Reflexions de l’any 2017 d’un escriptor de borsa

En el moment – quasi màgic – en que tanquen les borses per últim dia de l’any, la revisió dels últims 365 dies és obligada. Durant aquests 250 dies hàbils, jornada amunt, jornada avall, en l’entorn econòmic/financer/borsari el nom de moda ha sigut indiscutiblement el Bitcoin. Curiosament, tot i allunyar-me de la última moda, la meva cartera d’accions “de tota la vida” s’ha mantingut gràcies a un mitjà de pagament també virtual: PayPal.

Si el rally de les accions d’aquesta empresa és fruit del contagi, és un tema que ja viuré en la pell pròpia el pròxim any 2018.

Pel que fa el Bitcoin…

El Bitcoin, l’Ethereum, el Ripple… una llarga llista de monedes electròniques han sigut el gran hit per a molts altres inversors. Els últims mesos d’aquest 2017 han servit per alimentar un esprint, que ja es pot classificar com la bombolla basada en el blockchain.

El Bitcoin ha multiplicat el seu preu per 20 i les perspectives semblen ser positives.

Aquest fenomen ha atret a milers de inversors, especuladors, com abelles a la mel. Amb una negociació intradia s’han registrat rendiments de més d’un 10%. Qui es mira els fons d’inversió tradicionals amb aquest panorama?

Aquests èxits esporàdics m’han brindat alguns comentaris d’amics com “i tu perdent el temps analitzant empreses” o “per això et serveix llegir tants llibres?”. Si jo m’he menjat aquests atacs, també els hi ha passat a altres professionals del sector a través de declaracions com les de Pantera Bitcoin Fund:

“There are a lot of famous people who have said Bitcoin is a joke,” he said on Monday. “They might be right. But if they are wrong and it goes up 25 times, they are missing out on a huge trade.” Pantera Bitcoin Fund

Fins i tot s’ha inventat la paraula nocoiner. Teòricament, designa el grup que consideren que el Bitcoin és un frau, on s’hi troben tant economistes, com advocats o socialistes (??).

Pel que fa el fenomen Bitcoin, i altres monedes, tinc alguns motius de preocupació, que m’agradaria exposar:

  • D’on surten els diners que han alimentat el rally d’aquestes divises?
  • Per què es diu que és la moneda del futur, però ningú la utilitza en el present?
  • Per què hi ha persones que no s’atreveixen a comprar accions de borsa, pel seu inherent risc, i en canvi compren una moneda que surt del no res i la única fiabilitat és una contrasenya en una pàgina web localitzada a les Bahames?

L’últim rumor que he sentit és la formalització de préstecs per invertir en aquest tipus de divises.

Per fer un símil, aquesta situació em recorda a finals de l’any 2007. Quan alguns estalviadors no només és van animar a comprar un pis enmig de la bombolla, sinó que van utilitzar la fórmula de la hipoteca relacionada amb el Yen Japonès. Per fer-ho més gruixut, la hipoteca servia per invertir en un pis, que teòricament es pagaria sol amb els lloguers. No hi havia ni estalvis, ni sou suficient, per cobrir-ho.

Els ingredients per un plat explosiu estaven totalment preparats: un escenari perfecte de bombolla, més l’endeutament bancari – també conegut com palanquejament financer -, més el risc afegit en divisa estrangera a través del Yen Japonès. Ah! I la previsió que tot es pagaria sol amb un futur lloguer.

Aquests van ser els més espavilats de la classe, durant un breu període, quan la bombolla estava en el seu màxim apogeu. La inversió podia ser de les més fructíferes i, a sobre, pagada pel banc! Qui volia guardar els diners en un compte corrent, quan els interessos “només” donaven un 4%?

Però, ai, quan la bombolla va explotar! La història ja la coneixem…

Sobre el sector de les inversions…

El sector de la gestió dels diners es caracteritza per estar ple de xarlatans i venedors de fum. Alguns són el resultat de l’èxit d’un dia, com una compra de Bitcoins. Sobre aquest tema molts són els que perden més temps en promocionar el seu llibre, que en analitzar. Tot i fer-se dir “analistes” o, pitjor encara, “experts”. Per desgràcia, els inversors coneguts pel públic, els més famosos, no són els millors, sinó els que s’han sabut vendre més bé.

Jo escric articles en una pàgina web, que per sort i per mi, té una llarga llista de lectors que m’aprecio. Això no em fa millor inversor. He tingut èpoques bones, èpoques mediocres i èpoques molt dolentes. Només em fa un inversor (una mica) conegut en alguns cercles específics. I, qui sap, si algun dia escriuré una publicació per explicar tot el que no sé fer.

Hi ha professionals, menys coneguts, que fan una feina increïble. Equips com els de True Value o Metagestión, per exemple. Aquesta última societat, a través del seu fons Metavalor, han aconseguit un rendiment d’un 8,3% aquest any. Si, si, menys d’un 10%! Tot i tenir un equip a darrera i fent el que fa un inversor professional: dedicar moltes hores a l’anàlisi.

Invertir en actius financers, des de l’àmbit professional, no és jugar al casino, ni a la loteria. La gestió dels diners aliens és un tema seriós. Si s’hi barreja la sort en la presa de decisions, alguna cosa falla. No és el mateix agafar 50 euros i gastar-los en una bombolla puntual de divises virtuals, que gestionar el patrimoni de centenars de famílies durant anys. En alguns casos dècades.

Ni els gestors d’inversions professionals inverteixen tirant els daus, ni els metges tampoc obren en canal, a veure què troben.

Per cert, a tots els que teniu amics que aprofiten els sopars de nadal per “fardar” de les seves especulacions exitoses: pregunteu per les operacions fallides. A veure si la suma és positiva o negativa. O millor no preguntar, si voleu tenir la festa en pau…

Sobre The Money Glory…

A propòsit, aquest any l’he dedicat més a la lectura que a escriure. Els primers mesos del 2017 vaig incorporar molts textos fonamentals a la pàgina web, que mai caducaran. Com també vaig complementar la guia del “Value Investing”, però la considero cada cop més obsoleta i amb necessitats de molts canvis.

Amb aquesta idea vaig tenir la temptació de parar. Abandonar la pàgina web i fins i tot cancel·lar la subscripció al servidor, perquè volia dedicar-me a profunditzar en alguns temes. Però, al final, sempre em queda aquell cuc que em diu que hi he dedicat moltes hores com per esborrar-ho tot.

Si no hi ha una força superior que em pari, jo seguiré.

Per altra banda, els amics inservibles em segueixen apareixent per totes bandes. Són aquells coneguts de xarxes socials, com el Linkedin, que em demanen col·laborar amb les seves pàgines web.

Els meus preferits són l’equip de Rankia. Cada any apareix un nou comercial, un nou writer staff o amb algun altre títol d’aquests ridículs, que em tira floretes. Em diu com n’escric de bé, que li agrada molt la pàgina web. Un cop fetes les presentacions, m’explica que treballa per una pàgina que té molts seguidors i que els hi encantaria que col·laborés amb ells.

Fa quatre anys vaig caure de quatre grapes i vaig escriure durant un temps per unes quantes d’aquestes “granges” de continguts.

Sincerament, la feina d’escriure és la mateixa que si ho faig per mi. La compensació, en canvi, és diferent. Qualsevol d’aquestes pàgines web et demanen exclusivitat dels teus articles. En alguns casos, et compensen econòmicament, n’hi ha d’altres que l’únic que fan és donar-te les gràcies. Des de Rankia diuen que t’ho compensen amb la visibilitat i arribar a una audiència molt més alta.

Durant aquells dies que escrivia amb assiduïtat per altres vaig observar que la meva visibilitat era la mateixa. Si que els articles es plasmaven a les pantalles de molts lectors. Però els meus textos eren de la web d’aquest o d’aquell. Per altra banda, els principals gestors dels “grans portals” eren els que es lucraven més per publicar els seus estudis, assistir a conferències o publicar llibres. Ho feien en nom del portal, que mantenen centenars de col·laboradors.

En aquest context també em van aparèixer sangoneres. Individus que els agradava tant el que feia que em van proposar projectes diversos. Començava amb una col·laboració. De la col·laboració passava a rebre ordres directes d’aquestes persones. Sense cap tipus d’acord, ni jo haver acceptat el projecte! Finalment, s’acabava la relació, amb l’enrabiada de l’altre perquè em negava a seguir amb aquell tracte injust.

És per aquesta raó que animo als escriptors (inversors) novells a obrir la seva pròpia pàgina web. Un WordPress gratuït i endavant. La competència és bona i no fa mal a ningú. Ens incentiva als que portem uns quants anys escrivint i parlant d’inversions a millorar. Endavant, si teniu alguna cosa a dir, l’any nou és un bon dia per començar.

Us desitjo un molt bon 2018! Una abraçada a tots i a totes, i moltes gràcies per seguir llegint.

Joan Anglada Salarich

This post is also available in: Castellà

  • bj

    Et desitjo un bon any nou i m’alegro que aquest cuc continui escarbant per extreure’t aquest bons articles que ens tens acostumats.

    • The Money Glory

      Moltes gràcies bj, et desitjo un molt bon any 2018!

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.