La literatura del 2018, l’any de les biografies

És un assaig o una novel·la? Les biografies, des del meu punt de vista, amaguen algunes de les millors històries. Tot i que a vegades preferim aventures, relats mediocres, hi ha persones reals que es mereixen que les seves vivències siguin explicades. I de les quals se’n poden aprendre un munt de coses.

Observareu que la meva estructura de lectura no té un sentit definit. Sobretot si es compara amb la llista de llibres que vaig anomenar el desembre de l’any passat. Els passos que segueixo s’assemblen al camí que emprèn un borratxo una nit tortuosa. Aquest sap que ha de dormir la mona al llit, però haurà de donar moltes voltes per aconseguir-ho.

Respecte a la meva guia de lectura, s’hi assembla una mica. No al borratxo, sinó al seu camí. Tinc molt clar quins gèneres i temàtiques m’agraden. Però no per això segueixo un fil específic, sinó que vaig fent esses. Em paro on m’interessa i, a vegades, fins i tot durant un temps em desvio. I, al final, acabo arribant.

La idea de combinar lectures de divulgació, ficció i, sobretot biografies, em va arribar a través del fantàstic treball de Ray Dalio a “Principles: Life and Work”. Justament en aquesta autobiografia, Dalio explica la necessitat d’aprendre dels grans homes i de les grans dones de la història. Molt millor si és del seu puny i lletra. Així en podem saber els seus pensaments, la seva metodologia, i què els va fer arribar fins allà o què els va aturar.

Malauradament hi ha milers de biografies reservades als escriptors contemporanis o als historiadors. No només ens quedem amb un tros de la història, a vegades el teixit d’una vida es construeix a través d’especulacions. Podem trobar-nos amb un autor enamorat d’un personatge, o una rata de biblioteca que només treballa en acumular referències bibliogràfiques.

Com em vaig trobar amb “Monkey Business”. En aquest llibre, l’autor es va esforçar en desacreditar totes les fantasies que els germans Marx havien explicat sobre ells, durant anys i anys. M’esperava un relat a l’estil de Memorias de un amante sarnoso” i en canvi em vaig trobar amb una llista de partides de naixement, registres i veritats que no volia conèixer.

Les biografies: entre Da Vinci i els “Outsiders”

Començo per l’última lectura, per ordre cronològic: “The Outsiders. Eight unconventional CEOs and their radically rational blueprint for success” de William N. Thorndike, Jr. Sense allunyar-me de la temàtica de la pàgina (economia, inversions…), el llibre és la suma de diferents històries d’empresaris d’èxit.

En vuit capítols Thorndike ens relata la biografia professional dels “genis” de les inversions i de la gestió. Els que durant la seva trajectòria van aconseguir “donar valor a l’accionista”, com es coneix en l’argot del sector. En aquesta llista s’hi troben Henry Singleton, Katherine Graham i John Malone, el magnat de les telecomunicacions, per exemple. I no hi falta Warren Buffett, per suposat.

En línies generals, es tracta d’un treball d’identificació de quines són les mateixes característiques en aquestes persones d’èxit. Un checklist que hauria de facilitar als inversors la forma de identificar quins són els bons directius. Això farà una inversió molt més intel·ligent.

Abans de comprar-lo, havia vist recomanacions d’aquest llibre moltes, i moltes, vegades. Tinc la impressió que per a alguns analistes és el complement perfecte per a la seva tauleta de nit. En el meu cas, considero que és un bon exercici d’observació que em condueix a informar-me més d’algunes persones. Però en cap cas el posaria a la llista d’imprescindibles en matèria d’inversions.

“The Outsiders” era un llibre curt, de fàcil digestió, i sense masses detalls. Al contrari que “Leonardo. El vuelo de la mente” de Charles Nichols.

Els amants de les conspiracions se sentiran decebuts per aquesta biografia. L’autor va revisar tots els codis que ens han arribat fins els nostres dies, però les teories de societats secretes no apareixen per enlloc. Al contrari, Nichols ens dibuixa a un Leonardo com un home del seu temps.

Entre guerres i mecenes, dels Mèdici als Borgia, Leonardo va viure una de les èpoques més interessants de la península itàlica. I, del geni, en van sortir meravelles en el terreny pictòric, escultòric, però també en l’enginyeria o en l’anatomia. No va ser fàcil. Però va superar els límits per traslladar els coneixements adquirits, inicialment en un taller d’artistes d’un carreró de Florència.

Sense cap dubte, Nichols és un enamorat del personatge i és una de les raons perquè li agrada confabular sobre Da Vinci. En la biografia es proposa moltes preguntes que intenta resoldre a través dels textos, esborranys o llibres dels seus contemporanis. Possiblement altres biografies, com la de Walter Isaacson que va publicar aquest any 2018, són més rígides.

De Isaacson justament vaig llegir sobre una altra llegenda: Benjamin Franklin.

Benjamin Franklin

Franklin l’Editor. Franklin l’Inventor. Franklin el Polític. Franklin el Diplomàtic. I així no acabaríem mai. A “Benjamin Franklin: an American Life”, Isaacson és molt menys groupie i ens intenta expressar les llums i les ombres de la persona que s’amagava darrera el mite.

L’octogenari de les pintures, acompanyat de les ulleres bifocals, és el resultat de l’home que va ser. Primer, va abandonar la seva llar i a la seva familia per establir-se a Philadelphia, lluny del seu germà. Firmaria sempre amb el títol de la seva veritable professió, i fins i tot en la seva necrològica es va anunciar que Benjamin Franklin havia sigut EDITOR.

Va ser un amant de les lletres en tota la seva extensió. Va utilitzar la impremta com a eina de cohesió, negoci, alliçonament moral i per fer política. D’ell s’han conservat centenars de frases, que molts professionals es fan seves en el moment més oportú, com:

“An investment in knowledge pays the best interest”

“Tell me and I forget, teach me and I remember, involve me and I learn”.

Passada la quarantena, va decidir dedicar-se a les seves passions: els invents, la política i la diplomàcia. Isaacson aquí ens mostra un personatge ja famós, que li pesa la seva vanitat, i no té res a veure amb el jove que havia començat a publicar el “Poor Richard’s Alamanack”. Va lluitar aferrissadament a favor de la unió amb Gran Bretanya, durant la revolució americana. Quan va ser el moment, i les cartes al nou continent començaven a canviar, va decidir presentar batallar a favor dels nous Estats Units. Va ser el pare de la independència, tot i que durant la guerra de la independència es va estar passejant per Europa

El llibre de Isaacson es cenyeix als fets i als documents que hi ha, sobretot en relació amb el naixement del Estats Units. Si voleu acció, l’autobiografia inacabada del mateix Franklin és molt millor.

This post is also available in: Castellà

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.