Cartera Valkyria Març 2020: I ara què?

La cartera Valkyria va tancar el primer trimestre de l’any 2020 amb una caiguda d’un 12,93%, comparat amb una caiguda d’un 20% del Standard & Poor’s 500 i un 28,94% del Ibex-35.

A dia d’avui la cartera d’inversions Valkyria està diversificada en diferents sectors dels Estats Units i d’Espanya. D’aquests, destaca el sector de l’entreteniment i les telecomunicacions amb les empreses Cable One, Sirius XM, Fox Corporation i Disney. La tecnologia, biotecnologia i la investigació també tenen un pes específic amb Rafael Holdings, PayPal i Danaher Corporation. Complementen la cartera Levi’s (retail), Beyond Meat (alimentació), Miquel y Costas (industrial) i Berkshire Hathaway (conglomerat, principalment assegurances).

Durant l’últim trimestre he incorporat: Danaher Corporation i Disney. També he sumat posicions de PayPal, Sirius XM, Berkshire Hathaway, Fox i Levi’s. En canvi, he venut DNow i Garrett Motion.

Durant el primer trimestre de l’any 2020, la caiguda corresponent al conjunt de les accions ha sigut aproximadament un 20%, en línia amb l’evolució del S&P 500. Cable One és l’empresa que ha registrat el rendiment més elevat (+12%), mentre que l’evolució de Fox Corporation ha sigut la pitjor (-35,05%).

Durant aquest trimestre també he mantingut una posició d’arbitratge a Acacia Corporation, que serà integrada per Cisco Systems. Aquesta operació encara no ha finalitzat i hi ha un gap entre el preu de mercat i el preu final d’adquisició. El crac de les borses va provocar una diferència molt més alta, situació que vaig aprofitar per incrementar la posició.

   
Crisi de les oportunitats

Deixo la revisió de la situació econòmica i els escenaris probables que ens depara la pandèmia per altres textos de la pàgina. Hi ha molt temps per reflexionar i també per dir. Per aquest motiu, estic dedicant més hores a actualitzar la web amb els continguts que crec que poden ser interessants, i també poden servir d’alguna ajuda.

Pel que fa la revisió de la cartera, els resultats d’aquest trimestre són dolents. El crac de la borsa – el “més gran de la història” – va causar estralls en la majoria de les cotitzacions.

Des de l’enfonsament de les borses, s’ha estès la filosofia de “la oportunitat única”. He llegit diferents inversors i analistes que difonen la idea que com més gran és el crac, més gran serà el rebot dels mercats. I, per aquest mateix motiu, s’ha d’invertir sigui com sigui. I, si no aprofites aquesta oportunitat, ets el tonto de la classe. Amigues i amics, carpe diem.

Aquí ho explicaré des del principi, tal com ho vaig viure.

Mentre la pandèmia s’estenia des de Xina, vaig començar a comprar mica en mica les empreses cotitzades que ja començaven a baixar. La primera Fox Corporation, que va ser una de les grans castigades després de presentar resultats anuals. També vaig incorporar de nou el conglomerat d’investigació Danaher Corporation. Més tard Sirius i PayPal.

Llavors la borsa va caure en picat. Un periodista que no em desperta cap simpatia va exclamar “por fin ha llegado”, com si estigués esperant la caiguda des de feia mesos. I, en canvi, a mi em va agafar desprevingut. El virus s’estenia, ens començaven a suggerir que hauríem de quedar-nos tancats a casa, i la borsa tocava els mínims dels últims dos anys.

Vaig començar a informar-me sobre el que passava. Si m’obligaven a quedar-me a casa, què més podia fer?

L’estranya sensació que tothom tenia la situació “controlada”, em va estressar molt. Mentre jo llegia textos sobre la grip espanyola o la teoria dels cicles econòmics de Ray Dalio, vaig tenir la impressió que la majoria d’inversors feien i desfeien.

Per exemple, la mateixa setmana del crac, a Rankia ja van programar una videoconferència on hi participaven diferents gestors opinant sobre l’abast de la pandèmia. Tant Cobas Gestión, el vehicle d’inversió de Francisco García Paramés, com Koala SICAV, del gestor Marc Garrigasait, ja havien publicat informes extensos sobre el coronavirus, quin seria el seu possible impacte econòmic i els diferents escenaris que preveien en les seves carteres.

En el cas de Cobas, fins i tot s’havien posat en contacte amb diferents empreses on han invertit per saber quin era l’impacte del coronavirus en el seu negoci.

“Uau! Com en són d’espavilats”, vaig pensar. Jo preocupant-me per entendre una mica el que està passant. I, en canvi, aquests ja havien tingut temps d’analitzar, contactar, canviar d’estratègia, comprar aquí, vendre allà i, a sobre, fer els informes pels seus clients. A més d’assistir a conferències on explicaven tots els seus raonaments. Això si que és eficiència!

Des d’un punt de vista objectiu, els mercats financers van patir un sotrac important a principis del mes de març. Actualment, la majoria d’empreses cotitzen per sota del tancament, a 31 de desembre de 2019. Això ens explica que la borsa ha descomptat l’impacte del coronavirus en l’economia. Però, el problema principal, és que no sabem si els mercats s’han passat de frenada, o que l’impacte serà pitjor del que ens pensem, i les borses seguiran caient.

En el primer escenari, si les borses han sigut massa pessimistes, la pandèmia ens abandonarà com una terrible tempesta d’estiu, i el preu de les accions tornaran a pujar. Les gràfiques dibuixaran una forma de V i, els que han apostat més fort, guanyaran molts diners.

En canvi, en el segon escenari, les expectatives es poden haver quedat curtes. L’impacte econòmic de la pandèmia serà més elevat i les mesures aplicades s’hauran quedat curtes. En aquest cas, les gràfiques dibuixaran un L, i els que han apostat molt fort tindran els diners encallats a la borsa durant una bona temporada.

Ens trobem amb un desdoblament en el camí i les dades que tenim encara són insuficients per saber quin és la direcció per on hem d’anar. Creure és molt diferent que saber. I pensar que les borses faran això o faran allò altra, ho deixo per a l’especulació i les apostes. Un aspecte dels mercats que trobo avorridíssim, sobretot perquè a la llarga sempre s’hi perd diners.

A mi no em queda sinó estudiar els punts forts i febles, que conec amb tota seguretat. Tant de les meves finances, com de totes aquelles empreses on hi tinc uns quants diners (i també les meves esperances) posades. Per moltes trucades que faci, ningú em pot endevinar el futur. En aquesta revisió de negocis Antifràgils”, com diria Nassim N. Taleb, vaig considerar que era el millor moment de vendre Garrett Motion. Abans del crac ja havia venut DNow. En qualsevol cas, també l’hauria venut en plena crisi.

A mesura que passaven els dies, mica en mica em vaig adonar que això de “la oportunitat única” (i els informes, i les opinions, i les conferències…) era cosa d’uns quants. I n’hi ha que també dubten, perquè no saben el que passarà.

Seguint les advertències dels informes de Howard Marks, he comprat a poc a poc accions d’algunes empreses, com Disney. Per què Disney és Disney, i no un desastre borsari com Viacom. I també, perquè com avisa l’inversor, és un bon moment per acumular posicions. Però no des del punt de vista estressant de que això és una “oportunitat única”.

Poden venir moments molt durs i, tenint en compte que TOTHOM, està canviant d’opinió cada minut, millor mantenir la serenitat. A Warren Buffett no se li ha mogut ni una cella des de l’inici d’aquesta crisi sanitària. Ni ha comprat, ni ha venut, i amb prou feines l’hem sentit a parlar. Com va explicar una vegada David Einhorn, Buffett és com aquell jugador de pòquer impassible que només se la juga quan té una mà realment bona. I potser aquest moment, encara no ha arribat.

 

This post is also available in: Castellà

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.