Cartera Valkyria Any 2019: One Step Beyond

Beyond Meat

La cartera Valkyria va tancar l’any 2019 amb un augment d’un 7,23%, comparat amb una pujada d’un 28,88% del Standard & Poor’s 500 i un 11,82% del Ibex-35.

A dia d’avui la cartera d’inversions Valkyria està diversificada en diferents sectors dels Estats Units i d’Espanya. D’aquests, destaca el sector de l’entreteniment i les telecomunicacions amb les empreses Cable One, IDT i Sirius XM. La tecnologia i la biotecnologia també tenen un pes específic amb Rafael Holdings i PayPal. Complementen la cartera les companyies industrials DNow, Garrett Motion i Miquel y Costas. I, finalment, una participació en el conglomerat Berkshire Hathaway.

Durant l’últim trimestre he incorporat tres negocis: Fox Corporation (Entreteniment), Levi’s (Retail) i Beyond Meat (Menjar). En canvi, he venut Madison Square Garden Networks i WideOpenWest.

Durant l’any 2019, el rendiment corresponent només del conjunt de les accions ha sigut un 19,50%. Rafael Holdings ha sigut l’empresa que ha registrat el rendiment més elevat (+129,30%), mentre que l’evolució de Garrett Corporation ha sigut la pitjor (-17,57%).

En aquest exercici també he comprat accions amb l’objectiu d’obtenir un rendiment derivat de l’arbitratge en operacions corporatives. Només he pogut aprofitar dues situacions: la compra de Celgene per Bristol-Myers Squibb i l’adquisició de Acacia Corporation, per Cisco Systems. Aquesta última encara està en curs i pendent de tancar-se el gap entre el preu de mercat i el preu final d’adquisició (70 dòlars per títol).

Segons la mitologia nòrdica, les valquíries eren figures divines. En el camp de batalla escollien els guerrers que havien caigut amb més valentia. Aquests herois eren portats al Valhalla, on servirien a Odí a la batalla de la fi del món. A les valquíries els hi correspon el deure de triar els elegits que salvaran l’univers.

Tancament de l’any 2019 de la cartera Valkyria

Volia parlar de l’estat general de l’economia, però no sé com fer-ho. No tinc aquell art d’alguns divulgadors per imprimir les meves sensacions sense sonar avorrit. O teòric. O un “sabelotodo”, que només deixar anar paraules tècniques, la majoria en anglès.

Des del punt de vista pràctic, l’any 2019 ha sigut un any relativament fàcil pels inversors. La majoria de les borses han tancat amb plusvàlues. Si l’Standard & Poor’s 500, que resumeix l’evolució de un total de 500 empreses, ha pujat quasi un 30%, perquè vint accions triades a l’atzar haurien d’haver-ho fet malament?

Doncs pot passar i passa. Els professionals estan obligats a trobar oportunitats i això els condueix per camins poc convencionals. Sobretot si consideren que les empreses dels índexs convencionals ja han arribat al límit.

Llavors és quan els professionals s’aventuren en mercats tradicionalment abandonats. S’animen a invertir en models de negoci més innovadors, petites empreses faltades de capital. Els més agosarats fins i tot s’atreveixen amb tot tipus d’actius financers, com ETFs, fons de fons… Quan, al final, el més fàcil hauria sigut invertir en un índex sobre l’S&P 500. I ja està!

Durant aquest any també s’ha posat de moda l’estudi sobre la dicotomia entre accions value i accions growth. Segons els estudiosos d’aquest camp, aquest any el growth ha superat el value; perquè l’enorme bossa de diners que gestionen els fons ha permès l’aposta per les expectatives. Per aquesta raó, es diu que les empreses amb potencial de creixement han tingut un millor rendiment.

Aswath Damodaran alimenta aquesta classificació en el seu llibre “Narrative and numbers. The value of stories in business”. Posa en el calaix dels inversors growth, aquells que aposten per empreses que estan valorades per milers de vegades els seus beneficis. Mentre, no us ho perdeu, “la vella escola value” la formen aquells que esperen que un negoci vagi a la baixa. I jo sense saber que tota la meva cartera estava formada per accions destinades al desastre!

Personalment, em sembla absurd perdre el temps fent aquest tipus de classificacions. No hi ha una distinció pura.

Cable One, per exemple, és una de les joies de la corona del meu conjunt d’inversions. Una empresa que en els últims cinc anys ha sumat més d’un 300%. Durant l’any 2019 ha pujat un 60%. Quina és la seva etiqueta, en valor o creixement?

És una empresa amb un historial que té dècades de història. No seria precisament un unicorn acabat d’estrenar-se a la borsa. I, en canvi, la seva situació de monopoli, sumat al seu programa d’adquisicions, li ha permès obtenir un creixement considerable. Encara que hem de tenir en compte que el seu sector ja registra anualment molt bons resultats.

Value o growth a part, actualment el més desconcertant són els nivells on han arribat les borses. Als Estats Units, al servei del president Trump, la Reserva Federal va frenar la pujada dels tipus d’interès. A Europa no s’han ni començat les iniciatives per tancar l’etapa monetària expansiva. Aquests són els motius fonamentals perquè s’estan buscant oportunitats financeres sota les pedres.

Les borses s’estan inflant i l’economia va per darrera en aquest optimisme desenfrenat. I, els últims mesos, l’activitat industrial està reduint la marxa. És una senyal que hi ha una suma d’excessos que s’han d’ajustar.

Noves incorporacions a la cartera

Sembla ser que durant l’últim trimestre de l’any 2019 m’ha augmentat la febre compradora. Ha donat la casualitat que he identificat tres negocis que em van cridar l’atenció: Levi Strauss, Fox Corporation i Beyond Meat.

No compro per motius “d’eficiència de la cartera”, ni ajustos, ni perquè necessito col·locar uns quants estalvis. Desconfio de les carteres d’inversió perfectes. Hi ha molta literatura sobre mètodes de càlcul dels portfolios eficients, i els reservo íntegrament pels acadèmics que inverteixen poc, i menys, dels seus estalvis.

Penso que les idees van apareixent sobre la marxa. A vegades el negoci és interessant, a vegades ho són els seus números, i hi ha ocasions que ho és el preu. És difícil que quadri tot, però esperar té les seves recompenses. Quan es dóna aquesta situació “perfecta” és el moment de comprar.

Les tres companyies noves es van estrenar durant el 2019 i van ser castigades durant mesos, vaig invertir quan vaig considerar que es trobaven en mínims, tenint en compte un marge de seguretat suficient. Seguint la “autorrecomanació” del últim post, són marques conegudes.

Levi’s és líder en el sector de la moda masculina, a través de les seves dues marques més conegudes: Levi’s i Dockers. Els hereus de Levi Strauss tenen la participació més gran del capital. Els fluxos d’efectiu són positius i els rendiment del capital abans d’impostos està al voltant d’un 25%, per sobre dels seus competidors. De Fox Corporation en vaig parlar en un article i ja vaig advertir que la seguiria. Les accions van baixar i la direcció de la companyia ha demostrat apostar pel seu negoci de televisió amb l’adquisició d’emissores a l’estat de Seattle i Milwaukee.

Pel que fa Beyond Meat, la història comença una mica diferent.

Beyond Meat, si, si, la meva aposta growth

Era un nom que sonava bastant en els corrillos de Internet. Beyond Meat s’havia plantat en el parquet amb una proposta d’hamburgueses fetes a partir de productes vegetals. Tenia totes les característiques de les últimes modes i tendències: lluita contra el canvi climàtic a través de productes substitutius de la carn vermella. A més, comptava amb el pedigrí de la família Gates entre els seus principals inversors.

La caiguda a la borsa va ser monumental. Com moltes de les seves coetànies, Beyond Meat es va estampar després d’un puja i baixa. Durant mesos es va quedar al voltant dels 70 dòlars per acció, tenint en compte que el preu màxim de l’any 2019 va ser 239 dòlars. A més, Bill Gates ja havia reduït la seva participació.

Feliç i aliè a aquestes informacions, un dia vaig anar a sopar amb uns amics en un restaurant de Vic. Mentre discutíem sobre qualsevol tema vaig observar que en el menú se servia una “hamburguesa Beyond“. No estàvem en una cadena multinacional, ni era una cantonada del centre de Barcelona. Era una hamburgueseria d’un petit carrer del casc antic de Vic.

La meva curiositat em va poder i al final del sopar vaig preguntar a la cambrera sobre si aquesta hamburguesa era realment la mateixa de l’empresa. “Si, és la única que no fem nosaltres”, em va dir. Va afegir que amics vegans l’havien provat i consideraven que s’assemblava massa a la carn.

Vaig llegir una mica la filosofia de l’empresa i aquest era la idea del seus productes. No volen crear succedanis per a vegans, sinó aliments substitutius per a persones com jo; qui un dia ens sentim una mica culpables i volem menjar saludable. Els números de la companyia són relativament bons, sobretot si es té en compte el component de creixement quan s’analitza l’evolució del seus ingressos.

Però des del punt de vista de valor, hi ha dues característiques que considero atractives: la marca i la investigació.

Beyond Meat pot ser una nova Coca-Cola. He vist restaurants a Barcelona, Vic, Olot… que ja venen hamburgueses amb l’etiqueta Beyond Hamburguesa. Estan obligats a posar-ho. No són com els restauradors que s’amaguen de fer les paelles amb un producte pre-fabricat (Paellador), sinó que pengen l’etiqueta del producte que els fa “diferent”.

Per altra banda, la investigació que s’ha fet, per arribar a simular la carn a partir de diferents components vegetals és significativa. No té res a veure amb els experiments culinaris que podem fer a casa amb cigrons. El principal competidor que està a l’alçada de Beyond Meat és Impossible Foods, però els dos tenen un gran camp per recórrer.

Durant l’elaboració d’aquest escrit, durant les primeres setmanes de gener, es va filtrar que Beyond Meat posaria en marxa el seu pla de creixement. Aquest passa per fer un test de comercialització a diferents restaurants McDonald’s. Aquesta notícia va ser la causant d’un efecte dominó. El 31 de desembre hi havia més de 10 milions d’accions BYND utilitzades per posicions baixistes. A partir de les primeres informacions, l’acció va començar a pujar provocant que els baixistes compressin més accions per cobrir els seus descoberts. Això es coneix tècnicament com un short squeeze. Com a resultat, la capitalització de la companyia ha pujat quasi un 50% en qüestió de setmanes.

Comencem bé l’any, ara que duri. Bon 2020!

This post is also available in: Castellà

Escriu un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.