Què amaguen les adquisicions empresarials?

Les adquisicions són operacions corporatives que haurien d’acabar amb un final feliç. O, el que és el mateix, els accionistes haurien d’obtenir beneficis. Sinó, només es tracta d’experiments i aventures dels directors de les empreses que no saben què fer amb els diners que els sobren.

Les fusions, les compres parcials o les absorcions, són operacions que van més enllà de l’aritmètica tradicional. La lògica que s’amaga darrera d’una operació corporativa és complexa i es pot estudiar des de diferents perspectives, a més de l’estrictament financera.

La veritat perquè Procter and Gamble hagi acabat amb la majoria de marques que omplen el prestatge del nostre lavabo (H&S, Gillette, Ausonia, Tampax, Oral-B…) no s’explica amb números. Segur que hi ha centenars d’històries amagades darrera de cada nom.

Si que, en canvi, es poden classificar las adquisicions financeres segons el seu objectiu bàsic:

El creixement inorgànic de les empreses

Els inversors podem distingir fàcilment les operacions corporatives que busquen l’expansió d’un negoci. En aquest tipus de situacions, les empreses utilitzen el seu excés de tresoreria, i habitualment s’endeuten, per incorporar actius estratègics que complementin els que ja tenen.

És possible que els directors tinguin intencions amagades, però si un negoci alimentari es fusiona amb un altra del mateix sector, no s’està desviant del seu cercle de competència.

Les últimes adquisicions de Dufry, l’operador de botigues, són un exemple d’aquest tipus d’operacions. L’empresa ha utilitzat l’adquisició de Nuance i World Dutry Free, per arribar a localitzacions estratègiques que haurien costat molt de construir a través de la inversió directe.

Les sinèrgies, o “crear sinèrgies”, són la validació positiva d’una adquisició.

Això significa que la rendibilitat serà superior als costos de l’adquisició, el desemborsament inicial per la companyia més les despeses extres de la integració (acomiadaments, duplicació d’equips tècnics…).

Malauradament, les sinèrgies també són “un terme utilitzat àmpliament en el món dels negocis per explicar una adquisició que no té cap altra sentit”, diu Warren Buffet. Això es més fàcil de identificar en la segona categoria.

Les adquisicions com aventures empresarials

A part de ser un reclam publicitari, perquè va servir la fusió de Time Warner amb American Online? La primera, un imperi mediàtic amb dècades de història, la segona era l’empresa de moda durant la bombolla d’Internet, inflada per la comptabilitat creativa.

A la llarga aquest experiment va ser un desastre.

Per què Pepsi va comprar la marca esportiva Wilson Co., als anys 70? Per què entre les inversions empresarials del holding de John Malone hi ha l’equip de baseball Atlanta Braves? Per què el grup alimentari Nabisco es va fusionar amb l’imperi del tabac R.J. Reynolds?

Actius de John Malone

Possiblement les sinèrgies poden explicar aquestes situacions, però també ho podem raonar a través del conflicte de l’agent principal.

Aquest conflicte, explica la diferència de interessos entre la cúpula directiva amb els propietaris del negoci, els accionistes. Els primers són empleats, pagats a través d’incentius en metàl·lic i opcions de compra d’accions. Aquesta posició els impulsa a executar decisions que els satisfan en el curt termini.

Les adquisicions són una via. Serveixen per modificar xifres, ràpidament. A través d’aquestes, la facturació canvia d’un any a un altre, a un ritme trepidant, i els resultats negatius poden transformar-se en beneficis.

Els costos de les operacions corporatives, en canvi, es computen més lentament en diferents exercicis.

A més de l’acumulació del fons de comerç, o també conegut com a goodwill, que correspon a l’excedent que ha pagat una companyia per quedar-se una altra negoci.  Aquest, si es registra, es queda en estat letàrgic inflant el balanç de situació durant anys, fins que l’auditor decideix revisar-lo amb lupa.

La comptabilitat creativa de les operacions corporatives

Finalment, en aquesta mateixa categoria, hi tenen cabuda les operacions corporatives que es realitzen per necessitat, i al servei de la comptabilitat creativa per inflar els resultats.

“L’empresa ha de comprar més empreses per mantenir aquest ritme”, indiquen algunes societats a la llista de riscos que han de complimentar en els seus informes per a la Comissió del Mercat de Valors.

És el tipus de comportament que alertaven Howard M. Schilit i Jeremy Perler a “Financial Shenanigans”, llibre de referència per detectar estafes comptables. Durant els anys 90 Tyco va executar més de 1.000 absorcions, fins convertir-se en Tyco International.

Les adquisicions de la multinacional van servir per incrementar els seus ingressos i beneficis, exercici rere exercici, alhora que els fluxos de caixa de les operacions també augmentaven. El cost de les inversions, per altra banda, es camuflava a través d’un registre a part, en les despeses/sortides dels cash flows de les inversions.

Per aquesta raó, l’ús del free cash flow com a substitut d’altres magnituds com l’Ebitda, és tan important per avaluar la sostenibilitat de les expansions a base de talonari. Actualment, com a sospitosos que estan seguint el mateix patró de comportament per seguir amb el seu creixement exponencial, hi trobem Stericycle Inc. o J2 Global. Ja que les seves aventures corporatives s’allunyen cada cop més del sentit comú.

This post is also available in: Castellà

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.