El preu de les accions i el senyor mercat

Dow Jones tempteja amb els 20.000 punts i comencen a aparèixer les veus d’alarma. Ha arribat al preu més alt? Ja no el superarà? Si és una regió de màxims, el més “normal” és que aquesta fita es converteixi en un punt de inflexió… o no?

Com qualsevol índex, el Dow Jones és una selecció d’empreses. Un índex que recull la cotització de les 30 empreses més representatives de la borsa dels Estats Units. Per això, els 20.000 punts objectiu depenen directament del preu d’un grup d’empreses. De la seva mitjana ponderada. El mateix succeeix amb l’Ibex-35, el S&P 500 o el DAX.

Per això, abans de considerar si un índex – una mitjana ponderada – es barat o car, millor analitzar el preu dels negocis que el composen. Aquests són realment l’objectiu de l’estudi, no una composició; ni una estadística.

El preu relatiu de les accions

Com explicava a “Calcular el preu d’una empresa i no morir en l’intent”, comprar accions és més que un intercanvi de paper. I també d’una forma d’obtenir una porció dels actius físics d’una empresa. És adquirir el dret a rebre una part dels beneficis de la seva activitat empresarial.

Hi ha empreses que cotitzen aquests drets/accions a la Borsa. També conegut com a Mercat de Capitals. O Mr. Market.

El pare del value investing, Benjamin Graham, va definir el mercat com un neuròtic. És aquell conegut que ens recorda contínuament quin és el valor de les coses (les accions), en qüestió de segons. Encara que res ho justifiqui. Potser la oscil·lació d’un gràfic, però no les vendes, ni l’evolució del que passa a dins de l’empresa.

Les modes, els rumors, les noticies, són el que decideixen els rampells del mercat. Però amb els pas dels dies, les dades econòmiques del negoci són les que prenen protagonisme. El mateix Graham ho explicava així: “A curt termini, el mercat és una màquina de votar. A llarg termini, és una màquina de pesar”.

El preu de Navalles, S.A.

La borsa ens inquieta amb els anuncis de compra i venda, però hi ha moments que ens ofereix la possibilitat de comprar veritables gangues. Com les localitzem?

Torno a utilitzar l’exemple de Navalles S.L. per explicar-ho. Ara l’empresa distribuïdora s’ha de convertir en una societat anònima per incorporar-se a la borsa. Això no només significa afegir l’acrònim S.A. al final del seu nom, sinó que a partir d’ara haurà d’acceptar a qualsevol persona com accionista. Tingui o no tingui una relació directa amb l’empresa serà benvingut com a “capitalista”.

Fins ara, l’empresa estava constituïda de la següent manera:

 

Navalles, S.A.

Accions

60.000 títols

Capital Social

60.000 euros

Valor Comptable / Acció

1 euro

Debutar a la borsa permet l’entrada de recursos financers que se sumaran al capital social actual. Si Navalles S.L. tenia fins ara 60.000 euros de recursos propis, la nova societat anònima podria demanar 30.000 euros més, per exemple.

Un cop es fa repicar la campana per primer cop al parquet, el nou capital social estarà constituït per 90.000 euros dividit en 90.000 títols/accions. El valor comptable de l’empresa és 1 euro. Això és el que els llibres indiquen, però a partir d’ara el mercat serà qui decidirà el preu, dia a dia i minut a minut.

Toc de Campana de la Borsa

Però nosaltres tenim feina. Ens toca decidir si la cotització és coherent amb el negoci que comprem, o al contrari, no té cap tipus de sentit.

Navalles S.L. tenia una previsió de beneficis de 20.000 euros nets per any. Si els directors de l’empresa decidissin repartir aquests resultats a través de dividends, cada inversor s’emportaria 22 cèntims per acció (20.000 euros / 90.000 accions).

La cotització de les accions poden pujar i baixar. Mai es quedaran estancades en un euro per títol. Mr. Market pot decidir augmentar la cotització fins a 1,2 euros. Això què implica ?

L’inversor que pagués aquest preu, l’empresa li tornaria any rere any 22 cèntims. O un 18,3% (0,22 euros de beneficis / 1,2 euros) sobre el capital aportat. Aquest percentatge és la rendibilitat de les accions o el earning yield i és un instrument que es pot fer servir per comparar amb altres actius financers.

Un inversor amb 1.000 euros a la butxaca té un llarg catàleg de productes per elegir. Aquests són alguns exemples, amb els seus rendiments corresponents:

  • Lletres del Tresor: -0,2%
  • Dipòsits a la Vista: 0,25%
  • Fons Garantitzats: 0,8%
  • Accions Navalles d’Afaitar, S.A.: 18,3%

Sense cap mena de dubte, les accions de Navalles d’Afaitar, S.A. són les més atractives per a un estalviador.

Però abans de tot, l’empresa hauria de complir amb les seves previsions perquè les seves accions siguin les més atractives. També hauria de complir amb el seu compromís de repartir dividends, cada any. Sinó, les lletres del tresor són aparentment més segures, però amb una rendibilitat negativa. També són menys atrevits els dipòsits a la vista i amb un 0,25% de benefici anual.

El earning yield es un càlcul utilitzat per comparar la rendibilitat de diferents actius. L’invers d’aquesta xifra és el PER o el Price-to-Earnings, el multiplicador més comú a la industria financera per distingir quines tenen unes accions barates i quines cares. Les peculiaritats d’aquest càlcul ofereix material suficient per un futur article.

Per saber-ne més llegeix 4 dies per invertir segons els principis del Value Investing

This post is also available in: Castellà

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.