Valorar The Walt Disney Company amb l’impacte del Covid-19

Els resultats del primer trimestre del 2020 de Walt Disney van reflectir els efectes primerencs de l’impacte del coronavirus. Com s’esperava, les activitats dels parcs, la ocupació d’hotels i altres activitats de restauració, turisme i oci a l’aire lliure són les més afectades. No hi ha una previsió de quant duraran les interrupcions en aquests segments. Qui sap si mesos o més d’un any. Però aquesta parada no modifica el mapa de la majoria de mercats, on Disney és una peça indispensable.

Segons els resultats del primer trimestre, Walt Disney va tancar el 28 de març de 2020 amb 18.009 milions d’ingressos, un 21% més que el mateix període del 2019. Una proporció d’aquest increment va ser provocat per l’adquisició i integració de 21st Century Fox. En canvi, els ingressos del segment “Parks, Experiences & Products” va caure un 10%. Reflexava l’inici del tancament dels hotels, cancel·lació de viatges – on s’inclouen les expedicions amb la marca National Geographic – i les reserves d’hotel. Aquesta divisió representa un 40% de la facturació de la companyia.

La pregunta que es fa l’analista és com valorar Disney, un cop obrirà de nou les portes dels seus establiments. Durant el temps de confinament l’empresa ha tancat botigues, hotels i parcs a tot el món i, a més, ha cancel·lat més d’una estrena cinematogràfica. També ha aprofitat la conjuntura per incorporar deutes, amb uns tipus d’interès ajustat. Tot i així, hem de tenir en compte que tot el que perd Disney per una banda, ho recuperarà a llarg termini per tots els canals possibles.

   
Entendre a Walt Disney Company

Com Procter & Gamble, The Walt Disney Company és moltes empreses en una. Cada divisió està formada per sub-segments, que podrien funcionar independentment. Per exemple, Madison Square Garden Networks és una companyia cotitzada, que compta amb dos canals esportius de cable que televisen els partits dels equips que compteixen en l’emblemàtic edifici de Nova York. Disney, en canvi, és propietària d’un 80% del canal ESPN, el canal per cable líder en la retransmissió d’esports als Estats Units.

Hi ha dotze parcs temàtics de la marca Disney en tot el món, sis d’aquests es classifiquen com a “clàssics” perquè el seu epicentre és el castell de la bella dorment. L’empresa també gestiona dos parcs aquàtics. En aquests espais hi ha restaurants i botigues, que venen productes de Mickey Mouse i l’ànec Donald. Els parcs estan rodejats per més botigues, més restaurants i ressorts hotelers. Són en conjunt un ecosistema monopolístic que s’alimenta de “l’esperit Disney“, al qual és difícil de fer ombra.

Com Comcast, Disney també forma part del mercat oligopolístic de les xarxes de televisions, a través de la American Broadcasting Company (ABC). Comcast compta amb la NBC i també és la propietària de la productora cinematogràfica Universal, que opera els parcs temàtics de Los Angeles, Orlando, Japó i Singapur. Però el funcionament de Comcast s’assembla més al d’un conglomerat que aprofita diferents sinergies. Enlloc de ser una fàbrica única d’entreteniment com és Disney.

A més dels personatges nascuts de la pròpia fàbrica, com Mickey Mouse, Goofy o el Rei Lleó, Disney s’ha apropiat d’una llarga llista d’històries. Des de fer-se seva la propietat intel·lectual dels germans Grimm, fins adquirir LucasFilm per 4.050 milions dòlars. Com també va comprar Marvel (4.240 milions de dòlars), Pixar (7.400 milions de dòlars) i 21st Century Fox (71.000 milions de dòlars).

Cada una de les històries, quan s’endinsa en els dominis de The Walt Disney Company, augmenta el seu valor econòmic. Quan només era una productora dirigida pel propi Walt, l’empresa ja es distingia de la resta d’estudis cinematogràfics. No depenia del star system, ja que la majoria de pel·lícules eren de dibuixos animats. Va abraçar l’arribada de la televisió amb la programació de The Mickey Mouse Club i després la va aprofitar per a promocionar el primer Disneyland.

A darrera d’aquestes iniciatives hi havia l’estratègia de donar un major protagonisme als seus personatges de ficció. A més de ser dibuixos animats, també eren protagonistes de pel·lícules, programes de televisió, llibres, ninots de peluix… I de tots aquests, la factoria cobrava un pessic.

La franquícia Star Wars no és la mateixa ara que quan estava en mans de George Lucas. L’audiència ha vist més pel·lícules sobre històries de diferents personatges de la saga. Però Disney també arriba allà on Lucas necessitava ajuda. LucasFilms era l’encarregada de la producció però la distribució de les pel·lícules estava en mans de la 21th Century Fox, tant a les sales de cinema, com també els VHS i el DVD.

El gran èxit de Lucas en la primera trilogia va ser l’acord de cobrar un 6% en concepte de royalties, per tots els ingressos derivats de productes Star Wars (samarretes de Darth Vader, tasses amb la cara d’en Chewy, Mr. Potato Jedi…), segons explica Edward Jay Epstein a “The Big Picture. The New Logic of Money and Power in Hollywood”. Tot i així, a Lucas li havien de fer tot per arribar als mercats que quedaven fora del seu cercle de competència.

Disney li ha donat una nova dimensió a Star Wars. Produeix i estrena les pel·lícules, també se n’ocupa de fer-ne difusió a través de diferents canals (cinemes, DVDs, televisió i canals de cable). La plataforma virtual, que era l’últim estadi al que li faltava coronar, s’ha estrenat al món amb la marca Disney+. Quina comparació, quan LucasFilm només feia la pel·lícula! Com diuen en el sector, “If cash is the king, the distribution is the queen”.

Això no queda aquí. Disney cobra royalties dels productes que venen altres empreses, amb els personatges de la saga. Lego, per exemple, té tota una línia de joguines per les que ha de pagar un percentatge de cada venta. I Disney, alhora, reforça aquestes vendes a la seva pròpia cadena de botigues. És un cross-selling amb tots els cinc sentits. El paradigma d’aquesta estratègia és la posada en marxa d’atraccions de les seves pel·lícules en parcs temàtics.

Hi ha empreses que compten amb personatges fantàstics, però pels que posar en pràctica aquesta estratègia és impossible. En el cas d’Espanya hi ha l’exemple de Pocoyó. Un dibuix animat, reconegut per la majoria d’infants, però que depèn de una llarga llista d’empreses (televisió, plataformes virtuals, empreses de joguines…) per obtenir-ne un rendiment. Per això, no n’hi ha prou amb un catàleg de personatges.

En aquest escenari, és ridícul senyalar que la industria cinematogràfica està destinada al desastre per la parada provocada pel coronavirus, quan Disney té totes les eines per extreure’n el suc durant anys. La qüestió és quant de temps necessitaran i quins seran els artilugis que utilitzaran per compensar aquesta situació. La història ens ha demostrat que Disney ha superat moments pitjors.

 

This post is also available in: Castellà

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.