The Money Glory http://www.themoneyglory.com Blog sobre inversions i borsa Sun, 24 May 2020 11:15:00 +0000 ca hourly 1 https://wordpress.org/?v=5.4.1 32913437 Hertz, de millor idea del value investing al concurs de creditors http://www.themoneyglory.com/2020/05/24/hertz-de-millor-idea-del-value-investing-al-concurs-de-creditors/ http://www.themoneyglory.com/2020/05/24/hertz-de-millor-idea-del-value-investing-al-concurs-de-creditors/#respond Sun, 24 May 2020 11:14:08 +0000 http://www.themoneyglory.com/?p=51765 Hertz també ha caigut víctima del coronavirus. Si la setmana passada va ser J.C. Penney, aquest divendres l’empresa de lloguer de cotxes va anunciar la suspensió de pagaments. Es repeteix la mateixa història; el tancament d’establiments complica pagar als deutes. Fa set anys va ser la protagonista de la “millor idea d’inversió” en un concurs […]

L'entrada Hertz, de millor idea del value investing al concurs de creditors ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
Hertz també ha caigut víctima del coronavirus. Si la setmana passada va ser J.C. Penney, aquest divendres l’empresa de lloguer de cotxes va anunciar la suspensió de pagaments. Es repeteix la mateixa història; el tancament d’establiments complica pagar als deutes. Fa set anys va ser la protagonista de la “millor idea d’inversió” en un concurs de value investing, ara és l’estrella en el seu concurs de creditors.

Fa anys que Hertz Global Holdings lluita amb una reestructuració i acumula 14.000 milions de deute. Per aquest motiu la notícia no va ser una novetat. Encara que la companyia augmentava ingressos cada any, també registrava pèrdues i deixava escapar milions de dòlars de la caixa.

Hertz, la millor idea de inversió

L’any 2013 ningú hauria anticipat aquest final. Aleshores, Stephen Lieu, Rahul Raymoulik i Richard Hunt, estudiants de primer curs del MBA de Columbia, van guanyar un premi de 100.000 dòlars per una tesi d’inversió en la companyia. A més de guanyar el Pershing Square Challenge de Columbia, també van recollir una reconeixement en el Value Investing Congress.

L’anàlisi considerava que la borsa infravalorava a Hertz. Tant el seu model de negoci, com els canvis marcats per la recent adquisició de Dollar Thrifty. El document eren 93 de pàgines de justificacions per comprar les accions de Hertz.

L’inversor Bill Ackman va apostar per la companyia. Whitney Tilson va invertir i també Carl Icahn, que va adquirir un rol d’activista. Fins i tot jo vaig comprar accions.

Hertz va seguir una petita part del guió que li havien escrit en aquell informe. Va ser separar el negoci de lloguer de béns d’equip Herc Rentals, que també cotitza a la borsa. En canvi, es va retardar en diferents presentacions de resultats – sis mesos en total – i després va anunciar una revisió de la comptabilitat. Des de la data d’adquisició de Dollar Thrifty, l’any 2011, fins el 2013. La majoria de números amb els que havien treballat aquells analistes passaven a ser incorrectes.

Com diu el publicista Paul Arden a “Usted puede ser lo bueno que quiera ser”: “A QUASI tot el món li agrada guanyar premis. Els premis donen prestigi i el prestigi dóna benefici. Però no se’n refiï. Els premis els atorga un tribunal basant-se en el que coneix. En altres paraules, basant-se en el que està de moda”. Per molt value investing i contrarians que siguin els concursos d’aquests, el jurat vota al més guapo, o a la més guapa. L’informe més ben fet, amb més arguments, etc. Però no a la millor inversió. Això només el temps ho pot dir.

En el cas de Hertz, tinc la impressió que els únics que van guanyar-hi van ser els tres estudiants, que es van emportar els 100.000 dòlars del premi.

L'entrada Hertz, de millor idea del value investing al concurs de creditors ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
http://www.themoneyglory.com/2020/05/24/hertz-de-millor-idea-del-value-investing-al-concurs-de-creditors/feed/ 0 51765
L’estructura de la producció segons l’Economia Austríaca http://www.themoneyglory.com/2020/05/22/estructura-de-la-produccio-segons-economia-austriaca/ http://www.themoneyglory.com/2020/05/22/estructura-de-la-produccio-segons-economia-austriaca/#respond Fri, 22 May 2020 16:17:10 +0000 http://www.themoneyglory.com/?p=51754 El llibre “The Structure of Production” recull les teories de les fases de la cadena de producció de l’Economia Austríaca. L’economista Mark Skousen analitza l’estructura dels processos productius i l’utilitza per criticar les polítiques neoliberals. Mentre que els seguidors del Keynesianisme sempre han prioritzat la demanda, els austríacs analitzen les característiques de la oferta. Aquest […]

L'entrada L’estructura de la producció segons l’Economia Austríaca ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
El llibre “The Structure of Production” recull les teories de les fases de la cadena de producció de l’Economia Austríaca. L’economista Mark Skousen analitza l’estructura dels processos productius i l’utilitza per criticar les polítiques neoliberals. Mentre que els seguidors del Keynesianisme sempre han prioritzat la demanda, els austríacs analitzen les característiques de la oferta. Aquest llibre és més que teoria, pels analistes és el primer pas per entendre l’expansió i contracció dels cicles econòmics.

Cada cadena de producció està dividida per fases, segons el tipus de procés i el moment que s’executa en el temps de vida del producte. Des de la matèria primera fins a la seva venta. Cada fase té una durada determinada i aporta un valor afegit a la cadena.

Segons Skousen, comparar en igualtat de condicions les característiques d’una fase i una altra és un error on cauen els economistes. La fase inicial d’un procés no té res a veure amb quan el producte acabat es ven a la botiga. Per exemple, en les fases inicials es requereixen quantitats elevades d’inversió, la incertesa és més alta i els períodes d’execució són més llargs. A la pràctica, muntar una serradora és més costós que fer de fuster, en canvi els dos formen part de la mateixa cadena.

En el llibre també s’introdueix el concepte del roundabout. És un concepte popularitzat per l’economista Eugen von Böhm-Bawerk, que també trobem en altres publicacions com a “The Dao of Capital” de Mark Spitznagel.

A darrera d’aquest nom tan pompós s’amaga una idea fonamental: la fabricació de qualsevol producte és complexa. Des d’una barra de pa fins a la fabricació d’un microprocessador per instal·lar en una placa base. Sense “màquines accessòries”, és impossible construir aquests objectes. Sense un molí, no hi ha farina. Sense un soldador, no hi ha un circuit integrat.

La construcció de béns complementaris permet participar en la producció d’altres objectes. D’aquí en surt la idea de roundaboutness; per arribar a un lloc, primer has de fer una petita volta.

Cada fase aporta el seu valor afegit al producte acabat. Per aquesta raó, Skousen és partidari del Gross Output com un mètode de càlcul alternatiu de l’economia. Mentre que el Producte Interior Brut (PIB) només té en compte el valor dels productes i serveis acabats, el Gross Output mesura tota l’activitat econòmica.

L’economia austríaca contra Keynes

Seguint la línia austríaca, el llibre és un atac a les polítiques neoliberals. Per què els governs han d’incentivar la demanda? Per què volen que el consumidor “faci gasto”?

L’estalvi està mal vist en la línia Keynesianista. En canvi, els seguidors de Hayek i Von Mises consideren que no només hi ha estalviadors. També hi ha treballadors i inversors. O poden ser tots els perfils alhora. I no només han de consumir, també poden invertir.

Una gran proporció dels estalvis troben la seva via d’escapament mitjançant la inversió en empreses i nous projectes. El problema és quan els reguladors manipulen l’economia, mitjançant la modificació dels tipus d’interès. Els austríacs avorreixen aquestes modificacions, que distancien les variables econòmiques dels equilibris naturals del mercat.

Aquestes polítiques alimenten la “sobreinversió” dels estalvis, que es tradueix en l’augment de la capacitat de diferents sectors, que són atractius quan els tipus d’interès estan modificats. En la cadena de la producció, això representa que hi ha més inversions a les fases inicials, on es necessita més capital i períodes de temps més llargs.

El problema és quan es recondueixen les variables econòmiques al seu estat natural. Augmenten el tipus d’interès. Aquelles inversions que abans semblaven beneficioses ara deixen de ser-ho. I molts emprenedors que abans comptaven beneficis, ara s’han de retirar. Això es tradueix amb una contracció del cicle. Com més intervinguda està una economia, més llargs i contundents són els canvis de cada cicle.

Com tots els llibres de teoria econòmica, “The Structure of Production” és un os dur de rossegar. Tot i així, el considero imprescindible per ampliar la base d’aquell inversor que vulgui entendre les dinàmiques dels entorns econòmics. Dit això, no està demés haver llegit una mica de literatura de la mateixa Escola Econòmica. La introducció de Mark Spitznagel, per exemple, és fantàstica.

L'entrada L’estructura de la producció segons l’Economia Austríaca ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
http://www.themoneyglory.com/2020/05/22/estructura-de-la-produccio-segons-economia-austriaca/feed/ 0 51754
El model de JCPenney no sobreviu i demana el concurs de creditors http://www.themoneyglory.com/2020/05/17/el-model-de-jcpenney-no-sobreviu-i-demana-el-concurs-de-creditors/ http://www.themoneyglory.com/2020/05/17/el-model-de-jcpenney-no-sobreviu-i-demana-el-concurs-de-creditors/#respond Sun, 17 May 2020 16:34:50 +0000 http://www.themoneyglory.com/?p=51721 JCPenney va sol·licitar el concurs de creditors després de dies de confinament i establiments tancats. El divendres 15 de maig de 2020 l’empresa va informar que s’acollia al chapter 11 i seguia mateixos passos d’altres retailers com J. Crew o Sears. Tot i que es tractava d’una mort anunciada, el coronavirus va aconseguir rematar la […]

L'entrada El model de JCPenney no sobreviu i demana el concurs de creditors ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
JCPenney va sol·licitar el concurs de creditors després de dies de confinament i establiments tancats. El divendres 15 de maig de 2020 l’empresa va informar que s’acollia al chapter 11 i seguia mateixos passos d’altres retailers com J. Crew o Sears. Tot i que es tractava d’una mort anunciada, el coronavirus va aconseguir rematar la feina.

La crisi de l’any 2008 va donar el primer cop d’efecte al model de JCPenney. Des d’aleshores, el volum d’ingressos dels grans magatzems va disminuir. L’any 2019 va tancar l’exercici amb 268 milions de dòlars de pèrdues i un flux de caixa insuficient per pagar els interessos dels deutes. Amb més de 840 establiments tancats per la pandèmia, seguir pagant als creditors era impossible. El concurs es va sol·licitar un cop s’havien deixat de pagar un mes d’interessos, segons The New York Times.

Reanimar el model de JCPenney

Fa deu anys, William Ackman va il·lusionar al parquet quan va intentar reflotar a la companyia, amb un canvi estratègic. Mitjançant el hedge fund Pershing Square Capital, va adquirir una participació majoritària de JCPenney i va jugar el rol d’inversor activista. A més de proposar a Ron Johnson d’Apple com a conseller delegat, Ackman també tenia la vista posada en els edificis. JCPenney comptava amb un llarg catàleg de propietats, que l’inversor volia dividir en una empresa independent. Mitjançant la constitució d’una REIT, els immobles es podien llogar i pagar un tipus fiscal més baix pels beneficis registrats. El principal client de la nova societat immobiliària seria la mateixa cadena de centres comercials i les dues societats cotitzarien a la borsa.

El pla de separar els immobles era una fórmula habitual dels hedge funds, per obtenir beneficis. Starboard Value va proposar el mateix a la cadena Macy’s. Però, ni Ackman, ni Starboard Value, van aconseguir executar aquestes operacions. Actualment, Macy’s segueix cotitzant però també està a la corda fluixa.

A més del coronavirus, altres factors han esgotat el model dels department stores. Com tot el sector del retail, aquest tipus de companyies han sigut víctimes dels canals online, liderats pel gegant Amazon. Els consumidors tenen diferents canals de compra. Els grans magatzems, on abans ho trobaves tot, han sigut substituïts directament per Internet.

Per altra banda, les marques que decideixen vendre en aquests centres comercials, s’han d’adaptar a les seves polítiques. Si comença la temporada d’estiu, han de renovar els inventaris. O algunes promocions no les poden aplicar als seus productes. I, per aquests motius, hi ha marques que prefereixen canviar i vendre en les seves pròpies botigues. O també potenciar un canal online. Enlloc d’estar a les ordres d’una cadena on disminueix el número de visitants anuals.

Segons el New York Times, s’estima que altres centres comercials es declarin en concurs de creditors o facin fallida. Seria una reacció en cadena, que podria durar fins l’any 2021. Mentrestant, la reestructuració financera de JCPenney, es farà a porta tancada.

L'entrada El model de JCPenney no sobreviu i demana el concurs de creditors ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
http://www.themoneyglory.com/2020/05/17/el-model-de-jcpenney-no-sobreviu-i-demana-el-concurs-de-creditors/feed/ 0 51721
Valorar The Walt Disney Company amb l’impacte del Covid-19 http://www.themoneyglory.com/2020/05/08/valorar-the-walt-disney-company-amb-limpacte-del-covid-19/ http://www.themoneyglory.com/2020/05/08/valorar-the-walt-disney-company-amb-limpacte-del-covid-19/#respond Fri, 08 May 2020 12:48:14 +0000 http://www.themoneyglory.com/?p=51663 Els resultats del primer trimestre del 2020 de Walt Disney van reflectir els efectes primerencs de l’impacte del coronavirus. Com s’esperava, les activitats dels parcs, la ocupació d’hotels i altres activitats de restauració, turisme i oci a l’aire lliure són les més afectades. No hi ha una previsió de quant duraran les interrupcions en aquests […]

L'entrada Valorar The Walt Disney Company amb l’impacte del Covid-19 ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
Els resultats del primer trimestre del 2020 de Walt Disney van reflectir els efectes primerencs de l’impacte del coronavirus. Com s’esperava, les activitats dels parcs, la ocupació d’hotels i altres activitats de restauració, turisme i oci a l’aire lliure són les més afectades. No hi ha una previsió de quant duraran les interrupcions en aquests segments. Qui sap si mesos o més d’un any. Però aquesta parada no modifica el mapa de la majoria de mercats, on Disney és una peça indispensable.

Segons els resultats del primer trimestre, Walt Disney va tancar el 28 de març de 2020 amb 18.009 milions d’ingressos, un 21% més que el mateix període del 2019. Una proporció d’aquest increment va ser provocat per l’adquisició i integració de 21st Century Fox. En canvi, els ingressos del segment “Parks, Experiences & Products” va caure un 10%. Reflexava l’inici del tancament dels hotels, cancel·lació de viatges – on s’inclouen les expedicions amb la marca National Geographic – i les reserves d’hotel. Aquesta divisió representa un 40% de la facturació de la companyia.

La pregunta que es fa l’analista és com valorar Disney, un cop obrirà de nou les portes dels seus establiments. Durant el temps de confinament l’empresa ha tancat botigues, hotels i parcs a tot el món i, a més, ha cancel·lat més d’una estrena cinematogràfica. També ha aprofitat la conjuntura per incorporar deutes, amb uns tipus d’interès ajustat. Tot i així, hem de tenir en compte que tot el que perd Disney per una banda, ho recuperarà a llarg termini per tots els canals possibles.

Entendre a Walt Disney Company

Com Procter & Gamble, The Walt Disney Company és moltes empreses en una. Cada divisió està formada per sub-segments, que podrien funcionar independentment. Per exemple, Madison Square Garden Networks és una companyia cotitzada, que compta amb dos canals esportius de cable que televisen els partits dels equips que compteixen en l’emblemàtic edifici de Nova York. Disney, en canvi, és propietària d’un 80% del canal ESPN, el canal per cable líder en la retransmissió d’esports als Estats Units.

Hi ha dotze parcs temàtics de la marca Disney en tot el món, sis d’aquests es classifiquen com a “clàssics” perquè el seu epicentre és el castell de la bella dorment. L’empresa també gestiona dos parcs aquàtics. En aquests espais hi ha restaurants i botigues, que venen productes de Mickey Mouse i l’ànec Donald. Els parcs estan rodejats per més botigues, més restaurants i ressorts hotelers. Són en conjunt un ecosistema monopolístic que s’alimenta de “l’esperit Disney“, al qual és difícil de fer ombra.

Com Comcast, Disney també forma part del mercat oligopolístic de les xarxes de televisions, a través de la American Broadcasting Company (ABC). Comcast compta amb la NBC i també és la propietària de la productora cinematogràfica Universal, que opera els parcs temàtics de Los Angeles, Orlando, Japó i Singapur. Però el funcionament de Comcast s’assembla més al d’un conglomerat que aprofita diferents sinergies. Enlloc de ser una fàbrica única d’entreteniment com és Disney.

A més dels personatges nascuts de la pròpia fàbrica, com Mickey Mouse, Goofy o el Rei Lleó, Disney s’ha apropiat d’una llarga llista d’històries. Des de fer-se seva la propietat intel·lectual dels germans Grimm, fins adquirir LucasFilm per 4.050 milions dòlars. Com també va comprar Marvel (4.240 milions de dòlars), Pixar (7.400 milions de dòlars) i 21st Century Fox (71.000 milions de dòlars).

Cada una de les històries, quan s’endinsa en els dominis de The Walt Disney Company, augmenta el seu valor econòmic. Quan només era una productora dirigida pel propi Walt, l’empresa ja es distingia de la resta d’estudis cinematogràfics. No depenia del star system, ja que la majoria de pel·lícules eren de dibuixos animats. Va abraçar l’arribada de la televisió amb la programació de The Mickey Mouse Club i després la va aprofitar per a promocionar el primer Disneyland.

A darrera d’aquestes iniciatives hi havia l’estratègia de donar un major protagonisme als seus personatges de ficció. A més de ser dibuixos animats, també eren protagonistes de pel·lícules, programes de televisió, llibres, ninots de peluix… I de tots aquests, la factoria cobrava un pessic.

La franquícia Star Wars no és la mateixa ara que quan estava en mans de George Lucas. L’audiència ha vist més pel·lícules sobre històries de diferents personatges de la saga. Però Disney també arriba allà on Lucas necessitava ajuda. LucasFilms era l’encarregada de la producció però la distribució de les pel·lícules estava en mans de la 21th Century Fox, tant a les sales de cinema, com també els VHS i el DVD.

El gran èxit de Lucas en la primera trilogia va ser l’acord de cobrar un 6% en concepte de royalties, per tots els ingressos derivats de productes Star Wars (samarretes de Darth Vader, tasses amb la cara d’en Chewy, Mr. Potato Jedi…), segons explica Edward Jay Epstein a “The Big Picture. The New Logic of Money and Power in Hollywood”. Tot i així, a Lucas li havien de fer tot per arribar als mercats que quedaven fora del seu cercle de competència.

Disney li ha donat una nova dimensió a Star Wars. Produeix i estrena les pel·lícules, també se n’ocupa de fer-ne difusió a través de diferents canals (cinemes, DVDs, televisió i canals de cable). La plataforma virtual, que era l’últim estadi al que li faltava coronar, s’ha estrenat al món amb la marca Disney+. Quina comparació, quan LucasFilm només feia la pel·lícula! Com diuen en el sector, “If cash is the king, the distribution is the queen”.

Això no queda aquí. Disney cobra royalties dels productes que venen altres empreses, amb els personatges de la saga. Lego, per exemple, té tota una línia de joguines per les que ha de pagar un percentatge de cada venta. I Disney, alhora, reforça aquestes vendes a la seva pròpia cadena de botigues. És un cross-selling amb tots els cinc sentits. El paradigma d’aquesta estratègia és la posada en marxa d’atraccions de les seves pel·lícules en parcs temàtics.

Hi ha empreses que compten amb personatges fantàstics, però pels que posar en pràctica aquesta estratègia és impossible. En el cas d’Espanya hi ha l’exemple de Pocoyó. Un dibuix animat, reconegut per la majoria d’infants, però que depèn de una llarga llista d’empreses (televisió, plataformes virtuals, empreses de joguines…) per obtenir-ne un rendiment. Per això, no n’hi ha prou amb un catàleg de personatges.

En aquest escenari, és ridícul senyalar que la industria cinematogràfica està destinada al desastre per la parada provocada pel coronavirus, quan Disney té totes les eines per extreure’n el suc durant anys. La qüestió és quant de temps necessitaran i quins seran els artilugis que utilitzaran per compensar aquesta situació. La història ens ha demostrat que Disney ha superat moments pitjors.

L'entrada Valorar The Walt Disney Company amb l’impacte del Covid-19 ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
http://www.themoneyglory.com/2020/05/08/valorar-the-walt-disney-company-amb-limpacte-del-covid-19/feed/ 0 51663
Starbucks, un passeig pel negoci de les seves cafeteries http://www.themoneyglory.com/2020/04/24/starbucks-un-passeig-pel-negoci-de-les-seves-cafeteries/ http://www.themoneyglory.com/2020/04/24/starbucks-un-passeig-pel-negoci-de-les-seves-cafeteries/#respond Fri, 24 Apr 2020 07:10:36 +0000 http://www.themoneyglory.com/?p=12897 Quan penso en el model de cafeteries que proposa Starbucks, el cor se’m divideix en dos. Diverses vegades he entrat als seus establiments; a més de Barcelona, també a Madrid, Londres, Nova York o a Bangkok. Els recordo com uns llocs cèntrics, amb molt xivarri, on intenten tractar-me bé. Em demanen tot el que vull […]

L'entrada Starbucks, un passeig pel negoci de les seves cafeteries ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
Quan penso en el model de cafeteries que proposa Starbucks, el cor se’m divideix en dos. Diverses vegades he entrat als seus establiments; a més de Barcelona, també a Madrid, Londres, Nova York o a Bangkok. Els recordo com uns llocs cèntrics, amb molt xivarri, on intenten tractar-me bé. Em demanen tot el que vull i els cambrers acostumen a avisar-me pel nom.

Per un tailandès, cridar “Joan” enmig del xivarri, considero que és tot un repte, digne d’aplaudir. Però sé que forma part del llibre d’estil de la companyia. Com en les franquícies de restaurants italians que et pregunten si “tot va bé?” enmig de l’àpat. Aquestes preguntes les espero impacient, perquè sé que en un moment o altre ho faran, encara que jo no tingui res a dir: “bé, bé, tot perfecte”.

Starbucks es pot penjar la medalla per ser una de les primeres cadenes que prohibia fumar en els seus locals. Com explica el seu fundador Howard Schultz al llibre Onward (o “El Desafío Starubcks”), consideraven el que el fum del tabac pervertia el cafè. Com si les allaus de xarop, nata, vainilla i cacau, que afegeixen als seus recipients de plàstic, fóssin el millor que li pot passar a un cappuccino!

Però això és el que agrada a la seva clientela. És el resultat dels experiments de laboratori, proves d’elaboració, projectes de producció, disseny, màrqueting i testos en diferents mostres dels seus locals. Tot el que hi ha en una cafeteria, està pensat i estudiat: el Frappuccino, els minuts que ha d’estar un entrepà al gratinador, el número de gotes de xocolata que porta cada galeta… I, això, és el que em fa més ràbia!

Per altra banda, recordo les cafeteries de la meva infantesa. La majoria d’elles eren bars, on tan podies demanar al cambrer un cafè i un croissant, com una cervesa i unes patates de bossa. No era estrany que algun dels parroquians al costat es begués el primer conyac del dia. I, en el fons d’alguns d’aquests bars, t’acompanyava el so de la màquina escurabutxaques, mentre que en d’altres ho feia el depriment fil musical que repetia les cançons d’Álex Ubago.

Les cafeteries amb mobles d’Ikea, amb butaques còmodes on reposar durant un bona estona, anaven escasses. Aquests locals els havíem vist en altres indrets, sobretot de l’estranger, abans que al nostre barri. Això era la meva idea d’Starbucks, un establiment mínimament acollidor, que t’oferia un lloc on desconnectar i amb connexió wifi, en diferents racons del món. Des de Seattle fins a Japó. Com explica Tim Harford a El Economista Camuflado, això no és casualitat, ja que l’empresa escull les localitzacions més concorregudes on establir-se.

Així, no va ser casualitat que enmig d’una nevada que em va arruïnar un viatge a Berlín, el lloc més favorable on refugiar-me va ser un Starbucks.

El model de negoci de Starbucks

100% Cafeteria. Starbucks és una cadena de cafeteries, que competeix amb un gran ventall d’establiments. Des de bars tradicionals, els de tota la vida que comentava abans, fins a grans cadenes de restauració. Marques com Costa Coffee, ara propietat de la Coca-Cola, o Tim Hortons, de Restaurant Brands, competeixen en el mateix nínxol de mercat. McDonald’s és reconeguda pels seus menús d’hamburgueses, però també ha implementat la línia de negoci McCafé. Mentre que Dunkin’ Donuts complementa la venda de pastes amb la cafeteria. És molt probable que comparteixin clientela, però cada un té els seus.

No s’ha de ser un geni dels estudis de mercat per entendre el comportament dels clients de les cafeteries. Al cap i a la fi, nosaltres som un d’aquests. N’hi ha que prefereixen la marca Starbucks, per sobre de la resta d’establiments, i per això seran 100% fidels a la marca. Mentre que d’altres, prefereixen donar pes a les botigues de barri, abans que a les grans cadenes i són 0% consumidors potencials.

Entre aquests dos extrems, hi ha una gran proporció de consumidors que es mouran entre aquesta cadena i altres companyies, o establiments, per diferents variables. Preferències pel gust o pel preu. Les cadenes Starbucks no es caracteritzen per servir productes barats. Aquesta és una de les eines amb les que juguen altres companyies per absorbir clients, tot i que el catàleg de productes ni és tan imaginatiu, ni tampoc tan variat.

100% Starbucks, 50% dels seus establiments. L’empresa de Seattle va tancar l’any 2019 amb un 50% dels establiments operats per la pròpia companyia. D’aquest, va ingressar de mitjana 1,38 milions de dòlars per establiment. La resta de locals operen mitjançant un contracte de llicència, que representa una cessió d’actius menys formal que el contracte de franquícia.

Als propietaris de les llicències, Starbucks els hi ven el cafè, el te, el menjar i altres productes relacionats. A canvi, aquests paguen royalties i comissions de la llicència. Els ingressos de l’últim any fiscal van ser 195 mil dòlars per establiment amb llicència. La facturació d’aquesta branca és més eficient, ja que no s’han d’imputar ni el cost dels salaris, ni dels lloguers.

Starbucks Stores

En el context de crisi provocada pel coronavirus, Starbucks ha hagut de tancar la majoria dels seus establiments, començant pels que té desplegats a la Xina. Mica en mica, aquest comportament s’ha repetit a Europa i a Amèrica.

100% Cafeters. Vendes directes. Com comentava a Fast Food, les principals empreses i els seus models de negoci, el model de Starbucks és una rara avis tant pel que fa la cessió de llicències, com la venda directa de productes. La companyia és compradora de matèria primera (cafè), el seu processament i la seva distribució. Burger King no processa la carn, la compra als seus proveïdors. En canvi, Starbucks manufactura el cafè i altres productes dels seus establiments.

Aquesta activitat requereix infraestructura per a l’emmagatzematge i la distribució, despeses que s’afegeixen a l’estructura de costos del compte de pèrdues i guanys. Davant d’una parada de l’economia, com succeeix amb la crisi provocada pel coronavirus, implica tenir estocs amb data de caducitat i una plantilla, a la que Starbucks segueix pagant.

L'entrada Starbucks, un passeig pel negoci de les seves cafeteries ha aparegut primer a The Money Glory.

]]>
http://www.themoneyglory.com/2020/04/24/starbucks-un-passeig-pel-negoci-de-les-seves-cafeteries/feed/ 0 12897