Zedge, el pitjor d’una startup i d’una empresa consolidada

Les pèrdues segueixen acumulant-se als comptes de Zedge. La tecnològica tanca el seu primer trimestre fiscal amb 957 mil dòlars de pèrdues, tot i haver incrementat els seus ingressos respecte l’any anterior. El conseller delegat Tom Arnoy segueix amb el seu discurs triomfalista, amb nous productes i ratios de vendes sempre millors. El benefici per acció, en canvi, continua en números vermells.

Malgrat haver baixat del carro d’aquesta inversió, encara me la miro des de la barrera. Em vaig equivocar quan vaig vendre?

La meva principal tesi de la desinversió van ser les pràctiques corporatives de Zedge. Aquestes, traduïdes en una cotització volàtil i a la baixa, no permetien l’enriquiment de l’accionista. Si a primera vista em va semblar la perfecta cotitzada petita que podia arribar a multiplicar-se, la seva gestió ho desmentia.

Aquest primer trimestre la història és la mateixa. Les despeses generals (Selling, General and Administrative), associades als sous i a les despeses d’administració, s’inflen fins a nivells històrics. L’empresa ha gastat 3 milions de dòlars. Agafeu-vos fort: més que les vendes!

El director financer Jonathan Reich va atribuir l’augment d’aquests costos fixos a la contractació de nou personal, l’adquisició de Freeform i a una posterior reestructuració. Per tant, alguns d’ells no recurrents.

L’equip de Zedge, segons el director ha crescut de 59 a 69 persones l’últim any. Agafant les dades i aplicant una simple regla de tres, només la despesa en sous hauria augmentat fins els 2 milions de dòlars. Així, els costos fixos associats a aquesta partida continuarien representant un 70% dels ingressos aconseguit aquest trimestre.

El sector del desenvolupament de software gaudeix de marges alts. A no ser que la companyia contracti super estrelles de la industria, la despesa en administració i salaris hauria de ser escalable. El cost de desenvolupar un programa és el mateix si se’n venen dos o mil. Per molt que millorin els ingressos per usuari i les vendes dels productes, als que sempre fa referència Tom Arnoy a la conference call, les despeses corporatives s’emporten tots els beneficis dels accionistes.

Per altra banda, segons el proxy de l’any 2017, tant Tom Arnoy com Jonathan Reich, tornen a fer caixa. El seus sous sumen 1,17 milions de dòlars, dividits en salari base i compensació en accions.

La disposició amb la que Zedge presenta les seves noves propostes, l’inversor pot imaginar-se que aposta per una startup. A cada conference call Arnoy i Reich es desviuen per enamorar els analistes. Si un trimestre anuncien un catàleg de continguts propis, la següent conference se n’obliden per parlar d’un nou producte.

Però Zedge no és una startup. Es va fundar l’any 2003 i ha recorregut diversos alts i baixos. Aquesta és una de les premisses que permet atribuir a Zedge l’estatus d’empresa ja “tradicional” dintre del món del software. L’altre són els salaris que es permeten els seus fundadors, a més de la petita aposta que fan en el seu producte. Les seves accions sumen menys d’un 10% del capital: 2,78 milions de dòlars.

This post is also available in: Castellà

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.