Carbures, el camí del MAB cap a Airtificial – Primera Part

Fa temps que vaig perdre de vista a Carbures. El grup industrial, fabricant de composites, que un dia va ser el gegant del petit Mercat Alternatiu. Sé que va fusionar-se amb Inypsa i va aconseguir el perseguit salt al parquet continu. Ara els inversors la reconeixen amb el nom d’Airtificial, i alguns saben ben poc d’aquells temps tempestuosos d’adquisicions i reestructuracions.

Tot i així, he observat que Airtificial arrossega dificultats, males costums i pràctiques de responsabilitat corporativa discutibles. En els últims tres anys l’empresa ha tingut més de tres consellers delegats. I, Rafael Contreras fundador de Carbures, va abandonar la presidència a mitjans de l’any 2020. Durant l’exercici anterior havia cobrat la fantàstica xifra de 250.000 euros, a més de rebre dos préstecs per valor total de 2,2 milions d’euros.

El combinat Carbures i Inypsa va restar, enlloc de sumar. Durant l’exercici 2019 va perdre 34,7 milions d’euros i ara Airtificial capitalitza menys de 150 milions d’euros. La cotitzada va faltada de liquiditat i per posar-hi remei, la junta d’accionistes va aprovar una ampliació de capital de 19 milions d’euros. Altra vegada, els inversors han de pagar els plats trencats d’un invent que no funciona.

El paper que va tenir Carbures en el primerenc Mercat Alternatiu em va cridar sempre la curiositat. Millor dit, a mi em tenia fascinat. Va arribar a ser un conglomerat molt gran. I, per la seva dimensió – tant per ingressos, com pel volum de deutes – es va atorgar diferents drets. A través d’entrevistes i documents públics, el grup va demostrar la indiferència i repudi cap a les cotitzades del seu voltant. I, també, al parquet que l’havia vist néixer.

La seva època daurada va ser a l’ombra d’una altra estrella: Gowex. Aquesta startup tenia l’objectiu de fer arribar el wifi a tots els racons del planeta. Mentre que Carbures era industrial i construïa peces. En qüestió de glamour, la primera guanyava de tros. Però les dues cotitzades havien compartit fires i congressos, i fins i tot havien coincidit en repartiment de premis. Si una era designada “la millor startup europea”, l’altra era la més consolidada.

Però quan es va descobrir que Gowex era un frau, la direcció de Carbures no va tenir cap mirament en donar-los l’esquena. Ja n’havien tingut prou d’aquelles espectacle. Van declarar que aquella espècie de “mercadillo” no estava a l’altura de les seves expectatives. I allà es quedaven els alternatius, el mercat de pacotilla i tot el que fes olor d’escàndol. Ells abandonaven. Marxaven al continu, on compartirien espai amb Telefònica, Santander i Inditex.

Per la seva mala sort, aquest desig va tardar quatre anys a complir-se. De cop, en el camí, van aparèixer diferents obstacles que demostrarien la pitjor versió de Carbures. Els inversors i els analistes vam poder identificar les banderes vermelles d’aquell conglomerat: Comptabilitat agressiva, adquisicions sospitoses, baralles entre diferents grups d’inversors i, per rematar-ho, la mala praxis de l’auditor.

Haig d’advertir que aquest comportament no hauria sigut possible sense un escenari propici com el que oferia el Mercat Alternatiu. La normativa comptable espanyola. O la política de relacions públiques, que alimentava a la premsa i a les notícies financeres.

Ara a Carbures la coneixen com a Airtificial. És el nou invent per a nous inversors. Si no funciona, la tornaran a disfressar. No és la primera vegada que passa, ni la primera cotitzada que intenta sobreviure a través de la reformulació total de la seva imatge. Ezentis era Avanzit, Pharmamar era Zeltia i Bankia era Caja Madrid. Fins i tot el MAB ha passat a ser BME Growth. Així és més difícil recordar els vells pecats. Els errors de Carbures han quedat en el passat, però pels interessats, aquí els explicaré en profunditat.

   
El no tan fantàstic model de negoci de Carbures

El record que tinc de la última època de Carbures en el Mercat Alternatiu Borsari (ara BME Growth) era d’un grup amb moltes divisions, després d’acumular-les en molt poc temps. L’empresa era una amalgama de projectes i interessos, contínuament en transformació. Per entendre el seu model de negoci, ens havíem de preguntar: Com guanyava diners aquesta cotitzada?

“Carbures Europe” va néixer d’un projecte d’innovació de la Universitat de Cádiz i el grup CASA amb la finalitat de dissenyar i implementar un sistema de gestió de materials. L’any 2011, abans d’incorporar-se al MAB, Carbures va adquirir “Atlántica Composites”. Aquesta operació li va permetre transformar-se en una fabricant d’estructures de fibra de carboni. Així, el “composite” va passar a ser l’eix fonamental del seu model de negoci.

Carbures va arribar a ser un proveïdor d’estructures de fibra de carboni per a clients de diversos sectors, segons indicava en els seus plans de negoci. Es dirigia sobretot a la industria automobilística, l’aeronàutica i l’obra civil.

Les informacions aparegudes en aquella època, relacionaven a la companyia amb diferents marques reconegudes. El 2012, el diari Cinco Días va publicar un reportatge titulat “Carbures consolida su entrada en automoción con un contrato de BMW . L’escrit estava a l’alçada de publireportatge i comptava amb diferents intervencions del vicepresident Josep María Tarragó. Informava clarament d’un contracte per a la fabricació d’un component frontal per a BMW. No obstant, la companyia va haver de rectificar i declarar en un fet rellevant que “no existeix cap contracte directe” amb el fabricant alemany.

No era la única ocasió que es parlava d’una relació de “tu a tu” amb els grans grups internacionals. Per molt que ho desmentís puntualment, Carbures insistia i seguia parlant de contactes amb BMW o Airbus. Inversis Banco, qui era col·locador de les accions de la companyia, també informava de les relacions internacionals de la cotitzada, en les seves notes de premsa.

Per molt que s’esforcessin a repetir-ho, el seu desig no tenia perquè complir-se. Carbures no fabricava directament pels fabricants de cotxes i avions, sinó que era un Tier 2 de la cadena de valor. Això significava que les estructures que fabricava estaven al servei d’un altre proveïdor. El que fabricava aquest últim era el component que formava realment part del producte acabat. Com podia ser un cotxe. O, dit d’una altra manera, Carbures era el proveïdor, del proveïdor de components.

Per suposat, l’activitat de Carbures anava acompanyada d’un llarg procés de disseny i investigació. El know how i els actius intangibles destacaven com a principal avantatge competitiva. Però des del punt de vista de l’anàlisi del model hi havia debilitats a tenir en compte. Sobretot s’havia de valorar el paper minúscul que jugava Carbures en cada industria.

Una de les opcions que tenia la cotitzada per convertir-se en un negoci atractiu era la millora continua del processos productius. Era l’únic que podia controlar. Si no podia pujar el preu del seu producte, podia reduir els costos de la seva fabricació. Una altra opció era incrementar la seva oferta de productes. Com també ampliar les activitats que executava en cada sector, on hi tenia ja un peu ficat. La direcció de Carbures, sense cap mena de dubte, va decidir que la segona opció era molt millor. I va tirar pel dret.

El roll-up d’adquisició de companyies

En el sector es coneix com a roll-up d’adquisicions quan una companyia absorbeix un negoci, darrera d’un altra. Amb aquest comportament, les xifres financeres es disparen fàcilment. Les vendes de l’empresa compradora creixen amb cada adquisició. També augmenten el conjunt d’actius, com els immobles o els intangibles. Milloren també els percentatges de creixement – classificat com a creixement inorgànic – i converteixen aquestes cotitzades en inversions atractives.

S’ha de tenir en compte que a llarg termini l’èxit d’un roll-up depèn de les característiques de cada adquisició. Com qualsevol inversió, és important si s’ha fet a bon preu i en un bon negoci. Si no és així, les vendes previstes seran menors, els costos d’integració no compensaran tota l’operació… I, al final, sobretot els analistes, ens preguntem perquè han servit tantes fusions i encaixades de mà.

Els ingressos de Carbures reflecteixen la carrera d’adquisicions que va executar entre l’any 2012 i el 2014. El mateix exercici que es va incorporar al Mercat Alternatiu l’empresa va vendre i va oferir serveis per un valor de 3 milions d’euros. Només dos anys més tard, durant el 2014, la seva facturació s’havia multiplicat fins els 58 milions.

Les operacions corporatives durant la seva etapa inicial en el MAB van anar in crescendo. El 2012 Carbures va comprar l’empresa Plan 3, Planificación, Estrategia y Tecnología i un altre desenvolupador de software. L’exercici següent, la xifra va créixer considerablement. Carbures va pagar un total de 15,1 milions d’euros per comprar la companyia alemanya Fiberdyne, Militärtecnologie Dienst und Überwachung; el negoci de Monroy, Legal, Fiscal & Financing Consulting i també Composystem, S.A.

El 2014 Carbures va incorporar el 87% de Ensino, Investigaçao y Administraçao, una altra companyia alemanya anomenada aXcepGmbH; Technical and Racing Composites, la catalana Mapro i PYPSA. En el cas d’aquesta última va pagar el preu simbòlic d’un peso, per quedar-se 12,4 milions d’euros en forma de deutes. Per la resta de les companyies la cotitzada va desemborsar 13,19 milions d’euros.

Aquestes compres semblaven que es pagaven soles. En els fets rellevants on Carbures explicava la compra de cada negoci nou, només exposava les virtuts de la “novia”. Informava del que aportava el nou negoci a l’estructura de la companyia i exposava algunes magnituds – sobretot els resultats i l’EBITDA. La cotitzada mai va informar en els fets rellevants de les condicions d’aquestes operacions. Ni dels preus que pagava per adquirir les empreses. Totes aquestes dades, que algú podria considerar “trivials”, les publicava per obligació en els estats financers anuals. I ho feia amb lletra petita, en l’apartat de notes financeres.

Si hem d’observar alguna adquisició específica, la més interessant va ser la compra de Mapro. Es tractava d’una empresa catalana, que comptava amb la maquinària per fabricar estructures de fibra de carboni, i estava presidida per Josep Maria Tarragó. Alhora, també era vicepresident de Carbures.

L’absorció de MAPRO Sistemas de Ensayo es va anunciar el 7 de febrer de l’any 2014. El fet rellevant es va ampliar el dia següent per petició expressa dels reguladors. En el primer no hi havia cap magnitud financera i es limitava a parlar de les excel·lències del negoci i de les novetats que aportaria a Carbures. En el segon document, la cotitzada va ser una mica més precisa.

La naturalesa de la incorporació era el que suscitava més preguntes. Mapro era un gegant si la comparàvem amb Carbures. La catalana tenia quatre fàbriques en funcionament i l’any 2012 havia facturat 25,4 milions d’euros. Durant aquell mateix exercici Carbures havia ingressat només 5 milions d’euros per la venta de productes i els seus serveis. Era el propòsit d’un ratolí de menjar-se a un elefant.

Mitjançant els fets rellevants, els inversors es quedaven amb la imatge d’una conglomerat que anava creixent gràcies a la incorporació de diferents peces a la seva maquinària. Sempre es parlava d’ingressos i mai de pagaments. El preu que Carbures va pagar per Mapro, un total de 11,2 milions d’euros, ho vam descobrir amb la presentació de resultats anual. Això va ser l’abril del 2015, un any més tard de fer-se efectiva.

Aquestes operacions, sumades a les notícies de projectes, alimentaven la growth story. Com a conseqüència, la companyia actualitzava les previsions de resultats amb freqüència. I, per suposat, aquestes sempre anaven a l’alça. Els inversors també van apostar per aquestes dades i van facilitar el tancament de diferents ampliacions de capital. Si l’any 2014 Carbures va facturar 20 milions d’euros, va ingressar 15 milions mitjançant la injecció de recursos propis. Bé d’algun lloc havien de sortir tots els diners per pagar tanta adquisició!

L’estratègia anava sobre rodes. I la cotització va multiplicar-se, de 0,28 euros quan es va estrenar a la borsa l’any 2012, fins a tocar els 9,97 euros el 31 de març de 2014. Aquesta seria la cota màxima de la història. A partir d’aleshores, tot serien males notícies. Curiosament, el principi de tot plegat va ser l’1 de juliol del 2014. Ni fet expressament, el mateix dia que Gotham Capital Management va publicar “Let’s Gowex: A Pescanova Charade”, Carbures va anunciar la firma d’un contracte amb el client xinès Shenyang Hengrui. En aquest es comprometia a vendre 7 lineals per un total de 97 milions de dòlars.

Era una molt bona notícia. El contracte era colossal si es comparava amb totes les “feinetes” que havien fet fins llavors. I, els donava ales en un moment que el mercat estava sumament preocupat per les incògnites que amagava Gowex. Però aquest contracte també era la base d’un desastre imminent.

Continuarà…

 

This post is also available in: Castellà

4 Comments

Leave a comment
    • Moltes gràcies! No vas ser pas l’únic afectat. Jo en aquest cas no em van enganxar, però he patit altres enganys com SunEdison o Portugal Telecom. A veure si després de Carbures m’animo a escriure alguna batalleta d’aquestes XD

  • https://nviladotcom1.wordpress.com/2014/07/06/gowex-quan-tot-es-tambaleja/ –> Les meves sensacions quan es va destapar l’estafa de Gowex. Ja fa 7 anys d’aquest post. Osti, va ser una bona patacada!! Vaig estar 3 anys sense tornar a invertir a borsa! De fet, em va fer entendre que la millor empresa on podia invertir era la meva pròpia empresa pq era l’única que coneixia realment bé. I de fet l’estrategia ha funcionat, però m’hauria agradat molt més haver sortir el març de 2014 amb unes plusvàlues espectaculars! Pel text em fa pensar en l’eufòria actual de les criptomonedes… Records Joan!

    • Si, ha passat el temps! En el cas de Gowex, es va acabar tot quan es va publicar el famós informe. En el cas de Carbures, encara segueix “vivito y coleando”. I si segueixes les notícies, veus la quantitat de noticies desastroses de la nova companyia Airtificial.

      M’ha agradat llegir el teu article, i ben segur que molts inversors comparteixen la teva frustració i alguns aprenentatges. Com ja he dit, a mi no em va afectar econòmicament el cas Gowex, però el vaig seguir amb atenció. I després he pogut sentir moltes opinions sobre com va es va viure, des de diferents perspectives. Fins i tot de persones que havien tractat directament amb en Jenaro García.

      Jo segueixo invertint, però mai estic convençut al 100% de les inversions. Qui sap el que pot arribar a passar!

      Moltes gràcies Narcís per l’aportació i una abraçada!

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.