Un breu resum del fantàstic model de negoci de la televisió per cable

Comcast, Charter, Mediacom o Cable One, són empreses de televisió per cable dels Estats Units. Habitualment, aquests noms són notícia per executar grans operacions corporatives, però també per les queixes dels clients pel seu servei. La seva posició de monopoli és el principal motiu d’aquest comportament.

En canvi, des del punt de vista d’inversió, gaudeixen d’enormes avantatges competitius. El seu poder de mercat, la política de preus i les economies d’escala són els principals elements a tenir en compte.

Els pioners del cable van néixer i créixer després de la Segona Guerra Mundial. Amb la popularització de la televisió en els 60, aquests nous empresaris van omplir els buits que les grans corporacions van deixar a les regions rurals. Allà on les ones de retransmissió nacionals no arribaven, hi havia un cowboy disposat a llençar el cable.

El modus operandi d’un emprenedor començava amb una forta inversió en grans antenes receptores i un sistema de cablejat, que arribava a cada casa. D’aqui apareix el nom de “cable”. Prèvia subscripció al sistema, els consumidors de l’Amèrica profunda podien accedir als continguts que l’antena rebia de corporacions de televisió de Los Angeles o de Nova York.

L’emprenedor recuperava el cost inicial de la seva inversió, més el manteniment del sistema tècnic, a través del pagament mensual dels serveis; que es podien ampliar. Bob Magness va ser un dels primers pioner del cable, als Estats Units. Va fundar TCI l’any 1968 i va ser dirigida posteriorment per John Malone. Per altra banda, la família Roberts va crear Comcast el 1963 i actualment encara la controla.

Els “peròs i contres” de la televisió cable

La dinàmica del model de negoci de la televisió per cable no ha canviat gaire des del seu naixement. Però si que ho ha fet la seva tecnologia, l’oferta de serveis i la composició del ventall de participants del mercat.

Model de Negoci de Televisió per Cable

La proposta de valor fonamental per a un client del cable són quins tipus de canals de televisió ofereix. Això depèn de la xarxa de televisió (broadcasting) amb qui està associat l’operador de cable. ABC-Disney, NBCUniversal, Fox Entertainment, Turner Broadcasting System, Viacom Media Networks són alguns dels broadcasters més importants dels Estats Units. En el seu catàleg de canals hi trobem la MTV, Cartoon Network o HBO.

Per a una empresa de cable, disposar de canals de continguts és un tour de force constant. L’audiència demana esports, cinema, espectacles – la cerimònia dels Oscars, per exemple -, música… Continguts que ofereixen els broadcasters, però no a qualsevol preu. Aquests augmenten gradualment les seves quotes, sobretot quan saben quina és l’audiència potencial dels seus programes.

Fins als anys 80, l’entesa amb les xarxes de continguts de Turner, o de Rupert Murdoch, era el principal mal de cap dels operadors de cable. Això, juntament amb la inversió tecnològica i la renovació de les concessions municipals per a poder retransmetre.

El domini dels mercats locals permetia als operadors registrar uns bons marges d’explotació. A canvi, havien de seguir les lleis municipals, les estatals i les regles de la Comissió de Comunicacions Federal. Aquesta organització obliga als operadors destinar una quota de canals específics per a les televisions locals, públiques i educatives. És el que es coneix com a must-carry i està pensat per afavorir la competència del mercat.

Hi ha ocasions on el cost d’oportunitat del must carry és massa alt per a un operador. Suposem que un operador de cable té la disjuntiva d’escollir entre el canal Nickelodeon de Bob Esponja o l’estació de televisió local. No pot escollir els dos, ja que el número de canals és limitat. Per evitar retransmetre per obligació la segona opció, té la possibilitat de pagar a l’estació local i oferir els dibuixos animats. Comparat amb els ingressos potencials de l’audiència infantil, el cost que li suposa és mínim.

Aquest és un dels motius perquè les activitats de la estacions locals de televisió són tan lucratives. Només per entrar en competència amb un operador de cable ja tenen el dret a cobrar un xec a final de mes.

Als 80, gràcies a la programació de canals com HBO o MTV, altres corporacions es van interessar pel cable. Com explica Mark Robichaux al llibre “Cable Cowboy”, la biografia de John MaloneTime Inc, General Electric, American Express i Westinghouse van invertir per l’audiència de Boston, Chicago, Milwaukee i Pittsburgh.

L’amenaça dels grans conglomerats va anar acompanyat per la diversificació de la oferta de la distribució, a través de la fibra òptica (AT&T), satèlit (Dish Networks). I, els últims anys, Internet (Netflix). Per compensar-ho, els operadors han invertit en els seus aparells i comunicacions, per oferir un gran ventall d’oferta de continguts, acompanyats de serveis de telefonia i, per suposat, accés a Internet.

Això també ha implicat la transformació empresarial, per enfortir les companyies davant dels proveïdors i minimitzar els costos operatius. A través de fusions i adquisicions, el sector s’ha reduït. Una petita llista de noms controlen el mercat. La última operació, va ser l’adquisició de Time Warner Cable per Charter Communications, que la va posicionar la segona de la llista del sector, després de Comcast.

Queda molt lluny l’època dels emprenedors que hipotecaven la casa per llençar un cable al poble. Ara és un espai per a multinacionals, que amb més burocràcia i glamour, el seu objectiu continua sent el de mantenir l’espai que van aconseguir els primers pioners de la industria.

Per saber-ne més:

La biografia de John Malone: “Cable Cowboy: John Malone and the Rise of the Modern Cable Business”

Un anàlisi exhaustiu dels imperis de les comunicacions: “The Master Switch: The Rise and Fall of the Information Empires”

This post is also available in: Castellà

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.