Balanç de situació, els primers passos bàsics

El balanç de situació actua com un actor secundari. A vegades, no apareix ni a l’escena. Quan es tracta de presentacions, els elements de l’estat de pèrdues i guanys, com el resultat d’explotació o el (maleït) EBITDA, s’emporten tot el protagonisme. Només els inversors més atents presten atenció a l’evolució dels elements del patrimoni d’una empresa.

Benjamin Graham i David Dodd van donar-li la importància que es mereixia al seu llibre de referència “Security Analysis”. Pels pares del value investing, el balanç era la primera parada obligatòria per a una anàlisi financer exhaustiu del valor intrínsec d’un negoci.

A la introducció de la sisena part “Anàlisi del balanç de situació. Implicacions dels valors dels actius”, Bruce Greenwald enumera les característiques d’aquest estat comptable:

  1. El balanç de situació identifica la quantitat i la naturalesa dels recursos invertits en un negoci.
  2. Els recursos d’un balanç de situació proporcionen una base per analitzar la naturalesa i estabilitat de les fonts d’ingressos.
  3. El passiu del balanç de situació que identifica les fonts de finançament, descriuen la situació financera de l’empresa.
  4. L’evolució del balanç de situació al llarg del temps permet verificar la qualitat dels guanys.

No només es tracta d’estudiar la foto finnish que ens proporciona, sinó que s’ha d’observar la seva evolució. I, també, quins són els canvis més significatius.

Com llegim un balanç de situació?

Aquest estat comptable ens explica tots els elements d’una empresa, però també es pot traduir d’una situació financera d’una persona individual corrent.

Adam, un personatge de ficció del primer món que ens serveix d’exemple, té un número limitat de diners. Estan repartits entre la seva butxaca, sota el coixí, un compte corrent i un dipòsit a llarg termini. Un d’aquells fons estructurats que li van vendre en un mal dia en una oficina bancària…

A més d’aquests diners, classificats de més a menys disponibles, o líquids, l’Adam també té altres propietats. Va comprar un pis petit a les afores del seu poble i va pagar-lo mitjançant una hipoteca. A la documentació del contracte amb el banc, va valorar l’immoble per 60.000 euros. Els diners i aquest habitatge sumen els seus actius personals.

Per altre banda, l’Adam no està lliure d’obligacions, al contrari. En primer lloc, li queden 30.000 euros de l’hipoteca. Té un horitzó temporal de més de 8 anys per pagar-lo, aproximadament. Per altra banda, fa uns mesos va viatjar a la Rivera Maya i per cobrir el vol d’avió i altres despeses va demanar 3.500 euros (un micro-crèdit) a una entitat financera.

Actius

Totals

Passius

Totals

Efectiu i Compte Corrent

2.000 euros

Mini-Crèdit

3.500 euros

Dipòsit Bancari

8.000 euros

Hipoteca

30.000 euros

Immoble

60.000 euros

Total

70.000 euros

Total

33.500 euros

L’Adam no pot pagar de cop tots els seus passius amb el que té al compte corrent. Ni tant sols amb la suma d’aquest compte i el dipòsit. Generalment, les persones esperen pagar aquestes quantitats amb el que cobren amb el seu sou. Els més afortunats tenen les arques suficients per cobrir aquestes compres.

No obstant, la suma de tots els actius aconsegueix cobrir les obligacions de l’Adam. La diferència entre els 70.000 euros d’actius i els 33.500 euros de passius són 36.500 euros. Aquest és el seu patrimoni o capital, del seu particular balanç de situació.

Un passiu per una empresa: Navalles S.A.

L’exemple anterior serveix per entendre el repartiment d’un balanç, però té un objectiu molt diferent de quan s’utilitza per descriure el patrimoni d’una empresa. Un balanç de situació d’una companyia descriu uns actius i uns passius. Aquests tenen un objectiu; executar una activitat específica per treure’n un benefici.

Mentre que l’Adam, necessita una casa, uns diners, un mini crèdit per un viatge, per treballar, menjar, dormir, passar-s’ho bé…

Per explicar el cas d’una empresa utilitzaré Navalles, S.A., que ja he utilitzat en els articles: “Calcular el preu d’una empresa i no morir en l’intent” i “El preu de les accions i el senyor Mercat”.

Navalles S.A.

Navalles S.A. és una empresa fictícia, que s’incorpora a la borsa amb 90.000 euros de capital. La seva activitat principal és comprar un estoc de navalles d’afaitar per després vendre’l als seus clients a través d’Internet.

La dinàmica del seu model de negoci és fàcil. La previsió del cost de les vendes per un any és 60.000 euros. No necessitem omplir el magatzem amb els productes de tot l’any, però necessitem un mínim que podem calcular sense utilitzar models matemàtics. Alt per alt, gastant 30.000 euros cobrim mig any de vendes. Si ho comprem, passaran a ser les existències guardades a dia d’avui.

Teniem 90.000 euros de capital, oi? Ja n’hem gastat 30.000 en navalles.

Amb això no és suficient. Necessitem un local/magatzem que farem servir per portar l’administració i guardar els estocs. També l’haurem d’omplir amb una taula, cadires, un ordinador, impressora per emetre factures i una màquina de cafè. El preu del local i aquests complements sumen 50.000 euros.

Amb aquesta inversió, que es classifica com a “Inmovilitzat”, ens queden 10.000 euros al compte corrent.

Podríem aturar-nos aquí. Ja ho tenim tot comprat per començar a treballar. Però una empresa és una entitat que no es para, sinó que la seva naturalesa és continuar la seva activitat els pròxims anys. Per aquest motiu, no n’hi ha prou en tenir 10.000 euros al banc, hem d’assegurar-nos un coixí pel futur.

Actius

Totals

Passius

Totals

Efectiu

30.000 euros

Préstec Curt Termini

5.000 euros

Existències

30.000 euros

Préstec Llarg Termini

15.000 euros

Immobilitzat

50.000 euros

Total

110.000 euros

Total

20.000 euros

Sol·licitant un préstec ens assegurem les despeses que vinguin en un futur. Amb 20.000 euros cobrim el cost compra de productes durant 4 mesos, per exemple. Aquesta quantitat que ens deixen la classifiquem en el passiu, ja que es tracta d’una obligació que hem de retornar, i la dividim en curt i llarg termini. 5.000 euros els hem de tornar en un període inferior a dotze mesos. La resta del préstec, a partir d’un any.

Amb aquestes decisions, la foto estàtica del balanç de situació de Navalles, S.A. queda dividit en actius valorats per 110.000 euros i passius de 20.000 euros. El capital no s’ha modificat, ja que encara no s’han registrat ni pèrdues ni beneficis, i es mantén en 90.000 euros (la diferència entre actiu i passiu).

Si la nostra intenció és l’anàlisi d’un balanç de situació, mai trobarem un estat comptable tan net i polit en altres empreses cotitzades. Aquest, al ser un exemple, ens permet començar des de zero, entendre el “perquè” de la classificació de tots els elements i saber de primera mà com han arribat fins aquí.

El balanç de situació d’una empresa cotitzada té aquest aspecte:

Balanç de Situació de Chipotle

Aquesta és la foto dels actius, els passius i l’equity (el capital social) de Chipotle Mexican Grill, el 30 de setembre de l’any 2016. Recull els diners guardats en els comptes corrents, existències i préstecs. Però, també, inversions a llarg termini, intangibles, el fons de comerç, deutes amb proveïdors, lloguers…

El treball, com analistes i inversors, no és construir un balanç. Tampoc limitar-nos a identificar les partides que augmenten i les que disminueixen. L’esforç l’hem de dedicar a entendre quina funció tenen els elements del balanç en l’activitat de la companyia, a través de la lectura de diferents presentacions de resultats i l’aplicació de ratios financers.

La foto estàtica del balanç de situació l’hem de convertir en una estructura dinàmica – juntament amb l’estat de pèrdues i guanys i els cash flows – que ens expliqui quin és el model de negoci de l’empresa i com s’està desenvolupant.

Per saber-ne més:

4 dies per invertir segons els principis del Value Investing

Els secrets per obtenir el famós cost de reproducció i analitzar un balanç de situació a “Value Investing. From Graham to Buffett and Beyond” de Bruce Greenwald.

This post is also available in: Castellà

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.