Maleïda borsa i maleït coronavirus

Publico aquest escrit en el context de l’estat d’alerta per frenar la propagació del coronavirus, que ja és mainstream a tot el planeta. La quarantena també ha aportat el seu granet de sorra per ajudar-me a la reflexió. Amics i familiars m’han preguntat sobre la situació econòmica i, com un opinador més, vull deixar per escrit alguns pensaments sobre la situació i com s’està desenvolupant.

En primer lloc, els meus més sincers desitjos per a les persones que ho puguin estar passant malament aquests dies. Als malalts, als seus familiars i amics, així com tot el personal sanitari que ho està donant tot. També a les persones que obren els seus establiments o segueixen al peu del canyó (operaris de fàbriques, transportistes…), per fer d’aquests dies excepcionals dies de cada dia.

Pels catastrofistes, vull compartir algunes idees. Penso que mai havíem estat tan preparats per superar una situació d’aquestes característiques, com ara. No només des del punt de vista dels recursos d’assistència mèdica i de la investigació. Sinó també pel que fa la difusió de la informació – estem informats en tot moment -, les noves formes de treball o les mil vies de comunicar-nos ens fan un confinament “agradable”.

Si que la propagació del coronavirus és un gran entrebanc a la nostra vida diària, però també ens brinda una oportunitat única per entendre a com enfrontar-nos a aquest tipus de situacions. El final de tot plegat encara no està escrit, però a llarg termini estic convençut que això quedarà com un fet marcat en els llibres d’història que els nostres fills i néts s’hauran d’aprendre de memòria. Com va ser-ho la famosa pandèmia de grip dels anys 1918 i 1919.

En el terreny econòmic, “l’efecte coronavirus” tindrà un impacte significatiu a curt i mitjà termini. De diferents dimensions, en funció de cada país. Això dependrà de si aquests han fet els deures en matèria econòmica i de les mesures que es prendran per mitigar els efectes de la pandèmia. Ara mateix, com explica l’inversor Ray Dalio a “The implications of hitting the hard 0% interest rate floor”, hi ha més variables que desconeixem de les que tenim una certesa absoluta. Per aquesta raó, no estem en disposició de predir cap tipus de futur.

   
La maleïda borsa

Pels que tenen uns estalvis invertits i estan vivint la caiguda imparable dels últims dies de les borses vull compartir un comentari: els mercats financers SEMPRE baixen en ascensor (i pugen per les escales).

Les causes que han provocat l’enfonsament d’aquests últims dies són diferents d’altres cracs recents, però la dinàmica és la mateixa. La borsa cau en picat, però puja a poc a poc. Mentre que rarament s’han registrat pujades per sobre d’un 15%, el pànic dels inversors provoca la retirada de fons, que es tradueix en caigudes de portada de diari. La tempesta provocada per la tragèdia és més intens que l’eufòria. En canvi, per estrany que sembli, els mercats financers registren més sessions amb beneficis, que amb pèrdues.

Abans d’aquest escenari de pànic, el recorregut dels índexs borsaris era esplèndid. Tant, que fins i tot havia merescut més d’un comentari en els resums trimestrals i anuals de la meva cartera d’inversions. Això no era normal.

Hi havia dos motius per entendre els rendiments fantàstics de les cotitzacions. En primer lloc, les empreses anaven inflades de finançament, per la política de baixos tipus d’interès i la injecció de liquiditat. Mentre que als Estats Units aquest escenari havia començat a quedar enrere, a Europa encara es mantenia amb tipus per sota de zero. Per altra banda, les expectatives de creixement legitimaven les cotitzacions desorbitades de moltes empreses. Si la empresa “X” havia crescut tant durant l’any 2019, el 2020 havia de fer el mateix més un X% de més. I això era condició sine qua non.

El “parón” del coronavirus implica un xoc a la oferta de serveis i productes, que no ens esperàvem. Al contrari que altres “cracs” borsaris recents, els parquets cauen al ritme que els inversors ens han posat en quarantena. Confinats a casa, hem reduït la demanda de productes, estem obligats a treballar des de casa i veiem que les accions de totes les empreses cauen. No consumim, no gastem, i algunes empreses ja han començat a implementar mesures perquè els seus treballadors tampoc cobrin.

Per suposat, no tenim les eines per saber quant temps durarà aquesta pausa, ni quines conseqüències tindrà en l’economia. A la borsa, les cotitzacions s’estan movent al ritme d’aquesta incertesa i ara mateix no hi ha cap valoració que justifiqui un preu o un altre.

Per demostrar com n’és d’estúpid el mercat us vull explicar el cas específic d’Acacia Communications. Es tracta d’una empresa tecnològica que va ser adquirida per 70 dòlars per acció per Cisco, durant l’any 2019. L’operació no s’ha executat i els inversors d’Acacia no hem rebut encara la conversió dels títols en pagament, però les probabilitats que s’acabi realitzant és de quasi un 100%. Però, després del pànic d’aquests últims dies, la cotització ha caigut fins a 62 dòlars. Això equival a un rendiment d’un 12% quasi assegurat per una situació d’arbitratge!

L’explicació d’aquestes tonteries és en la reducció del patrimoni dels fons d’inversió i altres vehicles d’aquest tipus. Els clients han reduït la seva exposició als mercats financers i els reemborsaments han provocat que els gestors equilibrin els fons. No poden tenir més accions en un lloc que un altre. Si venen títols d’Apple, també venen Microsoft, AT&T i McDonald’s. Encara que cada empresa visqui l’efecte coronavirus de maneres molt diferents. Quan el mercat cau, ho fa per a totes les cotitzacions. I no té miraments.

Com molt bé explica l’autor de Value and Opportunity, disposar de diners en efectiu en aquest moment és un tresor. Tant per fer front a la situació econòmica personal, com per trobar oportunitats d’inversió provocades per aquestes caigudes.

Atenció! Amb això no vull dir que és el moment de comprar accions desbocadament. No sabem res. Ni quant durarà tot plegat, ni quantes empreses hauran d’abaixar la persiana. Només podem desplegar hipotesis de diferents casos, que ni els mateixos empresaris saben amb certesa que passaran.

Seguint amb l’article de Value and Opportunity, els inversors que tenen accions en caiguda lliure han de valorar quines són les empreses que disposen de les característiques necessàries per afrontar una crisi. Les que tinguin un baix nivell de palanquejament, alts marges d’explotació, rendiments fantàstics de les seves inversions i avantatges competitius sostenibles a llarg termini.

Hi ha negocis, amb més de cent anys d’història, que han superat dues guerres mundials, enfrontaments civils, a més de milers de transformacions internes que els han posat contra les cordes. A Coca-Cola els van intentar tancar el xiringuito per la seva sospitosa fórmula a principis del segle XX. Com serà que no superi un estat d’alarma com aquest?

Hem de valorar si aquests són els tipus de negoci que tenim en cartera. I també valorar si les que no ho són, les hauríem de descartar.

Més endavant, quan els mercats aconsegueixin tranquil·litzar-se, amb les dades a la mà podrem començar a valorar si és el moment per tornar a acumular posicions. Ara, de moment, amb aquesta calma que ens ha començat a rodejar és un bon moment per llegir i entendre com es desenvolupen els esdeveniments. No ens queda una altra opció. A vegades, no fer res, és la millor de les decisions.

Com és habitual, i per no perdre els hàbits, el resum de la meva cartera el deixo per a finals de trimestre. Per altra banda, com també ja fan altres professionals, he decidit deixar obert aquest escrit a preguntes o qüestions de tot tipus. Si hi ha qualsevol persona que consideri que té un dubte, intentaré resoldre amb la més bona voluntat possible. Sense cap tipus de compromís.

Una abraçada a tots i totes!

   

This post is also available in: Castellà

Escriu un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.