Reflexions de l’any 2020 d’un escriptor de borsa

Ha sigut un mal any. La borsa s’ha recuperat extraordinàriament bé, però es fa difícil brindar per això. Per molts, el 2020 s’ha convertit en una xifra maleïda. Ens han abandonat familiars i amics, hem passat moltes hores tancats, hem invertit massa temps en hospitals, han desaparegut llocs de treball i diferents negocis han tancat, o estan al marge de fer-ho. Qui pot brindar pel 2020?

Durant l’any 2020 m’he quedat sense feina. Sóc molt afortunat, perquè ha sigut un mal menor. Tot i que puc assenyalar en el calendari el dia exacte que em van acomiadar, ja mesos abans havia vist com el projecte on treballava s’apagava. El degoteig de males notícies va ser constant, just des de l’anunci de la OMS que estàvem patint una pandèmia.

Fins aquest famós annus horribilis havia treballat d’analista financer. Estudiava amb minuciositat les finances de les smallcaps que cotitzaven en el Mercado Alternativo Bursátil (MAB). Fa poc es va rebatejar com a BME Growth i és una borsa que accepta companyies petites i amb models de negoci generalment innovadors.

La meva feina no es reservava a analitzar companyies, sinó que també treballava per a elles. Això en el sector es coneix com a sell side.

Estar en el sell side de les finances és exercir un ofici pervers. Com diu el mateix nom, és el cantó de les vendes. Tots els professionals d’aquest bàndol, treballen per aconseguir vendre (o promocionar) a les companyies com a bones inversions. També es podria etiquetar com a màrqueting, o publicitat, ja que l’objectiu del sell side és convèncer als inversors.

Jo elaborava informes d’anàlisi financera per una llista d’empreses, que ens contractaven. Un mal assumpte. Els nostres clients, les empreses cotitzades, volien que les nostres anàlisis servissin per explicar les seves qualitats. No els seus defectes. I això ho havíem de fer basant-nos en rigorosos models financers i en l’estudi del seu negoci.

Al final, el que importa és que l’informe es publiqui i sigui positiu. No importa que les dades siguin fiables. Ni tampoc que totes les xifres quadrin o que les explicacions siguin coherents. Com en un treball de secundària, es poden copiar paràgrafs sencers de la Wikipedia i a ningú l’importa. Tal i com diu Seth Klarman en el desaparegut llibre “Margin of Safety”, la feina ha de sortir i ja està.

Tot això és àmpliament sabut en el sector. Un informe financer de valoració, escrit per un analista a sou, és com si l’hagués realitzat la mateixa companyia. Per això els documents del sell side són paper mullat pels inversors particulars.

Malgrat pensar això, vaig fer la meva feina de la millor forma possible. Les anàlisis estaven desenvolupats amb minuciositat i, potser per això, havíem xocat en més d’una ocasió amb la opinió dels directors de les companyies. Ja podíem elaborar papers mullats, però estaven ben fets.

Però la pandèmia va deixar al descobert altres debilitats que tenia el nostre projecte. Érem analistes, i encara que intentéssim acontentar a tothom, altres institucions ens feien ombra amb facilitat. En el mercat financer hi ha actors molt grans i amb tentacles molts llargs, que els fan servir quan ho necessiten.

En el famós sell side no només hi ha analistes. També hi ha col·locadors d’accions, qui generalment són bancs. En el MAB també hi ha la figura de l’assessor registrat; és un especialista que coneix com funciona la sala de màquines de la borsa i ajuda en aspectes tècnics, financers i legals. També hi podem sumar una amalgama de petits agents que fan diferents tasques específiques: proveïdors de liquiditat, agències de comunicació, assessors legals…

Tot i que la separació entre una funció i una altra està ben definida, hi ha empreses que s’ocupen de diferents activitats. Gaesco per exemple és assessor registrat. A la vegada, publica informes financers on explica les qualitats dels seus propis clients, als futurs inversors. En aquesta posició, és fa difícil creure que pugui dir alguna cosa dolenta d’algú de qui depèn la facturació dels pròxims anys.

I això no queda aquí. A més, com a gestor de fons d’inversió, és molt possible que Gaesco també utilitzi els diners dels seus clients per invertir en les cotitzades que assessora.

Per evitar aquests conflictes d’interessos, en el sector hi ha el que es coneix com a “muralles xineses” i han de separar interessos entre divisions internes. Si s’apliquen aquestes separacions, l’analista financer hauria de ser independent, i així podria fer una feina objectiva.

Les primeres muralles xineses les vaig veure a la desapareguda Caixa Manlleu. “Muralles” era un nom molt sumptuós per unes mampares grises que separaven als treballadors de diferents àrees. Així, un empleat no podia veure la feina que feia el de l’altre cantó. Tot i ser una mesura preventiva, era absurda en una empresa tan petita que aglutinava els serveis centrals en un sol edifici.

La majoria d’empleats esmorzaven plegats, alguns formaven equips de pàdel i altres sortien junts de festa. On queden les muralles xineses entre cervesa i cervesa?

Malgrat els patents conflictes d’interessos, la normativa és molt laxa en aquest sentit. Un analista que recomana una empresa, també pot ser-ne un inversor. Si això ho adverteix en lletra petita, en una pàgina dels documents que publica, compleix amb el que diuen els reguladors. Bonic no és, ja que les anàlisis acaben sent subjectives i interessades, però la normativa només demana que es desglossin els conflictes d’interessos.

Aquests conflictes surten dramàticament a la superfície quan hi ha problemes. Una d’aquestes situacions va ser el cas de QRenta. Aquesta institució, que històricament era assessora registrada de cotitzades com Home Meal o Eurona, va ser la primera en constituir una Sicav que “invertia en el MAB”.

Tot i que va néixer en un bon moment borsari, la performance de la Sicav va ser mediocre. Fins el punt que va tenir problemes de liquiditat, va demanar la paralització dels reemborsaments, va canviar de gestora i es va reestructurar. Un mal de cap pels inversors que van veure com una vegada més el MAB els jugava una mala passada.

Però, i contra pronòstic, els inversors van fer un front comú per portar a judici a QRenta per conflictes d’interessos. La primera sentència contra la institució va sortir el mes de novembre de 2020, després de mesos d’investigació. Va dictaminar que la companyia havia utilitzat els fons de la Sicav per invertir en empreses on tenia altres interessos econòmics. Aquests eren tot un conjunt de relacions comercials, pels que QRenta cobrava dels seus veritables clients: Home Meal, Eurona, inKemia, elZinc

Els inversors minoristes, sense saber-ho, estaven realment sustentant a companyies que no havien funcionat mai bé. A la llarga, la majoria d’aquestes han presentat concurs de creditors. Com he llegit en algun article, es tractava de “trilerisme financer”, i no he trobat cap adjectiu millor per definir-ho.

En aquest oceà de monstres financers, i en plena pandèmia, el projecte on treballava fèiem només anàlisis financeres per a tres o quatre cotitzades. Va resultar que tot i que tothom estava molt content amb nosaltres, presentàvem una bona feina, i ens volien a totes les festes, ningú ens va tornar a contractar. En aquell moment de turbulències borsàries els interessaven molt més altres companyies amb més tentacles.

Això no ens ho van dir, però va ser fàcil descobrir-ho més endavant.

I així em vaig quedar, sense feina. Vaig escriure diferents textos resumint aquesta història, una vegada i una altra, sense saber què fer-ne de més de 40.000 paraules vomitades sense parar. Estava sol, a casa, i la única alternativa era llegir, fer esport o cuinar. Després va passar un estiu molt llarg i va arribar el temut setembre, la hora quan m’havia assentar i fer “alguna cosa de profit”.

Com cada matí, un dilluns a finals de setembre, vaig fer-me un cafè i vaig encendre l’ordinador. Durant cinc anys, havia revisat diàriament les més de trenta empreses que formaven el MAB. Les tenia totes controlades. Ara jo no estava limitat a aquesta xifra, les fronteres havien caigut i tenia milions i milions de negocis per analitzar.

Se m’havia girat més feina del que pensava!

Davant de la incertesa d’aquest nou 2021 desitjo que us l’agafeu de la millor manera possible. Aquest text ha sigut una forma d’eliminar els ressentiments que vaig acumular, després d’anys de dedicar-me a una feina que li veia futur. No vull tornar al sell side ni a la banca, i per això ara em dedico amb molta il·lusió a les inversions particulars.

El coronavirus, quin gir de guió!

Us desitjo a totes les persones que em seguiu, una benvolguda nova etapa. Una forta abraçada i els millors desitjos a tots i a totes.

Joan Anglada Salarich

 

This post is also available in: Castellà

4 Comments

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.