Els 3 factors que motiven una estafa empresarial

Gowex, Enron, Pescanova, Theranos… els inversors poden caure en el parany d’una estafa empresarial com les que van protagonitzar aquestes companyies. A més de ser empreses amb negocis ruïnosos, els seus directius van fer els possibles per demostrar el contrari. La manipulació dels comptes va permetre crear la il·lusió que eren la millor inversió del parquet.

Una estafa empresarial va més enllà del maquillatge de la comptabilitat. Al cap i a la fi, qualsevol emprenedor vol impressionar a l’opinió pública per quedar bé. Un frau de veritat es salta les normes d’auditoria i està al servei dels seus creadors per obtenir-ne un benefici.

   
El triangle del frau

Donald R. Cressey va estudiar el crim organitzat i es va fer famós per publicar el “Triangle del Frau”. Es tracta d’un model format per tres components principals: la pressió, l’oportunitat i el raonament. Aquests factors, entre ells vinculats, són la base de cultiu que poden provocar una estafa amb majúscules. Anem pas a pas:

El Triangle del Frau del Dr. Cressey

Pressió

La incorporació d’una empresa a la borsa la converteix en pública. Com diuen en anglès és una public company, ja que tothom (analistes, inversors individuals…) poden accedir al seus comptes. Les entitats de crèdit també supervisen amb detall l’evolució dels negocis, però aquestes ho fan per garantir el retorn dels deutes. La suma de diferents actors a la vigilància constant de les empreses, eleva la pressió dels seus directius per demostrar que tot funciona millor.

Durant el creixement de l’energètica Enron, la seva cotització havia dibuixat una trajectòria espectacular en el parquet gràcies als seus guanys per acció. Però els seus insaciables accionistes, així com la premsa especialitzada, sempre demanaven més. No n’hi havia prou amb igualar la marca anterior, sinó que s’havien de superar les millors estimacions. Aquest era un dels motius perquè els seus executius estaven obligats a oferir sempre millors resultats. Encara que això impliqués recórrer en algun tipus d’ajust comptable, fora de la normativa.

Theranos era una startup biotecnològica que prometia un aparell de diagnòstic universal. No només era víctima de la pressió dels seus inversors, però també de les agències sanitàries governamentals. Com explica John Carreyrou a “Bad Blood: Secrets and Lies in a Sillicon Valley Startup”, l’empresa de Elizabeth Holmes es permetia mantenir secrets, ja que no estava cotitzada a la borsa. Però el sector sanitari és prou delicat com per estar al servei de diferents observadors. Aquesta pressió feia que la companyia manipulés els testos per demostrar que tenia la capacitat d’arribar al mercat, amb total seguretat pels seus usuaris.

Oportunitat

Les fissures del sistema són la oportunitat perfecte per elaborar un pla d’estafa perfecte. La recepta la formen una regulació feble, tant en l’estructura de la negociació borsària com en l’aspecte de la normativa comptable, a més de una comunitat inversora necessitada d’unicorns.

Gowex va trobar aquesta oportunitat. Fundada per Jenaro García, aquesta empresa proveïdora de serveis wi-fi va aprofitar el Mercat Alternatiu Borsari (MAB) per il·lusionar als seus inversors. Mentre la comunitat financera, on hi havia també analistes experts, veien en Gowex una marca forta en expansió, l’empresa manipulava els ingressos mitjançant vendes a empreses fora de l’orbita comptable. Tot això passava per un auditor sense cap tipus de credencial, amb despatx en un obscur local de Madrid.

En aquells moments, el MAB no requeria els comptes auditats a les empreses cotitzades, ni tampoc comitè d’auditoria. Això permetia presentar resultats heterogenis entre empreses, així com també proforma, alhora que s’acceptava amb lleugeresa les credencials dels auditors. Aquests controls tan febles van ampliar el marge de joc a l’estafa de Gowex.

Howard M. Schilit i Jeremy Perler exposen una llarga llista d’empreses i els seus mètodes en el llibre “Financial Shenanigans”. Worldcom, American Online o Tyco, són alguns dels seus exemples per mostrar com les escletxes en les normes comptables van permetre manipular les seves finances. Per altra banda, personatges públics com Bernard Madoff, han elaborat estafes amb l’objectiu d’enriquir-se, aprofitant la oportunitat que els brindava el seu estatus de confiança. En totes aquestes situacions, el risc inherent de cometre un frau sempre es inferior al benefici econòmic que n’obtenen.

Raonament

“És el que em pertoca”, “volia estar a l’alçada de les circumstàncies”, “sóc una víctima del sistema”, “tampoc ho vaig fer tot malament”. Aquests són alguns dels arguments que serveixen per justificar les accions dels estafadors. Malauradament això ho hem sentit dir tant a directius d’empreses privades, com a polítics que van ficar la mà a les arques públiques.

José María Ruiz-Mateos sempre va defensar les seves accions i decisions, al capdavant de l’imperi Rumasa. Malgrat els transvasaments de diners entre empreses i enganyar als petits estalviadors amb emissions de pagarés, Mateos sempre va indicar que l’estat havia sigut injust amb la seva persona.

Un cas similar el vàrem veure en els directius de les caixes d’estalvis, que formaven els seus consells d’administració. Malgrat encarregar-se d’entitats moribundes, que van demanar recursos al sector públic i van deixar a molta gent sense feina, aquests directors es van incrementar les primes per la seva suposada bona gestió. De fet, van ajudar a dilapidar el patrimoni de l’empresa, mentre aquesta s’enfonsava. Tot i així, seguien convençuts que els sous extraordinaris per assistir a una reunió mensual, era el que de veritat es mereixien.

Per saber-ne més:

Enron, el millor exemple de frau monumental, explicat en detall a “Enron: Los tipos que estafaron a América”

Anàlisi i identificació de finances irregulars a “The Art of Short Selling” de Kathryn F. Staley

 

This post is also available in: Castellà

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.