Quines són les millors fonts d’informació financera?

En matèria econòmica, la premsa especialitzada és el pitjor referent quan es tracta de fonts d’informació. Els diaris, tot i desplegar tot un allau de dades relacionades amb resultats financers, estan lligats als interessos dels seus anunciants. Encara que aquests mitjans són un bon punt de partida, hi ha millors alternatives per saber més sobre una empresa o un sector.

Pels professionals la millor eina d’accés a les dades originals té nom i cognom: El Terminal Bloomberg.

Aquest terminal és una aplicació, amb un suport físic específic pel seu funcionament, que permet l’accés a milions de dades financeres, a més de teletips de notícies en temps real. És el Ferrari d’aquesta industria i s’utilitza en societats d’inversió, entitats financeres, i també mitjans de comunicació. A canvi, té un cost astronòmic.

Al “Bloomberg” el segueixen alternatives més assequibles, com el portal de Reuters o el Factiva, del grup Wall Street Journal. Aquest últim combina la recerca financera amb la investigació periodística, posant a la disposició dels seus subscriptors una gran base de dades de diferents mitjans de tot el món.

Tot i així, aquestes continuen sent opcions amb un preu elevat. Pels buscadors d’oportunitats modestos, amb pocs recursos i no professionals, hi han altres alternatives.

Les fonts d’informació original

Cada empresa que cotitza a la borsa té l’obligació de presentar els fets rellevants i la publicació de resultats trimestrals a la seva pàgina web. Aquests documents sempre estan disponibles en un apartat dirigit als inversors. Acostumen a tenir noms com “Investor Center” o “Rincón del Inversor”.

Per exemple, la cadena de restaurants Chipotle Mexican Grill té una apartat exclusiu titulat “Investor Relations”.

Per altra banda, els reguladors de cada borsa conserven una base de dades pública on s’emmagatzemen la informació empresarial, a més d’altres esdeveniments relacionat amb cada acció.

Edgar és la gran base de la Comissió Nacional del Mercat de Valors dels Estats Units (la SEC). Aquesta plataforma mereix més d’un article per explicar tot el que emmagatzema – actualment, més de 21 milions de documents – i com codifica cada dada. En aquest gran arxiu, un inversor pot descobrir quines són les operacions dels insiders, les notes de premsa que emeten les empreses, quines posicions tenen cada trimestre els hedge funds, etc.

A més d’aquesta plataforma, i encara sense abandonar la borsa dels Estats Units, la web del Nasdaq és un altre referent. Entre les seves funcionalitats més importants hi ha el registre de cada oferta de incorporació a la borsa; on és mostra el detall de cada incorporació, el capital acumulat, la data prevista de sortida, etc.

La pàgina web del Nasdaq també té un apartat on es publica el short interest amb el que podem identificar si hi ha sentiment baixista, o no, de cada cotitzada.

A nivell espanyol, el portal de la Comissió Nacional del Mercat de Valors fa la mateixa funció que l’Edgar, salvant les distàncies de dimensions i facilitat d’accés a les dades.

Plataformes d’informació financera

Les pàgines web financeres que publiquen els principals estats comptables, a més de diferents ratios empresarials, són d’una utilitat enorme. Tot i així, s’ha de recordar que habitualment recullen inconsistències que s’han de contrastar amb les fonts originals. A vegades, és possible trobar partides de balanç de situació que no casen amb la font original, o a vegades sumen molt més del que l’empresa ha publicat.

No obstant, són una gran opció per fer-hi una primera parada.

D’aquestes plataformes, coincideixo amb Francisco Javier Lodeiro de Academia de Inversión en considerar la base de dades de Morningstar com una de les millors. El portal especialitzat en la valoració de fons de inversió, permet als seus usuaris accedir als resultats financers, a més de l’accés directe als fets rellevants publicats, de les empreses cotitzades en diferents borses del món. També ofereix una llarga llista de ratios, comparables…

Yahoo! Finance s’ha sabut mantenir com una bona opció d’informació financera, a través d’una plataforma actualitzada. Entre les seves millors característiques hi ha la disponibilitat de descarregar l’historial de preus de la majoria d’empreses cotitzades, amb un fitxer d’Excel.

La borsa espanyola probablement és una excepció. La disponibilitat d’accés a la informació de les cotitzades espanyoles continua sent una barrera; a Yahoo! Finance ni a cap altre suport es poden descarregar preus, ni tampoc hi ha la possibilitat d’accés al temps real de la cotització, al contrari que la borsa nord-americana.

Finalment, Google també mantén la seva oferta de font d’informació financera. Però, al contrari que Yahoo!, dóna la sensació que el gegant de Internet ha abandonat el projecte. El Stock Screener, una de les millors funcionalitats de Google Finance, últimament mostra dades esotèriques o es queda la pàgina en blanc. Tot i així, l’accés a les cotitzacions en temps real, els estats de comptes i la possibilitat de crear una cartera ficticia, encara estan disponibles.
Per saber-ne més llegir 4 dies per invertir segons els principis del Value Investing

This post is also available in: Castellà

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.