Els dogmes del value investing segons Warren Buffett

“Invertir és més intel·ligent quan és més seriós, metòdic i pràctic”, aquesta frase forma part del llibre “El Inversor Inteligente” de Benjamin Graham. Per a Warren Buffett aquestes són “les paraules més importants que s’han escrit mai sobre les inversions”, a més d’una gran definició de value investing.

En la inversió en valor, hi ha pocs detalls que l’oracle d’Omaha hagi deixat escapar. Per tant, qui millor que ell per aproximar-se a aquesta filosofia, que considera els preus de mercat com una guia, i no com una definició del valor de les empreses i negocis.

Com a gurú, Warren Buffet és a qui cal recórrer quan es vol aprofundir, o entendre millor, els conceptes del value investing. Després de mesos de lectures variades de llibres “value”, vaig recórrer a ell i a les seves estratègies, recollides en el clàssic “Warren Buffet: Estrategias del inversor que convirtió 100 dólares en 14 billones de dólares” de Robert G. Hagstrom.

Amb aquest article, torno a The Money Glory on m’agradaria resumir alguns dels temes o aspectes que més atenció m’han cridat d’aquest llibre.

Els dogmes de la inversió de Buffett

Hagstrom determina en el llibre quatre dogmes o criteris que utilitza Warren Buffet per adquirir empreses:

  • Dogmes del negoci
  • Dogmes de gestió
  • Dogmes financers
  • Dogmes de mercat

Quan es tracta del negoci, Buffett busca un model senzill i comprensible, amb un historial de funcionament consistent. A més de perspectives favorables a llarg termini. L’inversor també destaca el concepte del cercle de competència: invertir en el que un coneix i no voler distanciar-se en un terreny desconegut. Aquesta idea s’atribueix a Philip Fisher, autor a qui Buffett deu un 15% del seu estil. L’altra 85% és de Graham.

Entre els dogmes de gestió, l’oracle d’Omaha busca empreses amb una gestió racional. I, sobretot, que es resisteixi a l’imperatiu institucional, que fa que els directors no es vulguin apartar del modus operandi de la resta del sector. O, també la tendència lemming dels directius, que impulsa a imitar conscient, i inconscientment, el comportament de la industria on es desenvolupa el model de negoci.

Des del punt de vista dels dogmes financers, Hagstrom explica que Buffett emfatitza la rendibilitat del capital. No els dividends emesos, sinó que prefereix el concepte de benefici de l’accionista. El càlcul d’aquest seria el benefici net, més les provisions i amortitzacions, menys les inversions i qualsevol circulant.

Destaca “la premissa del dòlar” que consisteix en que cada dòlar que reté un negoci n’ha de generar un altre de valor. Això significarà que el model de negoci ha aconseguit una rendibilitat (beneficis) per sobre de la mitjana.

El llibre explica l’exemple del Washington Post que des del 1973 fins el 1992 va guanyar 1.755 milions de dòlars. D’aquests, va retenir 1.456 milions de dòlars i la resta la va distribuir amb forma de dividends. Durant aquest mateix període el valor de mercat del Post va augmentar 2.629,80 milions. O, el que és el mateix, per a cada dòlar retingut en va crear 1,81 dòlars de valor.

Per últim, el llibre “Warren Buffet: Estrategias del inversor que convirtió 100 dólares en 14 billones de dólares” explica en els dogmes de mercat que els preus només són una guia, no expressen el valor d’una empresa. Tal com va escriure Graham: “el mercat a curt termini és una màquina de votar però a llarg termini és una maquina de pesar”.

El valor d’una empresa és el que l’analista, o l’inversor, ha de determinar. Per fer-ho, es requereix que els beneficis a llarg termini puguin ser estimats, amb més o menys exactitud. Això va lligat directament amb el coneixement que té l’observador del negoci. Si es pot determinar els guanys d’un negoci, s’hauran d’actualitzar segons els tipus dels actius lliures de risc. En el cas de Buffett, utilitza els bons a llarg termini dels Estats Units.

El resultat d’aquest càlcul és el valor intrínsec del negoci. Si la diferència entre aquest i la cotització del mercat és suficientment alta – es compleix el marge de seguretat – i l’empresa aprova els altres dogmes, l’equip de Buffett, el seu soci Charlie Munger i la resta de Berkshire Hathaway estudiaran executar una inversió.

Article escrit per Ivan Vilalta, Analista Financer

Per saber-ne més:

4 dies per invertir segons els principis del Value Investing

La filosofia d’inversió de Warren Buffett també es pot aprendre a través de les cartes als seus inversors. A la web de Berkshire Hathaway trobareu la recopilació epistolar dels últims anys. Si preferiu un resum, Lawrence A. Cunningham fa una excel·lent revisió en el llibre “Los ensayos de Warren Buffett”

This post is also available in: Castellà

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.