El model de negoci de PayPal i l’oligopoli del plàstic

Abans que el fintech s’imposés com un sector de moda, PayPal ja portava anys de proves a l’esquena. Fins i tot abans que s’inventés la paraula fintech. D’una startup fundada pels gurus de la dècada – Elon Musk o Peter Thiel – va convertir-se en el segment de pagaments de eBay. L’inversor Carl Icahn va propiciar el seu spin-off i ara, el parquet, espera que desenvolupi tot el seu potencial.

PayPal té el privilegi d’haver-se institucionalitzat. És el mitjà de pagaments virtual. Si quan busquem a Internet ens referim directament a Google, PayPal s’ha convertit en el comodí de les compres virtuals. La majoria de plataformes accepten els fons d’aquesta empresa, que en el primer trimestre de 2106 tenia 184 milions de comptes actius.

Això converteix a PayPal en una referència de mitjà de pagaments. Millor que el BitCoin; la divisa digital que prometia arrasar amb les monedes tradicionals com l’euro o el dòlar.

El mercat del plàstic

Visa MasterCard es reparteixen la major quota del mercat del plàstic, amb grans beneficis. Aquestes dues companyies nord-americanes gaudeixen d’un oligopoli consolidat, que han sabut gestionar a través de les economies de xarxa i els costos de canvi, i els reporta un marge d’explotació que es mou entre un 30% i un 50% de les comissions facturades.

Les entitats financeres no tenen un ampli catàleg de targetes de dèbit i de crèdit, sinó que li venen al client el producte amb qui ells tenen més bon tractes. En el meu cas particular, sempre m’han ofert Visa, sense que jo pogués escollir la targeta que m’oferia les millors condicions.

Aquesta situació obliga de facto a que la majoria de les transaccions electròniques dels clients passin a través de Visa o Mastercard, no importa l’entitat financera emissora ni receptora. Una excel·lent situació de mercat per a elles, però no pels usuaris, ni tampoc per a PayPal.

Volum Mercat Plataformes de Pagaments

Com indica Diego Gómez al seu article “Valoración eBay/PayPal“, aquesta empresa és una passarel·la de pagaments, no una plataforma. La seva activitat és redistribuir els diners, d’un client a un altra. Per això, utilitza les transferències bancàries a través de comptes corrents o el pagament mitjançant les mateixes empreses de targetes. Això també és una via de disminuir el risc operatiu. A canvi, PayPal destina un 30% de la seva facturació a les comissions que ha de pagar a Visa, Mastercard, American Express

Que PayPal pagui peatge a les plataformes electròniques, s’assembla als funcionament de la telefonia fixa a España. Totes les empreses han de passar pel cablejat de Telefònica. Al ser l’antiga empresa pública la propietària de la infraestructura, les empreses competidores han de pagar per utilitzar les seves línies.

Això no ha fet fora als competidors, al contrari, Vodafone o Orange per exemple, han sabut trobar el seu nínxol de mercat i alhora oferir un catàleg de serveis competitius. Això si, sense cap mena de dubte, Telefònica segueix amb el monopoli de les infraestructures.

Els competidors de PayPal

Fins l’any 2010 Visa i Mastercard eren plataformes de pagaments. Sobre el paper, en la descripció de la presentació de resultats anual, no va ser a partir d’aquell exercici que van incorporar el concepte “tecnològic” en la definició del seu negoci.

PayPal fa la feina que no fan la resta d’empreses consolidades del sector del plàstic. Un 10% dels seus ingressos van dirigits íntegrament tal desenvolupament del producte, mentre que les altres empreses tenen dividida la seva estructura de costos amb l’objectiu de sostenir la seva xarxa, garantir la seguretat i reforçar els seus vincles comercials.

L’oligopoli del plàstic podria començar la carrera tecnològica i fer ombra a PayPal? Sense cap mena de dubte; aquestes companyies tenen el coixí monetari suficient per aconseguir-ho. Però, per què haurien de fer-ho? Cada compte actiu que es dóna d’alta a PayPal són comissions que paga a a l’oligopoli. Això li dóna l’estatus d’excel·lent negoci complementari, no de substitut.

Més perilloses són altres alternatives. Amazon Payments, per exemple. El gegant del retail no només té el seu sistema de pagaments, sinó que no n’accepta un altra. El seu avantatge superior, comparat amb Google Payments, Apple Pay o Skrill, és que dóna accés al seu fabulós catàleg.

El grup de Jeff Bezos ha demostrat amb altres projectes, com el Amazon Web Services, que són capaços de transferir el seu coneixement a serveis innovadors i arribar a ser-ne els líders indiscutibles. Google intenta forçar la màquina fora dels dominis del seu buscador i el correu electrònic, però ha fallat estrepitosament imitant el model de negoci de les xarxes socials o amb la invenció de les Google Glasses. També és un quart actor del mercat del cloud, després d’Amazon, Microsoft i IBM.

Mentre que PayPal gaudeix d’una enorme base d’usuaris, i amb una major penetració a la web, Amazon Payments parteix amb l’avantatge de la base d’usuaris de la seva megastore.

This post is also available in: Castellà

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.