Cartera Valkyria Setembre 2019: Inverteix en el que t’agrada

La cartera Valkyria va tancar el tercer trimestre de 2019 amb un increment anual acumulat d’un 7,76%, comparat amb un 9,93% del Standard & Poor’s 500 i un 4,38% del Ibex-35.

A dia d’avui la cartera d’inversions Valkyria està diversificada en diferents sectors dels Estats Units i d’Espanya. D’aquests, destaca el sector de l’entreteniment i les telecomunicacions: Madison Square Garden Networks, WideOpenWest, Cable One, IDT i Sirius XM. La tecnologia i la biotecnologia també tenen un pes específic amb Rafael Holdings i PayPal. Complementen la cartera les companyies industrials DNow, Garrett Motion i Miquel y Costas. I, finalment, una participació en el conglomerat Berkshire Hathaway.

El rendiment corresponent a les accions en cartera és un 15,66%. Aquest càlcul, com vaig explicar en el resum de març, és la plusvàlua (o minusvàlua) aproximada de les inversions actuals, i no es comptabilitzen les operacions tancades, ni l’efectiu (un 30%), ni els arbitratges. D’aquesta cartera a llarg termini, Rafael Holdings registra el rendiment més elevat de 2019 amb un augment d’un 178,11%. Madison Square Garden és la pitjor amb una caiguda d’un 27,73%.

Els canvis més significatius de la cartera durant aquest període han sigut la venta de les accions de Foot Locker i les de Finjan Holdings. Els motius de la primera desinversió va ser després d’una revisió en detall del progrés de les botigues durant els últims anys. Ho explicaré amb detall més endavant. Respecte la desinversió de Finjan va ser per la dificultat d’entendre els fluxos de caixa en els pròxims exercicis, justament degut a la naturalesa del seu negoci.

Aquestes decisions són preses després de deliberacions, amb una visió a llarg termini. Encara que a vegades l’atzar em juga males passades. Un exemple és la venta de Weight Watchers el trimestre anterior, just abans que la companyia canviés les previsions i la seva cotització pugés un 80%!

“Consejos vendo, que para mi no tengo”

Segons el meu punt de vista, hi ha dues premisses bàsiques que s’han de complir per identificar una bona inversió:

  1. Comprar accions barates
  2. Comprar bons negocis

Aquestes dues frases són el “Sant Grial” de la inversió. Res de buscar “empreses responsables”, “alt rendiment”, objectiu “high-growth”, o amb una cultura social corporativa. Això forma part del marketing de la industria financera. Trobar un BON NEGOCI & BARAT és el quid de la qüestió.

Dels dos axiomes – preu (1) i bon negoci (2) -, el primer el classificaria en el grup de problemes quantitatius, el segon és un mix entre qualitatiu i quantitatiu.

En el primer cas, la caixa d’eines per trobar-ne la solució seria la classe de matemàtiques financeres i un curs intensiu de comptabilitat. Per identificar un bon negoci, en canvi, necessitem un llarg catàleg de disciplines. Entendre les característiques d’un negoci és impossible mitjançant només fórmules. És un avantatge, però no la única via.

Amb aquesta “teoria” és complicat donar una resposta ràpida quan et demanen les tècniques d’identificar bons negocis. Quan portes anys i anys estudiant models, com li expliques a algú que necessita una resposta de cinc minuts?

“Busca un bon negoci” és una resposta intangible. Per aquesta raó Peter Lynch es va inventar allò de compra accions dels negocis que coneixes:

“No cal ser un geni per descobrir empreses espectaculars abans que ho faci la borsa. Només cal fixar-se una mica a la feina o en el centre comercial més proper. És gairebé impossible ser un ciutadà i un consumidor modern sense haver fet alguns anàlisis fonamentals sobre diferents companyies “.

Lynch ens diu que invertim en:

  • Els restaurants on mengem.
  • Els supermercats on omplim el carro.
  • El canal de televisió que ens manté desperts a les nits.
  • O el banc que té els nostres estalvis.

Fer la composició d’una cartera d’inversions hauria de ser així de senzill. Però els “professionals” ens compliquem la vida i no ens apliquem aquest “cuentu”. Enlloc d’això, ens agraden els noms complicats, sofisticats, de l’altra punta del planeta, amb suposats establiments que no trepitjarem mai.

Aquí teniu el meu exemple: la cartera Valkyria està formada per set empreses que ofereixen serveis i productes al consumidor final. Vuit si sumem les accions de Foot Locker. I, en canvi, ni he comprat sabates esportives, ni escolto ràdio per satèl·lit, ni utilitzo els seus serveis de comunicacions. Però si faig servir PayPal!

El treball de camp

Els analistes substitueixen aquest treball de camp per l’anàlisi de les finances, el model de negoci i llegir material divers. Aquestes són les meves tasques com a professional i no té res a veure amb passejar-se per un centre comercial. De fet, conec pocs analistes que apliquin la mateixa percepció com a client, que com a financer.

Però, en aquesta feina, intento adoptar la perspectiva de consumidor el màxim possible. Actualment hi ha moltes eines per saber “què pensen” els usuaris.

Fa uns anys em va caure a les mans el nom d’una empresa que ofereix wi-fi i serveis de comunicacions per satèl·lit. No és Gowex. Havia parlat vàries vegades amb el seu fundador i, segons, ell, quan obrien l’ample de banda els usuaris apareixien sols. De fet, quan parlava dels clients, ho feia referint-se a una massa etèria que apareixia cada cop que inaugurava una botiga.

Qui eren aquests clients tan fantàstics que ballaven sempre al seu ritme?

Els vaig buscar i els vaig trobar. En fòrums especialitzats, hi havia centenars d’opinions d’usuaris i estaven molt enfadats amb el servei. Allò no era una massa etèria, era un grup de persones emprenyades. Amb el servei tècnic, amb la baixa qualitat de la connexió, amb les falses promeses…

Això no ho expliquen ni els estats financers, ni el centenar d’entrevistes amb els directors, ni els informes del experts. Aquest és el resultat del treball de camp.

Foot Locker és una cadena amb més de 3.200 botigues físiques distribuïdes arreu del món. Vaig invertir en aquesta companyia, a principis de l’any 2018, després de revisar els seus estats financers. De forma bastant barroera. Després de tres anys amb uns comptes impecables i un creixement de les seves vendes, semblava un negoci consolidat.

Havia entrat un o dos cops en les seves botigues. No hi he comprat mai res.

El mes de juny passat, el meu trastorn obsessiu de revisar-ho tot es va posar en guàrdia amb Foot Locker. Aquesta empresa no funcionava i no sabia el per què. Encara que els “números generals” semblessin impecables. Per això vaig afilar el llapis i vaig començar a seguir el rastre de les vendes.

Foot Locker factura la majoria dels ingressos a través de les botigues físiques. Té tretze marques diferents, distribuïdes entre Estats Units, Canadà, i la resta del món. Tot i que la facturació augmenta, la suma neta de botigues del continent americà està baixant contínuament, des de fa més de 8 anys.

Això per què?

Vaig decidir passejar-me pel carrer – amb el Google Maps – i vaig buscar diferents escenaris americans: Nova York, Boston, Los Angeles… Recomanacions de botigues d’esports, d’sneakers, etc. Segons aquestes, la cadena Foot Locker està ben valorada, entre tres i quatre estrelles, però sempre n’hi ha de millors.  A Boston, per exemple, Marathon Sports ho està petant.

Qui vol el “segundón” quan pots quedar-te amb l’estrella del ball?

Doncs no és la primera vegada, ni la última, que inverteixo en líders de segona. Aquests són alguns noms: Fiesta Restaurant, Chico’s FAS (roba interior femenina), JC Penney (grans magatzems), Orchard Supply (cadena de bricolatge) o Big 5 Sporting Goods (cadena d’esports). Totes elles són les segones, terceres o últimes del seu propi mercat.

Per què vaig invertir en elles? Simplement perquè tenia l’esperança que es convertissin en alguna cosa millor. En algunes ocasions potser desconeixia que eren perdedores (Orchard Supply era horrorós). En altres, com Chico’s FAS, creia que invertia en l’aneguet lleig (i que superaria a Victoria’s Secrets). I, algun dia, es convertiria en cigne, el que es coneix en l’argot com a turnaround story.

Són botigues que hi compraria? Probablement no. Però, com que queden molt lluny, i la primera incisió del bisturí són les tripes de les finances, el treball de camp sembla no tenir importància. Però, si ni jo m’atreviria entrar en un “Fiesta Restaurant”, de qui espero ingressar quatre duros?

This post is also available in: Castellà

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.