L’estructura de la producció segons l’Economia Austríaca

El llibre “The Structure of Production” recull les teories de les fases de la cadena de producció de l’Economia Austríaca. L’economista Mark Skousen analitza l’estructura dels processos productius i l’utilitza per criticar les polítiques neoliberals. Mentre que els seguidors del Keynesianisme sempre han prioritzat la demanda, els austríacs analitzen les característiques de la oferta. Aquest llibre és més que teoria, pels analistes és el primer pas per entendre l’expansió i contracció dels cicles econòmics.

Cada cadena de producció està dividida per fases, segons el tipus de procés i el moment que s’executa en el temps de vida del producte. Des de la matèria primera fins a la seva venta. Cada fase té una durada determinada i aporta un valor afegit a la cadena.

Segons Skousen, comparar en igualtat de condicions les característiques d’una fase i una altra és un error on cauen els economistes. La fase inicial d’un procés no té res a veure amb quan el producte acabat es ven a la botiga. Per exemple, en les fases inicials es requereixen quantitats elevades d’inversió, la incertesa és més alta i els períodes d’execució són més llargs. A la pràctica, muntar una serradora és més costós que fer de fuster, en canvi els dos formen part de la mateixa cadena.

En el llibre també s’introdueix el concepte del roundabout. És un concepte popularitzat per l’economista Eugen von Böhm-Bawerk, que també trobem en altres publicacions com a “The Dao of Capital” de Mark Spitznagel.

A darrera d’aquest nom tan pompós s’amaga una idea fonamental: la fabricació de qualsevol producte és complexa. Des d’una barra de pa fins a la fabricació d’un microprocessador per instal·lar en una placa base. Sense “màquines accessòries”, és impossible construir aquests objectes. Sense un molí, no hi ha farina. Sense un soldador, no hi ha un circuit integrat.

La construcció de béns complementaris permet participar en la producció d’altres objectes. D’aquí en surt la idea de roundaboutness; per arribar a un lloc, primer has de fer una petita volta.

Cada fase aporta el seu valor afegit al producte acabat. Per aquesta raó, Skousen és partidari del Gross Output com un mètode de càlcul alternatiu de l’economia. Mentre que el Producte Interior Brut (PIB) només té en compte el valor dels productes i serveis acabats, el Gross Output mesura tota l’activitat econòmica.

   
L’economia austríaca contra Keynes

Seguint la línia austríaca, el llibre és un atac a les polítiques neoliberals. Per què els governs han d’incentivar la demanda? Per què volen que el consumidor “faci gasto”?

L’estalvi està mal vist en la línia Keynesianista. En canvi, els seguidors de Hayek i Von Mises consideren que no només hi ha estalviadors. També hi ha treballadors i inversors. O poden ser tots els perfils alhora. I no només han de consumir, també poden invertir.

Una gran proporció dels estalvis troben la seva via d’escapament mitjançant la inversió en empreses i nous projectes. El problema és quan els reguladors manipulen l’economia, mitjançant la modificació dels tipus d’interès. Els austríacs avorreixen aquestes modificacions, que distancien les variables econòmiques dels equilibris naturals del mercat.

Aquestes polítiques alimenten la “sobreinversió” dels estalvis, que es tradueix en l’augment de la capacitat de diferents sectors, que són atractius quan els tipus d’interès estan modificats. En la cadena de la producció, això representa que hi ha més inversions a les fases inicials, on es necessita més capital i períodes de temps més llargs.

El problema és quan es recondueixen les variables econòmiques al seu estat natural. Augmenten el tipus d’interès. Aquelles inversions que abans semblaven beneficioses ara deixen de ser-ho. I molts emprenedors que abans comptaven beneficis, ara s’han de retirar. Això es tradueix amb una contracció del cicle. Com més intervinguda està una economia, més llargs i contundents són els canvis de cada cicle.

Com tots els llibres de teoria econòmica, “The Structure of Production” és un os dur de rossegar. Tot i així, el considero imprescindible per ampliar la base d’aquell inversor que vulgui entendre les dinàmiques dels entorns econòmics. Dit això, no està demés haver llegit una mica de literatura de la mateixa Escola Econòmica. La introducció de Mark Spitznagel, per exemple, és fantàstica.

 

This post is also available in: Castellà

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.