4 raons per invertir als Estats Units

Invertir en accions d’empreses dels Estats Units segueix sent una fantasia per alguns inversors: el canvi de divisa entre l’euro i el dòlar, la publicació de resultats financers en anglès o la doble imposició en el cobrament dels dividends són algunes de les principals excuses per no creuar l’oceà atlàntic.

Tot i així, sempre val la pena fer una ullada a Wall Street. No només per diversificar la cartera, sinó per les opcions i avantatges que ofereix una de les borses amb més història. Sense oblidar que es tracta de la plaça financera que gaudeix de més seguiment informatiu, a través dels mitjans de comunicació, i és la que més influència té a nivell internacional.

Si aquests motius no són suficients, aquesta petita llista ilustra alguns dels avantatges rellevants de invertir als Estats Units, en comparació amb la borsa espanyola o la resta de parquets del vell continent:

1. Varietat d’opcions per escollir:

En el moment de l’última actualització d’aquest escrit, el New York Stock Exchange (NYSE) acumula 3.205 accions d’empreses de diferents industries. Al NASDAQ n’hi han 3.149 i a l’AMEX un total de 371 títols. Per comparar, el Mercat Continu de la Borsa Espanyola aglutina 131 empreses diferents.

La varietat d’empreses i sectors del mercat nord-americà permet una àmplia diversificació d’una cartera d’inversions. Per cobrir el risc no sistèmic, una cartera hauria d’agrupar un conjunt de 500 accions de diferents companyies i també industries. Per aquesta raó, l’índex Standard & Poor’s 500 és el selectiu que millor representa el comportament de la borsa, millor que el Dow Jones i també l’Ibex-35.

És mentida que l’economia espanyola està representada per un selectiu de 35 empreses com l’Ibex, El comportament del sector bancari és el que mana i guia els moviments de l’índex de la borsa espanyola. En aquesta travessia l’acompanyen la cotització d’altres empreses, però poques, com Telefònica, Inditex o Iberdrola. En canvi hi ha grans negocis de l’economia espanyola, com El Corte Inglés, El Grup Planeta o Mercadona, que per diferents motius no entren al mercat de capitals.

2. Accés a la informació:

Hi ha milers de fonts d’informació que cobreixen les activitats de les empreses cotitzades als Estats Units. Encara que hi ha un excés de cobertura respecte els actuals blue chips (Apple, General Electric, Coca-Cola, Disney…) o les empreses de moda (Tesla, Netflix…), la informació és abundant, variada i accessible als inversors minoristes.

Edgar és la base de dades de la Comissió Nacional del Mercat de Valors dels Estats Units (SEC), on hi ha disponible els fets rellevants de les empreses controlades pel regulador. Els resultats financers, els comunicats de premsa o els moviments dels insiders estan disponibles en aquest portal, amb format ‘html’ o fulles d’Excel.

Els hedge funds i altres fons d’inversió també estan obligats a publicar les posicions al final de cada trimestre i també les operacions de compra i venda significatives en el capital de les companyies objectiu.

A més de tenir accés directe a la SEC, a través de l’Edgar i els seus canals RSS, hi ha diferents portals com Google Finance o Yahoo! Finance que ofereixen gratuïtament cotitzacions en temps real. Al contrari que els preus de la borsa espanyola, que pateixen un retard de 15 minuts. Per altra banda, el mitjà PR Newswire publica notícies d’operacions corporatives instantàniament.

3. La liquiditat del mercat:

En teoria, la borsa de valors és l’aspirant a mercat de competència perfecte. Per aconseguir-ho, aquest mercat ha de ser líquid i tots els inversors han de tenir la mateixa informació. Si no és així, hi hauria participants que es podrien aprofitar de la seva situació privilegiada, com un directiu o un inversor institucional, per enriquir-se.

Els reguladors del mercat, com la SEC o la CNMV, han de procurar que tots els inversors tinguin tota la informació pública relacionada amb una empresa cotitzada. Per aquesta raó, quan hi ha una anunci d’una OPA, una fusió o, fins i tot, la defunció d’un alt directiu, els reguladors aturen la cotització.

Irònicament, aquesta decisió xoca directament amb la característica de liquiditat, que ha de tenir aquest mercat.

La paralització de la cotització, respon habitualment a una decisió subjectiva. També ho és el temps d’aquesta aturada. El regulador escull si parar, o no, la cotització; fins quina hora o quin dia durarà aquesta situació; i, fins i tot, la documentació addicional que necessiten els inversors.

Als Estats Units el període de suspensió d’un valor és qüestió de minuts. Sobretot quan es tracta d’empreses que mouen milions de dòlars en fons d’inversions. L’empresa fa l’anunci, la SEC recull la informació i es fa pública a la seva base de dades, i finalment es torna a posar en marxa la cotització.

Quan es tracta de la CNMV, aquest procés és més lent. Encara que un informe (pagat per la mateixa entitat) assegura l’eficiència de les suspensions executades els últims anys, habitualment els inversors acaben més desinformats del que ho estaven a l’inici.

L’empresa anuncia una decisió, una OPA per exemple, i la CNMV decideix aturar la cotització. Aquesta situació pot durar hores, quan es tracta de chicharros es pot allargar més d’un any (Avanzit, per exemple). Quan s’anul·la la suspensió, és possible que la única explicació és que el regulador necessitava informació adicional.

Sense saber el “per què”, l’inversor minorista s’haurà quedat hores, o possiblement anys, amb uns diners bloquejats pels capritxos de la burocràcia de l’estat.

4. Tipus de canvi Euro/Dòlar:

Habitualment, la primera frontera quan es tracta d’invertir en empreses cotitzades a fora de l’escenari de la Unió Monetària Europea és el canvi de divisa. A més del risc del país, mantenir una cartera de valors del Regne Unit, Japó o els Estats Units, implica també assumir el risc del tipus de canvi.

Encara que hi ha instruments sofisticats per absorbir les pèrdues o beneficis que pot generar les oscil·lacions del tipus de canvi, la solució més senzilla és prendre decisions estudiades per a la selecció de valors. Si els rendiments són extraordinaris, el canvi no importa.

Fins a l’actualitat, els inversors europeus han pogut aprofitar-se d’un euro molt fort. Els americans van jugar bé les cartes després de la crisi del 2008 i un dòlar feble els va fer possible exportar, mentre que a Europa li va costar més aixecar el vol.

No va ser fins l’any 2014 que el dòlar va recuperar posicions:

Tipus de Canvi Dòlar Euro

Fins aleshores, aterrar als Estats Units era alhora una aposta a favor del dòlar i pel creixement de les seves empreses. Rememorant al Dr.Strangelove, invertir a l’altra banda de l’oceà, “it is not only possible, it is essential”.

This post is also available in: Castellà

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.