els seus mètodes.

Malgrat aquest petit truc publicitari, el llibre segueix mantenint el seu interès. L’arbitratge és un mètode d’inversió poc cobert per la literatura especialitzada i, també, a les aules. En quinze anys en el sector de les finances, només havia estudiat situacions d’arbitratge mitjançant operacions amb derivats. I, la veritat, eren sofisticades i molt difícils d’executar per un particular. Les inversions inicials dels casos hipotètics eren sempre superiors a milions d’euros, per guanyar-hi alguna cosa.

Potser el secretisme és una de les característiques d’aquesta disciplina. La informació és un actiu indiscutible per a l’èxit de totes les operacions. Un altre atractiu és la no correlació amb l’evolució dels mercats.

Les situacions que són l’origen d’una operació d’arbitratge, com les adquisicions empresarials, tenen els seus riscos i els seus models de valoració. No tenen res a veure amb altres mètodes com el value investing. No importa si la borsa puja o baixa, les accions víctimes d’una operació financera seguiran el seu propi curs. Sense preocupar-se dels capritxos dels mercats.

Com en alguns casos he comentat, tant Benjamin Graham com Warren Buffett van escriure sobre algunes operacions d’arbitratge amb diferents nivells de sofisticació. Ha quedat desapercebut per a molts inversors que un percentatge del seu portfolio es dedicava a aquestes empreses. Però cap d’ells s’havien endinsat en matèria com ho han fet Gabelli i Welling en aquest llibre.

“The Power of Habit” de Charles Duhigg

Aquest és un dels títols d’autoajuda que no m’hauria comprat, si no l’haguessin recomanat a la pàgina web multidisciplinària Farnam Street. Dit això, considero que és un llibre útil, amb algunes pàgines de sobra de contingut.

Un hàbit és aquell procés que es repeteix en el temps i s’executa automàticament. N’hi ha que tenen conseqüències bones, com rentar-nos les dents abans d’anar a dormir o cordar-nos les sabates, i els que són nocius com fumar.

Segons l’escrit de Duhigg, els científics han descobert que el cervell té la capactitat d’emmagatzemar aquests processos d’una forma específica. Això fa que en un context determinat, el nostre cervell es posa en mode automàtic i executa una seqüència que coneix a la perfecció.

Si sabem com funcionen els hàbits, podrem trobar la via per canviar el mode de comportament. “The Power of Habit” ens explica la fórmula que s’ha de posar en pràctica. Tot comença per identificar la senyal que ens condueix a fer un cafè cada matí, o a tancar tres vegades el despertador abans d’aixecar-nos del llit.

“Elon Musk. El empresario que anticipa el futuro” de Ashlee Vance

No ho negaré, Elon Musk em provoca emocions antagòniques. Pels qui encara no hagin sentit parlar d’aquest emprenedor, recomano que busquin aquest nom a Internet i immediatament es llegeixin aquest llibre. És impossible quedar-te amb la última part del personatge: el que surt a les notícies venent cotxes Tesla, envia coets a l’espai i que provoca a la comunitat financera.

Ashlee Vance considera que és difícil classificar a Elon Musk al costat d’altres emprenedors com el fundador de Facebook o els creadors de Google. La missió de Musk amb la seva companyia SpaceX té com objectiu enviar l’home a Mart. L’objectiu dels emprenedors d’Internet és que les persones intercanviïn fotos a través d’Instagram i vegin anuncis. Ni punt de comparació.

És difícil treure-li mèrit a una persona que, després de convertir-se en milionari amb la venta de la seva primera empresa, va seguir emprenent amb projectes impossibles. Va crear X.com, un mercat de productes financers que posteriorment es fusionaria amb PayPal. Aquesta seria una de les empreses que tindria la millor cantera de genis i emprenedors entre els que hi figurava Peter Thiel o Reid Hoffman, fundador de Linkedin.

Però amb la fama que li ha reportat Tesla, el fabricant de cotxes elèctrics de luxe, i el constructor de coets Spacex, també han sortit a la superfície les debilitats i manies del emprenedor. Segons el llibre, es tracta d’una persona maniàtica, detallista i que necessita dels demés per arribar als seus objectius, però que no tindrà cap mania en substituir-los si no coincideixen amb ell.

No és la primera de les biografies d’un geni d’aquestes característiques. El següent també tenia les seves manies…

“Walt Disney. The triumph of the american imagination” de Neil Gabler

Comparat amb Musk, Disney tampoc es va quedar curt quan es tractava d’aconseguir els seus objectius. Gabler considera que Walter Elias Disney va ser el principal transformador de la cultura occidental del segle XX. En el món del cinema, així com en la industria de la diversió de masses, va ficar-hi cullerada. A més de deixar un projecte inacabat: les ciutats del futur.

Vull avisar que hi ha una espècie de misteri que embolcalla les editorials en relació amb la vida de Walt Disney. La majoria de biografies estan edulcorades, així com també els llibres que expliquen l’evolució de l’imperi Disney després de la seva mort. Així com també les publicacions que parlen de l’empresa. Tots són trucs publicitaris, com em vaig trobar amb “Inside the Disney Marketing Machine” de Lorraine Santoli. On difícilment hi llegirem alguna crítica sobre la companyia.

Les diferents crítiques del llibre de Neil Gabler destacaven la sinceritat com descrivia el personatge. Des de tots els punts de vista.

Disney no ho va tenir fàcil. Va superar una infància marcada pels canvis de residència i la seva relació amb el seu pare. Per ell, treballava llargues hores repartint diaris, sense importar quines eren les condicions. La fama de Walt no va arribar fins després de tancar dos estudis d’animació i gràcies a les peripècies d’un petit ratolí anomenat Mickey. Aquest passaria a ser un símbol dels seus estudis, però també de l’animació i de la cultura cinematogràfica.

A través dels estudis Disney, Walt va ser un pioner. Va ser el primer en sincronitzar música, sons i imatge en el film “Steambot Willie”. El primer en utilitzar el Technicolor en el conte de “Els Tres Porquets”. “La Blancaneus” va ser el primer llargmetratge animat i portat a les sales de cinema. Per a fer més real els seus dibuixos, els artistes de l’empresa anaven a classes nocturnes de dibuix. L’estrena de “Fantasia” va significar la primera animació amb música clàssica de banda sonora i fil argumental.

Els parcs temàtics van ser la culminació d’un dels seus somnis: un lloc tancat en si mateix on fos impossible per el públic evadir-se de la fantasia. Aquesta encara és una norma que es mantén i s’observa en detalls com que una burilla no pot aguantar més de 20 segons al terra.

 “Shoe Dog / Nunca te pares” de Phil Knight (fundador de Nike)

Encara no sabeu qui és el fundador de Nike? Fins que no vaig llegir “Shoe Dog”, desconeixia a Phil Knight, el fundador d’una de les marques més famoses de calçats del món. La seva autobiografia em va enganxar hores i hores. És una novel·la fresca, on el mateix Knight expresa sense pèls a la llengua com una colla d’inadaptats van acabar marcant la tendència de l’esport al món occidental.

Nike va començar com “Blue Ribbon”, una petita empresa que distribuïa la marca japonesa Tiger (Asics) als Estats Units. Ubicada a l’estat d’Oregon, un indret que segons el mateix Knight és un “lloc de pas”. Va aprofitar el boom del Japó de post-guerra, per posar en pràctica el que va començar com un treball de final de carrera.

La història de Blue Ribbon va passar per diversos entrebancs, sobretot amb els seus aliats japonesos. Però com repeteix Knight una vegada i un altre: “Una muntanya es comença construint pedretes”. La filosofia empresarial de Nike, des dels seus inicis, es reflexa en l’atenció absoluta en la perfecció del producte. On la investigació i desenvolupament, són elements tan importants com l’esforç de les vendes.

En aquesta amalgama hi ha moments de tot, la història de Knight és la història de Nike, i a la inversa. Té moments per parlar de les seves aspiracions de joventut, així com de les seves reflexions relacionades amb la seva vida en parella o la trista mort d’un dels seus fills. De tots els títols d’aquest any, probablement és el que més m’ha sorprès i, alhora, m’ha agradat.

“Bad Blood: Secrets and Lies in a Silicon Valley Startup” de John Carreyrou

Això és una història real sobre una estafa, de la A a la Z. Orquestrada en un sector de moda, Elizabeth Holmes va posar en marxa una startup amb la proposta de llençar al mercat una màquina de diagnòstic de milers de diferents proves, a partir d’una petita mostra de sang. Després de milions de dòlars injectats en aquesta nova empresa, el producte de Holmes no superava el 10% del seu objectiu, amb el perjudici d’estar venent un producte relacionat amb la salut i el benestar humà que no funcionava.

John Carreyrou va seguir la història en primera persona, com a periodista del Wall Street Journal. El primer rotatiu que va desvetllar l’engany. Tot i que aquest, com altres revistes, havien donat publicitat a la startup de Holmes. Aquesta, juntament amb la seva parella Sunny Balwani, havien orquestrat Theranos i la via per aconseguir finançament i fama amb un producte que presentava molts errors.

El producte, teòricament, devia agafar la mostra de sang i amb aquesta poder-ne fer centenars de diagnòstics, que eren enviats a la centraleta de Theranos. No obstant, la realitat era que el funcionament de la màquina, malgrat la seva aparença futurista semblant a un iPad, era el d’una torradora. Estava pensada per semblar high-tech, però s’encallava i els diagnòstics s’havien de realitzar in-house i amb màquines rudimentàries d’altres empreses tecnològiques com Siemens.

La imatge corporativa de Holmes, l’atractiu del sector i el secretisme de com s’havia desenvolupat l’empresa, van ser algunes de les característiques que van alimentar l’estafa. No és la primera, i ben segur que tampoc la última, que un visionari aconsegueix il·luminar les ninetes de milers de persones, i sobretot amb la possibilitat d’omplir la seva cartera.

L'entrada Llibres recomanats del 2019 sobre finances i altres temes ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
http://www.themoneyglory.com/2019/12/10/llibres-recomanats-del-2019-sobre-finances-i-altres-temes/feed/ 0 12190
Cartera Valkyria Setembre 2019: Inverteix en el que t’agrada http://www.themoneyglory.com/2019/10/01/cartera-valkyria-setembre-2019-inverteix-en-el-que-tagrada/ http://www.themoneyglory.com/2019/10/01/cartera-valkyria-setembre-2019-inverteix-en-el-que-tagrada/#respond Tue, 01 Oct 2019 14:00:02 +0000 http://www.themoneyglory.com/?p=12119 La cartera Valkyria va tancar el tercer trimestre de 2019 amb un increment anual acumulat d’un 7,76%, comparat amb un 9,93% del Standard & Poor’s 500 i un 4,38% del Ibex-35. A dia d’avui la cartera d’inversions Valkyria està diversificada en diferents sectors dels Estats Units i d’Espanya. D’aquests, destaca el sector de l’entreteniment i […]

L'entrada Cartera Valkyria Setembre 2019: Inverteix en el que t’agrada ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
La cartera Valkyria va tancar el tercer trimestre de 2019 amb un increment anual acumulat d’un 7,76%, comparat amb un 9,93% del Standard & Poor’s 500 i un 4,38% del Ibex-35.

A dia d’avui la cartera d’inversions Valkyria està diversificada en diferents sectors dels Estats Units i d’Espanya. D’aquests, destaca el sector de l’entreteniment i les telecomunicacions: Madison Square Garden Networks, WideOpenWest, Cable One, IDT i Sirius XM. La tecnologia i la biotecnologia també tenen un pes específic amb Rafael Holdings i PayPal. Complementen la cartera les companyies industrials DNow, Garrett Motion i Miquel y Costas. I, finalment, una participació en el conglomerat Berkshire Hathaway.

El rendiment corresponent a les accions en cartera és un 15,66%. Aquest càlcul, com vaig explicar en el resum de març, és la plusvàlua (o minusvàlua) aproximada de les inversions actuals, i no es comptabilitzen les operacions tancades, ni l’efectiu (un 30%), ni els arbitratges. D’aquesta cartera a llarg termini, Rafael Holdings registra el rendiment més elevat de 2019 amb un augment d’un 178,11%. Madison Square Garden és la pitjor amb una caiguda d’un 27,73%.

Els canvis més significatius de la cartera durant aquest període han sigut la venta de les accions de Foot Locker i les de Finjan Holdings. Els motius de la primera desinversió va ser després d’una revisió en detall del progrés de les botigues durant els últims anys. Ho explicaré amb detall més endavant. Respecte la desinversió de Finjan va ser per la dificultat d’entendre els fluxos de caixa en els pròxims exercicis, justament degut a la naturalesa del seu negoci.

Aquestes decisions són preses després de deliberacions, amb una visió a llarg termini. Encara que a vegades l’atzar em juga males passades. Un exemple és la venta de Weight Watchers el trimestre anterior, just abans que la companyia canviés les previsions i la seva cotització pugés un 80%!

“Consejos vendo, que para mi no tengo”

Segons el meu punt de vista, hi ha dues premisses bàsiques que s’han de complir per identificar una bona inversió:

  1. Comprar accions barates
  2. Comprar bons negocis

Aquestes dues frases són el “Sant Grial” de la inversió. Res de buscar “empreses responsables”, “alt rendiment”, objectiu “high-growth”, o amb una cultura social corporativa. Això forma part del marketing de la industria financera. Trobar un BON NEGOCI & BARAT és el quid de la qüestió.

Dels dos axiomes – preu (1) i bon negoci (2) -, el primer el classificaria en el grup de problemes quantitatius, el segon és un mix entre qualitatiu i quantitatiu.

En el primer cas, la caixa d’eines per trobar-ne la solució seria la classe de matemàtiques financeres i un curs intensiu de comptabilitat. Per identificar un bon negoci, en canvi, necessitem un llarg catàleg de disciplines. Entendre les característiques d’un negoci és impossible mitjançant només fórmules. És un avantatge, però no la única via.

Amb aquesta “teoria” és complicat donar una resposta ràpida quan et demanen les tècniques d’identificar bons negocis. Quan portes anys i anys estudiant models, com li expliques a algú que necessita una resposta de cinc minuts?

“Busca un bon negoci” és una resposta intangible. Per aquesta raó Peter Lynch es va inventar allò de compra accions dels negocis que coneixes:

“No cal ser un geni per descobrir empreses espectaculars abans que ho faci la borsa. Només cal fixar-se una mica a la feina o en el centre comercial més proper. És gairebé impossible ser un ciutadà i un consumidor modern sense haver fet alguns anàlisis fonamentals sobre diferents companyies “.

Lynch ens diu que invertim en:

  • Els restaurants on mengem.
  • Els supermercats on omplim el carro.
  • El canal de televisió que ens manté desperts a les nits.
  • O el banc que té els nostres estalvis.

Fer la composició d’una cartera d’inversions hauria de ser així de senzill. Però els “professionals” ens compliquem la vida i no ens apliquem aquest “cuentu”. Enlloc d’això, ens agraden els noms complicats, sofisticats, de l’altra punta del planeta, amb suposats establiments que no trepitjarem mai.

Aquí teniu el meu exemple: la cartera Valkyria està formada per set empreses que ofereixen serveis i productes al consumidor final. Vuit si sumem les accions de Foot Locker. I, en canvi, ni he comprat sabates esportives, ni escolto ràdio per satèl·lit, ni utilitzo els seus serveis de comunicacions. Però si faig servir PayPal!

El treball de camp

Els analistes substitueixen aquest treball de camp per l’anàlisi de les finances, el model de negoci i llegir material divers. Aquestes són les meves tasques com a professional i no té res a veure amb passejar-se per un centre comercial. De fet, conec pocs analistes que apliquin la mateixa percepció com a client, que com a financer.

Però, en aquesta feina, intento adoptar la perspectiva de consumidor el màxim possible. Actualment hi ha moltes eines per saber “què pensen” els usuaris.

Fa uns anys em va caure a les mans el nom d’una empresa que ofereix wi-fi i serveis de comunicacions per satèl·lit. No és Gowex. Havia parlat vàries vegades amb el seu fundador i, segons, ell, quan obrien l’ample de banda els usuaris apareixien sols. De fet, quan parlava dels clients, ho feia referint-se a una massa etèria que apareixia cada cop que inaugurava una botiga.

Qui eren aquests clients tan fantàstics que ballaven sempre al seu ritme?

Els vaig buscar i els vaig trobar. En fòrums especialitzats, hi havia centenars d’opinions d’usuaris i estaven molt enfadats amb el servei. Allò no era una massa etèria, era un grup de persones emprenyades. Amb el servei tècnic, amb la baixa qualitat de la connexió, amb les falses promeses…

Això no ho expliquen ni els estats financers, ni el centenar d’entrevistes amb els directors, ni els informes del experts. Aquest és el resultat del treball de camp.

Foot Locker és una cadena amb més de 3.200 botigues físiques distribuïdes arreu del món. Vaig invertir en aquesta companyia, a principis de l’any 2018, després de revisar els seus estats financers. De forma bastant barroera. Després de tres anys amb uns comptes impecables i un creixement de les seves vendes, semblava un negoci consolidat.

Havia entrat un o dos cops en les seves botigues. No hi he comprat mai res.

El mes de juny passat, el meu trastorn obsessiu de revisar-ho tot es va posar en guàrdia amb Foot Locker. Aquesta empresa no funcionava i no sabia el per què. Encara que els “números generals” semblessin impecables. Per això vaig afilar el llapis i vaig començar a seguir el rastre de les vendes.

Foot Locker factura la majoria dels ingressos a través de les botigues físiques. Té tretze marques diferents, distribuïdes entre Estats Units, Canadà, i la resta del món. Tot i que la facturació augmenta, la suma neta de botigues del continent americà està baixant contínuament, des de fa més de 8 anys.

Això per què?

Vaig decidir passejar-me pel carrer – amb el Google Maps – i vaig buscar diferents escenaris americans: Nova York, Boston, Los Angeles… Recomanacions de botigues d’esports, d’sneakers, etc. Segons aquestes, la cadena Foot Locker està ben valorada, entre tres i quatre estrelles, però sempre n’hi ha de millors.  A Boston, per exemple, Marathon Sports ho està petant.

Qui vol el “segundón” quan pots quedar-te amb l’estrella del ball?

Doncs no és la primera vegada, ni la última, que inverteixo en líders de segona. Aquests són alguns noms: Fiesta Restaurant, Chico’s FAS (roba interior femenina), JC Penney (grans magatzems), Orchard Supply (cadena de bricolatge) o Big 5 Sporting Goods (cadena d’esports). Totes elles són les segones, terceres o últimes del seu propi mercat.

Per què vaig invertir en elles? Simplement perquè tenia l’esperança que es convertissin en alguna cosa millor. En algunes ocasions potser desconeixia que eren perdedores (Orchard Supply era horrorós). En altres, com Chico’s FAS, creia que invertia en l’aneguet lleig (i que superaria a Victoria’s Secrets). I, algun dia, es convertiria en cigne, el que es coneix en l’argot com a turnaround story.

Són botigues que hi compraria? Probablement no. Però, com que queden molt lluny, i la primera incisió del bisturí són les tripes de les finances, el treball de camp sembla no tenir importància. Però, si ni jo m’atreviria entrar en un “Fiesta Restaurant”, de qui espero ingressar quatre duros?

L'entrada Cartera Valkyria Setembre 2019: Inverteix en el que t’agrada ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
http://www.themoneyglory.com/2019/10/01/cartera-valkyria-setembre-2019-inverteix-en-el-que-tagrada/feed/ 0 12119
Cartera Valkyria Juny 2019: Rafael Holdings i arbitratge http://www.themoneyglory.com/2019/07/02/cartera-valkyria-juny-2019-rafael-holdings-i-arbitratge/ http://www.themoneyglory.com/2019/07/02/cartera-valkyria-juny-2019-rafael-holdings-i-arbitratge/#respond Tue, 02 Jul 2019 15:35:23 +0000 http://www.themoneyglory.com/?p=12064 La cartera Valkyria va tancar el primer semestre de 2019 amb un increment d’un 12,79%, comparat amb una pujada d’un 17,35% del Standard & Poor’s 500 i un 7,72% del Ibex-35. A dia d’avui la cartera d’inversions Valkyria està diversificada en diferents sectors dels Estats Units i Espanya. D’aquests, destaca el sector de l’entreteniment i […]

L'entrada Cartera Valkyria Juny 2019: Rafael Holdings i arbitratge ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
La cartera Valkyria va tancar el primer semestre de 2019 amb un increment d’un 12,79%, comparat amb una pujada d’un 17,35% del Standard & Poor’s 500 i un 7,72% del Ibex-35.

A dia d’avui la cartera d’inversions Valkyria està diversificada en diferents sectors dels Estats Units i Espanya. D’aquests, destaca el sector de l’entreteniment i les telecomunicacions: Madison Square Garden Networks, WideOpenWest, Cable One, IDT i Sirius XM. La tecnologia i la biotecnologia també tenen un pes específic amb Finjan Holdings, Rafael Holdings i PayPal. Complementen la cartera l’empresa del sector retail Foot Locker, les companyies industrials DNow, Garrett Motion i Miquel y Costas. I, finalment, una participació en el conglomerat Berkshire Hathaway.

Durant el primer semestre de l’exercici 2019, el rendiment corresponent només a les accions en cartera ha sigut un 19,66%. Rafael Holdings ha sigut l’empresa que ha registrat el rendiment més elevat (+263,53%), mentre que l’evolució de Foot Locker ha sigut la pitjor (-20,%).

Els canvis més significatius d’aquest període han sigut la venta de tota la inversió en WeightWatchers, després de recuperar un 8%; entre diferents baixades i pujades. El motiu: Després de realitzar quatre investigacions sobre l’efecte Oprah Winfrey, vaig arribar a la conclusió que l’impacte de la presentadora no era suficient per cobrir les deficiències del projecte. Sobretot del seu management.

També destaco la meva primera operació d’arbitratge: la integració de Celgene a Bristol-Myers. Una experiència formidable, que espero repetir amb qualsevol bona oportunitat que se’m presenti (i això no és gens fàcil!).

La muntanya russa de Rafael Holdings

Rafael Holdings és sense cap mena dubte la responsable dels beneficis extraordinaris d’aquest últim període. La seva cotització s’ha multiplicat per més de tres, alhora que la companyia ha presentat dues notes de premsa relacionades amb l’evolució de Rafael Pharmaceutics.

La més important és l’acord de llicència amb Ono Pharmaceutical per a la distribució del fàrmac devimistat, que encara es troba en procés de desenvolupament. El contracte amb el distribuïdor japonès representaria un pagament inicial de 12,9 milions de dòlars, més 150,3 milions de dòlars, si es compleixen un conjunt de fites. Rafael Pharma també cobrarà els royalties sobre les vendes, que es faran a Japó, Corea del Sud, Taiwan i a l’Associació de les Nacions del Sud-est asiàtic.

Com a resultat d’aquests comunicats, la cotització de Rafael Holdings s’ha disparat. No sé fins a quin punt les expectatives del mercat s’han passat de frenada. En primer lloc, perquè la cotitzada és propietària d’un percentatge dels resultats nets de la farmacèutica. No del total. Per altra banda, internament, no hi ha res tancat i el producte protagonista de les notícies encara s’està preparant per sortir al mercat.

I, com a colofó, Rafael Holdings segueix sent una companyia marginal (small-cap) però que s’ha revaloritzat més d’un 250%. L’atracció és màxima ja que s’ajunten dues característiques molt llamineres pels especuladors: una empresa d’investigació que té reminiscències de ten-bagger. Molta atenció amb les pujades i baixades que vindran.

Arbitratge, la tercera disciplina

Per què ara m’ha agafat per parlar de l’arbitrage? No tenia prou feina amb els anàlisis tradicionals, que ara necessito ficar-me en una matèria que quasi ningú en parla?

No m’he avorrit ni de llegir, ni de fer el curiós per diferents negocis, però vaig decidir que era la hora d’aprofundir en aquesta disciplina. El motiu era clar, els “grans inversors” en parlen sovint, però n’hi ha pocs que entren en els detalls. Curiós, oi?

A la carrera d’econòmiques és l'”altre” mètode d’inversió. En derivats són operacions complicades – veritable enginyeria financera, que només es poden realitzar amb la compra de bons del tresor i pocs altres subjacents. Però d’operacions corporatives n’hi ha moltíssimes i no sempre es tanquen correctament.

Per introduir el tema, us pinto unes quantes pinzellades sobre l’arbitrage en operacions corporatives:

  • Més d’un terç de la cartera de Benjamin Graham estava dedicada a operacions d’arbitratge.
  • Warren Buffett dedica una gran part del seu diner “flotant” a operacions d’arbitratges. Segons ell: “Give a man a fish and you will feed him for a day. Teach a man to arbitrage and you will feed him forever.”
  • Les operacions d’arbitratge no estan correlacionades amb les tendències del mercat. Els especialistes inverteixen en les situacions: en el seu èxit o en el seu fracàs. No en l’evolució de les companyies.
  • Els spreads de les operacions i la fase temporal estan acotats i són a curt termini. Per aquesta raó són estratègies ideals per a l’excés de capital que no s’utilitza.
  • En canvi, hi ha poca bibliografia especialitzada. I pocs especialistes s’endinsen en la seva operativa. Sobretot per por a la rèplica.

Mario Gabelli és un dels especialistes destacats d’aquest tipus d’inversions. Juntament amb Kate Welling van escriure i editar el llibre: “Merger Masters. Tales of Arbitrage”. No es tracta d’un llibre tècnic (per això hi ha el manual “Risk Arbitrage” de Guy P. Wyser-Pratte), sinó que són entrevistes amb deu professionals de la matèria, així com també amb tres empresaris, que expliquen diferents situacions reals.

La única inversió executada fins ara va ser la fusió de Celgene a Bristol Myers. El rendiment va ser un 10% en un mes natural. La incertesa sobre la fusió va provocar que hi hagués un diferencial, que es va tancar amb la retirada de les entitats que estavan en contra de la operació.

*Atenció. Anunci Classificat*

El meu objectiu és ampliar aquesta àrea de inversions. Per això necessito “sofisticar” aquesta operativa, mitjançant el desenvolupament d’una plataforma informàtica. Es tracta d’una feina que requereix combinar la part de programació amb la part de coneixements d’inversió. La primera part la cobreixo jo, però estic buscant algú interessat en el desenvolupament informàtic. Si algú hi està interessat, pot contactar amb mi a través de la pàgina web (contacte) o a través del meu perfil de Linkedin.

“L’home que mou una muntanya comença portant pedres petites” – Confuci

L'entrada Cartera Valkyria Juny 2019: Rafael Holdings i arbitratge ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
http://www.themoneyglory.com/2019/07/02/cartera-valkyria-juny-2019-rafael-holdings-i-arbitratge/feed/ 0 12064