L’avantatge dels costos de producció d’un model de negoci

Els costos de producció es poden convertir en un avantatge competitiu, segons explica Pat Dorsey en el seu llibre “El pequeño libro que genera riqueza”. Al contrari que els costos de canvi o les economies de xarxa, que serveixen per sostenir els ingressos, en aquesta ocasió l’estructura de les despeses és el principal focus d’atenció pels inversors i els analistes.

Reduir costos, siguin salarials o de factors de producció, no és un avantatge competitiu per sé. Un simple canvi no serveix per a res. És qüestió de temps que les altres empreses copiïn l’estratègia.

Si Inditex trasllada les plantes productives a Nova Delhi, perquè els sous són baixos, el mateix farà Mango dies més tard. El mateix succeeix amb la substitució dels factors. Canviar un element en el procés de producció per un de més barat és una avantatge amb data de caducitat. Aviat tota la competència treballarà amb el mateix component.

Hi ha dues vies bàsiques de reduir l’estructura de costos. Una és a través dels costos dels elements que intervenen en el procés productiu. L’altra és millorant el propi procés de producció. Les empreses dediquen molts esforços en el “COM” es fa un producte o un servei. A vegades, també és el secret més ben guardat.

Lamb Weston, per exemple, és una empresa que es dedica exclusivament a la distribució de patates fregides congelades. Produeix commodity amb una competència ferotge. Un dels punts bàsics per a diferenciar-se de la competència és la seva estructura de costos, basada en el procés productiu. Altres avantatges competitius sostenibles, com la marca o els avantatges competitius, li serviran de gaire.

El cost de producció d’una pizza

El sector de la restauració és excel·lent per a construir exemples de mercat. Imaginem una ciutat mitjana, entre 50.000 i 100.000 habitants, on hi han 20 pizzeries. En aquestes, el preu de la pizza pot oscil·lar entre 5 i 20 euros de mercat.

En aquest preu hi han implícits els costos dels ingredients bàsics: farina, aigua, llevat, sal, oli, tomàquet i formatge. També hi compten els extres, per a cada tipus específic, des de pernil fins a foie. Però també s’hi tenen en compte els costos operatius, com els subministraments, els sous (del cuiner al cambrer), o el lloguer del establiment.

Ingredients Bàsics d'una Pizza

Fa uns mesos, el preu de les verdures com les albergínies van pujar a preus astronòmiques degut a les temperatures d’hivern. Això és verídic. Els restaurants preferien no vendre les pizzes que incorporaven alguns d’aquests ingredients, abans que vendre-les per sota del seu cost. Anomenat tècnicament “cost marginal”.

Una pizzeria podria construir un avantatge competitiu sostenible a través de l’estructura de costos. Tot i que és complicat.

En un mercat tan estès com el de les pizzeries, amb molts oferents i demandants, els restaurants poden intentar reduir els costos de producció. Però, habitualment, aquests models de negoci són preu acceptants. O, el que és el mateix, estan subordinats a les regles del “senyor Mercat”. Cap restaurant té el poder suficient per manipular els preus dels costos de commodities com la farina o el formatge. Accepten el preu que demanen.

El mateix succeeix amb els subministres o el lloguer. Cada empresa depèn dels preus de mercat. Per altra banda, el restaurador també podria utilitzar els sous dels empleats per a disminuir les seves despeses, però possiblement els cambrers i cuiners trobarien aviat un altre lloc on anar. Sobretot en un sector amb tanta rotació de personal.

Si no es poden substituir els factors de producció, per fer una pizza més barata, la segona opció és millorar el procés. Quina és la forma de gastar menys? Es pot optimitzar la forma de comprar les matèries primes? Vaja, si heu vist alguna vegada al mestre Chicote a “Pesadilla en la Cocina”, sabreu del que estic parlant.

El truc final és aconseguir una pizza per 5 i vendre-la per 15, encara que sembli impossible.

Analitzar l’estructura de costos

Sobre el paper, les dades són més fredes i els resultats financers són més difícils d’interpretar. Els costos de les vendes, les despeses administratives i altres costos d’explotació, formen part d’aquesta amalgama de despeses d’un grup. No estan classificats ni expressats des del punt de vista operatiu, sinó que són la suma de tot. Reflecteixen més d’un procés i, en alguns estats financers, es tracta de més d’una empresa.

El “marge brut” és la diferència entre els ingressos i el que costa generar aquests ingressos: Els “costos variables”, “cost de les vendes” o el Cost of Goods Sold (COGs). En el cas de la producció d’una pizza aquestes despeses serien els ingredients.

Més avall en el compte de resultats hi figuren els costos fixos o també registrats com a despeses d’explotació. Es tractaria dels subministres o el lloguer. En empreses grans s’hi afegeix el cost de la publicitat o el pagament pel manteniment d’altra tipus d’estructures. No importa si hi ha clients, o no, aquestes despeses se suporten igualment. És dur, però encara que hi hagi un cambrer plegat de braços, se li ha de pagar el sou.

Com s’analitza tot això? Una via és a través del rati del “Marge Brut sobre les Vendes” i el “Marge d’Explotació sobre les Vendes”.

Estudiar l’estructura de costos, a través de ratis com aquests permet la comparació entre diferents anys. Però, el que és més important, podem analitzar diferents empreses del mateix sector. Amb els ratis de marges podem localitzar quines són les empreses més eficients del sector. Quan més alts siguin els ratis, més baixes són les despeses per fer un mateix tipus de producte o servei.

Però els números en solitari no són res. Hem de conèixer les dinàmiques del sector, i del negoci en específic, per saber quins són els motius d’aquests resultats.

Per saber-ne més:

4 dies per invertir segons els principis del Value Investing

Aquest text i tots els que estan relacionats amb els “4 Avantatges competitius d’una inversió exitosa” estan basats en el llibre “El pequeño libro que genera riqueza” de Pat Dorsey.

 

This post is also available in: Castellà

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.