Empires of Light, la guerra de l’electricitat

Els llibres arriben a les mans dels lectors de moltes maneres. Un regal, per exemple. L’herència d’algun familiar que necessita fer espai en una habitació o simplement es tracta d’una compra de última hora, abans d’agafar un tren de llarga distància. La meva immersió prèvia a “Empires of Light” de Jill Jonnes va ser una biografia empolsinada de Thomas Alva Edison.

Després de llegir la vida i miracles de l’inventor – el geni! –  de la bombeta, el fonògraf i el quinetoscopi, volia saber moltes més coses. Sobretot del seu projecte més important: l’electricitat.

Aleshores, amb el llibre de Jonnes tot va canviar. Els papers dels principals actors de la industria elèctrica s’havien redefinit segons un guió molt més profund. En aquesta nova història, Edison no és el geni omnipotent, que va sortir triomfant de totes les seves empreses. Sinó que el persegueix a la carrera l’inventor d’origen serbi, Nicholas Tesla, que la biografia del geni només li reservava un paràgraf. Ara ell agafa també protagonisme. Acompanyat d’un nou adversari que entra a escena: l’industrial George Westinghouse.

“Empires of Light” ens relata des de diferents angles la implantació de l’electricitat a finals del segle XIX i la guerra que va néixer entre els defensors i detractors dels dos tipus de corrents: la continua i l’alterna.

L’electricitat no era un fenomen desconegut aleshores. Era motiu de tot tipus de tractats científics, presentacions en societats de professionals, com les que feia Michael Faraday en les seves lectures nadalenques, o fins i tot espectacles de fira. Necessitava, en canvi, una aplicació pràctica. L’esperit emprenedor d’Edison va fer possible, en part, traslladar la ciència de l’electricitat a totes les cases de la ciutat, en forma de corrent continua.

La biografia del geni es quedaria aquí. Després explicaria com el van maltractar els seus inversors i, a través d’una operació financera, va ser rebaixat a petit accionista de la societat que ell mateix havia creat. Aquesta transformació empresarial veuria néixer la ara centenària General Electric i reservarien el paper d’Edison a figura pública per a banquets, festes i exposicions.

En canvi, Jonnes en el seu llibre s’endinsa a la guerra bruta de les corrents o current wars, en anglès. Com en qualsevol nova implantació tecnològica, la carrera per electrificar el món va atraure a més creadors i inventors. Edison no estava sol, sinó que n’hi havia d’altres com ell que experimentaven amb l’electricitat. I si el paper de geni era per Edison, el paper de mag de les corrents va ser Nicholas Tesla.

Nicholas Tesla i els seus llamps

Tesla va viure per l’electricitat i va desenvolupar un dels avenços tecnològics més importants d’aquella època – i de tots els temps -: el motor de corrent alterna. A més de la seva herència científica, la història també ens ha guardat centenars de fotografies en blanc i negre i color sèpia del il·lusionista passejant-se enmig de gàbies electrificades. Però, malgrat aquesta posada en escena, sempre va necessitar de finançament per seguir les seves quimeres i la persona més rellevant entre tots els seus inversors (i protectors) va ser George Westinghouse.

El catàleg d’experiments de Tesla es concentraven en l’ús de la corrent alterna per a la il·luminació de les ciutats i l’electrificació de les cases. Aquesta, generada amb un equip més potent, podia distribuir-se a través de distàncies més llargues. Al contrari que la corrent continua, que ja s’estava utilitzant en el districte financer de Nova York i l’havia instal·lat la Edison Company.

La decisió de Westinghouse d’utilitzar les patents de Tesla per a l’ús de la corrent alterna i l’electrificació de diferents parts de la geografia dels Estats Units va ser l’interruptor que va engegar la guerra.

L’autora de “Empires of Light” explica que els motius per escriure el seu manuscrit el va trobar en la biografia de George Westinghouse. En aquesta explicava l’episodi més tètric d’aquesta guerra comercial: la implantació de la cadira elèctrica. Edison i el seu equip van apostar per alertar al món dels perills de la corrent alterna i la van promocionar com a mitjà d’execució letal. Per exposar la seva tesi, durant mesos un suposat científic del la companyia elèctrica es presentava en un escenari junt a un gos engabiat i l’electrocutava fins a matar-lo. “Com podia ser Edison tan assassí i despiadat?” es pregunta Jonnes.

El llibre respon a l’interès per conèixer un servei domèstic que va canviar la vida als nostres avis. Com eren els emprenedors d’aquella industria i quins obstacles van superar: electrocucions, denúncies, guerres de patents o la construcció del primer salt d’aigua a les cataractes del Niagara. Ben documentat i sense caure massa sovint en la simple biografia i caracterització dels personatges històrics, també ens fa una petita masterclass dels principis de l’electricitat.

Buscant quatre apunts per aquest escrit vaig trobar una pel·lícula amb el nom “The Current War”, basada en el mateix llibre. Protagonitzada per Benedict Cumberbatch i s’hauria d’estrenar aquest 2018. La història té material per més i tot.

This post is also available in: Castellà

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.