Schmitt Industries, alerta amb les micro caps

Us invito a estudiar l’anàlisi de Schmitt Industries publicat a Shadowstock. En resum, es tracta d’un article que proposa aquesta micro cap com a inversió de futur. Després de caure per sota de mínims, la raó per comprar accions de Schmitt és el seu preu de mercat i la situació financera de la companyia, lliure de deutes.

Però, si fem un pas més, veurem que aquests motius no són suficients per aquest mal negoci.

El perfil de Shadowstock és el mateix que el d’altres pàgines, com The Brooklyn Investor o Reminiscences of a Stockblogger que exploren l’univers de small caps i micro caps. Aquestes empreses cotitzen a l’ombra de les grans multinacionals, a vegades en el mercat OTC. Els analistes d’aquestes web. seguint la filosofia del value investing, busquen el valor amagat que hi ha darrera cotitzades amb un possible potencial de creixement extraordinari.

Schmitt Industries, l’últim objectiu de Shadowstock, és una empresa que desenvolupa, fabrica i comercialitza instruments per mesurar, estabilitzadors i aparells de reconeixement òptic. Malgrat un ridícul valor de mercat, només 4,52 milions de dòlars, entre els seus clients hi figuren Black & Decker, Caterpillar o el fabricant d’automòbils Ford.

En els últims anys, els beneficis de Schmitt han sigut terribles. Encara que l’empresa segueix aguantant el temporal, sense deutes bancaris. A més, compta amb un conjunt d’edificis propis que, en cas de necessitat, es podrien vendre i salvar més d’un exercici fiscal.

Justament el valor amagat darrera aquests actius físics alimenten la tesi de l’autor de Shadowstock. A més d’una cotització baixa, Schmitt també compta amb els recursos financers necessaris per esperar temps millors. Aquesta és la seva teoria. Però, i si l’activitat empresarial mai repunta?

L’altra teoria per Schmitt Industries

El meu anàlisi fred es basa en en els últims 6 anys d’història de la companyia. En aquest període només el 2012 Schmitt Industries va tancar l’exercici amb beneficis. Va ser el resultat d’un lleuger augment de la facturació, que va arribar als 14,4 milions de dòlars.

En canvi, amb una mitjana de 12,5 milions d’euros d’ingressos, els directius de Schmitt no han demostrat convertir les vendes d’instruments especialitzats en beneficis pels accionistes.

Aquest és el detall dels resultats dels últims exercicis fiscals (que es tanca el 31 de maig):

 201120122013201420152016
Net Sales$11.492.859$14.437.022$12.452.252$12.134.506$13.069.091$11.685.353
Gross Profit$5.605.652$6.342.636$6.094.800$5.626.146$6.140.697$4.867.295
Operating Profit$-195.682$57.284$-562.272$-512.405$-64.459$-1.436.474
Net Profit$-205.383$77.421$-539.882$-539.624$-93.669$-1.515.189
Gross Margin48,78%43,93%48,95%46,36%46,99%41,65%
Operating Margin-1,7%0,4%-4,52%-4,22%-0,49%-12,29%

L’estat de pèrdues i guanys i els cash flows expliquen el mateix: les coses funciona malament a Schmitt Industries. Encara que la cotització sigui baixa, aquesta sangria contínua no s’aguanta desmantellant l’empresa.

Aquestes són algunes de les “peculiaritats” (banderes vermelles), que alerten dels perills d’una possible inversió:

  • Marge Operatiu Tradicionalment Negatiu.
  • Augment d’un 13,57% de les despeses d’administració (SGA), on s’hi agrupen les comissions per vendes. Les vendes han baixat un 1,65% (anys 2011-2016).
  • Despeses en “Investigació & Desenvolupament” (R&D) només un 2,4% de les vendes del 2016!
  • Excés d’inventari. L’empresa tarda 8 mesos a consumir-lo.
  • David M. Hudson substitueix a James A. Fitzhenry com el CEO i President, durant l’any 2016.

Mentre que els quatre primer punts observen l’empresa des del punt de vista financer, i són objectius, el cinquè és un apunt personal sobre la direcció de la companyia.

Seguint la llista de criteris d’anàlisi de l’equip gestor, explicats per Michael Shearn en el llibre The Investment Checklist, vaig llegir l’últim proxy de l’empresa. Hudson, qui apareix com a director del consell d’administració i consultor des de l’any 1996, va agafar les regnes de la gerència a principis de l’any 2016.

Aquest canvi de gestió podria propiciar una turnaround story. Unes reformes en l’estructura d’Schmitt, millorar en l’eficiència financera, incrementar la partida d’investigació… El currículum de Charles Davidson, qui havia estat proposat pel mateix càrrec, prometia aquesta transformació. O almenys era més idoni.

Mr. Hudson, en canvi, compta amb experience in the areas of executive leadership, finance, strategy and operations, però la seva experiència professional és més aviat opaca, i sempre s’ha desenvolupat en empreses d’inversió…

Què coneix aquest senyor, millor que nosaltres, del mercat d’instruments electrònics? Si es tractés d’un expert, l’empresa ho anunciaria als quatre vents. En aquest cas, tot al contrari. Ni a la pàgina web ens expliquen qui dirigeix l’assumpte.

Aquestes són algunes de les banderes vermelles que he pogut localitzar d’aquesta micro cap. És possible que hi hagi empreses minúscules, difícils de localitzar, que d’un dia a un altre es converteixin en la moda del parquet. Aquest no seria el cas de Schmitt, almenys a curt termini.

This post is also available in: Castellà

One Comment

Leave a comment

Escriu un comentari

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.