Llibres recomanats del 2019 sobre finances i altres temes

Com és habitual, quan s’acaba l’any m’agrada compartir alguns títols de llibres amb vosaltres. Són les publicacions que m’han divertit, m’han encès la curiositat i n’he pogut aplicar algunes de les seves doctrines. No és material acabat de publicar-se, sinó una selecció dels millors llibres que he llegit, sense seguir un criteri estricte. Només trio el que crec que em pot agradar.

La llista de llibres de l’any 2019 és llarga. És una barreja de material, on hi trobareu de tot: biografies, llibres d’economia, autoajuda i divulgació científica. L’únic que no hi trobareu és ficció, però us puc dir que el llibre “Fungus: El rei dels Pirineus” d’Albert Sánchez Piñol és un conte fantàstic. Per altra banda, aquí teniu la resta de títols:

   
“Caos. La creación de una ciencia” de James Gleick

Dius “Teoria del Caos” i et vénen al cap imatges de papallones i de dinosaures. El famós “efecte papallona” ha servit de guió per a pel·lícules i escrits de ficció. Per altra banda, a “Jurassic Park” el professor Ian Malcolm, interpretat per Jeff Goldblum, era l’expert matemàtic que coneixia l’origen del caos. Servia també d’excusa per justificar el desplegament de dinosaures, per tot el parc, durant una hora de projecció.

James Gleick, autor especialitzat en la divulgació científica, s’endinsa en aquesta matèria que ha despertat la imaginació de molts autors. Però, en canvi, no és fàcil d’explicar.

La “teoria del caos” és una ciència que neix de diferents disciplines, amb l’intent de trobar sentit a preguntes sobre fenòmens de la nostra vida quotidiana: ¿Per què podem conèixer la predicció meteorològica d’aquest cap de setmana, però no la del mes vinent? ¿Per què una persona sana, pot patir un infart d’un dia per l’altre?

Com la matèria, “Caos. La creación de una ciencia” és exòtic i, a vegades difícil de seguir. Però, amb altres paraules, l’explicació de successió de fets que acaben en caos, és un tema d’estudi que ha atret des de fa anys a científics, historiadors o també a poetes.

“Merger Masters. Tales of Arbitrage” de Kate Welling i Mario Gabelli

“Merger Masters” és una recopilació d’entrevistes a gestors d’inversions que es dediquen a arbitrar o a l’arbitratge. L’atractiu del llibre és que el firma Mario Gabelli, un dels inversors més destacats d’aquest sector. L’engany recau en que darrera de Gabelli, l’escriptora és Kate Welling, qui després d’entrevistar  a a diferents especialistes, ha escrit el seu perfil professional i els seus mètodes.

Malgrat aquest petit truc publicitari, el llibre segueix mantenint el seu interès. L’arbitratge és un mètode d’inversió poc cobert per la literatura especialitzada i, també, a les aules. En quinze anys en el sector de les finances, només havia estudiat situacions d’arbitratge mitjançant operacions amb derivats. I, la veritat, eren sofisticades i molt difícils d’executar per un particular. Les inversions inicials dels casos hipotètics eren sempre superiors a milions d’euros, per guanyar-hi alguna cosa.

Potser el secretisme és una de les característiques d’aquesta disciplina. La informació és un actiu indiscutible per a l’èxit de totes les operacions. Un altre atractiu és la no correlació amb l’evolució dels mercats.

Les situacions que són l’origen d’una operació d’arbitratge, com les adquisicions empresarials, tenen els seus riscos i els seus models de valoració. No tenen res a veure amb altres mètodes com el value investing. No importa si la borsa puja o baixa, les accions víctimes d’una operació financera seguiran el seu propi curs. Sense preocupar-se dels capritxos dels mercats.

Com en alguns casos he comentat, tant Benjamin Graham com Warren Buffett van escriure sobre algunes operacions d’arbitratge amb diferents nivells de sofisticació. Ha quedat desapercebut per a molts inversors que un percentatge del seu portfolio es dedicava a aquestes empreses. Però cap d’ells s’havien endinsat en matèria com ho han fet Gabelli i Welling en aquest llibre.

“The Power of Habit” de Charles Duhigg

Aquest és un dels títols d’autoajuda que no m’hauria comprat, si no l’haguessin recomanat a la pàgina web multidisciplinària Farnam Street. Dit això, considero que és un llibre útil, amb algunes pàgines de sobra de contingut.

Un hàbit és aquell procés que es repeteix en el temps i s’executa automàticament. N’hi ha que tenen conseqüències bones, com rentar-nos les dents abans d’anar a dormir o cordar-nos les sabates, i els que són nocius com fumar.

Segons l’escrit de Duhigg, els científics han descobert que el cervell té la capactitat d’emmagatzemar aquests processos d’una forma específica. Això fa que en un context determinat, el nostre cervell es posa en mode automàtic i executa una seqüència que coneix a la perfecció.

Si sabem com funcionen els hàbits, podrem trobar la via per canviar el mode de comportament. “The Power of Habit” ens explica la fórmula que s’ha de posar en pràctica. Tot comença per identificar la senyal que ens condueix a fer un cafè cada matí, o a tancar tres vegades el despertador abans d’aixecar-nos del llit.

“Elon Musk. El empresario que anticipa el futuro” de Ashlee Vance

No ho negaré, Elon Musk em provoca emocions antagòniques. Pels qui encara no hagin sentit parlar d’aquest emprenedor, recomano que busquin aquest nom a Internet i immediatament es llegeixin aquest llibre. És impossible quedar-te amb la última part del personatge: el que surt a les notícies venent cotxes Tesla, envia coets a l’espai i que provoca a la comunitat financera.

Ashlee Vance considera que és difícil classificar a Elon Musk al costat d’altres emprenedors com el fundador de Facebook o els creadors de Google. La missió de Musk amb la seva companyia SpaceX té com objectiu enviar l’home a Mart. L’objectiu dels emprenedors d’Internet és que les persones intercanviïn fotos a través d’Instagram i vegin anuncis. Ni punt de comparació.

És difícil treure-li mèrit a una persona que, després de convertir-se en milionari amb la venta de la seva primera empresa, va seguir emprenent amb projectes impossibles. Va crear X.com, un mercat de productes financers que posteriorment es fusionaria amb PayPal. Aquesta seria una de les empreses que tindria la millor cantera de genis i emprenedors entre els que hi figurava Peter Thiel o Reid Hoffman, fundador de Linkedin.

Però amb la fama que li ha reportat Tesla, el fabricant de cotxes elèctrics de luxe, i el constructor de coets Spacex, també han sortit a la superfície les debilitats i manies del emprenedor. Segons el llibre, es tracta d’una persona maniàtica, detallista i que necessita dels demés per arribar als seus objectius, però que no tindrà cap mania en substituir-los si no coincideixen amb ell.

No és la primera de les biografies d’un geni d’aquestes característiques. El següent també tenia les seves manies…

“Walt Disney. The triumph of the american imagination” de Neil Gabler

Comparat amb Musk, Disney tampoc es va quedar curt quan es tractava d’aconseguir els seus objectius. Gabler considera que Walter Elias Disney va ser el principal transformador de la cultura occidental del segle XX. En el món del cinema, així com en la industria de la diversió de masses, va ficar-hi cullerada. A més de deixar un projecte inacabat: les ciutats del futur.

Vull avisar que hi ha una espècie de misteri que embolcalla les editorials en relació amb la vida de Walt Disney. La majoria de biografies estan edulcorades, així com també els llibres que expliquen l’evolució de l’imperi Disney després de la seva mort. Així com també les publicacions que parlen de l’empresa. Tots són trucs publicitaris, com em vaig trobar amb “Inside the Disney Marketing Machine” de Lorraine Santoli. On difícilment hi llegirem alguna crítica sobre la companyia.

Les diferents crítiques del llibre de Neil Gabler destacaven la sinceritat com descrivia el personatge. Des de tots els punts de vista.

Disney no ho va tenir fàcil. Va superar una infància marcada pels canvis de residència i la seva relació amb el seu pare. Per ell, treballava llargues hores repartint diaris, sense importar quines eren les condicions. La fama de Walt no va arribar fins després de tancar dos estudis d’animació i gràcies a les peripècies d’un petit ratolí anomenat Mickey. Aquest passaria a ser un símbol dels seus estudis, però també de l’animació i de la cultura cinematogràfica.

A través dels estudis Disney, Walt va ser un pioner. Va ser el primer en sincronitzar música, sons i imatge en el film “Steambot Willie”. El primer en utilitzar el Technicolor en el conte de “Els Tres Porquets”. “La Blancaneus” va ser el primer llargmetratge animat i portat a les sales de cinema. Per a fer més real els seus dibuixos, els artistes de l’empresa anaven a classes nocturnes de dibuix. L’estrena de “Fantasia” va significar la primera animació amb música clàssica de banda sonora i fil argumental.

Els parcs temàtics van ser la culminació d’un dels seus somnis: un lloc tancat en si mateix on fos impossible per el públic evadir-se de la fantasia. Aquesta encara és una norma que es mantén i s’observa en detalls com que una burilla no pot aguantar més de 20 segons al terra.

 “Shoe Dog / Nunca te pares” de Phil Knight (fundador de Nike)

Encara no sabeu qui és el fundador de Nike? Fins que no vaig llegir “Shoe Dog”, desconeixia a Phil Knight, el fundador d’una de les marques més famoses de calçats del món. La seva autobiografia em va enganxar hores i hores. És una novel·la fresca, on el mateix Knight expresa sense pèls a la llengua com una colla d’inadaptats van acabar marcant la tendència de l’esport al món occidental.

Nike va començar com “Blue Ribbon”, una petita empresa que distribuïa la marca japonesa Tiger (Asics) als Estats Units. Ubicada a l’estat d’Oregon, un indret que segons el mateix Knight és un “lloc de pas”. Va aprofitar el boom del Japó de post-guerra, per posar en pràctica el que va començar com un treball de final de carrera.

La història de Blue Ribbon va passar per diversos entrebancs, sobretot amb els seus aliats japonesos. Però com repeteix Knight una vegada i un altre: “Una muntanya es comença construint pedretes”. La filosofia empresarial de Nike, des dels seus inicis, es reflexa en l’atenció absoluta en la perfecció del producte. On la investigació i desenvolupament, són elements tan importants com l’esforç de les vendes.

En aquesta amalgama hi ha moments de tot, la història de Knight és la història de Nike, i a la inversa. Té moments per parlar de les seves aspiracions de joventut, així com de les seves reflexions relacionades amb la seva vida en parella o la trista mort d’un dels seus fills. De tots els títols d’aquest any, probablement és el que més m’ha sorprès i, alhora, m’ha agradat.

“Bad Blood: Secrets and Lies in a Silicon Valley Startup” de John Carreyrou

Això és una història real sobre una estafa, de la A a la Z. Orquestrada en un sector de moda, Elizabeth Holmes va posar en marxa una startup amb la proposta de llençar al mercat una màquina de diagnòstic de milers de diferents proves, a partir d’una petita mostra de sang. Després de milions de dòlars injectats en aquesta nova empresa, el producte de Holmes no superava el 10% del seu objectiu, amb el perjudici d’estar venent un producte relacionat amb la salut i el benestar humà que no funcionava.

John Carreyrou va seguir la història en primera persona, com a periodista del Wall Street Journal. El primer rotatiu que va desvetllar l’engany. Tot i que aquest, com altres revistes, havien donat publicitat a la startup de Holmes. Aquesta, juntament amb la seva parella Sunny Balwani, havien orquestrat Theranos i la via per aconseguir finançament i fama amb un producte que presentava molts errors.

El producte, teòricament, devia agafar la mostra de sang i amb aquesta poder-ne fer centenars de diagnòstics, que eren enviats a la centraleta de Theranos. No obstant, la realitat era que el funcionament de la màquina, malgrat la seva aparença futurista semblant a un iPad, era el d’una torradora. Estava pensada per semblar high-tech, però s’encallava i els diagnòstics s’havien de realitzar in-house i amb màquines rudimentàries d’altres empreses tecnològiques com Siemens.

La imatge corporativa de Holmes, l’atractiu del sector i el secretisme de com s’havia desenvolupat l’empresa, van ser algunes de les característiques que van alimentar l’estafa. No és la primera, i ben segur que tampoc la última, que un visionari aconsegueix il·luminar les ninetes de milers de persones, i sobretot amb la possibilitat d’omplir la seva cartera.

 

This post is also available in: Castellà

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.