Totes les empreses petites (small caps) són una bona inversió?

Small caps i petites empreses. Aquestes són les cotitzades que en teoria es comporten millor a la borsa. L’èxit de les petites capitalitzades ha sigut rotund pel que fa la recuperació del crac del coronavirus. Diferents informes han intentat convèncer als inversors particulars del potencial de les small caps, però s’han oblidat d’explicar la seva debilitat: el baix nivell de supervivència.

“A Historic Opportunity in Small Cap Stocks” és un informe publicat per O’Shaughnessy Asset Management on demostrava que les small caps són les cotitzades amb millor comportament. Sobretot després dels mercats baixistes. Per a l’estudi, es comparava l’evolució d’una mostra de petites cotitzades amb una de grans, durant diferents períodes de temps: un, tres, cinc i deu anys. En totes aquestes seleccions, el rendiment de les small caps sempre és superior.

La frontera que separa un small cap de la resta d’empreses està poc definida. Segons el portal Investopedia es classifica com a petita cotitzada totes aquelles companyies que tenen una capitalització de mercat entre 300 milions de dòlars i 2.000 milions de dòlars. Per sota d’aquest nivell es trobarien les mini caps. I, per sobre, les mid caps i big caps.

A la borsa espanyola aquestes mesures es queden una mica grans. Bankia té un valor de mercat de 2.828 milions d’euros. Està classificat com un dels principals bancs del país i forma part de l’Ibex-35. Però per algunes classificacions no es quedaria gaire lluny de ser una empresa petita. En canvi, en el mercat continu i en el mercat alternatiu hi ha una llarga llista de cotitzades que capitalitzen per sota dels 300 milions d’euros. Segons la classificació de Investopedia, la borsa espanyola estaria infestada de mini-caps.

El document d’O’Shaughnessy Asset Management no ens explica quins són els criteris que ha utilitzat per crear la mostra de small caps. No sabem quin és el seu limit per designar una empresa en cada segment. Un altre detall destacat: tampoc explica quin han sigut els criteris per seleccionar el mateix número d’empreses durant deu anys seguits. Durant aquest temps poden haver passat moltes coses. L’economia es transforma, les empreses canvien, algunes cotitzades s’incorporen i algunes desapareixen. Com han escollit una mostra de ‘n’ cotitzades durant deu anys seguits? Han estudiat només aquelles que han resistit durant tot el temps?

   
Els índexs borsaris de small caps

Les empreses petites i relativament noves tenen més probabilitats de desaparèixer durant un període de cinc anys. Generalment, el seu model de negoci és dèbil, s’han de construir els avantatges competitius i són posades a prova constantment. En comparació amb les grans, tenen una menor esperança de vida. Nassim N. Taleb ho atribuiria a “l’efecte Lindy”, com explica en el seu llibre “Antifràgil”. Per això, en situacions extraordinàries com una crisi, poden caure fàcilment.

Imaginem que invertim en dues carteres (A i B), cada una formada per accions de deu empreses diferents. Per a la cartera A estipulem que només es poden comprar empreses grans. En canvi, per a la cartera B, les directrius obliguen invertir en small caps. Durant els pròxims cinc anys hi ha més possibilitats que la cartera B tingui més baixes. Alguna cotitzada sol·licitarà el concurs de creditors, alguna altra serà liquidada i, potser, una companyia serà absorbida. En canvi, a la cartera A hi haurà menys rotació.

Aquest exemple hipotètic es pot observar a la pràctica si comparem la rotació d’accions de l’Ibex-35 amb l’Ibex MAB 15. El primer seria la cartera A, que aglutina les 35 empreses amb més liquiditat del parquet espanyol. L’Ibex MAB 15 seria la cartera B, que està format per les 15 cotitzades més liquides del Mercado Alternativo Bursátil (MAB). Si comparem els dos índexs, aquest últim té una major rotació d’actius. I, actualment, està format per catorze components perquè el quinzè va presentar concurs de creditors.

Malgrat aquesta rotació, l’Ibex MAB 15 s’ha comportat millor que l’Ibex-35. Des de l’1 de gener de 2016 l’índex del Mercat Alternatiu ha pujat un 63,42%. Durant el mateix període, l’Ibex-35 ha caigut un 21,5%.

Això vol dir que el selectiu del MAB ho ha fet pitjor? A favor de l’Ibex-35 hem de dir que reflecteix millor l’evolució de les 35 empreses que el formen. Durant els quatre anys de vida de l’Ibex MAB 15, aquest s’ha modificat més vegades i ha patit algunes baixes. Aquestes suspensions, enlloc de registrar-se com una pèrdua per la totalitat com li passaria a una cartera d’inversions, en l’índex s’ajusten.

Aquest tema el vaig tractar en profunditat a “Criterios de selección para formar una cartera de inversión basada en empresas del Mercado Alternativo Bursátil (MAB)” publicat per l’Institut d’Estudis Financers. Tant l’Ibex MAB 15 com l’Ibex MAB All Shares no reflecteixen el comportament d’una cartera d’inversions. Sinó que són com qualsevol selectiu: una mitjana aritmètica que s’ajusta sobra la marxa.

Una cartera B que tingués l’objectiu de replicar a l’Ibex MAB 15 ho tindria complicat. Cada vegada que una cotitzada fos suspesa – per la sol·licitud d’un concurs de creditors, per exemple -, l’inversor hauria de registrar una pèrdua pel total d’aquella participació. En canvi, en l’índex es faria un ajust en el coeficient segons la part que representava l’empresa desapareguda. Això crearia una diferència molt gran entre la cartera i el selectiu, ja que el primer ha d’assumir un 0% de rendiment, mentre que en el segon cas no es reconeixen les pèrdues d’aquesta posició. Simplement, la cotitzada desapareix del selectiu.

L’inversor de la cartera B també hauria de tenir en compte l’alta rotació dels seus components. Això l’obliga a comprar i vendre constantment, pagant una comissió per cada operació. A més, no hem d’oblidar la dificultat de comprar tots els actius als mateixos preus teòrics que ho fan els índexs. Sobretot en uns mercats tan poc líquids.

El biaix de supervivència

Per altra banda, l’informe d’O’Shaugnessy pateix el problema del backtesting. Les estadístiques que comparen els rendiments entre diferents segments recullen les dades en un punt determinat en el temps. A partir d’aquest, miren un, tres o cinc anys enrere. Això implica que treballen amb les cotitzades que han arribat fins el final, sense tenir en compte les que s’han quedat pel camí.

Això és el que es coneix com a “biaix de supervivència”. Tant en el càlcul dels rendiments de les empreses grans, com el de les empreses petites, només es sumen les cotitzades que han sobreviscut. I l’estadística que es mostra en el document està esbiaixat, perquè només ens mostra una part de la foto. Tenint en compte que la probabilitat de fallida de les small caps es més gran, podem intuir que els rendiments d’aquestes estan sobrevalorats.

Small caps o empreses de qualitat?

El crac de la borsa provocat pel coronavirus va alimentar l’activitat en la negociació d’accions. També va propiciar comentaris sobre la importància d’invertir en empreses petites. Segons la revisió dels índexs i els càlculs basats en backtestings – mirant sempre enrere pel retrovisor -, el seu potencial és més gran.

Però la caiguda del mes de març va erosionar el preu de totes les companyies. No es va oblidar de ningú. No només es van enfonsar les cotitzades que tenien un negoci afectat per la parada econòmica. També van caure companyies com Coca-Cola o PayPal. El Dow Jones, amb les majors 30 companyies dels Estats Units, es va enfonsar un 30%.

En aquell context hi havia incendiaris que a través de LinkedIn recomanaven a inversors particulars i els hi deien: “Oblideu les grans empreses, aneu a buscar les més petites que hi guanyareu més”.

Com és possible que “els experts” recomanin Oryzon, eDreams o DIA, quan tens Berkshire Hathaway a preu de saldo? La millor empresa d’assegurances del món, dirigida per Warren Buffett, val quatre duros. I, en canvi, al diari Expansión promocionaven una cadena de supermercats que ha tancat més de dos-cents establiments i amb un consell d’administració inestable.

Pels inversors particulars, la borsa és un mercat obert amb milers de possibilitats. Podem invertir dels Estats Units a la Xina, passant per Europa. No ens hem de casar amb cap perfil d’inversió, ni amb cap tipus d’actiu financer. ALGUNES empreses petites tenen un gran potencial, però la majoria s’enfronten a una llarga llista de riscos. En una situació de crac, jugar a l’inversor de qualitat en small caps serveix més per fer-se l’heroi que per guanyar-hi diners.

 

This post is also available in: Castellà

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.