Cartera Valkyria Any 2018: Madison Square Garden i Rafael Holdings

Un any que va començar tan bé, un any que va tenir un final tan dolent. Els últims mesos del 2018 van esborrar d’un esbufec els beneficis acumulats en moltes empreses. Això és difícil d’argumentar. I, molt més, quan els diners que es gestionen són dels altres.

Un cop fets els comptes, i acabades les festes nadalenques, s’ha posat en marxa la mecànica de digestió. Molts professionals fan revisió i escriuen els desitjos d’any nou. Resums, rendibilitats i, en alguns casos, reconeixements de mea culpa. En aquest context, he llegit algunes situacions totalment inversemblants.

A Linkedin, actualment una de les meves xarxes socials preferides, el meu grau d’estupefacció va arribar fins a màxims. Un perfil d’un fons d’inversió treia pit per ser “el millor en la seva especialitat durant el 2018”. Els resultats no eren així. Al contrari, el rendiment havia sigut negatiu.

Si, si. Negatiu! Els seus clients havien perdut diners. Però, què importava això? El seu fons era “el millor” d’un segment mediocre.

És evident que en èpoques de penúria, és millor agafar-se les males notícies des del cantó bo. N’hi ha que són més optimistes que d’altres. Però, quan és la hora de contactar amb els partícips s’ha de tocar de peus a terra. Per aquest motiu Funds People va escriure un article titulat: “Guía para ayudar a banqueros privados y asesores en sus conversaciones con unos clientes enfadados por las pérdidas de 2018”.

L’article és un compendi d’excuses de mal perdedor, adreçat als comercials del banc. Un “manifest” perquè puguin defensar-se exhaustivament de les queixes dels clients.

La mentalitat humana és perversa. Segons els estudis realitzats per Daniel Kahneman i Amos Tversky, s’ha demostrat que la nostra lògica no calcula de la mateixa forma els resultats que les pèrdues. Si mesuréssim amb algun tipus de unitat el nostre estat d’alegria quan guanyem 1.000 euros, ens adonaríem que no és el mateix que quan els perdem. De fet, estem més tristos quan veiem que 1.000 euros se’ls emporta el vent.

Aquesta és la pressió dels comercials de les oficines bancàries, que fins ara estaven protegits pel mercat alcista.

Els rendiments dels fons d’inversió, per molt petits que fossin, no requerien cap tipus d’explicació. S’emparaven en els beneficis. No s’havien d’explicar en detall les comissions de gestió i d’èxit que es cobraven. I, el que més m’alarma, difícilment els clients comparaven els beneficis dels seus actius amb el comportament de les borses.

En canvi, la pressió de les pèrdues es mereix un llarg conjunt d’arguments que els banquers han de transmetre.  Com per exemple: és el context internacional, “la borsa és així”, els mercats havien pujat molt o s’ha d’acceptar el risc…

Potser les explicacions s’haurien de donar abans, no? Però, quan els diners creixen i creixen, qui vol sentir sermons?

Pel que fa la meva cartera, el pessimisme de finals d’any va enfosquir un 2018 que començava d’allò més bé. El 2019, de la mateixa manera, torna a arrencar amb força.

Cartera Valkyria

La cartera Valkyria, abans d’impostos, registra un rendiment acumulat d’un 16,96% des de l’1 de gener de 2012. L’any 2018 vaig tancar l’exercici amb un increment d’un 0,33%, comparat amb una caiguda d’un 6,24% del Standard & Poor’s 500 i un 14,97% del Ibex-35.

A dia d’avui la cartera d’inversions Valkyria està diversificada en diferents sectors dels Estats Units. D’aquests, destaca el sector de l’entreteniment i les telecomunicacions: Madison Square Garden Networks (Televisió), WideOpenWest (Cable), IDT (Telecomunicacions) i Sirius XM (Ràdio per satèl·lit). La tecnologia i la biotecnologia també tenen un pes específic amb Finjan Holdings (Seguretat digital), Rafael Holdings (Biotecnologia) i PayPal (Fintech). Complementen la cartera les empreses del sector retail Big 5 Sporting Goods i FootLocker, i les companyies industrials DNow i Garrett Motion.

Durant el primer trimestre vaig aprofitar la baixada de preus per comprar més accions de Rafael i Finjan Holdings. Al tenir dipositat el compte de valors a Renta 4, també em van assignar uns quants títols del banc, després de fer una aportació. El percentatge de títols, respecte la resta d’inversions, és molt poc significativa.

Durant aquest últim trimestre, la inversió en Big 5 Sporting Goods és la que ha caigut més – un 48.51% – i durant tot l’any un 59%. La cotitzada amb més beneficis trimestrals va ser IDT, amb un increment d’un 18.07%. I, durant tot l’any, el benefici més alt el va registrar Finjan, amb un increment d’un 53%. I del que també vaig recuperar beneficis en diferents pujades.

En aquest context faig un petit tast de dues empreses que vaig incorporar durant aquest any.

Madison Square Garden Networks

La franquícia Madison Square Garden ha executat molts canvis en els últims anys i ha sigut protagonista de diferents notícies del sector de l’entreteniment. Des de fa un temps que els tickers de MSGN i MSG cotitzen per separat, i probablement veuran néixer una nova companyia durant el 2019. Tot i així, amb uns noms tant semblants, el mercat no s’ha preocupat d’entendre què els distingeix.

El cognom Dolan es va relacionar històricament a la industria de la televisió per cable. La família va liderar durant anys Cablevision, un operador de cable que cobria sobretot l’àrea de Nova York. El 2015, Altice va comprar l’empresa per 17.700 milions de dòlars i va servir perquè la multinacional europea fes l’entrada triomfal als Estats Units.

Entre les operacions principals de la família Dolan al capdavant de Cablevision, va destacar la separació d’una companyia anomenada The Madison Square Garden Company.

Mitjançant una operació de spin-off, van crear una nova empresa dedicada a gestionar els esdeveniments relacionats amb el mític complex esportiu. Les activitats d’aquesta nova empresa comprenien la gestió de diferents equips esportius – els New York Knicks o els New York Rangers, entre els més destacats -, els esdeveniments del Madison Square, i els canals temàtics de caràcter esportiu.

Durant uns quant exercicis, les operacions conjuntes de MSG van oferir uns resultats pobres. Com succeeix en moltes companyies, l’activitat d’un segment es menjava l’altre.

La posada en marxa i funcionament dels canals de televisió no requereix un capital elevat. A més, és una activitat que registra ingressos recurrents de les xarxes de cable i de la publicitat. En canvi, els esdeveniments del Madison Square i la gestió dels equips esportius són en alguns exercicis deficitaris.

Mitjançant una nova operació corporativa va néixer Madison Square Garden Networks. Curiosament es va quedar l’estructura de l’empresa mare, amb els canals de televisió. Entre els seus highlights hi trobem la participació majoritària de la família Dolan d’un 69,9% sobre el capital. Durant l’any 2018 les accions de l’empresa van pujar un 16,35%.

Rafael Holdings

Al contrari que moltes cotitzades, el nom de Rafael Holdings explica molt malament l’activitat de la companyia. Basada en una estructura molt sexy, aquesta empresa és la propietària de diferents instal·lacions i alhora, és l’inversor principal de les empreses Rafael Pharmaceuticals i Lipomedix Pharmaceuticals.

Atribueixen l’entramat d’aquesta operació a Howard S. Jonas, actual CEO de la companyia, i també un dels players més interessants del sector de les telecomunicacions. En el llibre “Cable Cowboy”, l’autor Mark Robichaux comparava el seu estil d’executar operacions corporatives amb John Malone.

IDT Corporation, fundada per Jonas, estava invertida, directa i indirectament, en activitats d’investigació. En el cas de Rafael Holdings, es troba en fases avançades de recerca oncològica. La situació de Lipomedix no és tan madura.

Invertir en investigació i desenvolupament, sobretot en fases inicials, és més aviat un acte de fe. Però Jonas ho va fer interessant i una mica més segur. Des de IDT es va separar una nova companyia que contenia una inversió a Rafael Pharmaceuticals, a més de warrants i notes convertibles. També una inversió a Lipomedix. I, finalment, un conjunt d’edificis que lloguen a IDT, i que fan de coixí des del punt de vista financer.

La presentació en societat de Rafael Holdings ofereix la possibilitat d’invertir en un sector com el farmacèutic. Amb un gran potencial, però també amb un alt risc de pèrdua absoluta. Aquesta incertesa està compensada per la seguretat de cobrar lloguers immobiliaris.

La distribució inicial de IDT em va aportar unes quantes accions a la cartera. Aprofitant les mogudes del mercat vaig incrementar posicions. No havien aparegut notícies significatives fins el passat 19 de gener, quan l’Agència Europea del Medicament va garantir la classificació de medicament orfe al seu component Devimistat.

La reacció del mercat a aquest anunci va fer pujar l’acció un 110%, en qüestió de setmanes. Sembla ser que Rafael Pharmaceuticals està destinada a ser la protagonista de la companyia.

We’re devils and black sheep, really bad eggs!
Drink up me ‘earties, Yo Ho!”

Jack Sparrow

This post is also available in: Castellà

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.