3 elements fonamentals de la presentació de resultats anuals

Any nou, vida nova. És fàcil dir-ho, però més difícil aplicar-ho. Sobretot, perquè abans s’ha fer una revisió a fons de tot el que ha passat l’any anterior. Quan es tracta del món empresarial, això implica tancar els estats anuals i passar comptes. Per a les empreses privades és un tràmit, un mal de cap, i moltes visites al gestors. Per a les cotitzades, la presentació de resultats anuals és el moment decisiu de donar explicacions als inversors.

En el cas específic de Wall Street, les companyies del mercat tenen l’obligació de registrar l’informe de resultats anuals auditats, a la base de dades de la Comissió Reguladora del Mercat (la Security Exchange Commission). Segons la codificació del propi organisme, aquest informe rep la coneguda denominació de 10-K.

Com explica Thornton L. O’Glove al llibre “Quality of Earnings”, es tracta d’un document diferent que l’informe anual dirigit als accionistes. Aquest últim és un informe que serveix d’aparador a l’empresa per publicar els seus èxits (i minimitzar els seus errors). En canvi, tant el 10-K com els altres documents enviats a la SEC, han de complir uns requisits i revisats per un auditor.

Sigui bona per la imatge pública de l’empresa, o sigui dolenta, s’han de publicar.

Els terminis de publicació dictaminen que les cotitzades amb una major capitalització – més gran de 700 milions de dòlars -, són les primeres en informar als accionistes. Seixanta dies després del tancament de l’exercici. El 2017, el dia límit és l’1 de març. Per a les cotitzades que tenen un menor pes, el termini pot arribar als setanta-cinc (16 de març) i noranta dies (31 de març).

Quan el 10-K es registra, fa dies, fins i tot setmanes, que els inversors han conegut els resultats anuals. L’empresa haurà fet un avançament, a través d’un document 8-K, de com ha tancat el quart trimestre. Acompanyat de una conferència telefònica – la conference call dirigida als analistes professionals -, a més de les notes de premsa. Com més de moda estan les companyies, més soroll fan les seves presentacions.

Factors de Risc

L’arribada de l’informe de resultats anuals auditats arriba després d’una tempesta. I, per alguns, ja no és motiu d’escàndol. Ni tan sols té repercussió al preu de les accions. En aquest context, és quan l’inversor atent ha de prestar atenció en alguns detalls que s’amaguen darrera aquest document:

1. Factors de Risc

Hi ha un apartat específic anomenat “risk factors” i sembla un simple tràmit. Expliquen, a través d’una llista, els riscos que té el model de negoci de l’empresa que presenta els resultats. Des d’un accident laboral fins la volatilitat del preu del peix. De les amenaces del sindicat, que augmentaran els costos, fins a les preocupacions sobre la política internacional.

El que pot ser bo per un model, pot ser un risc per un altre.

Els factors de risc, com explicava en un altre article, serveixen per entendre com funciona una empresa. Però, el seu seguiment anual també serveix a l’analista per localitzar quines són les prioritats. Els canvis, en l’ordre i les modificacions són elements que passen desapercebuts per molts inversors, com diu W. Lee Norton a How to read a 10-K like Warren Buffett.

2. Les notes i les “footnotes”

Després del balanç de situació, l’estat de pèrdues i guanys, els canvis en el patrimoni i els fluxos de caixa, hi ha molt més material en un 10-K. Tots aquests estats comptables van acompanyats de notes que expliquen, un per un, la naturalesa dels seus components.

El diable s’amaga darrera els petits detalls. Excavar en aquesta informació pot aportar el valor afegit necessari per filtrar una inversió.

I hi ha molt més. Les footnotes són les explicacions detallades. Com el “per saber-ne més” de la comptabilitat. Això, malgrat estar reduït a una lletra diminuta, en un racó d’un document, pot ser la causa determinant perquè una empresa pugui canviar les pèrdues pels beneficis (per exemple).

Com explicava a “L’enfonsament de Civeo…”, l’empresa publicava que els accionistes pagaven les despeses del club de camp de Bradley J. Dodson, el seu CEO. No ho anunciava amb un eslògan lluminós. Ho feia a la footnote (b) de la nota de “Altres Compensacions” del seu Proxy.

3. Els “Off-Balance Sheet Liabilities” & Income Taxes

En el context de les notes, hi ha dues categories que requereixen més atenció. Una és la comptabilitat fiscal i l’altra els compromisos fora de balanç (off-balance sheet).

Respecte la primera, hi ha una diferència entre la comptabilitat publicada i la registrada a efectes fiscals. No és el mateix.

Sense entrar en detalls, només comentar que l’empresa pot incrementar els costos per disminuir la taxa impositiva. En canvi, no aplicar-los quan es tracta de la comptabilitat que presenta en el 10-K. Aquestes divergències es publiquen a la categoria de “Income Taxes”, i insinuen si l’empresa està infravalorant despeses o sobrevalorant ingressos.

Per altra banda, els compromisos fora de balanç són aquelles relacions a llarg termini, que no es mostren en el balanç de situació. Per exemple, un contracte de lloguer firmat per 10 anys. O un acord d’explotació d’un recurs natural. O una línia de descompte amb un banc.

Els experts en comptabilitat Howard M. Schilit i Jeremy Perler alerten en el llibre Financial Shenanigans: “malgrat no estar reflectits en els estats comptables, aquestes obligacions poden condemnar una companyia.”

This post is also available in: Castellà

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.