Com analitzar el model de negoci d’una empresa?

Un informe financer tradicional és la suma de l’estudi d’un model de negoci i un anàlisi dels números d’una empresa. En el primer apartat hi ha dades sectorials, DAFOs, una revisió dels competidors… A l’altre un empatx de números. Tot i que les reflexions del primer haurien d’estar relacionades amb les xifres, això succeeix comptades vegades.

Habitualment, l’estudi dels models de negoci d’aquests informes produeixen somnolència. La creativitat es va quedar estancada a finals del segle XIX en aquesta disciplina, amb petites excepcions.

En la majoria de documents els analistes es limiten a vomitar dades, facilitades per la pròpia empresa, sense contrastar-ho amb el món exterior. Per aquesta raó, on l’inversor hauria d’adquirir una amplia comprensió de l’empresa, es troba amb una masterclass de xifres i lletres.

Com entendre un model de negoci

El segon capítol de l’article “4 Dies per invertir segons els principis del Value Investing” està enfocat a la millor via per entendre una empresa. O, el que és el mateix, saber perquè un conjunt de persones aconsegueixen guanyar-se la vida, fent una activitat determinada.

L’objectiu és obtenir la resposta a dues simples preguntes:

  • Per què una empresa té beneficis?
  • Els podrà seguir obtenint en un futur?

És dóna per fet que llegir els resultats auditats i les presentacions de resultats pels inversors ens podrien conduir a aquestes respostes. A més, estan presentades formalment. Però llegir en fred aquesta documentació, sense saber el que s’està buscant, és una tasca dura (i, altre cop, avorrida).

La composició d'un Business Model Canvas

Un dels sistemes ideals per localitzar els punts claus d’un negoci és el Business Model Canvas de Alexander Osterwalder. Es tracta d’un sistema intuïtiu per observar els punts claus d’una empresa, visual, pensat per reflexionar i comunicar. La llàstima és que està dirigit sobretot a emprenedors per dissenyar els seus nous projectes, i per això és difícil veure aquest model en un informe financer.

ja ho he dit, la presentació d’anàlisis s’han quedat congelades en el temps. La meva impressió és que el disseny, la comunicació i la innovació està renyida amb les persones que treballen en el sector financer. Ja és estrany que s’introdueixen DAFOs – els quals considero de poca utilitat pràctica d’anàlisi -, encara és més difícil que un analista faci servir el canvas.

El disseny de Osterwalder serveix per fer un mapa conceptual del conjunt de l’empresa, amb l’inconvenient que s’ha d’omplir de dades. La primera font d’informació disponible són els resultats financers i la resta de documentació que publiquen els negocis cotitzats. Com més grans, més dades. Aquí s’hi sumen els informes financers, anàlisis, recomanacions externes, que incrementen els inputs. La majoria són un munt de brossa, repeticions, que es poden llençar a la paperera.

L'art de la rumorologia

Per evitar caure en les mans de la publicitat – del propi departament de relació amb els inversors – i de la xerrameca d’alguns estafadors, el millor és aplicar el treball de camp. Aquí és on entra en escena l’art de la rumorologia.

Introduïda per Philip A. Fisher en el llibre “Acciones Ordinarias y Beneficios Extraordinarios”, la rumorologia és la investigació, pura i dura, d’un negoci. Abans que preguntar als seus executius, fer-ho abans a altres players. Com els seus competidors, empleats, proveïdors o consumidors. Obtenint una imatge pictòrica, gens allunyada del que descriu la Teoria del Mosaic.

“És increïble la imatge tan exacte que es pot obtenir dels punts forts i dèbils de cada empresa d’un mateix sector, que podem aconseguir contrastant les opinions d’aquells que, d’una manera o d’una altra, tenen relació amb una empresa en concret”. Philip A. Fisher

Commodities, avantatge competitiu?

Aquest recull de pistes exhaustiu serveix per confirmar la informació emesa per la companyia. És més, s’ha de contrastar el que diu amb el que diuen els rumors. La qualitat del producte, el funcionament intern, les estimacions de futur… és veritat tot el que expliquen?

Només així es poden verificar els avantatges competitius d’un model de negoci. O, el que és el mateix, s’entén perquè una empresa té beneficis i les altres no. Què és el que l’ha permès construir una defensa contra els seus competidors i està oferint un servei, o un producte, totalment diferent. No una commodity.

Aquests són alguns punts per analitzar un model. La segona part – no menys important – és l’anàlisi dels seus resultats. I sobretot descobrir la diferència entre el valor intrínsec i el preu que s’ha de pagar per quedar-se amb una bona proposta.

Per saber-ne més:

4 dies per invertir segons els principis del Value Investing

A més dels llibres comentats, “The Five Rules for Successful Stock Investing” de Pat Dorsey i “Comptetition Demystified: A Radically Simplified Approach to Business Strategy” de Bruce Greenwald, cobreixen diferents aspectes de l’anàlisi dels models de negoci. Amb exemples. Tots ells des del punt de vista de l’inversor.

This post is also available in: Castellà

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.