Manual de borsa per un octubre dramàtic

El mes d’octubre està “gafat” a la borsa. La història ha començat moltes tardors sense pena ni glòria, però algunes han sigut memorables. L’octubre d’aquest 2018 ja ha esborrat els beneficis acumulats durant tot l’any a la borsa americana, mentre que les pèrdues del parquet espanyol han empitjorat. L’allau, quan tot pintava de color de rosa, ha agafat a alguns inversors desprevinguts que es pregunten “i ara què?”.

La seqüència de presentació de resultats trimestrals a la borsa americana ha ofert escenes rocambolesques. I encara segueix en marxa. Netflix, en qüestió de minuts va sumar un 10% perquè els inversors li van comprar la seva història: ha sumat més subscriptors i registra uns millors beneficis comptables.

En canvi, les entranyes de la companyia el relat es torçava. Netflix inverteix en moltes sèries, els seus comptes corrents estan sota zero i s’ha de finançar. El volum de deute aquest últim trimestre ja dobla el que registrava l’any passat. “Si això succeeix, per què els segueixen concedint crèdit?”, em van preguntar. Algun inversor s’hi repensaria veient aquest escenari. I així va ser, una setmana després la cotització de la plataforma ha retrocedit fins esborrar aquell magnífic rebot.

Amazon, en canvi, va abandonar l’elitista club del 1.000 milions de dòlars, que compartia amb Apple. Els resultats del grup no van assolir les expectatives i va perdre un 8%. Sembla que el mercat i les empreses ja ho han donat tot, mentre que els inversors segueixen assedegats. El resultat d’aquestes excentricitats s’ha traduït en dues setmanes de volatilitats. I, a la llarga, una caiguda dels índexs de les principals borses internacionals.

La (meva) teoria econòmica del rally de la borsa

Primer vull especificar que el comentari està dirigit sobretot a la borsa americana, que ha doblat el seu valor en qüestió de deu anys. L’Ibex-35, en canvi, ha recorregut una evolució erràtica que no hi ha qui l’entengui.

“Per què cau la borsa?”, aquesta és la qüestió que els famosos “experts” han de respondre quan els pregunten per la situació actual. Aclarir això no té cap tipus de sentit si no hi ha un raonament clar per dibuixar els mecanismes que han provocat aquesta pujada desmesurada.

A Estats Units, just després del crac del setembre de 2008, es van posar en marxa els mecanismes de la Reserva Federal pel rescat econòmic. Es van executar dos intervencions principals amb l’objectiu d’incentivar el consum i l’activitat de les empreses. La primera, la passiva, va ser la reducció dels tipus d’interès. La segona, l’activa, va ser l’expansió monetària a través de compra d’actius financers al mercat de capitals (sobretot l’adquisició de titulitzacions hipotecàries).

A través d’aquestes dues accions es va incrementar el volum de dòlars en circulació i, mitjançant uns tipus d’interès en mínims històrics, es va convidar a gastar-los. Abans que guardar-los en dipòsits de baix rendiment. Per aquesta raó hem vist com el cost dels préstecs ha disminuit, fins i tot a empreses de dubtosa viabilitat.

A la borsa, un cop recuperats de l’espantós crack del 2008, els diners van tornar. La literatura ens ha explicat que ho va fer perquè hi ha millors models de negoci, la tecnologia és formidable, etc. Només és la xerrameca optimista que justifica les xifres.

L’escola austríaca (Mises) explica que la intervenció en el preu del diner, a través de les expansions monetàries, provoquen assignacions de capital totalment ineficients. El preu de les accions és un exemple. Com també ho és el fenòmen Bitcoin, i centenars de monedes virtuals, una d’elles patrocinada per Paris Hilton. Entre l’any 2017 i 2018 van entrar milions de dòlars en aquesta “febre especulativa” i van marxar de cop. On han ha anat a parar?

Només ha faltat la cirereta de l’administració Trump amb la reducció de l’impost sobre el benefici de les empreses. Més marxa pel mercat alcista!

Aquesta és la teoria, jo només puc ajuntar algunes dades per observar si vaig pel bon camí. Les dades d’Inverco ens expliquen que la suma dels patrimonis dels fons d’inversió aquest 2018 ja supera els nivells de l’any 2008. I, als Estats Units, són més del 100% del Producte Interior Brut del país. Aquest volum de diners ha sortit d’algun lloc (expansió monetària) i, en canvi, no té millors llocs on anar (baixos tipus d’interès).

El resultat d’aquests moviments ha acumulat l’increment de les capitalitzacions de les empreses. Mentre que les tecnològiques s’emporten la fama, sobretot el quintet de les FAANG, tot el mercat se n’ha beneficiat. Els PERs individuals no tenen cap tipus de sentit. Empreses com Coca-Cola cotitzen 80 vegades els seus beneficis, quan fa 2 anys era de 50. Tan altes són les expectatives per una empresa consolidada amb 100 anys de història?

I ara què s’ha de fer?

En primer lloc, acceptar la realitat. Aquestes dues últimes setmanes els resultats no han coincidit amb les expectatives i l’Standard & Poor’s 500 ja ha esborrat tots els guanys del exercici 2018. Hi ha inversors porucs que han marxat corrents, i no sabem si tornaran. Comprar o vendre, aquesta és la qüestió.

És més fàcil que això. Hi ha una tercera opció i pot ser la més assenyada en situacions com aquestes: No fer res. Esperar.

Ens trobem en l’ull de l’huracà i les variables que han condicionat aquesta pujada s’han difuminat. El Quantitative Easing s’ha aturat i la Reserva Federal ha anunciat l’increment gradual dels tipus d’interès. Alerta perquè aquesta modificació afecta a la direcció de les inversions, però també al cost del deute de les companyies i impacta directament als seus resultats.

No sé com es llevarà el Sr. Mercat demà el matí, ni d’aquí una setmana, però he vist com ho ha fet els últims mesos. Això m’ha condicionat en algunes inversions i, fins i tot, algunes les he cancel·lat. Difícilment trobava alguna cosa barata. Ha sigut un bon moment per fer caixa, totalment necessari per si la caiguda és rotunda.

Si, en canvi, la borsa ens torna a oferir un espectacle a l’alça, seguiré esperant. Tot i que, personalment, començo a tenir els meus dubtes sobre si a aquest rally se li ha acabat el gas.

This post is also available in: Castellà

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.