Valkyria Juny 2020: Les diferents formes de la recuperació

La cartera Valkyria va tancar el primer semestre de l’any 2020 amb un augment d’un 0,29%, comparat amb la disminució d’un 4,04% del Standard & Poor’s 500 i un caiguda d’un 24,27% del Ibex-35.

A dia d’avui la cartera d’inversions Valkyria està diversificada en diferents sectors dels Estats Units i d’Espanya. D’aquests, destaca el sector de l’entreteniment i les telecomunicacions amb les empreses Cable One, Fox Corporation i Disney. La tecnologia, biotecnologia i la investigació també tenen un pes específic amb Rafael Holdings, PayPal i Danaher Corporation. Complementen la cartera Levi’s (retail), Beyond Meat (alimentació), Miquel y Costas (industrial), New Residential (inversió immobiliària) i Berkshire Hathaway (conglomerat, principalment assegurances).

Durant l’últim trimestre New Residential ha sigut la única incorporació. Vaig vendre la participació total a Sirius XM i també una part de la inversió a Beyond Meat.

Durant el segon trimestre de l’any 2020, la cartera ha augmentat un 14,31%. Beyond Meat i Pay Pal són les empreses que han registrat els rendiments més elevats (+97,42% i +92,55%), mentre que l’evolució de Berkshire Hathaway ha sigut la pitjor (-4,21%).

Segueixo mantenint una posició d’arbitratge a Acacia Corporation, que serà integrada per Cisco Systems. Aquesta operació encara no ha finalitzat i hi ha un gap entre el preu de mercat i el preu final d’adquisició.

Des de la perspectiva global, el segon semestre ha servit per netejar les ferides provocades pel crac del coronavirus. Encara que els rendiments anuals són molt modestos, em consola que el patrimoni invertit és el més alt que he tingut mai. Durant el confinament vaig aprofitar per invertir més diners. Les noves inversions van ser a través de l’acumulació de més accions en posicions que ja tenia, a més d’alguns noms nous com The Walt Disney Company.

En aquest context, vam estrenar el segon trimestre amb el dubte de quina seria la nova narració de les borses. Hi ha hauria una recuperació? Si era així, com es dibuixaria damunt la gràfica?

Amb el pas dels dies s’ha demostrat que l’evolució de les cotitzacions ha sigut de diferents formes. Cada empresa i cada sector va reaccionar diferent a la situació de confinament. Quan reviso totes les empreses de la cartera observo que hi han hagut diferent tipus de comportaments: de compra, de calma, de baixada…

Tot i així, desconeixem les conseqüències econòmiques de tot plegat, ja que encara no tenim dades. Els mercats van anticipar el desastres i, també, volen endevinar la recuperació. Però els resultats financers sòlids de la majoria de companyies els sabrem a partir d’aquesta setmana.

Això és un petit detall que a les borses no els importa. Ja han classificat quins seran els guanyadors, les víctimes i els desastres amb majúscules. Segons el meu gust personal, aquesta és la meva divisió categòrica de totes les inversions que tinc en cartera:

   
Antifràgils

Hi ha negocis que han aconseguit aprofitar la situació de confinament. Per això els penjo l’etiqueta d’Antifràgil. Aquestes empreses no només han resistit l’impacte del coronavirus, sinó que s’han fet més fortes. De totes les accions de la cartera, vaig considerar que PayPal complia amb totes aquestes característiques.

Per aquest motiu, enmig del terratrèmol vaig sumar més posicions de la tecnològica. La seva cotització va registrar mínims en 86,68 dòlars per títol i s’ha disparat fins arribar a més de 174 dòlars.

Les plataformes digitals són una realitat. I no em refereixo només a l’expansió d’Amazon. Les reconegudes marques també venen online: Nike, Levi’s, Fnac… Cada una amb una pàgina web més o menys sofisticada. Després d’analitzar el negoci de Big 5 Corporation, vaig adonar-me que aquest canal de distribució no és una opció. La versió digital d’una botiga ha de ser una via més per accedir als clients.

Fins el febrer de l’any 2020 posar en marxa una botiga online semblava una tasca impossible. Per fer-ho, a més de dissenyar una pàgina web, també s’havien d’implementar unes polítiques de privacitat, el tractament de dades i configurar una plataforma de pagaments. Tot el que la tecnologia ens ofereix, ens ho havia complicat la burocràcia.

Aleshores arriba el moment que ens tanquen a casa i la venta online es converteix en el far west. Les empreses publiquen ofertes de productes per Instagram, Facebook, Twitter… Podem contactar a través de Whatsapp directament amb el productor (de cerveses, de pernils, de formatges…) i els pagaments es poden fer amb Bizum, transferència o PayPal. I ningú ens ha demanat explicacions de res.

Aquesta situació d’excepcionalitat ha passat i esperem que no es repeteixi de la mateixa forma. Però els canvis propiciats no tenen perquè desaparèixer. Si els establiments ja han començat a vendre online, no tenen perquè desmantellar la parada. Ara només toca sinó mantenir-la.

No fa falta ser gaire explícit per explicar el paper de PayPal en aquesta transformació. És una empresa de serveis financers online amb més de vints anys de història, que des de la seva separació d’eBay ha liderat el seu nínxol de plataformes de pagament. L’augment de la demanda en èpoques de Covid ha propiciat la seva expansió. La borsa ha entès que el seu valor ha crescut en qüestió de tres mesos, el que hauria tardat a fer-ho en cinc anys “normals”.

Beyond Meat

Quina seria l’impacte del coronavirus en la venta d’hamburgueses sintètiques, per mi va ser un misteri. Amb el crac, les accions de Beyond Meat van caure al mateix nivell que havia invertit. Si acumular accions per mi era estúpid, em semblava també precipitat abandonar ràpidament la inversió.

Un segment del negoci de Beyond Meat està reservat a la distribució de productes a través de restaurants. Aquesta divisió representa una part significativa, ja que la companyia està associada amb diferents cadenes de restauració i és una de les seves vies per executar la seva expansió internacional. Com que el sector de la restauració va quedar tocat pel tancament, vaig considerar que Beyond Meat també podia tenir problemes.

Però la companyia és una empresa d’alimentació i aquest mercat s’ha comportat de forma estranya. Per no dir, totalment erràtica en alguns casos. Els supermercats es van quedar sense paper de water i farina els primers dies de confinament. Alguns consumidors compraven llevat com si no hi hagués un demà. Als Estats Units han tingut dèficits en l’abastiment de pasta (macarrons, spaguettis…).

Beyond Meat és una marca dirigida a no vegans. És un producte per aquells que un dia volem menjar una hamburguesa que no sigui de carn. L’enfoc és: “Ei! La industria càrnica té un impacte ambiental molt alt. Nosaltres t’oferim un substitutiu que és ecològic i s’assembla a una hamburguesa”. No és tofu. Ni tampoc seitan. Per això, tinc la impressió que els inversors han comprat aquesta idea, un cop han vist els dèficits de la industria càrnica durant aquests últims mesos.

Haig de dir que la cotització s’ha escalfat amb els fets rellevant presentats per Beyond Meat. Durant aquest trimestre ha anunciat més partnerships amb grups de restauració com Starbucks, la posada en marxa d’un centre de producció a Europa i també la disminució de preus dels seus productes.

En comparació amb PayPal, per mi és molt més difícil calcular com són de sòlids tots els anuncis de l’empresa d’hamburgueses. I també quin impacte tindran en el compte de resultats. Per aquesta raó, vaig reduir la participació equivalent als beneficis de la inversió (registrats en qüestió de mig any).

Aquest recull de beneficis també ha servit per reduir l’exposició a una sola empresa, que té un fort component d’especulació. O, altrament dit, de growth.

Resistents

No tinc massa a dir en relació amb les empreses que han suportat el cop. No s’han fet més fortes, però si que la seva cotització es va recuperar ràpidament del xoc del mes de març. Les empreses que formen aquesta categoria són Danaher Corporation, Rafael Holdings i Cable One.

Mentre que les dues últimes companyies porten un bon temps a la cartera, Danaher Corporation la vaig incorporar durant els dies que es començava a parlar d’una pandèmia. Admeto que m’he mirat molt poc els seus comptes i no recordo quan la vaig descobrir. Feia més d’un any que la tenia en una llista de seguiment, però no m’atrevia a comprar-la als preus de mercat del 2019.

Danaher és un conglomerat que des dels anys 80 ha anat creixent i les seves accions s’han comportat de forma fantàstica. Des del moment de la compra he acumulat un rendiment d’un 18,5%.

Entreteniment

Fox Corporation i The Walt Disney Company són les meves inversions en el sector de l’entreteniment. Les dues juguen a lligues molt diferents. Tot i que la seva recuperació des del crac ha sigut considerable (un 15% i 20%), el mercat els ha descomptat els possibles efectes de la crisi en el seu valor. Per això estan bastant per sota de la seva cotització de finals de l’any 2019.

Particularment, em meravella la capacitat d’adaptació de Disney. Com vaig comentar a “Valorar The Walt Disney Company amb l’impacte del Covid-19″, és molt complicat entendre des d’una sola perspectiva tot el que fa aquesta companyia. Són els reis de les sinergies i s’ha demostrat una vegada més amb com han decidit finalitzar la lliga de la NBA.

Aquest any Disney World és la capital mundial del basquet. La companyia ofereix les instal·lacions del seu parc: hotels, pistes de bàsquet, restaurants a la lliga americana. Això té una raó de ser. El canal de cable ESPN (un 80% de la Disney) paga pels drets televisius de la NBA. Sense lliga, el canal es queda sense contingut, anunciants i subscriptors.

Hi havia altres solucions com Las Vegas, però Disney ha aconseguit centralitzar la lliga en un únic espai. Els ingressos que obtindran de la NBA no tindran res a veure amb els parcs temàtics, però seran una sinergia que els salvarà els mobles dels continguts televisius.

La capacitat de Fox Corporation per fer front a les adversitats és més limitada. Al cap i a la fi, després de la compra parcial de la Disney, el grup de Rupert Murdoch s’ha reduït a una xarxa de televisions, canals per cable i els estudis cinematogràfics, que també lloga a Disney. Els seus ingressos depenen exclusivament dels anunciants, les subscripcions i els lloguers. La recuperació del seu valor depèn de l’impacte del confinament i de la tornada a la normalitat de cada una de les seves fonts d’ingressos.

Els “Pringats”

En la categoria de negocis que han sigut les víctimes del Covid-19 hi ha la nova incorporació New Residential, a més de Levi’s, Berkshire Hathaway i Miquel y Costas. Aquestes cotitzades han patit la parada de l’activitat econòmica i no han recuperat la confiança dels inversors. Amb la tornada a la normalitat, més tard que la resta, s’haurien de recuperar progressivament.

No tinc gaire res a dir sobre Levi’s i Miquel y Costas. La primera vaig acumular posicions amb la caiguda i de la segona tinc els meus dubtes, tot i que sempre paga una bona proporció de dividends. De les altres dues, aquí us adjunto els comentaris:

New Residential

El grup New Residential (NRZ) és una posició relativament còmode, en comparació amb la resta d’inversions. En primer lloc perquè la compra la he executat durant el mes de juny, després de la tempesta. Un segon factor de confiança és que són uns títols comentats a la pàgina web Reminiscences of a Stock Blogger. Al contrari que la resta d’empreses, es tracta d’un salt amb una bona dosi de confiança.

Comentaré a fons el model de New Residential en un article específic. A grans trets, és un REIT que inverteix en actius financers relacionats amb el mercat immobiliari. La cartera d’aquesta companyia està diversificada en actius financers bastant sofisticats com titularitzacions hipotecàries, drets d’administració i préstecs de consumidor.

El primer trimestre la companyia va ajustar tota la seva cartera, en funció de les previsions d’impagament de quotes i disminució dels interessos. Va vendre actius i va incrementar la liquiditat, fins aconseguir un palanquejament financer d’un 1,5-1,7 sobre el patrimoni. La borsa també va ajustar la capitalització de la companyia i actualment equival a un 70% del valor comptable del grup.

El mal record deixat per la crisi immobiliària encara predomina en aquest tipus de companyies. No obstant, el deute dels bancs és menor que el 2008, així com també la morositat, segons les dades de la Reserva Federal. No puc assegurar amb un 100% la qualitat dels actius de la companyia, per això les expectatives de mantenir la posició són a curt/mitjà termini.

Berkshire Hathaway

Warren Buffett va presentar els resultats de Berkshire Hathaway una nit de dissabte. Amb una copa de vi a la mà, va ser la primera vegada que seguia la retransmissió de la companyia. Havia sentit que aquelles conferències eren la Superbowl dels inversors. Però en aquesta última ocasió semblava un funeral emès en directe.

Intermitentment, també llegia els missatges de Twitter dels aficionats. I, em vaig adonar, que estàvem mirant dos discursos totalment diferents. Mentre ells estaven encantats amb la narració del guru, jo em vaig avorrir com una ostra!

No és el que m’esperava d’una presentació de resultats. Si, en una conferència amb un directiu, aquest m’explica la història de les Espanyes i de com Ferran VII va abolir la primera constitució (la Pepa) després del seu exili, jo m’ho prendria com una estúpida broma.

Doncs això és el que va fer Buffett. El directiu ens va oferir una hora i mitja de lliçó d’història dels Estats Units! Sobre els pares fundadors i la capacitat dels americans de superar les adversitats. “Genial” o “Com en sap d’història” exclamaven els analistes (cheerleaders) a Twitter. I jo, en canvi, volia saber quina era l’evolució del mercat de les assegurances. Com anaven les seves participacions en energètiques, en el sector retail… I en això va passar de puntetes.

Els números de Berkshire Hathaway, el que fa Buffett i el seu equip gestor, és tot el que no diu en les seves cartes. I, encara que el guru ens indiqués a mode d’advertència a “no invertir contra Amèrica”, amb el pas dels dies hem observat que tampoc ha fet cap pas per posar-s’hi a favor.

La gestió de la cartera Valkyria

Aquest resum trimestral és relativament llarg. Generalment, el que escric reflecteix el meu estat d’ànim. La última vegada, mentre escrivia, perdia un 15% dels meus estalvis, estava tancat sol a casa i ja anticipava que em quedaria sense feina. Us ho creureu si us dic que estava de molt mal humor.

Però no per això vaig deixar de fer coses. Vaig llegir, escriure i analitzar molt. Aquestes eren algunes de les meves tasques diàries. (També cuinava, però això ja és una altra història. Si us interessa, ho veureu a l’Instagram).

Segueixo sent molt prudent, sobretot quan es tracta de diners que s’estan movent en mercats tan capritxosos com són les borses. La cartera s’ha recuperat i hi ha algunes inversions que els hi dono un potencial elevat. Tot i així no crec que sigui el moment de tirar el confeti. Podia escriure una revisió fa un mes, quan la cartera s’havia recuperat, però les valoracions les faig trimestralment, tingui bones o males notícies.

Tot i ser un inversor “aficionat”, intento ser el màxim de professional possible. Sobretot perquè el primer client sóc jo mateix. I aquest client, si us haig de ser sincer, és molt, però molt, exigent.

“Energia. Constitueix un 75% del treball. Si no en té, sigui amable.” Paul Arden

 

This post is also available in: Castellà

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.