Diari de la pandèmia: el crac de la borsa

Com a conseqüència de la propagació del Covid-19, les borses van explotar provocant un crac borsari. El dia 16 de març, les accions de la majoria d’empreses es van enfonsar i els inversors es van menjar una bona suma de pèrdues extraordinàries. A “Big Debt Crises. Principles for Navigating” l’inversor Ray Dalio va recollir en tres llibres un manual tècnic que explica l’evolució de les bombolles i les seves explosions. El meu objectiu en aquest escrit és identificar quins són els principals indicadors d’una bombolla, relacionar-los amb la situació econòmica pre-crac, i avaluar les possibles conseqüències.

Segons els estudis històrics que ha fet Dalio i l’equip de Bridgewater Capital, les bombolles financeres reuneixen una sèrie de característiques comunes. Durant el període de formació podem veure que (1) els preus dels actius són alts en comparació amb la seva mitjana històrica; (2) els inversors donen per descomptat el creixement la valoració d’aquests actius i els seus beneficis futurs; (3) hi ha un ampli sentiment alcista; (4) un alt percentatge de les inversions estan finançades amb deute; (5) els compradors, com poden ser les empreses, realitzen compres excepcionals a futur (acumulen nivells extraordinaris d’inventari, nous contractes amb proveïdors) amb la intenció d’especular o com a cobertura; (5) han entrat nous actors al mercat; (6) la política monetària que apliquen els bancs centrals infla més la bombolla.

En llenguatge menys tècnic, si ens traslladem en el context de la bombolla d’Internet – la més romàntica de les últimes “bogeries col·lectives” – els inversors volíem ser-hi. Worldcom, Yahoo!, Terra… Aquests eren els noms que reunien dues característiques en comú, el rendiment de les seves accions era superior a la resta dels valors tradicionals del parquet. I, per altra banda, cap d’aquestes tenia un historial consolidat de beneficis.

No obstant, això no impedia a nous inversors entrar al mercat a comprar accions d’Internet. Perquè pujarien segur, la revolució tecnològica era imparable. I moltes empreses, amb un nom acabat amb .com, .net, o .es, es van permetre el luxe de debutar a la borsa i aconseguir finançament, per un projecte que potser mai guanyaria ni un duro.

El context pre-crac de la pandèmia era molt diferent. Sabem amb certesa que el crac l’ha provocat el temor dels inversors davant el possible impacte econòmic del Coronavirus. Per aquesta raó és difícil identificar característiques similars a la bombolla dels 2000 o la del 2007-2008. Encara que, per part meva, considero que si es complien els punts del 1 al 3.

   
Conseqüències del crac

Tot i així, no importa quina sigui la causa que provoqui la caiguda. Les conseqüències en l’entorn financer sempre són les mateixes. (1) Hi ha una caiguda massiva del preu dels actius (ex. accions, bons i obligacions…); (2) aquesta situació pressiona als deutors en el moment de tornar els préstecs; (3) els inversors a crèdit han de pagar interessos per uns actius que no tenen rendiments; (4) els deutors amb més risc no compleixen amb les quotes, els diferencials de crèdit augmenten i disminueix la oferta de préstecs cap aquest tipus de deutors; (5) augmenta la necessitat d’efectiu i això provoca un increment en els tipus d’interès a curt termini.

Aquestes són les conseqüències immediates d’un crac en l’entorn financer. Però, degut a la parada en sec de l’economia, el Coronavirus també provoca unes conseqüències en el que anomenariem “economia real”. Segons el document de The Coronavirus’s $4 Trillion Hit to US Corporations, també de Bridgewater Capital, el “buit” de la quarantena es traslladarà en (1) reduccions de plantilla, (2) disminució de les inversions en capital, (2) reducció o anul·lació de dividends, recompra d’accions i operacions corporatives.

Aquests tres punts es compliran en més o menys grau, en funció de la dimensió de les mesures econòmiques posades en pràctica. Tant la Reserva Federal dels Estats Units, com diferents dels països occidentals, ja han anunciat injeccions massives de diners als mercats. En el cas d’Estats Units fins i tot abans de la propagació del virus. A la Unió Europea predomina el lema “estamos en ello”. S’ha proposat l’emissió d’uns bons continentals que, si Alemanya no ho aprova, mai sortiran al mercat.

Com apunta Howard Marks en la seva última carta als inversors, algunes de les mesures (sobretot la política monetària) tindrien un major impacte si el context pre-crac hagués estat més propici. Abans del “parón”, no es complien totes les condicions de bombolla, però si algunes característiques. Per altra banda, esperem que les àmplies injeccions que s’anuncien ara, tinguin l’efecte de reanimar els mercats i circulin en l’economia real. Enlloc de quedar-se en comptes corrents.

   

This post is also available in: Castellà

Escriu un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.