Category - Economia de la Conducta

Per què gastem més del compte quan viatgem? Per què ens truquen sempre que estem a la dutxa? L’economia de la conducta, coneguda també com behavorial economics, estudia la psicologia humana, la forma d’entendre el món i desmenteix la creença que l’ésser humà és “totalment racional”.

1
El procés de deducció de Sherlock Holmes
2
Fenòmens aleatoris i la paradoxa del pollastre
3
Les terrorífiques finances de M. Night Shyamalan
4
Correlacions: El rei, les faldilles i el Playboy
5
Confiança, som més tontos del que ens pensem

El procés de deducció de Sherlock Holmes

Els anglesos van donar la benvinguda al segle XX, l’època del raonament i el despertar de la ciència, de la mà de les aventures de Sherlock Holmes. L’investigador privat no només va ser un personatge de ficció, sinó que va servir al seu autor Sir Arthur Connan Doyle per donar a conèixer les seves tècniques d’observació i deducció, mitjançant la seva obra literària. Doyle es va avançar vint anys als mètodes d’investigació de Scotland Yard, encara que el seu personatge de ficció hauria sigut un home extraordinari si hagués existit a la realitat.

La psicòloga Maria Konnikova explica en el seu llibre “¿Cómo pensar como Sherlock Holmes?”, que poques persones podrien emular els mètodes que posava en pràctica l’investigador i que, fins i tot el mateix Doyle, havia arribat a fallar en diferents episodis de la seva vida. Però, a base de pràctica i motivació (mindfulness), es pot posar en practica la lògica deductiva del amfitrió del 221B de Baker Street.

Read More

Fenòmens aleatoris i la paradoxa del pollastre

Enmig d’una discussió sobre política, un dels acompanyants va decidir fer una predicció dels escenaris electorals dels següents cinc anys. Cregut pel seu títol de “politòleg” es va atrevir a llegir el futur.

Fa tres anys d’aquesta anècdota i vaig advertir al meu amic del perill del seu propòsit i les seves possibles conseqüències. Fins i tot vaig intentar explicar-li la famosa Paradoxa del Pollastre perquè parés. Malgrat aquestes advertències, ell va seguir.

Read More

Les terrorífiques finances de M. Night Shyamalan

El director M. Night Shyamalan ens va sorprendre amb la pel·lícula sobre un nen que tenia l’habilitat de contactar amb els esperits. “El Sexto Sentido” ho tenia tot: Bruce Willis interpretant a un psicòleg amb problemes conjugals, l’estrella emergent Haley Joel Osment, una trama inquietant i un final inesperat. Des d’aleshores “La rara estrella de M. Night Shyamalan s’ha apagat, segons “McGuFilms”. La meva pregunta és si aquesta estrella es va encendre mai del tot.

Read More

Correlacions: El rei, les faldilles i el Playboy

El dia que el rei Joan Carles I va anunciar la seva abdicació, les cadenes de televisió van connectar amb corresponsals ubicats a diferents borses de la península.

Els periodistes esperaven que l’efecte polític de la renúncia tingués algun tipus de correlació amb el sentiment del mercat. Al contrari del que es pensaven, l’Ibex-35 no es va immutar. Ni va pujar, ni va baixar.

Històricament, no podem demostrar amb dades quina dependència té la borsa de la Corona. Per començar, a Wall Street l’únic rei que hi ha és el dòlar. A la resta d’Europa la data de caducitat de les cases reials i la relativa joventut dels parquets, ha impedit als economistes investigar sobre els patrons de comportament davant de les abdicacions.

Read More

Confiança, som més tontos del que ens pensem

“El 80% dels estudiants creuen que les seves qualificacions seran millors que la mitjana del total de la classe” explica Whitney Tilson en el document “Manias, Bubbles and Investor Irrationality”Optimistes, creguts o inconscients? Els arquitectes també cauen en la trampa del biaix per excés de confiança quan es tracta de preveure la duració d’un projecte, ja que habitualment es queden curts.

L’estudi Overconfidence as a Cause of Diagnostic Error in Medicine de Eta S. Berner va estudiar aquest fenòmen en el camp de la medicina. Després d’analitzar les dades dels pacients que van morir a la UCI d’un hospital, el seu grup va observar que els diagnòstics ante mortem dels metges, que confirmaven “completament segurs”, en un 40% estaven equivocats.

Read More

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.