Calcular el preu d’una empresa i no morir en l’intent

En el moment de comprar accions empresarials ens quedem amb alguna cosa més que una petita part d’un negoci. No passem a ser propietaris d’un petit percentatge d’una botiga de Inditex, ni un tros d’inventari de McDonald’s. Sinó que hem pagat per quedar-nos amb molt més que actius físics.

Invertir en accions és una activitat peculiar. No té res a veure amb comprar productes de consum, com quan ens dirigim en un supermercat. Entendre aquesta diferència és el concepte més poderós per comprendre la formació dels preus dels actius financers.

En una ocasió, abans d’explicar la idea que s’amaga darrera la inversió, una persona em va aturar dient-me que ja ho tenia clar. No eren necessàries tantes explicacions. Quan ell anava al supermercat “ja sé el que em costa un enciam o una escarola, doncs el mateix amb les accions”.

M’insinuava que eren estúpids tant càlculs, si amb un cop d’ull n’hi havia suficient.

A part de les diferències que salten a la vista entre un enciam i una inversió financera, hi ha alguns detalls que són interessants per comentar.

Manat d'enciams al supermercat

Generalment, un consumidor habitual com el meu interlocutor compra un enciam per afegir-lo a la seva dieta. Paga i menja. Un cuiner o uns grans magatzems, en canvi, utilitzen tot tipus d’aliments com a factor de producció per realitzar la seva activitat.

En el cas específic d’un client, l’enciam ha de costar el que s’espera d’aquest tipus de producte. El preu de referència són els altres enciams que ha pagat en el passat. O, si li agrada comparar, l’objecte comparatiu són els altres tipus d’enciams que hi ha en altres supermercats.

El preu d’un producte de consum també és el resultat de moltes sumes: el seu cost de producció, el de manufactura, el transport, el marge que s’emporta el proveïdor…

Si tots aquests detalls compliquen l’estudi d’un preu, més el compliquen quan es el moment d’analitzar el preu de les accions d’una empresa. O EL VALOR D’UN NEGOCI, que és el mateix.

El preu d’una empresa

El mes de juliol de l’any 2016, l’imperi Unilever va anunciar la compra de Dollar Shave Club per 1.000 milions de dòlars. Un gegant d’un llarg catàleg de productes (Sanex, Magnum, Knorr, Lipton…) es quedava amb una petita empresa de distribució per Internet de navalles d’afaitar.

Els baixos costos de producció, que repercuteixen directament a unes navalles barates, i una campanya publicitària encertada, són les principals característiques del negoci de Dollar Shave Club.

Quina lògica segueix una multinacional com Unilever per quedar-se amb un peix petit com DSC? No podria construir la mateixa marca des de zero?

El principal motiu que justifica aquesta adquisició, i sobretot el seu preu, és la previsió de beneficis. Després de milers de càlculs, ben segur que els directors financers d’Unilever van tenir vàries raons per creure que la integració de DSC donarà beneficis. Els suficients i, fins i tot superiors, al preu pagat inicialment.

Kit de productes de Dollar Shave Club

Joel Greenblatt explica a el llibre “El pequeño libro que bate al mercado” quin és el criteri per posar aquesta xifra específica; un preu. Adaptant l’exemple de DSC, suposo que un conegut munta el mateix tipus de negoci i ens invita a participar-hi.

El preu de vendre navalles d’afaitar

Vendre navalles d’afaitar pot ser un negoci molt lucratiu i marques com Gillette ho saben. A més de comptar amb un marge de beneficis molt alt, els seus productes són dels més robats en els supermercats.

Basat en aquestes estadístiques, una persona m’invita a participar a la seva empresa a través d’una inversió de capital inicial. L’activitat principal d’aquesta companyia és comprar navalles a l’estranger, per distribuir-les posteriorment per Internet. La feina principal és el màrqueting, les compres i el manteniment d’una pàgina web.

Sense saber encara els números del negoci aquesta persona m’explica dues coses molt importants. La primera: ell es dedicarà al sector de les navalles només tres anys, després s’ho deixarà per dedicar-se a una altra cosa. La segona: té tot el pla financer dissenyat i sap segur quins ingressos guanyarà.

D’aquesta manera, sabem dues variables imprescindibles: el temps i els fluxos financers. Aquests són els dos elements imprescindibles per realitzar un càlcul de fluxos d’efectiu.

Un cop sabem això, l’empresa ens ensenya els seus números:

 

Navalles, S.L.

Preu / Navalla

1 euro

Cost / Navalla

0,5 euros

Comandes / Any

120.000 unitats

Facturació / Any

120.000 euros

Costos Variables / Any

-60.000 euros

Benefici Brut

60.000 euros

Costos Explotació

-40.000 euros

Benefici Net

20.000 euros

Aquestes dades ens expliquen que l’empresa, durant tres anys, ingressarà 120.000 euros. Amb un marge brut d’un 50%, reportarà un benefici de 20.000 euros per any. Això, tres anys més tard, acabarà sumant 60.000 euros, quan el meu conegut decideixi tancar el negoci.

L’aventura comença quan ens demanen el valor d’aquest negoci. Amb les xifres financeres a la mà, quant pagaríem per invertir en un 50% del capital de la companyia?

Accedir a la meitat del capital d’una empresa significa adquirir el dret a una participació dels beneficis. Uns 30.000 euros en tres anys. Ni més, ni menys.

Invertiríem 45.000 euros, si aquest emprenedor ens demanés “una petita” ajuda econòmica? Ni pensar-ho! No cobriríem mai el nostre desemborsament inicial, i al cap de tres anys exigiríem que el negoci continués obert. Com a mínim un any més.

La nostra proposta seria a la baixa. El preu a pagar l’establirem entre 0 i 30.000 euros (màxim), el suficient perquè el repartiment de beneficis pugui cobrir la nostra inversió inicial. Fins i tot superar-la.

La lògica d’aquesta valoració no està allunyada de com s’estudien els preus de les accions cotitzades. A través del PER o el Enterprise Value / EBIT. Una de les diferències principals és la incertesa sobre la que es basen els càlculs. No hi ha un temps fix. Tampoc hi una seguretat total sobre l’estabilitat dels ingressos futurs, sinó que poden variar extraordinàriament, fins el punt que poden fer desaparèixer una empresa.

L’altra diferència a tenir en compte és que qui fixa el preu no som nosaltres, ni un col·lega que ha muntat el negoci, sinó Mr. Market; el personatge més neuròtic que haureu conegut mai.

Per saber-ne més llegeix 4 dies per invertir segons els principis del Value Investing

 

This post is also available in: Castellà

Escriu un comentari

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.