Analitzar el cost de reproducció d’una empresa

Calcular el cost de reproducció és, a més d’un mètode d’anàlisi, una via per entendre el funcionament d’un negoci i quin raonament s’amaga darrera la composició dels seus estats financers. Aplicat per diferents inversors, Bruce Greenwald ha popularitzat aquest càlcul a través de les seves classes a la Columbia University Graduate School of Business i mitjançant el llibre “Value Investing. From Graham to Buffett and beyond”.

L’objectiu d’aquest anàlisi financer és valorar “què li costaria a un futur competidor entrar en el mateix negoci”.

No podem entendre aquest mètode, sense abans passar pel treball de Benjamin Graham i David L. Dodd, immortalitzat en els llibres “El Inversor Inteligente” i “Security Analysis”. Els dos inversors començaven l’anàlisi financer per l’estudi dels actius. Segons ells, el valor net d’una inversió era la diferència entre els actius corrents (tresoreria, clients, inventaris…) i els passius (deutes, proveïdors…).

Les empreses que superen aquest càlcul amb nota es coneixen com accions Net-Net.

Graham i Dodd van definir l’anàlisi d’aquests paràmetres en un mercat borsari format per empreses industrials. L’activitat d’aquestes es basava en la compra de matèries primeres, la rotació d’inventaris, el pagament a proveïdors i el cobrament del compte de clients, on els actius corrents i els deutes eren els elements principals d’anàlisi.

El cost de reproducció al segle XXI

El mètode de Graham i Dodd ha quedat obsolet. Actualment, a mesura que l’inversor revisa els comptes anuals es troba amb més elements del balanç de situació, que són fonamentals per a la producció. Maquinària, elements de transport, terrenys, edificis i, sobretot, els actius intangibles. Com explica Greenwald en el llibre, és fàcil equivocar-se quan s’avaluen aquest tipus de components i per això el “cercle de competència” de l’inversor i la imaginació són imprescindibles.

Els actius intangibles només tenen un valor real si la industria de l’empresa funciona a ple rendiment.

Aquest paquet està format per llicències, patents, marques… La majoria són la base d’un avantatge competitiu, però hi ha empreses que no poden treballar sense un immobilitzat d’aquestes característiques en el seu balanç de situació. Les farmacèutiques necessiten desenvolupar patents, els grups de televisió per cable no poden retransmetre sense una llicència governamental o les cadenes de franquícies se sostenen sobre diferents manuals de know how.

El cost d’aquests actius, com està expressat en els estats comptables, és diferent del valor de mercat o del temps que tardaria una companyia a desenvolupar-lo. La idea que hi ha darrera del cost de reproducció està relacionada directament amb aquest concepte: què tardaria una empresa a crear la mateixa patent que una altra farmacèutica ja comercialitza?

Per aquesta raó, conèixer el sector a través de la pròpia experiència professional o els anys d’anàlisi, és fonamental. La diferència entre tenir les dades dels costos de desenvolupament d’un producte i no tenir-les, és l’avantatge competitiu de l’analista per ajustar correctament els resultats.

Malauradament, encara que es disposin d’aquestes xifres, hi ha components que només els insiders poden valorar a la perfecció. El fons de comerç o goodwill és un d’ells.

Aquest element del balanç de situació és un element sospitós i rarament té un impacte directe en la producció. Al cap i a la fi, el goodwill és el resultat dels excedents pagats per les adquisicions empresarials. A vegades, pagar una absorció per sobre del preu real dels actius és perquè s’ha fet un mal tracte. En altres ocasions, el fons de comerç reflexa el valor econòmic real dels actius de l’empresa absorbida.

Encara que l’analista pot extrapolar el valor del goodwill a partir de la recerca en altres empreses de la competència, mai l’encertarà al cent per cent. Només els responsables d’aquestes adquisicions saben, de primera mà, quin és el valor real. Al contrari que els actius de tresoreria, clients o existències, on els estats financers juguen un paper primordial per facilitar-nos aquesta dada.
Per saber-ne més llegir 4 dies per invertir segons els principis del Value Investing

This post is also available in: Castellà

2 Comments

Leave a comment
  • El llibre de Greenwald és molt recomanable. Si bé es necessiten varies lectures per arribar a entendre tots els detalls. Està escrit de manera una mica confusa.
    Del mateix autor també hi ha el llibre “competition desmitifyed”. I tot el material de la Columbia Business School. Material per passar hores i hores de lectura profitosa.

    • Bon dia Francesc,

      estic totalment d’acord amb tu. El llibre és confús i el mètode analític que utilitza el tracta amb poca profunditat. A més, abans de llegir aquest llibre, havia trobat les lectures de les classes de B. Greenwald (suposo que és el material al que et refereixes) on explica exactament el mateix. Potser la part que vaig aprofitar més és al final del llibre, on aprofundeix en el mètode d’altres inversors.

      Buscaré el llibre que comentes, aquest no l’he llegit i em sembla molt interessant.

      Moltes gràcies pel comentari i bona setmana!

Escriu un comentari

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.