Històries de Wall Street: “Barbarians at the Gates”

Wall Street mai aprèn dels seus errors. Als anys 80, el llibre “Barbarians at the Gates” va desgranar la història de l’absorció financera més sonada de la dècada: l’adquisició de RJR Nabisco. El que hauria d’haver-se quedat com un hit, propi de l’era del Pop i dels LBO, només va ser un precedent de les operacions colossals que arribarien els anys següents.

RJR Nabisco va arribar a la dècada dels 80 com un gran conglomerat, que barrejava la seva activitat en el sector alimentari amb la producció de tabac. L’empresa, aleshores dirigida per Ross Johnson, era el resultat d’un llarga successió de fusions i adquisicions, sobretot de companyies de galetes. El seu nom mateix provenia de la unió de Nabisco (National Biscuits, ara propietat de Kraft Foods i fabricant de les Oreo, entre d’altres biscuits) amb R.J. Reynolds Tobacco Company; la fàbrica tabacalera de Salem dels cigarrets Winston i Camel.

La convivència entre diferents segments de negoci era complicada. El primer, un mercat tradicional amb una competència ferotge. L’altra, el del tabac, amenaçat per les noves lleis sanitàries i els estudis que revelaven la seva relació amb el càncer de pulmó. Aquest conflicte era mal digerit per Wall Street, que pressionava les accions de l’empresa a la baixa.

Segons el llibre de Bryan Burrough, per millorar aquesta situació, el 20 d’octubre de 1988 un grup d’inversió liderat per Ross Johnson va posar sobre la taula una proposta de compra palanquejada (una leveraged buyout) per 75 dòlars l’acció; uns 17.000 milions de dòlars.

Aquesta absorció beneficiava els accionistes de la companyia, doncs retirava l’empresa de la borsa per un preu per sobre de la seva cotització, alhora que els seus directius s’asseguraven al seu lloc i bonus extraordinaris. Un cop fora de l’orbita de la borsa podrien reestructurar la companyia.

Per finançar aquesta operació de compra, Johnson comptava amb l’emissió de bons basura (junk bonds), a mans de Shearson Lehman Hutton.

La proposta de Johnson va obrir la temporada de caça per a altres oferents, més preparats a nivell financer, que van apostar més fort. Els primer en presentar una contraoferta d’adquisició van ser els especialistes en LBOs Kohlberg, Kravis, Roberts & Company, seguits per Forstmann Little i First Boston Group.

Nabisco La Vanguardia

S’ha dit obertament, a “Barbarians at the Gates”, articles econòmics i, fins i tot, en estudis acadèmics, que la privatització de RJR Nabisco va demostrar l’avarícia de Wall Street.

A partir d’anàlisis financers i estimacions, cada banc i societat financera va apostar més i més, un darrera l’altra, amb la idea que el valor dels negocis de RJR Nabisco, un cop separats i esquarterats, era molt més alt que la oferta inicial de 17.000 milions de dòlars inicials.

Des d’un primer moment, l’equip directiu va tenir la paella pel mànec. A més de ser el primer en fer l’oferta, també controlava la informació de la companyia. “Bàsicament, un LBO s’assembla molt a comprar un cotxe usat” explica Burrough. “L’informe de resultats anuals i els fets rellevants són com anuncis classificats. […] El comprador del cotxe vol saber més del que diuen en els anuncis. Vol parlar amb el propietari, comprovar sota el capó, fer una volta.”

Els oferents van fer mans i mànigues per entendre les xifres que farien possible una compra palanquejada i posar un preu objectiu a tot el negoci de RJR Nabisco. Després d’un procés de subhasta que va acabar el 28 de novembre, el conglomerat va ser adquirit per 24.880 milions de dòlars, a 109 dòlars per acció. Pels accionistes, això va representar un benefici d’un 45% per sobre de l’oferta inicial que havia fet Johnson.

Qui va absorbir la companyia?

Si no sabeu el final, millor no revelar-lo. Al cap i a la fi, aquesta absorció va aconseguir la immortalitat i la premsa encara escriu les xifres en alguns reportatges. És fàcil saber-ne totes les dades. Les normes eren simples “No pagar mai amb efectiu. No dir la veritat. No seguir les normes”, però es va complicar pels egos de cada un dels seus personatges.

Si heu llegit l’obra de ficció “La Foguera de les Vanitats” de Tom Wolfe, “Barbarians at the Gates” és el cas real.

This post is also available in: Castellà

Escriu un comentari

Copyright © 2014. Created by Meks. Powered by WordPress.