El procés de deducció de Sherlock Holmes

Els anglesos van donar la benvinguda al segle XX, l’època del raonament i el despertar de la ciència, de la mà de les aventures de Sherlock Holmes. L’investigador privat no només va ser un personatge de ficció, sinó que va servir de via perquè Sir Arthur Connan Doyle donés a conèixer les seves tècniques d’observació i de deducció, a més de ser un gran entreteniment pels lectors.

Doyle va posar en dubte els mètodes de raonament, fins aleshores posats en pràctica, i així es va avançar vint anys a les tècniques d’investigació utilitzades per la policia a Scotland Yard. Traslladat a la realitat, Holmes el personatge, hauria sigut un home espectacular.

La psicòloga Maria Konnikova explica en el seu llibre “¿Cómo pensar como Sherlock Holmes?”, que poques persones podrien emular els mètodes que posava en pràctica l’investigador i que, fins i tot el mateix Doyle, havia arribat a fallar en diferents episodis de la seva vida. Però, a base de pràctica i motivació (mindfulness), es pot posar en practica la lògica deductiva del amfitrió del 221B de Baker Street.

La lògica de Holmes i la del Dr. Watson

El Dr. John H. Watson és la ombra de Holmes en totes les aventures. L’ús d’una tercera persona com el doctor servia, a més de recurs literari, per reflectir el contrast entre els dos mètodes de deducció; el de l’aprenent i el del mestre. El primer: ràpid, basat en la lògica intuitiva i sense prestar atenció en els detalls. El segon: reflexiu, observador i creatiu.

Konnikova etiqueta aquests dos perfils contrastats com el Sistema Watson i el Sistema Holmes.

Hi ha diferents branques de coneixement que expliquen com l’ésser humà utilitza dos sistemes de pensament; un de ràpid i un altre de lent. Daniel Kahneman i Amos Tversky, els pares de l’economia conductual, van popularitzar aquesta teoria en el seu llibre “Pensar rápido, pensar despacio” a partir dels resultats obtinguts en diferents investigacions.

Anomenats com “Sistema 1” i “Sistema 2”, el primer d’aquests sistemes té la necessitat d’arribar a les conclusions, però s’equivoca constantment. És enganyat per diferents biaixos que li distorsionen la realitat, però és el que utilitzem amb més freqüència. En canvi, per a la nostra ment li és complicat utilizar el “Sistema 2”, que s’esforça per entendre les coses com són i segueix els requisits necessaris per fer-nos unes “persones racionals”.

Caure en els paranys del “Sistema 1” o Sistema Watson és fàcil, per no dir que és la norma en la majoria de situacions que requereixen una resposta ràpida. No importa el coeficient intel·lectual, els estudis o l’entorn cultural de la persona.

Quantes vegades haurem donat una resposta a l’atzar, quan algú ens fa una pregunta sobre un tema que desconeixem completament? Deduïm sense tenir una base sòlida al darrera; percebem els fets, des del nostre punt de vista, no des de la perspectiva objectiva…

Només coneixem una persona que s’escapi d’aquests errors i aconsegueixi, la majoria de vegades, evitar els paranys d’aquest sistema: Sherlock Holmes.

El primer pas és l’observació

El personatge de Doyle l’hem conegut a través dels llibres, les pel·lícules i les sèries de televisió, com un investigador complet. S’ha format en anatomia, química, biologia, lleis a més de ser una enciclopèdia sobre els crims de l’anglaterra victoriana. Quan es necessari Holmes aplica aquests coneixements a l’art de la seva lògica de deducció.

No obstant, per arribar en aquest nivell de “superhome”, Konnikova explica que primer s’ha de treballar l’estructura de la ment.

Qui vulgui tenir les mateixes de capacitats que l’investigador privat, ha de començar per practicar l’observació i ser conscient del que entra a la seva memòria i el que queda fora. És el que anomena l’autora com “tenir ben arreglat l’àtic” (attic en el manuscrit original).

La motivació o mindfulness és essencial a l’hora de veure o d’observar.

Per a Holmes és imprescindible tenir un catàleg de coneixements al seu abast, per posar en pràctica a la seva feina d’investigador. Per això observa el més mínim detall, ho afegeix en un lloc estratègic del seu àtic i ho actualitza quan és necessari. Noms de carrers i places, lleis aprovades pel Govern, tipus de plantes que creixen a l’àrea metropolitana de Londres, etc…

Mentre que l’àtic del Dr. Watson és desorganitzat i es limita a guardar coneixements sobre medicina i diferents trets que el fan un aspirant a detectiu.

El procés de deducció de Sherlock Holmes

L’art de la deducció és Sherlock Holmes en essència. Justament, les aventures expliquen aquest procés; és quan el detectiu activa el “mètode científic de la ment”. “El gos dels Baskerville”, “Estudi en escarlata”, “Els signe dels quatre”… en cada una d’aquestes històries hi ha un misteri que el protagonista ha de resoldre, ajudat per l’inseparable Dr. Watson.

Per executar el seu procés, Holmes planteja hipòtesis específiques, sense deixar res a l’atzar, a partir d’observar tots els detalls d’un cas.

En els llibres, explica com el detectiu obté la màxima informació possible de cada detall que troba. Aquí és quan ens imaginem el Sherlock amb la lupa. Per observar, diu Konnikova, s’han de seguir cinc punts clau: selectivitat de les pistes, objectivitat per valorar-les, inclusió de tot el que es troba en l’entorn i molta dedicació. Sense oblidar que “cada observació s’ha de integrar a la base de coneixement ja existent”.

 

Sherlock Holmes Method

 

A partir de tota la informació disponible, el detectiu obre diferents línies d’investigació i les valida. Res es dóna per suposat i qualsevol pista es revisa, perquè no condueixi a un camí equivocat o sense sortida.

“El problema de tres pipes”, que a la sèrie de la BBC van substituir amb molta perspicàcia per un problema de tres adhesius de nicotina, és el procés de reflexió que requereix el mètode d’investigació descrit per Arthur Conan Doyle: desenvolupar hipòtesis i refutar-les, com si es tractés un procés de verificació científica.

Seguir aquest procediment requereix una ment objectiva, casi desvinculada de la realitat i la percepció humana. Al contrari de les habilitats que demostra del Dr. Watson. Com explica Konnikova en el llibre, Holmes en canvi és capaç de posar en marxa la mecànica del sistema 2 i així demostrar empíricament com les proves acusen directament a un (o una) culpable.

“Quan has eliminat l’impossible, el que queda, per molt improbable que sembli, ha de ser veritat” S. H. 

Per saber-ne més llegir 4 dies per invertir segons els principis del Value Investing

This post is also available in: Castellà

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.